I això de la Llei de Transparència, què és?

13 abril 2012

En aquest blog s’ha debatut moltes vegades sobre la necessitat d’obrir les dades (opendata), de fer més accessible la informació i de posar-la en disposició dels ciutadans i ciutadanes. Malgrat que s’ha avançant lleugerament en aquest camí, com ens mostren alguns dels posts publicats en aquest espai sobre l’Opendata o bé la transparència en els Ajuntaments, encara queda un món per davant per tal d’apropar-nos, ni que sigui una mica, a països com els Estats Units d’Amèrica o el Regne Unit, on posen a disposició del ciutadà un volum ingent d’informació i dades de manera senzilla i ordenada.

En aquest sentit, en el nostre país (aquí englobem a Govern central, les Comunitats Autònomes, Diputacions, Ajuntaments, etc.) ens trobem amb una gran falta d’accessibilitat a la informació que en d’altres llocs, no tan allunyats, disposen sense gaires problemes.

El fet de ser l’únic país europeu (en tràmits de deixar de ser-ho) amb més d’un milió d’habitants sense tenir en vigor una Llei de Transparència no parla gaire bé del nivell de la democràcia en el mateix. En el nostre ordenament jurídic tan sols es defensa l’accés del ciutadà a conèixer l’estat i el moment en el que es troba un procediment determinat, en el marc de les relacions persona-administració. I és que sense una Llei que garanteixi l’accés a la informació per part del ciutadà, una llei que obligui als treballadors públics a ajudar als ciutadans i ciutadanes a aconseguir les dades que requereixin (sempre que compleixin la LOPD, que no es tracti de temes de seguretat nacional, afectin a informació de secrets comercials o bé a qüestions de prevenció o investigació de delictes), no podem parlar de país avançat, de control de la governança, o de democràcia completa en temes de transparència.

Un exemple il·lustratiu i comparatiu al respecte és la qualitat i quantitat de la informació sobre els crims perpetrats al Regne Unit (cas concret d’Irlanda del Nord) i a Espanya. En el cas del Regne Unit, en una sola fulla trobem amb tot detall els crims que han ocorregut en els últims 12 mesos en l’àrea determinada, comptabilitzats i desglossats en les diferents tipologies considerades (delictes de violència contra la persona, delictes de robatori o delictes sexuals, per citar alguns exemples).

Exemple d’informació de criminalitat a Irlanda del Nord

En el cas de l’informe que posa a disposició el Ministerio del Interior de l’Estat espanyol, la informació facilitada està distribuïda en diferents pàgines, ofereix taxes en comptes de valors absoluts en les desagregacions i el quadre resum que ens mostra els valors absoluts només recull la informació en grans blocs / indicadors.

Exemple d’informació de criminalitat a Espanya

Continuant amb els exemples de les estadístiques de crims, i en el cas de les estadístiques que disposa el Regne Unit, en el següent enllaç trobem tot un seguit de variables i documents que poden descarregar-se per ser analitzades i interpretades, en un format Excel, que prenen aquesta forma quan el descarreguem.

A Espanya, en canvi, arribar a segons quina informació suposa realitzar peticions específiques als diferents departaments o secretaries dels ministeris, sense que això signifiqui que es rebrà una resposta al respecte. Tal i com demostra ‘la campaña de las 100 preguntas’, realitzada per la plataforma Coalición Pro Acceso, que consistia en enviar un total de 100 preguntes (finalment van ser 113) a les autoritats públiques corresponents i monitoritzar les seves respostes, els resultats de la campanya demostren com pràcticament un 50% de les preguntes van ser “respostes” amb silenci administratiu, mentre que només un 20% van rebre alguna resposta positiva amb la informació requerida rebuda.

En la mateixa Xarxa del Perfil de Ciutat, ens hem trobat amb silencis administratius quan s’ha demanat certa informació, inclús alguna en que anteriorment s’ens havia facilitat, o bé ens han denegat la transmissió de certes dades que quan s’ha donat un canvi de Govern aquestes han vist la llum sense massa inconvenients.

És per això que es fa necessària la implantació d’una Llei de transparència en el nostre Estat. Malgrat que, com apunten els experts, l’avantprojecte de Llei de transparència presentat per l’actual govern de l’Estat espanyol pugui ser millorable, cal una norma que obligui a les institucions públiques a posar en circulació la informació de la que disposen, obrir les seves bases de dades i oferir a la ciutadania la possibilitat de consultar, controlar, accedir a una informació que ajudaria a millorar la qualitat de la democràcia i més en un moment de dificultats com l’actual.

I és que davant un món en el que no s’han de donar explicacions més enllà de les eleccions, una societat en la que només apareixen les dades que interessen al partit del govern del moment, o un poble que no pot controlar de manera senzilla i eficaç l’activitat i actuacions dels seus governants, les probabilitats d’ineficàcia governamental, que apareguin casos de corrupció, o bé que es portin a terme activitats o processos que són contraproduents, són més grans que no pas en una societat en la que la transparència sigui el denominador comú.

————

Enllaços d’interès:

Global Right to Information Rating

Coalición Pro Acceso

Proyecto de Ley de Transparencia

Access Info Europe

Sin noticias de muertes, infecciones y listas de espera

Ley de Transparencia Ya

Transparency Internacional España

NYC Open Data

Opening up government – UK

————

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls, SA – Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 711 other followers

%d bloggers like this: