Canviant de paradigma econòmic

4 abril 2014

mapa_hpi

Ja fa més de tres anys que des d’aquesta Web plantejàvem i parlàvem sobre una nova perspectiva d’anàlisi de l’economia i l’activitat dels països. Des del principi bàsic i senzill, però ple del sentit comú, que estar aturat en un embús durant hores o fumar-se dos paquets de tabac al dia mai pot contribuir al benestar d’una societat, però que en canvi sí contribueixen en l’increment del PIB, cada cop hi ha més veus que aposten per la necessitat d’aplicar una alternativa d’indicadors que mesurin de manera més efectiva l’estat global de les persones. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La realitat de la racionalització bancària

2 gener 2014

banc_nacional_dinamarcaFoto: Banc Nacional de Dinamarca

Ara ja fa més de dos anys varem publicar una noticia que parlava del procés de racionalització que les entitats de crèdit de l’Estat Espanyol havien de portar a terme. Al llarg d’aquella notícia, sobre dades base de l’any 2007, es plantejava que la xarxa d’oficines bancàries estava totalment sobre dimensionada en comparació amb la que existia a la Unió Europea, concretament en la classificació UE-15, quedant Espanya amb un número d’oficines per cada 10.000 habitants que duplicava els resultats globals dels països UE-15, sense que hi hagués cap país que s’apropés a la ràtio espanyola.

Així mateix, en l’anàlisi realitzat en base a les dades dels municipis que confeccionaven la Xarxa del Perfil de la Ciutat en aquell moment, vam observar com també es superava de manera clara les ràtios europees, arribant inclús, com és en el cas de Mataró, a tenir més de 18 oficines bancàries per cada 10.000 habitants en el període comprés entre l’any 2007 i l’any 2009.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Acte de presentació de l’informe “Perfil de la Ciutat. Edició 2013″ a Santa Coloma de Gramenet

6 novembre 2013

Organitza:

Santa Coloma i Grameimpuls

Amb el suport de:

Perfil 1

L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, es complau a convidar-vos a la presentació de l’informe “Perfil de la Ciutat. Edició 2013”.

L’acte tindrà lloc el dimecres 13 de novembre, a les 9:30h a la Sala de Voltes de l’Edifici La Masia, situat al Campus de l’Alimentació del Recinte Torribera, Avinguda Prat de la Riba 171, de Santa Coloma de Gramenet.

Programa de la jornada:

9:30h Acreditacions.

10:00h Benvinguda de la jornada a càrrec de la Sra. Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet.

10:15h Ponència “Reforma Local: impacte sobre la cartera de serveis i l’organització dels ajuntaments”, a càrrec del Sr. Rafael Jiménez Asensio, professor de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra i soci director d’Estudi Consultoria del Sector Públic.

Modera: Sr. Néstor Cañete, conseller delegat de Grameimpuls, SA.

11:15h Ponència “Campus de l’Alimentació de Torribera: present i futur” a càrrec del Sr. Màrius Rubiralta, director del Campus de l’Alimentació de Torribera.

Modera: Sra. Lídia Guinart, Tinenta d’alcalde d’Economia, Hisenda i Planificació i Serveis Interns, Polítiques d’Igualtat de Gènere, Innovació i Universitats.

12:00h Pausa i cafè.

12:30h Presentació del “Perfil de la Ciutat. Informe 2013”, a càrrec del Sr. Ramon Culleré, economista del Servei de Gerència de l’Ajuntament de Manresa.

Modera: Sra. Ascen Calderón, cap de Promoció Econòmica de Grameimpuls, SA.

13:00h Cloenda a càrrec del Sr. Carles Combarros, tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, i president de Grameimpuls, SA.

Santa Coloma de Gramenet, novembre de 2013

Les persones interessades a assistir-hi podeu formalitzar la inscripció trucant al telèfon 93 466 15 65 o bé enviar un correu electrònic a l’adreça perfildeciutat@grameimpuls.cat indicant les següents dades: nom i cognoms, càrrec i ajuntament o entitat de procedència.

Si voleu veure el programa complert de la jornada feu clic aquí


Corredor de la C-17. Eix territorial de desenvolupament econòmic

18 octubre 2013

En la línia d’altres posts anteriors, voldríem insistir en la dinàmica actual de planificació econòmica a partir d’un àmbit territorial supramunicipal, seguint lògiques econòmiques i socials que van més enllà d’uns àmbits o fronteres “administratives” i que responen sobretot a criteris d’influència econòmica i de mobilitat. En aquest sentit, darrerament s’estan impulsant les bases de col·laboració entre els diversos agents del territori al voltant de la C-17, apostant per a la seva indústria com a valor imprescindible i treballant per desenvolupar els projectes clau indispensables per  tal que el corredor de la C-17 esdevingui un eix de promoció econòmica conjunta que permeti potenciar l’ocupació en el seu àmbit. En aquest projecte hi participen tres municipis que formen part de la Xarxa El Perfil de la ciutat: Granollers, Mollet del Vallès i Vic. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Si li posem números es manté l’optimisme?

3 octubre 2013

En una setmana com aquesta en el que tot i el repunt en les xifres d’atur el govern espanyol, a través del seu president, ha comunicat que es tracta ”del mejor dato de septiembre desde hace muchos años”, i que “este dato demuestra que la economia se está recuperando”, volem recordar la notícia que recentment publicaven els companys de Mataró sota el nom de “Entenent les dades del mercat de treball”, que es tractava d’un esforç d’anàlisi sobre la realitat del mercat laboral, i els diferents components i vies d’entrada i sortida del que es compon aquest.

L’article es fonamenta en que no tot gira al voltant del component atur registrat, sinó que també tenen un paper rellevant les afiliacions a la Seguretat Social, els fluxos migratoris, així com el fet que hi hagi més o menys persones que estan en situació de jubilació.

El perquè de la notícia dels companys de Mataró venia com a conseqüència de les xifres optimistes d’atur i dels new green shoots apuntats per part dels diferents governs i mitjans de comunicació de l’Estat. Entre les conclusions amb les que es tancava la notícia ens trobem amb que resulta molt complicat determinar una millora de la situació econòmica només per les xifres d’atur registrat, ja que existeix més d’un flux que condiciona la conjuntura econòmica.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Fòrum Internacional de Ciutats Intermèdies a Lleida

2 agost 2013

Benvolguts/des lectors/res, ens agafem des de demà tres setmanes de vacances. La darrera setmana d’agost reiniciarem l’habitual publicació d’un article setmanal.

Per cert, si us agrada el nostre bloc no us oblideu de votar-nos als Premis Blocs Catalunya 2013. Ens trobareu a la categoria “Política, economia i societat”. La votació s’acaba el 2 de setembre. Per votar només cal que us registreu aquí.

Bon estiu i bones vacances per tothom!!

Fòrum Internacional de Ciutats Intermèdies a Lleida

L’Ajuntament de Lleida, l’organització mundial de ciutats “Ciutats i Governs Locals Units” (CGLU), la Càtedra UNESCO de la UdL de Ciutats Intermèdies, l’oficina ONU Habitat, l’Organització Internacional del Treball (OIT) i Cities Alliance (institució lligada al Banc Mundial) han organitzat un Fòrum Internacional de ciutats IntermèdiesPolítiques i Planificació Urbana Estratègica. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La contractació d’estrangers al Perfil de la Ciutat

26 abril 2013

El total de contractes als municipis del Perfil de la Ciutat en el 2012 ha estat de 300.033, d’aquests 58.563 han estat contractes a estrangers això representa un 19,52% del total de contractes del Perfil de la Ciutat, mentre que al 2011 va representar el 20,22%.

La contractació a estrangers als municipis del Perfil de la Ciutat ha disminuït un 6,00% respecte el 2011, mentre que la contractació total només ha disminuït un 2,62% respecte el 2011; en canvi a Catalunya la disminució de contractes a estrangers ha estat del 2,56%, i la contractació total només ha disminuït un 0,45%.

Taulacontractacioestrangers

Contractació d’estrangers

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


The Global Competitiveness Report, anàlisi multifactorial que permet descobrir “curiositats”

17 març 2013

Des de fa uns quants mesos, diria que anys, ens estan bombardejant per tot arreu amb el missatge de que tant Espanya com Catalunya són països poc competitius, amb una manca de productivitat important i on el que és més necessari de tot és reformar el mercat laboral per tal de facilitar la tasca de contractació (i acomiadament) als empresaris i empresàries.

De fet, la més important de totes les reformes dutes a terme per part de l’actual equip de govern  d’Espanya ha estat la modificació de les condicions i estat del mercat laboral, tot canviant les relacions que fins el moment hi havia entre l’oferta i la demanda, això és, treballadors i empresaris, amb l’argument que es tractava del component amb una pitjor situació per ajudar al país a sortir de la crisi.

No obstant aquests missatges, difosos per la gran majoria de mitjans de comunicació del país de suposades diferents corrents ideològiques (per no mencionar els forans), així com també per un número important d’institucions i organitzacions amb pes en el territori, hi ha indicadors i estudis amb resultats que fan posar en dubte aquesta qüestió que a base de ser repetida sembla inqüestionable.

Un d’aquests estudis és el ‘Global Competitiveness Report 2012-2013‘, que es va presentar a finals del tercer trimestre del 2012 a Ginebra. L’estudi, en el que no entrarem massa en la seva formulació metodològica, ja que considerem que ni és el motiu del post, ni és fàcil entrar a la “cuina” d’aquest tipus de treballs comparatius, comprova la competitivitat global dels països, 144 en aquesta última edició, a través de l’anàlisi de 12 factors principals, que s’agrupen en tres grans grups: a) Requisits bàsics; b) Potenciadors d’eficiència; i c) Factors d’innovació i sofisticació. Alhora, els principals factors estan construïts a través de l’anàlisi de variables que conformen l’agregat i que ponderadament afecten al resultat final.

IMATGE D’EXEMPLE DE LA PONDERACIÓ DE LES VARIABLES

exemple_calcul_variables

A través dels resultats que en ell apareixen, comprovem com Espanya es situa en el número 36 del rànquing total de competitivitat, quedant per davant de països com Itàlia (42), Portugal (49), Rússia (67) o Grècia (96). Ara bé, més enllà de la posició en el rànquing, que ens és útil per comparar-nos amb els altres països, si volem saber el per què estem on estem és important conèixer quina és la puntuació (en una escala de 1 a 7) que els països reben en cada factor analitzat en el ‘GCR-2012/13′. I és a través d’aquest anàlisi com descobrim que, tot allò que ens “comuniquen” els mitjans de difusió només és cert parcialment. En els següents quadres observarem els resultats, per a 20 països seleccionats, dels 12 factors amb la posició i, el que és més important, la puntuació que aporta cada factor al resultat global.

El primer bloc, referent als factors considerats com ‘Bàsics’, comprovem com en el cas d’Espanya sobresurten el nivell de les infraestructures amb prop d’un 6 (val a dir que som el país de l’AVE i les autopistes), així com la situació de la sanitat (tant posada en dubte) i l’educació primària, que es situa per damunt d’un 6. En canvi, la puntuació que reben les institucions i l’efecte de l’entorn macroeconòmic, es queden en un aprovat més que justet, amb poc més d’un 4.

taula_bloc_1

En el segon bloc d’anàlisi, l’identificat com els ‘Potenciadors de l’eficiència’, és on trobem les ‘curiositats’ esmentades a l’inici. I es que, tal i com ens mostren les taules, el tan injuriat mercat laboral d’Espanya obté una puntuació sensiblement millor que no pas la situació del mercat financer del país, però en canvi aquest últim no es veu avocat a tantes crítiques per la premsa i institucions, ni està subjecte a noves obligacions a causa de la seva mala situació, ni se li obliga a tenir les pèrdues a las que s’ha obligat als principals participants del mercat laboral, els treballadors.

En línies generals, els factors potenciadors de l’eficiència d’Espanya obtenen uns resultats comparativament pitjors que no pas els requeriments bàsics, amb una nota promig de 4’66 per un 5’11 del primer bloc.

taula_bloc_2

El darrer bloc que compon l’estudi és en el que Espanya obté pitjors resultats (4’14 punts), tot i que comparativament (posició en el rànquing) estigui millor que en els anteriors blocs. Aquesta puntuació demostra un endarreriment del país en innovació, així com en la capacitació i competitivitat dels empresaris per desenvolupar els seus negocis.

taula_bloc_3

Per concloure, dir que les pretensions d’aquesta notícia s’han centrat en dos aspectes principals:

1) Donar a conèixer el Global Competitiveness Report, considerant-la com una bona i potent eina d’anàlisi multifactorial que permet establir, a nivell comparatiu, la posició dels països a través dels principals indicadors que afecten en el funcionament i desenvolupament de les seves economies;

2) Presentar i demostrar que allò que es ven i difon als mitjans és a vegades una veritat a mitges, ja que no s’ofereix la mateixa duresa i radicalitat al funcionament del món financer com sí es fa amb i s’ha fet amb l’estructura i funcionament del mercat de treball, apareixent el factor financer en el GCR com el que treu pitjor nota d’Espanya després del factor de recerca i innovació.

Sergio López Ordovás

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls


Anàlisi dels resultats a les Eleccions al Parlament de Catalunya 2012 dels municipis membres de la xarxa del Perfil de la Ciutat

27 desembre 2012

El passat 25 de novembre de 2012 es van celebrar les darreres Eleccions al Parlament de Catalunya. En aquest sentit, aquest article pretén realitzar una anàlisi d’alguns components del sistema electoral i dels resultats de les mateixes als municipis membres de la xarxa “El Perfil de la Ciutat” per aprofundir en la seva vessant política i sociològica.

Abans d’entrar en aquesta anàlisi convé remarcar que l’article ha pres com a font les dades que ofereix el Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya a través del web específic www.parlament2012resultats.cat. Totes les dades referides en aquest article es corresponen als catorze municipis membres de la xarxa El Perfil de la Ciutat (Barberà del Vallès, Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú), i quan s’indica “Total” es correspon a la suma o mitjana dels municipis anteriorment citats i no al total de Catalunya o d’una circumscripció electoral determinada. També es important conèixer que no s’han tingut en compte les circumscripcions electorals actuals, sinó que s’ha considerat als catorze municipis com a una única circumscripció electoral. Tanmateix, l’ordre dels partits polítics d’aquest article està en funció del nombre total de vots que han aconseguit en aquests municipis de la xarxa, i només hi ha una anàlisi de detall dels partits que finalment han aconseguit representació parlamentària.

En primer lloc, hom analitzarà algun dels components del sistema electoral. El quadre 1 mostra algunes dades bàsiques sobre aquestes eleccions als municipis de la xarxa. Podem destacar que la població d’aquests catorze municipis suposa un 17,81% de la població de Catalunya (IDESCAT, 2011), i que la població amb dret a vot (cens electoral) d’aquests municipis suposa el 17,06% respecte al total de població amb dret a vot de Catalunya.

Imatge

Si s’analitza la relació entre Cens Electoral (format pel CER -Cens d’electors residents- i el CERA -Cens d’electors residents absents que viuen a l’estranger-)  i el Padró Municipal d’Habitants (total de població que resideix en un municipi) podem veure algunes diferències entre municipis. Així per exemple, Vic és el municipi amb una relació menor, és a dir, que només el 62% de la seva població té dret a vot. Aquesta relació o dada és de caràcter molt indiciatiu, i podem afirmar que aquesta frase no és del tot certa, ja que el Cens Electoral no incorpora per exemple els estrangers (els que no tenen nacionalitat espanyola), mentre que el Padró Municipal d’Habitants sí que els recull. Així doncs el Cens Electoral de Vic no recull el 38% de la població del municipi (els menors de 18 anys i els estrangers que no poden votar a les Eleccions al Parlament de Catalunya), però sí que incorpora els espanyols residents a l’estranger, i que en canvi no consten al Padró. La mitjana d’aquesta relació dels municipis membres de El Perfil de la Ciutat és de 68,7%. En sentit contrari, Barberà del Vallès és el municipi que registra una relació més alta,  del 76%, fet que suposa que gairebé ¾ de la població del municipi té dret a vot.

 Imatge

Si analitzem la relació entre número de votants i meses, podem veure com la mitjana de El Perfil de la Ciutat se sitúa en 631 votants per a cada mesa electoral. Destaca Vilanova i la Geltrú, on hi hem d’afegir de mitjana més de 100 votants per cada mesa o Sabadell amb 78 votants més per mesa. En canvi Santa Coloma de Gramenet, Vilafranca del Penedès, Mollet del Vallès, Granollers o Girona s’entén que tenen una densitat inferior, ja que la majoria tenen entre 129 i 30 votants menys per mesa.

Imatge

Si ens fixem en l’abstenció d’aquesta contesa electoral, es pot veure que la diferència entre el municipi de la xarxa amb major abstenció i el que en registra menys és de gairebé 12 punts. Destaca l’abstenció a Santa Coloma de Gramenet (36%), Rubí (36%), Lleida (34%) o Mollet del Vallès (33%), mentre que és menor a Vic (24%), Girona (28%), Vilafranca del Penedès (28%) o Granollers (28%).

Imatge

Si passem a analitzar el sentit dels vots, i ens aturem en els vots de “protesta” que representen els vots que no van a parar a cap candidatura, podem veure que el vot en blanc representa un 1,45% molt similar al total de Catalunya que és d’un 1,44%, mentre que els vots nuls són un 0,85%, un -0,05% respecte als registrats a Catalunya. El vot en blanc destaca a Lleida on supera el 2%, mentre que el vot nul també ressalta a Lleida amb un 1,2%.  Vic, al contrari, registra el percentatge més baix de vot en blanc (0,9%) i de vot nul (0,4%).

Imatge

En segon lloc, deixant ja els components del sistema electoral, i passant a analitzar els resultats, és a dir els vots a les candidatures, podem copsar el perfil sociopolític dels municipis de la xarxa.

Si ens fixem en el mapa electoral dels diferents municipis, aquesta en seria la radiografia:

Imatge

Convergència i Unió (CiU) queda en primera posició a Vic (49%), Manresa (42%), Girona i Vilafranca del Penedès (40%), Granollers i Lleida (32%), Mataró i Vilanova i la Geltrú (28%), Sabadell (26%) i Terrassa (25%), mentre que el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) ho fa a Santa Coloma de Gramenet (29%), Barberà del Vallès i Mollet del Vallès (21%) i Rubí (20%).

Imatge

A partir d’aquest quadre podem establir diferents tipologies o perfils de municipi segons el vot a candidatures en aquestes eleccions. Barberà del Vallès i Santa Coloma de Gramenet, propers al cor de la metròpoli barcelonina, tenen un binomi PSC+PP, mentre que Mollet i Rubí tenen un perfil PSC+CIU. Si ens allunyem de la primera corona metropolitana, apareix un perfil on el PSC deixa de ser primera força en favor de CIU. Així el perfil CIU+PSC és el propi de ciutats com Granollers, Mataró, Sabadell, Terrassa o Vilanova i la Geltrú, ciutats mitjanes de la segona corona metropolitana. El binomi CIU+ERC es defineix a Girona, Manresa, Vic i Vilafranca del Penedès, a la tercera corona, mentre que a Lleida apareix un perfil CIU+PP.

Si ens aturem un moment en la radiografia i fem una anàlisi més de detall, podem fer diverses consideracions. El vot a Convergència i Unió (CiU) és important a Vic, Manresa, Girona i Vilafranca del Penedès (entre el 40 i 50% de vot), mentre que a Santa Coloma de Gramenet, Barberà del Vallès, Mollet del Vallès i Rubí és on suma menys vot percentual (menys del 20%).

Imatge

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) suma més vots percentuals a Santa Coloma de Gramenet (29%), Terrassa (24%) i Mollet i Barberà del Vallès (21%), mentre que Vic (6%), Girona (10%) o Manresa (11%) no superen el 12%.

Imatge

El Partit Popular de Catalunya (PP) té majors vots en percentatge a Santa Coloma de Gramenet i Lleida (17%) i Barberà del Vallès (16%), i on menys suma és a Vic (6%), Manresa (9%) i Girona (10%).

Imatge

Esquerra Republicana de Catalunya – Catalunya Sí (ERC-CAT SÍ) té un pes relatiu superior a Vic (20%), Girona i Manresa (17%) i Vilafranca del Penedès (16%), en contraposició a Santa Coloma de Gramenet (6%), Barberà (9%) o Mollet del Vallès (10%).

Imatge

Pel què fa a Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) té els millors resultats a Barberà del Vallès (15%), Mollet del Vallès i Santa Coloma de Gramenet (14%). A Vic (5%), Manresa o Girona (7%) és on obté pitjors números relatius.

Imatge

Respecte a Ciutadans – Partido de la Ciudadanía (C´s) treuen bons resultats a Rubí i Barberà del Vallès (12%) o a Santa Coloma de Gramenet (11%). A Vic (3%) o Manresa i Vilafranca del Penedès (4%) és on C´s treu menys vots percentuals.

Imatge

Finalment la Candidatura d’Unitat Popular (CUP-Alternativa d’Esquerres) obté els millors resultats a Vilanova i la Geltrú (7%) o Vilafranca del Penedès i Girona (6%), mentre que a Terrassa, Santa Coloma de Gramenet o Mollet del Vallès sobrepassa per poc el 2%.

Imatge

Després d’aquesta anàlisi en vots percentuals, podem veure el pes absolut de cada candidatura en el conjunt de municipis membres de la xarxa. CIU representaria un 27,7% dels vots, el PSC un 17,9%, el PP un 12,4%, ERC-CAT Sí un 12,2%, ICV-EUiA un 10,2%, C´s un 8,2%, la CUP un 3,4%, mentre que de la resta de partits cap sobrepassa el 3% de vots (Plataforma per Catalunya un 2,4% o Solidaritat Catalana per la Independència un 1,2%, entre d’altres).

Imatge

Finalment, dir que en un hipotètic Parlament de El Perfil de la Ciutat la composició seria:

Imatge

Josep Coma, Servei de Plànol i Estadística de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.


La crisi econòmica acaba amb el canvi climàtic

12 desembre 2012

El títol d’aquesta notícia podria tractar-se d’una realitat absoluta, però molt al nostre pesar només es tracta d’una qüestió formal. Després d’uns anys on la problemàtica del canvi climàtic estava en tota agenda política, en tot programa electoral, i amb un espai important en els mitjans de comunicació, sembla que des de fa 3-4 anys, just amb l’arribada de la major crisi econòmica des de la Gran Depressió del 29, ha deixat de ser important per als polítics, per als mitjans i per als ciutadans.

Però, realment ha desaparegut el problema? Ha deixat de preocupar a les persones? S’ha regenerat el planeta? Les temperatures han baixat considerablement a causa d’una menor activitat productiva en els països, com a conseqüència de la crisi?

Sembla que si responem ràpidament a les preguntes plantejades, el nostre sentit comú ens dirà que NO a totes elles.

Sobre el per què de la pèrdua de visibilitat d’aquesta problemàtica ens apareixen aspectes negatius i d’altres, tot i que en menor mesura, positius. En primer terme parlarem sobre el que és positiu i fa que no sigui tan mediàtic.

Existeix una conscienciació major entre les persones que indica, probablement, que el problema s’ha interioritzat i que potser ja no és necessària tanta visibilitat del mateix. Un dels indicadors a través del que detectem això són les xifres de reciclatge, tal i com es demostra en el resum dels resultats globals de recollida selectiva en l’àmbit metropolità, on des de l’any 2000 es ve registrant una disminució en la deposició de residus a abocadors, que ha estat compensada per l’augment del reciclatge en les llars, així com un increment en la pràctica del compostatge i el tractament de residus en ecoparcs.

Les administracions han incorporat en l’activitat quotidiana i en els seus projectes accions que contribueixen, en major o menor mesura, a reduir l’impacte ambiental de les activitats de les empreses i ciutadans, o bé a difondre bones pràctiques amb per conservar el medi ambient. Entre alguns exemples, tenim l’instal·lació de plaques solars en equipaments municipals, com és el cas del cementiri de Santa Coloma de Gramenet, la realització de jornades de sensibilització com la “Setmana del Medi Ambient a Terrassa”, o bé l’organització de la “Fira Ecoviure a Manresa” amb la intenció de conscienciar empreses, ciutadans i administracions en el manteniment del planeta.

En contra d’això, els aspectes negatius guanyen als positius i trobem més motius per a la desesperança. Un dels principals, tot i que les persones estiguin més implicades, és la baixada en la preocupació que el fet del canvi climàtic i els problemes relacionats amb el medi ambient provoquen en les persones. De les dades del Baròmetre del CIS, davant la pregunta de ‘quins són els tres problemes principals en Espanya’, les persones situen els problemes medi ambientals en la posició 26 en l’any 2012. L’evolució, en termes de promig anual, dels últims anys és la següent:

problemes_detectats

Les xifres de la taula ens mostren com la problemàtica del medi ambient ha perdut 10 posicions d’entre les preocupacions de la gent, mentre que han pujat temes com el frau i la corrupció, preocupa més la sanitat, així com el tema d’habitatge també ha sortit d’entre els problemes més greus per a les persones del territori espanyol.

A més de la percepció de les persones, hi ha dades que fan ser pessimistes al respecte: els congressos i convencions internacionals sobre el medi ambient cada cop tenen menys acords i, als que s’arriben, s’assoleixen molt més lentament (afirmant que es fa a un ritme caribeny), i el protocol de Kyoto que finalitza en 2012 no sembla tenir una clara continuïtat després de la cimera de Doha celebrada recentment.

Allunyant-nos de les percepcions i voluntats de les persones, si ens endinsem en les xifres i indicadors medi ambientals pròpiament dits, es mantenen les perspectives descoratjadores. L’extensa sèrie que mesura la temperatura mitjana en la ciutat de Barcelona, des de 1780 fins a l’any 2011, reproduïda per el Servei Meteorològic de Catalunya a partir de les dades registrades a l’Observatori Fabra del Tibidabo, ens mostren com els últims 20 anys ha crescut la temperatura en més de mig grau, establint-se un màxim a mitjans de la primera dècada del segle XXI que va portar la temperatura mitjana anual de Barcelona per sobre dels 16’5 ºC. Aquesta realitat es reflecteix en el següent gràfic, agafat del document resum que ens mostra l’evolució de la temperatura mitjana de Barcelona (1780-2011), i presenta els valors de les temperatures per a cada any:

temperatura_barcelona_1780_2011

Apropant aquestes dades a la més pura realitat, val la pena recordar el passat estiu a Catalunya, l’onada de calor viscuda va provocar que es tractés d’un període on, més enllà del registre de temperatures màximes, la persistència de les altes temperatures van fer que el període es considerés excepcional.

Per últim, no s’han d’oblidar la seqüencia de successos i desastres naturals esdevinguts recentment en tot el Món: l’huracà Sandy (2012) o el Katrina (2005), terratrèmol d’Haití (2010), inundacions al Pakistan (2010), el tsunami de l’any 2004 que va afectar a Indonèsia, Tailàndia o Sri Lanka entre d’altres països, així com el tsunami del Japó succeït el passat any 2011, per citar alguns exemples.

La presentació d’aquests fets no signifiquen que no hagin ocorregut desastres naturals al llarg de l’història, o bé que no hagin hagut períodes amb temperatures canviants o amb una pluviometria més baixa abans d’aparèixer la problemàtica del canvi climàtic o l’escalfament global, però sí traslladen la qüestió a l’actualitat, concentrant en molt pocs anys, i en llocs ben diversos, esdeveniments de gran impacte i magnituds que són poc habituals en el que seria una normalitat meteorològica del planeta, i demostrant que tot i que en el dia a dia de les persones, dels mitjans de comunicació i de l’agenda política, hagi desaparegut parcialment aquest problema, no vol dir que deixi de ser latent per a tots nosaltres.

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls, SA – Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 676 other followers

%d bloggers like this: