Comença a perdre hegemonia el PIB?

11 novembre 2013

El passat mes d’octubre l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) difonia les dades del PIB de 2010, per comarques i municipis.

Explica a les notes metodològiques que les estimacions del PIB comarcal i municipal de Catalunya canvien de base comptable i adopten la base 2008, amb els resultats dels comptes econòmics anuals de Catalunya com a referent metodològic.. També argumenta que aquests canvis de base comptable permeten actualitzar i homogeneïtzar els criteris metodològics acordats internacionalment i que la implicació més rellevant és l’adaptació de les estimacions a la Classificació catalana d’activitats econòmiques 2009, congruent amb la classificació internacional NACE revisió 2. La població de referència dels municipis i comarques de Catalunya són les estimacions de població a 1 de juliol. A la base antiga, aquesta població de referència era el Padró municipal d’habitants.

En l’àmbit municipal l’Idescat publica també els valors afegits bruts d’onze branques d’activitat econòmica, si el municipi té més de 45.000 habitants, i agrega les dades en els grans sectors d’activitat quan el municipi té entre 5.000 i 45.000 habitants.

Tot i que l’any 2008 el PIB per habitant a Catalunya (29.300 €) és superior al del conjunt de municipis del Perfil (26.200 €), l’evolució dels tres anys ha estat menys negativa al Perfil en què, malgrat que tots els municipis veuen decréixer la xifra entre 2008 i 2009, de mitjana ho fan en menor proporció que a la mitjana catalana (- 4,16% i -5,14%, respectivament). També entre l’any 2009 i 2010, és millor l’evolució del PIB als municipis de la Xarxa que al conjunt de municipis catalans, ja que mentre a Catalunya no hi va haver variació, els municipis del Perfil en conjunt veien créixer el PIB per càpita en un 1,16%. Per tant, es produeix una lleugera recuperació.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’emigració com a sortida, una realitat a Catalunya

25 novembre 2011

En els últims mesos s’està vivint un augment de la sortida de persones cap a altres països, amb la conseqüent pèrdua de capital humà que això implica. Aquests moviments, a més, tenen dues vies de sortida:

1) Persones nascudes a Catalunya i Espanya que decideixen sortir de l’Estat espanyol per buscar feina en altres països a causa de l’atur i les perspectives econòmiques futures.

2) Persones immigrants que han decidit retornar als seus països després d’haver-se establert en les nostres fronteres o busquen sort en un altre país de destí.

En els últims mesos hem pogut llegir moltes notícies que feien referència a aquest fenomen, que mencionen casos de professionals qualificats que han de marxar d’Espanya i Catalunya, el de joves amb formació que no troben sortides laborals o bé que no s’adeqüen a la seva capacitació, o inclús d’altres casos que han aprofitat l’avinentesa per apropar-se en complir les seves fites professionals. L’informe Generació JESP (Joves emigrants sobradament preparats) ens aporta algunes dades que ajuden a entendre les motivacions de les persones, en general, i dels joves en particular, per sortir del paraigües familiar en la cerca de una oportunitat laboral que es mostra difícil si es queden a Catalunya o Espanya. Dades significatives que parlen d’aquest fenomen les trobaríem en que:

• Un 73% dels arquitectes es planteja emigrar (Font: Sindicato de Arquitectos)

• El 68% dels joves vol emigrar per trobar una sortida laboral digna (Font: Avalot.cat, Generación JESP)

• Argentina i Brasil es mostren com països de referència per l’efecte del seu creixement econòmic (diari Público, 28/04/2011, “Los españoles vuelven a emigrar por la crisis”).

• En el primer trimestre de 2011, Espanya va registrar una sortida neta de població de 26.442 persones (Cincodias.com, 01/07/2011, “España registra ya más emigrantes que inmigrantes a causa de la crisis”).

• Hi ha un 44% de subocupació entre els joves (Avalot.cat, Generación JESP)

• Les previsions de l’INE indiquen que es perdrà població, de fins a mig milió, en una dècada (El Pais, 05/11/2011, “Somos emigrantes viajados”).

Per contrastar si aquesta realitat s’ha deixat notar també en els municipis que conformen el Perfil de Ciutat, hem analitzat quina ha estat l’evolució migratòria en els últims 3 anys, per tal de veure si s’han experimentat increments i en quina mesura. Les dades utilitzades provenen del padró d’habitants residents a l’estranger de l’Idescat.

En la següent taula presentem els resultats per cada municipi, més l’agregat de la Xarxa, així com els experimentats en la totalitat de Catalunya.

A tots els municipis comprovem que s’ha donat un notori increment en les taxes de variació, sent en la majoria de casos superiors en els anys 2010-11 que no pas entre els anys 2009-10. Les variacions entre el 2009 i el 2011 comprovem com arriben fins gairebé el 25% en els casos de Mataró o Vic, situant-se el valor promig dels municipis de la Xarxa en un 15’1%.

En aquest enllaç, podrem observar quins són els països de referència de les persones migrades a data d’1 de gener de 2011. França, Argentina, Andorra, Alemanya i Suïssa, per aquest ordre, han estat els països que més han escollit les persones que han decidit emigrar.

Aquestes dades, però, recullen tot l’efecte migratori de sortida, sense discriminar si es tracta de persones que tenen Espanya com el seu país d’origen, o si bé es tracta de persones amb un país d’origen diferent i retornen a aquest o es traslladen a un altre país diferent com a conseqüència de la situació econòmica. En la taula que segueix a aquestes línies podem entrar en més detall sobre la tipologia de migració que ens trobem.

Més de la meitat de les sortides, un 55%, han estat cap a Europa, sent els principals destinataris els països de la Unió Europea, i en menor mesura els de la resta d’Europa. Per altra banda, les persones nascudes a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol suposen un 52% de tota l’emigració en les dades de l’any 2011, havent marxat en un 66% dels casos a un país europeu, en un 46% dels casos a un país de la Unió Europea i un 20% a altres països d’Europa.

Com podem observar, la situació econòmica i social actual està motivant un major número de sortides de les nostres fronteres cap a altres països, principalment de la Unió Europea. Un fenomen que es tradueix en pèrdua de capital humà, i a més, en molts casos, es tracta de persones amb un grau de coneixements i titulacions elevades, suposant un perill de cara al futur de l’economia catalana i espanyola, perill amb un nom conegut com és la fuga de talents.

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls, SA – Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet


Indicadors d’inclusió social (I)

6 maig 2011

El darrer article publicat al bloc “Taxa de cobertura bruta de l’atur registrat” donava a conèixer el percentatge de persones aturades que estan rebent prestacions (2007-2010). Podem fer-ne d’aquesta dada una segona lectura, igual o fins i tot més significativa: el percentatge d’aturats que no reben cap prestació.

Aquesta darrera visió ens permet introduir els conceptes de vulnerabilitat, pobresa i exclusió social, tots ells tractats en diversos estudis elaborats per part de les institucions de l’àmbit. També són diverses les propostes de bateries d’indicadors que intenten recollir i expressar aquestes realitats, malgrat podem manifestar que les dificultats que tots coneixem per a l’obtenció de dades, condicionen i limiten la tria dels indicadors seleccionats.

Entre d’altres, al web de l’Observatori català de la pobresa, la vulnerabilitat i la inclusió, es pot trobar la definició dels conceptes clau així com una relació de 18 indicadors comuns, identificats amb el nom d’Indicadors Laeken, definits a nivell europeu l’any 2002. Per una altra banda, i en el marc del mateix Perfil de la ciutat, es van recollir i mesurar de forma indirecta la Capacitat de Progres Individual, l’Índex d’Equilibri Social i les Condicions de Vida de la Comunitat, en el 1r informe realitzat per el grup AQR Anàlisi Quantitativa Regional de la Universitat de Barcelona. En aquest s’analitzava l’Índex Sintètic de Qualitat de Vida (ISQV), definit a partir del treball de Liu (1978).

La informació a nivell local és escassa i poc actualitzada, tot i esser imprescindible per tal que els governs locals puguin prendre les mesures més adients per fer front i prevenir les situacions de risc d’exclusió. Des del Perfil de la ciutat s’ha recollit informació de col·lectius potencialment vulnerables, centrant-nos en persones grans, determinats nivells educatius, aturats, persones que no perceben cap prestació, persones amb disminucions i l’accés a l’habitatge.

En futurs articles s’aniran desglossant les dades recollides. Comencem amb el percentatge de desocupats de llarga durada, persones que no treballen i porten 12 mesos o més buscant feina (definició segons l’OCDE). Les dades del darrer any ja superen el 40% en la meitat dels municipis del Perfil de la Ciutat, i amb una mitjana per al grup del 39,57%. Evidentment l’efecte de la crisi es deixa notar quan en el darrer any ha augmentat molt aquest percentatge.

Percentatge desocupats llarga durada

Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

Com sempre, aquesta informació amaga realitats molt diferents, i per tant és necessari vincular aquestes dades amb altres variables com el tipus de prestacions que puguin percebre o les quantitats que rebin, en el cas que en rebin, a l’hora d’interpretar-les.

Ajuntament de Granollers. Servei de Processos estratègics i programació


Dona i mercat de treball

16 març 2011

El passat 8 de març es va celebrar el dia internacional de la dona treballadora. En aquest sentit, hem trobat interessant analitzar alguns dels indicadors del mercat de treball que ens permeten saber quina és la situació i l’evolució de la dona en l’àmbit laboral.

Comencem per les dades de població activa. D’acord amb l’Enquesta de Població Activa de quart trimestre de 2010, a Catalunya hi ha 3.820.300 persones actives, de les quals, un 45,6% són dones. Si analitzem la mateixa dada per al quart trimestre de 1980 (la sèrie de dades de l’EPA es remunta fins l’any 1976), el percentatge de dones era del 30,7%. L’evolució en termes de variació també és força destacada: en el mateix període de temps (1980-2010) el nombre d’homes actius ha augmentat en un 31,6%, mentre que el de dones ho ha fet en un 148,9%. Així doncs, és evident que en els últims trenta anys el nombre de dones que ha intentat entrar en el mercat laboral ha augmentat de manera molt intensa.

A escala local, les dades que ens permeten analitzar aquesta evolució en una sèrie més antiga són les dades que ofereix el Cens d’habitants. Tot i que la última dada disponible és la de l’any 2001, ens permet observar també aquesta increment de dones en la població activa.

Pel que fa al tipus d’activitats que han desenvolupat les dones en el mercat de treball, veiem com encara se segueixen reproduint una sèrie d’estereotips molt arrelats socialment (el que es coneix com a segregació horitzontal). Així doncs,  d’acord amb les dades de contractació de Catalunya de l’any 2010 per ocupació i sexe, s’observa com aquelles en les que trobem una presència aclaparadora de dones són les relacionades amb l’educació, la sanitat i els serveis socials, la llar, les activitats administratives i altres activitats relacionades amb l’atenció al públic, front d’altres fortament masculinitzades com la construcció o algunes activitats industrials, com per exemple la metal·lúrgia o la fabricació de maquinària i equips.

En l’àmbit local no disposem de dades de contractació per sexe i ocupació, però si que disposem de dades més detallades pel que fa a l’atur registrat. Així doncs, les dades d’atur registrat per sexe i branca d’activitat econòmica ens poden servir d’indicador per veure en quins perfils professionals se situen les dones dels municipis de la Xarxa. En aquest sentit, els resultats no difereixen gaire dels resultats obtinguts en la contractació a nivell català: les dones registrades en aquest últim mes de febrer a l’atur se situen principalment en les activitats sanitàries, activitats a les llars, l’educació i els serveis personals, mentre que a la construcció és on tenen una menor presència.

També trobem un altre tipus de desequilibri per gènere al món del treball, i és el que es coneix com a segregació vertical, és a dir, la que fa referència a la poca presència de dones en llocs de treball directius. Així doncs, d’acord amb els dades de Dones i Treball. Anuari 2009 (publicació de la Generalitat de Catalunya), l’any 2008, del total de població ocupada directiva a Catalunya, el 33,8% eren dones; les dades de contractació de l’any 2010 no difereixen gaire d’aquesta dada: del total de contractes nous registrats per a ocupacions directives, només el 35,4% eren formalitzats per dones.

Existeixen moltes altres dades que ens han de portar a la reflexió sobre el que passa no només al mercat de treball sinó en la manera en la que està organitzada la nostra societat: d’acord amb l’EPA, a finals de 2010 el 4,7% dels homes ocupats feia una jornada parcial, front el 21,4% de les dones; a més a més, segons dades de l’lNE, l’any 2007 salari mitjà brut anual que percebien les dones era el 72,2% del que rebien els homes, donat el major percentatge de parcialitat entre les dones, les baixes retribucions econòmiques de determinades ocupacions, el difícil accés a càrrecs directius i les situacions de discriminació directa (menor retribució per un mateix treball i una mateixa categoria). S’ha avançat molt, però, tal i com ens mostren les dades, encara queda molta feina per fer.

Observatori de l’Economia Local de Sabadell


Taxa d’atur registrat municipal? Sí… Però quina?

4 març 2011

El passat dimarts 1 de març, pràcticament tots els diaris de major distribució a Catalunya van fer-se ressò d’un informe de CCOO titulat: “Mapa de l’atur a Catalunya 2010”. Així el diari El País va titular la notícia “Más de 100.000 parados no cobran ninguna ayuda”; a La Vanguardia el titular va ser “Más de 100.000 personas viven en Catalunya sin paro ni ayudas”; el diari El Punt ho va titular “Més de 100.000 aturats no reben cap prestació econòmica”; i l’Avui “Més de 100.000 catalans no reben prestació”; i al portada del diari Ara deia “Mapa de l’atur català”.

Tot i que la major part dels titulars destacaven el volum de persones desocupades que no cobraven cap mena de prestació, ens sembla que pot ser interessant parar atenció a les taxes d’atur publicades i, especialment, al mètode utilitzat per a calcular-les.

Les taxes d’atur que es presenten en aquest informe poden sorprendre a més d’un pels seus valors tan baixos. Així per exemple, en l’informe, Mataró va tenir al 2010 una taxa d’atur registrat del 14,9%. Però aquests valors disten molt dels que es poden trobar mensualment al Sistema d’Informació Socioeconòmica Local Hermes de la Diputació de Barcelona, en que la “taxa d’atur registrat” per a Mataró al 2010 era del 19,2%. És a dir, que per al mateix municipi –Mataró– hi ha dues taxes d’atur que presenten una diferència de 4,3 punts percentuals.

Aquestes xifres tan diferents poden produir certa confusió en els usuaris d’estadístiques. Per què hi ha aquestes diferències entre la taxa d’atur que presenta CCOO i la que hi ha al sistema d’informació Hermes? En primer lloc, detinguem-nos un moment en el concepte de taxa d’atur. Bàsicament, la taxa d’atur és un quocient que en el numerador té el nombre de desocupats, i al denominador la població activa.

Ambdues taxes –la de CCOO i la de l’Hermes– prenen el mateix valor en el numerador: la xifra d’aturats registrats, que és la única xifra d’atur que de forma generalitzada i actualitzada és disponible per als municipis. La diferència radica en el denominador. Així la taxa que presenta CCOO utilitza en el denominador la població entre 15 i 64 anys, és a dir, fa servir el que es coneix com la població potencialment activa (si bé estrictament s’hauria d’utilitzar la població entre 16 i 64 anys, ja que els 16 anys és l’edat mínima legal per treballar). Per això qualifica la taxa que calcula com a “taxa d’atur absoluta”, i argumenta l’ús de la població potencialment activa pel fet que “no existeixen estimacions fiables sobre la població activa a nivell comarcal o municipal”, fent servir la taxa d’atur absoluta que utilitzen Toharia, Alonso-Vilar, del Rio en l’article “Un anàlisis espacial del desempleo a nivel municipal”.

En el cas de taxa d’atur registrat que hi ha a l’Hermes, en el denominador s’utilitza una estimació de la població activa a nivell local. Aquesta estimació s’obté aplicant les taxes d’activitat per sexe i edat que estan disponibles a l’EPA provincial (s’agafa la mitjana dels quatre trimestres de l’any) a la població potencialment activa (16 a 64 anys) del municipi que s’obté del padró municipal d’habitants amb data de referència l’u de gener de cada any. D’aquí obtenim una població activa estimada per sexe i edat del municipi.

Així doncs, a nivell de formulació, ambdues taxes són assimilables, ja que la taxa d’atur registrat de l’Hermes es pot obtenir dividint la “taxa d’atur absoluta” de CCOO per una constant: la mitjana anual de la província de Barcelona de la taxa d’activitat (el mínim desquadrament que es presenta en el gràfic és degut al fet que la taxa d’atur absoluta de CCOO utilitza la població de 15 a 64 anys, mentre que la taxa d’atur de l’Hermes fa servir la població de 16 a 64 anys). Evidentment les magnituds d’ambdues taxes són força diferents, però ordinalment iguals, ja que la posició que ocupa cada municipi fent un rànquing amb la taxa d’atur no variarà siguin quina sigui la metodologia utilitzada.

Val a dir, però, que sent conscients dels errors i problemes que implica utilitzar una estimació de la població activa a nivell municipal per calcular la taxa d’atur registrat, ens sembla adient fer ús d’aquesta estimació ja que d’aquesta manera creiem que és dóna una visió a nivell local més aproximada a la magnitud del que mostren les dades d’atur per al conjunt de l’Estat espanyol i de Catalunya.

En qualsevol cas, aquests no són els únics mètodes de càlcul de l’atur registrat a nivell municipal. Una alternativa, possiblement més ajustada des d’un punt de vista metodològic, consistiria en dividir l’atur registrat i els actius registrats. Aquests últims s’obtindrien mitjançant la suma dels desocupats registrats i els ocupats registrats. El problema rau en saber els ocupats registrats a nivell municipal, ja que actualment les estadístiques disponibles no són de persones ocupades residents al municipi, sinó de cotitzants segons municipi del centre de cotització. Val a dir, però, que l’Instituto Canario de Estadística ha dut a terme un treball d’explotació de les bases de dades de cotitzants a la Seguretat Social creuat amb el padró d’habitant i així obté les dades d’ocupació registrada a nivell del municipi de residència, amb creuaments per sexe i edat.

 

Servei d’Estudis i Planificació

Ajuntament de Mataró


Més enllà del PIB

11 gener 2011

En els darrers mesos diversos líders mundials s’han plantejat la necessitat d’establir un indicador diferent al PIB per mesurar el nivell i la qualitat de vida dels països. En línea amb el que es fa en el Perfil de la Ciutat, on s’analitza la qualitat de vida de les persones a través d’indicadors relacionats amb el mercat de treball, l’habitatge o la inclusió social per citar alguns exemples, més enllà dels purament econòmics, entre els nous plantejaments es busca poder establir i mesurar conceptes i indicadors alternatius als més tradicionals.

Alguns exemples de líders que han reflexionat sobre aquesta necessitat són Nicolas Sarkozy amb la idea de mesurar la felicitat a França, i David Cameron al Regne Unit (a través de la Oficina Nacional d’Estadística britànica), per citar dos exemples entre els països occidentals. Sota el convenciment i creença que el PIB pot no créixer en determinats anys i que això no signifiqui que la situació econòmica és dolenta, s’estan impulsant idees i propostes que identifiquin un desenvolupament econòmic òptim sense que això impliqui necessàriament un increment del PIB.

El diari EL PAÍS recollia el 26 de desembre de 2010 la noticia que l’INE, juntament amb l’Observatori de la Sostenibilitat i el Club de Roma, estaven treballant en el disseny d’indicadors de desenvolupament diferents al PIB, amb unes variables que poguessin mesurar la qualitat de vida dels ciutadans, sobre els que serien importants aspectes que no siguin exclusivament econòmics.

En l’actualitat trobem un petit país asiàtic, Bután, que ja utilitza aquest tipus d’indicadors per mesurar la qualitat de vida i la sostenibilitat en les seves fronteres, sota les sigles de FIB, Felicitat Interior Bruta, que es fonamenta en que la manera d’analitzar el progrés no ha de basar-se només en el flux de diners, sinó que s’ha de poder establir una relació entre el desenvolupament material i espiritual i que aquests dos conceptes es complementin.

L’índex de FIB de Bután es configura a través de quatre pilars bàsics, com són:

1. Un desenvolupament socioeconòmic sostenible i equitatiu.

2. La preservació i la promoció de la cultura.

3. La conservació del medi ambient.

4. Un bon govern.

 

Font: Google Maps

Arrel dels últims moviments, podem afirmar que com a conseqüència de la crisi hi ha un principi canvi en la mentalitat dels governants que semblen animar-se a seguir l’exemple de Bután, i intentar no lligar el progrés i desenvolupament econòmic a un indicador com el PIB, el qual, com afirma el Nobel d’Economia Joseph Stiglitz, considera com a creixement econòmic la benzina consumida durant un embús de cotxes.

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls – Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

 


L’atur juvenil, treballar en el present per millorar el futur

4 novembre 2010

L’efecte de la crisi econòmica s’ha deixat notar en totes les capes de la societat, des dels menys preparats fins els que més, en els pares de família i en els joves, i tot i que els homes l’han patit en major mesura que les dones (també la taxa d’activitat d’ells és major que la de les dones), ambdós sexes l’han viscut sense remei.

En l’actual post ens centrarem, però, en l’atur juvenil, que agafaria el rang d’edat des dels 16 fins els 24 anys. Es tracta d’un problema amb unes casuístiques ben diferents i atomitzades, ja que un gran grup de l’atur juvenil es concentra en els joves sense massa o cap formació, i un altre gran grup important són els que estan molt formats però no troben sortida en els sectors en els que han estudiat. I és que, malgrat que el fet de posseir una titulació superior fa disminuir les probabilitats d’entrar en l’atur, actualment, a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, el fet d’estar més format no significa que estiguis treballant. Per això, per un costat tenim a les persones aturades que, com a tònica general, tenen la formació mínima obligatòria (graduats en ESO) i que necessiten començar a formar-se en diferents sectors dels que treballaven abans de la crisi o bé especialitzar-se i desenvolupar noves aptituds en el sector en el que treballaven abans d’engrossir les llistes d’atur. Pel costat dels joves amb formació superior el principal problema el trobaríem en la incapacitat del mercat laboral d’oferir llocs de treball de qualitat i que els permetin desenvolupar les capacitats adquirides en el procés formatiu.

Els resultats globals del que significa en xifres, a data de setembre del 2010, aquest atur juvenil per als municipis integrants del Perfil de Ciutat, els presentem en la següent taula ordenats de major a menor taxa d’atur juvenil, sent Vic i Vilanova i la Geltrú els que es desmarquen per damunt de la resta, mentre que en sentit menys negatiu està Granollers que queda clarament per sota del la mitjana d’atur dels municipis del Perfil.

 


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 700 other followers

%d bloggers like this: