Moltes felicitats!!!!

29 novembre 2013

El passat 16 de novembre es va commemorar el 75è aniversari del final de la Batalla de l’Ebre. Aquesta commemoració és una de les moltes que tenen lloc cada dia, i habitualment aquestes commemoracions corresponen a aniversaris: l’aniversari de casament, l’aniversari del divorci, aniversari de la fundació de l’empresa, l’aniversari de la mort d’alguna persona, l’aniversari d’una victòria (o d’una derrota), etc.

En aquestes commemoracions Google és segurament un referent, ja que pràcticament tots els dies de l’any a la pàgina d’entrada de Google hi trobem algun Doodle, com per exemple el del 96è aniversari de naixement de Ella Fitzgerland, o el del 161è aniversari de naixement d’Antoni Gaudí, o el del 200è aniversari de la publicació de la primera edició dels contes recopilats pels germans Grimm. La majoria d’aquests Doodle d’aniversaris fan referència al naixement, i això és el que analitzarem en aquest post els aniversaris de naixement, i més concretament els aniversaris de naixement dels empadronats a Mataró. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Els altres veïns

4 octubre 2012

Manresa és un municipi que comptava a 1 de gener de 2011 amb 76.589 habitants (INE, 2011). I Barberà del Vallès comptava llavors amb 32.033 habitants (INE, 2011). Aquestes són les xifres de població que recullen els padrons municipals d’habitants, i que després d’un procés de validació, oficialitza i publica l’Institut Nacional d’Estadística (www.ine.es). Aquestes xifres es corresponen al total de veïns que resideixen en aquests municipis en una data concreta (normalment a 1 de gener). Ara bé, hi ha uns altres veïns, que tot i no figurar en els padrons municipals d’habitants (PMH) ni en els recomptes de població publicats per l’INE, formen part del veïnat del nostre municipi: els residents a l’estranger.

Els residents a l’estranger són veïns d’un municipi, de nacionalitat espanyola, que en un moment determinat han canviat el seu lloc de residència habitual d’un municipi espanyol a un municipi de fora de l’estat. Així doncs, són persones que han traslladat la seva residència habitual de Barberà del Vallès o Manresa a l’estranger, ja sigui per motius laborals, d’estudi o de retorn al país d’origen, i no per lleure o per unes vacances llargues.

A partir de l’any 2009, doncs, es posa en marxa el Padró d’Espanyols Residents a l’Estranger (PERE), d’acord amb la Llei 4/1996, de 10 de gener, que va modificar la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, i que establia que l’Estat havia d’elaborar un registre administratiu on constin les persones que viuen habitualment a l’estranger i que tenen la nacionalitat espanyola (sigui o no aquesta l’única nacionalitat).

Així, des de l’any 2009 tenim registres sobre la població que resideix a l’estranger provinent d’un municipi espanyol, l’últim en el qual s’ha estat inscrit. Les persones que estan inscrites en aquest Padró d’Espanyols Residents a l’Estranger (PERE) es consideren veïnes del municipi espanyol que figura a les dades de la seva inscripció, únicament a l’efecte de l’exercici del dret de sufragi, i no constitueix, en cap cas, població del municipi, tal i com estableix la Llei 4/1996. Així doncs es tracta d’uns altres veïns del municipi, que tot i no constar en el padró continu de població ni residir-hi, poden exercir-hi el seu dret a vot.

Imagen

Segons el quadre adjunt, podem observar que algunes ciutats com Girona, Lleida o Manresa, registren a 1 de gener de 2011, que un 2% de la població ha marxat a viure a l’estranger, mentre que Barberà del Vallès, Mollet del Vallès, Santa Coloma de Gramenet o Rubí no arriben a l’1%. Per poder interpretar les causes d’aquestes diferències ens caldria un treball més exhaustiu que se’ns escapa en aquest article.

Si ens fixem en l’origen (país de naixement) d’aquesta població (segons dades de l’IDESCAT, 2012) que passa a residir a l’estranger, podem entreveure que en ciutats com Girona (59%), Vilafranca del Penedès (54%) o Vilanova i la Geltrú (53%), qui emigra són majoritàriament els estrangers (retorn al seu país d’origen bàsicament), mentre que en ciutats com Santa Coloma de Gramenet (58%), Barberà del Vallès (56%), Mollet del Vallès (56%), Granollers (55%) o Vic (54%), qui majoritàriament emigra són ciutadans nascuts a l’estat espanyol. En municipis com Lleida, Manresa, Mataró, Rubí, Sabadell o Terrassa gairebé emigren per igual els nascuts a l’estranger i els nascuts a Espanya, tal i com s’observa en la taula que segueix.

Imagen

Pel què fa a la destinació d’aquests altres veïns, ciutats com Santa Coloma de Gramenet (56%) o Vic (52%) reflecteixen que més del 50% dels residents a l’estranger han anat a països de la Unió Europea. A la resta de ciutats d’estudi, el trasllat de la residència a països de la UE també es majoritari (sense superar el 50%), amb un important flux secundari cap a Amèrica del Sud, a excepció de Barberà del Vallès, on la resta d’Europa és la segona destinació més important darrera del canvi de residència a altres països de la UE.

El Padró d’Espanyols Residents a l’Estranger (PERE) es un registre o font de dades poc exhaustiu, i d’això cal ser-ne conscient. Tot i que l’article 2 del Decret 3425/2000, de 15 de desembre, diu que “els espanyols que resideixin habitualment a l’estranger i els qui hi traslladin la residència habitual s’hauran d’inscriure en el Registre de Matrícula Consular” (que posteriorment s’envia a l´INE per elaborar el PERE), és evident que si un no es registra al consolat quan es troba residint a l’estranger (pels motius que sigui), no constarà tampoc en el Padró d’Espanyols Residents a l’Estranger. Tot i així, és una bona font per a poder calibrar qui emigra (així com poder-ne valorar les causes) cap a l’estranger i quines són les seves destinacions.

Josep Coma, Servei de Plànol i Estadística de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.


Les projeccions demogràfiques a curt termini. Un exemple en el cas de Mataró

3 agost 2012

El diari El Periódico de Catalunya publicava el diumenge 18 de juny de 2000 el titular següent: “la baixa natalitat beneficiarà els joves sense feina el 2011”; i com a subtítol, hi afegia: “el nombre de catalans de 15 a 29 anys haurà disminuït en 503.000 persones”. Ambdues afirmacions havien estat extretes de l’estudi Els joves catalans en el 2011: els canvis que vénen, finançat per la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Poc es podien imaginar els redactors de l’estudi l’intens creixement demogràfic experimentat pel país en la primera dècada del segle XXI en un context d’expansió econòmica. Poc es podien imaginar que aquest creixement demogràfic, en bona part, seria conseqüència d’un intens, sostingut i difícilment previsible flux immigratori de població estrangera extracomunitària que ha afectat els patrons de creixement de la població total i ha comportat canvis importants en la seva estructura afectant, d’aquesta manera, tots els fenòmens demogràfics observats. Poc es podien imaginar que aquest creixement demogràfic, a partir del 2011, es veuria estroncat per una crisi sistèmica que enfonsaria l’activitat econòmica i el mercat laboral per l’impacte i les solucions polítiques donades als excessos especulatius d’un sistema bancari i financer progressivament desregulat des de fa trenta anys. Una situació amb molts indicadors, entre els quals destaca l’esclat brutal de l’atur, amb el grup de joves de 16-29 anys com un dels seus principals damnificats.

En aquest sentit, la incidència determinant de la immigració en l’evolució i l’estructura de la població ha estat el que ha impulsat els instituts d’estadística principals a plantejar-se la necessitat de dur a terme el càlcul de projeccions demogràfiques a curt termini, ja que els mètodes de càlcul adoptats per a projeccions a mitjà i llarg termini no són capaços de fer-se ressò d’aquests canvis, amb la qual cosa les seves previsions es desvirtuen en molt poc temps.

Una projecció de població a curt termini ―aprofitant la definició feta per l’INE― constitueix en una simulació estadística de la grandària i l’estructura demogràfica de la població en els pròxims deu anys, en cas de mantenir-se les tendències i els comportament demogràfics actualment observats. En aquest sentit, l’element distintiu d’aquest tipus de projectes respecte d’altres tipus de projeccions és que habitualment s’actualitzen cada any amb les dades més recents disponibles sobre el comportament i les tendències dels components demogràfics ―naixements, defuncions, altes i baixes― i que alhora es matisen tenint en compte les dades que defineixen la conjuntura socioeconòmica.

Els escenaris futurs ―baix, mitjà-baix, mitjà-alt i alt― són el resultat d’extrapolar tendencialment el comportament demogràfic actual i ponderar-ho d’acord amb un seguit d’hipòtesis qualitatives que són objecte de debat dins de l’equip pel que fa a la seva incidència i intensitat en els canvis dels fenòmens demogràfics. Per exemple, algunes hipòtesis parteixen de qüestions com ara saber quina serà la incidència de les dificultats econòmiques més grans sobre el nombre de naixements o quin pot ser el comportament dels diversos col·lectius de població immigrada si les dificultats per aconseguir una feina s’allarga durant molt de temps. Evidentment, aquests efectes o impactes podrien ser interpretats de maneres diferents per altres institucions o serveis de dins o de fora de l’Ajuntament de Mataró, fet que comportaria l’obtenció d’uns escenaris no necessàriament iguals als que s’obtenen a través d’aquesta projecció.

La metodologia emprada per fer aquest tipus de projeccions és el mètode dels components que consisteix a afegir anualment a la piràmide de partida els components del creixement demogràfic: naixements, defuncions, immigracions i emigracions. Els nascuts vius s’afegeixen a la base de la piràmide i, en totes les edats, s’hi sumen les entrades per immigració i se’n resten les defuncions i les sortides per emigració. En el cas de la projecció de Mataró, la piràmide de partida és la població a 1 de gener de 2011, publicada en l’Estudi de la Població de Mataró i calculada a partir del padró continu. La data de referència de les poblacions projectades és l’1 de gener de cada any i l’horitzó temporal de la projecció és el 2021. Per a l’aplicació concreta d’aquest model d’anàlisi ens hem basat, en part, en la proposta metodològica de l’Idescat per fer projeccions municipals a partir de la metodologia de les projeccions comarcals. Es tracta, d’un procediment que  simplifica les exigències de dades i càlcul dels models de projecció emprats per l’Idescat pel conjunt de Catalunya.

La projecció a curt termini de Mataró pel període 2011-2021

En el cas de mantenir-se les tendències demogràfiques actuals, la projecció dibuixa quatre escenaris: baix, mitjà-baix, mitjà-alt i alt. L’escenari mitjà-alt és el que es considera més probable del creixement i de l’estructura demogràfica de Mataró, si bé no es descarta que en el marc d’un agreujament del context socioeconòmic sigui l’escenari mitjà-baix el que acabi sent el més plausible.

L’escenari mitjà-alt mantindria la tònica de creixement experimentada per Mataró des del final dels anys noranta, però amb uns valors molt per sota dels assolits en la darrera dècada fins a registrar taxes de creixement negatives al final del període. És un escenari que recorda, salvant les distàncies, a l’evolució seguida per la ciutat al llarg de la dècada dels vuitanta. Per al 2021, hom preveu una població de 125.800 habitants, una mica menys de dos mil habitants més en un període de deu anys. En el cas de l’escenari mitjà-baix, la ciutat registraria taxes de creixement negatives a partir de l’any 2015. La població al 2021 seria de 123.193 habitants, una mica per sota de la registrada a 1 de gener del 2011 (123.906).

Els dos escenaris mitjans ―els més probables amb les dades actuals― mostren una evolució similar dels grups d’edat que tan sols varia en intensitat pel que fa al guany o a la pèrdua d’efectius. Així,  respecte del 2011 s’observa una reducció del volum dels grups de joves adults (25-39 anys) i de la base de la piràmide (0-4 anys), un fet força assumible en un context de saldos migratoris negatius i amb una menor incidència de la població de nacionalitat estrangera sobre la natalitat. Per contra, creixen els grups d’adults d’entre 40-49 anys i el grup de nens i adolescents d’entre 10-14 anys. En conjunt, es constata el procés d’envelliment de l’estructura per edat i sexe.

Xavier Posada Arribas

Servei d’Estudis i Planificació

Ajuntament de Mataró


Padrons municipals i microestadística (II): el padró continu d’habitants

2 desembre 2011

Aquest article és una continuació del que varem publicar fa uns mesos, Padrons Municipals i Microestadística (I), i que  continuarem amb articles posteriors.

L’objectiu d’aquest article és donar a conèixer a la comunitat investigadora, als estudiosos, i als planificadors, la informació que “dorm” a les bases de dades dels padrons continus, així com el seu enorme potencial per a generar coneixement bàsic sobre la dinàmica demogràfica i territorial de les ciutats (i per elevació dels territoris supramunicpals). Coneixement pràctic per a planificar polítiques i gestionar projectes des de les administracions.

L’estadística oficial del padró continu.

Com tots els investigadors socials que no han treballat mai “dins” d’un ajuntament, o que hi han treballat però no han tingut ocasió de “tafanejar” les bases de dades de l’ajuntament “al costat” dels informàtics que les gestionen i les coneixen a fons, la meva idea de les estadístiques de població del padró continu que podíem analitzar era la que té tothom sobre la habitual i estàndard explotació estadística del padró continu.

L’INE/IDESCAT, a nivell d’estadística oficial, sols treu aprofitament estadístic de les següents variables: Sexe, Nacionalitat, Lloc de naixement, Data de naixement, Lloc de residència, Edat,  Relació entre Lloc de Residència i el Lloc de Naixement, a partir del que disposa el marc normatiu del padró continu.

L’estadística oficial es genera sols per aquestes 5 variables, amb escassos creuaments entre elles, a una sola data de tall anual (u de gener), i a una desagregació territorial màxima de secció censal, que vindria a ser unes quantes illes de cases, o moltes illes si són zones de baixa densitat (urbanitzacions, per exemple).

El padró continu, una base de dades relacional.

L’estadística sol generar-se a partir de taules planes: files (individus) per columnes (variables). Per entendre’ns, un full d’Excel o una taula d’Acces. Desgraciadament, la majoria dels que generem estadística no coneixem prou el mòn de les bbdd relacionals i dels sistemes gestors de bases de dades (SMDB)…

La base de dades informàtica del padró continu està gestionada per un DBMS (Oracle habitualment), amb la quasi infinita potència analítica que això suposa. El DBMS pot ser interrogat (queries en llenguatge informàtic), sobre qualsevol aspecte, filtre o condició que ens puguem imaginar. Qualsevol texte, codi o número d’una bbdd relacional pot usar-se com a condició, filtre o base de la pregunta que vulguem fer al sistema. Però en el seu llenguatge: l’SQL o derivats. Per fer doncs anàlisis més aprofundits caldrà treballar doncs amb l’administrador informàtic de la bbdd, que és qui en coneix l’estructura del model de dades (molt complexa) del padró continu i les possibilitats tècniques.

A banda de les 5 variables famoses, la base de dades registra i codifica tots els moviments o canvis en les dades dels empadronats: altes o baixes cap a altres municipis i països (migració intermunicipal), però també canvis de domicili dins del mateix municipi (migració intermunicipal). Un altre codi que es registra és la renovació padronal dels estrangers, obligatoria cada pocs anys des del 2005.

Mes enllà de l’estadística oficial…

L’estadística oficial és de peridocitat anual i de stock o tall a un dia concret (exceptuant el cas de les estadístiques de variacions residencials a partir del que es construeixen les dades de moviments migratoris)  i amb un retard en la publicació d’un any aproximadament. En canvi, l’actualització de les bases de dades del padró continu a nivell de l’ajuntament és pràcticament contínua. L’intercanvi i actualització de dades entre l’INE (que creua les dades dels municipis amb altres bases de dades) i els ajuntaments es fa de forma automatizada i mensual. La nostra experiència és que les dades ja són prou “solides” després de tres mesos de la data de tall, com a molt aviat, doncs s’han d’incorporar les dades que procedeixen del INE, i registres oficials (naixements, morts, etc).

Habitualment, ni a nivell acadèmic ni a nivell de les pròpies administracions, almenys pel que ens consta a nosaltres, no es solen fer explotacions “mes aprofundides” de les bases de dades del padró continu. Si més no, no es publiquen. Però tampoc es fan grans explotacions a nivell “intern”, per a necessitats de planificació o gestió, més enllà de representar les dades sobre el SIG corporatiu intern. Trobem algunes excepcions en algun ajuntament gran Barcelona o Mataró, casos que ens “mostren” la punta del iceberg de les enormes possibilitats analítiques d’aquesta bbdd. Al portal d’opendata de l’ajuntament podem veure un bon aprofitament estadístic de les dades del padró continu; els companys del Servei d’Estudis i Planificació de Mataró, integrants de la xarxa de la que aquest bloc n’és expressió, també fan una bona publicació anual a partir de l’explotació més aprofundida del padró continu.

Una base de dades amb memòria històrica. Anàlisis longitudinals?

Un fet poc coneguts pels investigadors,  i que és d’extrema importància, és que el padró continu es una bbdd que guarda l’històric dels seus registres!. És a dir, puc interrogar a la bbdd sobre la població actual, peró també sobre la població i totes les seves característiques a qualsevol data anterior. Avui, a finals del 2011 podem interrogar a la base de dades per a que ens reprodueixi la  “imatge stock” del dia 6 de Febrer del 2003, o un  “acumulat de moviments” (altes, baixes, migracions, naixements, morts, renovacions padronals d’estrangers) entre els dies 6 de Maig i 3 de Juliol del 2008). Obviament, cada registre-persona o registre-moviment amb totes les variables i codis associats a la persona o el moviment “en aquell moment”.

Tècnicament és possible fer estudis longitudinals de com canvien les persones, les llars, els assentament en les zones, els edificis, els pisos…. Increible!. Encara recordo quan vaig descobrir que la bbdd guardava tot l’historic de tots els canvis en les dades…, li vaig preguntar quatre vegades seguides al informàtic…. No m’ho creia!. Ara sé que si no es fa és o per desconeixment dels potencials interessats (investigadors, però  també els mateixos tècnics i planificadors municipals i de les altres administracions) o per la complexitat tècnica de l’extracció de la informació i el seu al cost en recursos humans dels departaments de informàtica (sempre sobrecarregats de feina). Cal treballar costat a costat amb l’informàtic administrador de la base de dades i el funcionari responsable del manteniment del padró, i millor que aquests tinguin experiencia llarga en el padró per controlar canvis que s’hagin produït en la manera de registrar les dades, en els codis determinats per l’INE o altres modifiacions tecnico-administratives que poden dificultar la interpretació correcta de les estadístiques produides.

Així doncs, la base de dades conté també tota la informació padronal de les persones que han viscut al municipi en un moment donat i i ja no hi viuen, per defunció o per canvi de residència. Ens permet viatjar cap el passat. La “historicitat” té però una limitació temporal: l’any en que es va iintroduir el padró a l’ajuntament en un DBMS comme il faut, en algun moment lleugerament posterior  al 1996 (inici del padró continu). En el cas de l’ajuntament de Rubí aquest moment va ser a mitjans del 1999. A Rubí podria retrocedir, posar la lupa a qualsevol moment de la darrera dècada, una dècada apassionant pels enormes canvis demogràfics i territorials.

Estudiar estructures de llars?.

Habitualment també es treballa l’estadística de número de persones empadronades al mateix be immoble (per exemple, per a detectar pisos patera). Però tècnicament pensem que seria possible analitzar les estructures de les llars a partir de la construcció de tipologies a partir del nombre de persones cohabitants, el seu sexe i edat. I també els canvis en aquestes estructures per canvis en el lloc d’empadronament dels seus components al llarg del temps, fet que no es pot fer en cap altra font estadística a nivell municipal, doncs els censos són dades de stock.

Una bona notícia: l’actualització de la variable nivell d’estudis.

Una de les variables obligatòries de la que  no se n’ha fet fins ara cap aprofitament estadístic a nivell d’estadística oficial  és el nivell d’estudis dels empadronats. Com figura al marc normatiu, és obligatori recollir el nivell d’estudis acreditat del veí. Peró els veïns no van a actualitzar les seves dades cada cop que adquireixen un nou nivell educatiu. Per tant, es una variable tremendament desactualitzada… fins ara. Segons explicacions del funcionari responsable del padró continu al meu municipi, des de finals del 2008 l’INE creua les dades del padró continu amb les dades del ministeri d’educació i, a partir d’aquí envia als ajuntaments les dades actualitzades. Caldrà doncs fer algunes explotacions per a veure el nivell i fiabilitat d’aquesta dada, que seria de gran interès per la seva correlació amb la classe social o l’estatus de les llars.

Una base de dades amb detall geogràfic il·limitat.

Com ja varem comentar al anterior post sobre microdades, almenys en els ajuntaments mitjans i grans, amb prouta infrastructura informàtica, l’identificador (ID) de la persona està associat informàticament al ID de la referència cadastral del be immoble en el que resideix. Com també hi estan relacionats el ID dels vehicles que paguen llicència en aquell municipi, o els IDsi de les transaccions fiscals d’aquella persona, i d’aquella llar (si acceptem l’equivalencia entre “llar” i persones residents al mateix “be immoble”) amb l’ajuntament.

L’associació entre el ID del habitant i el ID del be immoble fa que puguem combinar les dades del padró continu amb qualsevol capa de dades geogràfiques i fer-ne anàlisis creuats, com ja s’ha comentat en altres posts.

L’assoaciació entre dels dos elements anteriors amb objectes fiscals, particularment els cotxes de la llar/immoble, dels que es tenen totes les dades al padró de vehicles (model concret, potència, cavallatge), i que correlaciona fortament amb la classe social o l’estatus, obra una nova dimensió als estudis de classe social, status, desigualtats, mobilitat etc…

Però aquesta ja és una altra història…., que abordada des de les tècniques del data mining obre unes possibilitats als investigadors que donen vertígen.. Per exemple, ¿es poden aplicar tècniques de scoring per a assignar clacular probabilitats de frau fiscal, de la mateixa manera que s’apliquen les tècniques d’escoring creditici des de fa ja dècades?. Les empreses d’aquests tipus de software així ho afirmen en la seva argumentació comercial. I de ben segur en administracions superiors  s’empren. ;)


Padrons municipals i microestadística (I)

7 juny 2011

Aquest article be podria dir-se també misèries i oportunitats de l estadístic municipal. Però, tot i ser un “post” d’un bloc, amb el que té de més informal el canal, hem optat per un títol més canònic…

Misèries.

Un ajuntament, exactament igual que un govern autonòmic o estatal, necessita informació detallada de la realitat humana (població) i física (espai físic) sobre la que ha de dissenyar i aplicar polítiques. Però no sempre és fàcil. De fet, quasi mai és fàcil obtenir dades estadístiques i quantificació de la realitat local. I be ho sabem els tècnics que treballem als observatoris municipals. L’estadística oficial, la que parteix dels plans estadístics oficials del govern central o de l’autonòmic acostuma a basar-se majorment en enquestes. Sovint en base a grans mostres i, per tant, caríssimes. Tot i aquestes grans mostres els resultats tenen uns desagregació territorial limitada. En els millors dels casos es donen dades a nivell de província (estadística estatal) o de comarca (estadística autonòmica). Els municipis estem doncs orfes de dades.

Sort que als municipis teníem els censos decennals!, en que s’inventaria tota la població i tots els habitatges, i que ens donen (uns anys després del treball de camp) centenars de variables estadístiques (més de 500) desagregades fins i tot a nivell de secció censal. Una secció censal ve a ser l’agregat territorial d’ unes 2000-3000 persones. Poc més de 1000 llars. En zones molts denses, això pot representar unes poques illes de cases.

Però s’ha acabat aquesta sort!. El problema de manca de dades s’agreuja a partir del moment de que, degut als rigors pressupostaris, es deixarà de fer censos de població, edificis i vivendes exhaustius, com venia es venia realitzant cada deu anys. A partir d’ara es farà amb una metodologia mixta de cens exhaustiu / enquesta, que no permetrà donar dades a nivell municipal.

Als municipis hem de recórrer a l’explotació de les bases de dades de padrons administratius per a poder conèixer la ciutat, la seva població, el seu territori, la seva economia. Bases de dades que estan integrades en base al cadastre, fet poc conegut fora dels serveis informàtics municipals

Oportunitats.

La bona notícia doncs és que hi ha tot un món per explorar encara per a produir estadística a partir de les bases de dades integrades dels padrons municipals: padró continu (persones), IBI (vivendes), base de dades d’activitats (empreses= , base de dades de brossa, de matriculació de vehicles etc. Tots i cadascun dels seus registres estan referenciats o be a persones (i per tant llars/vivendes) titulars dels bens que tributen (be immoble, activitat econòmica, parking, vehicle, etc) i a la vivenda/local. Totes les dades, i aquest és un fet essencial, estan enllaçades amb la referència cadastral del be immoble (vivenda/local). Així per exemple, tots i cadascun dels habitants empadronats tenen una adreça de residència , i aquesta una referència cadastral.

Per tant, qualsevol estadística que es vulgui plantejar dels objectes enregistrats pot relacionar-se (estudi creuat de bbdd) i desagregar-se a unitats territorials tant petites com necessitem: a nivell de secció censal, com habitualment s’ha fet, però també a nivell de illa cadastral, parcel•la, subparcel•la, número de carrer, etc. De fet, tècnicament podríem fer estadística creuada – a nivell de vivendes o de qualsevol reagrupació proposada de vivendes en funció d’un criteri determinat. Per exemple, segons el valor cadastral de les vivendes, el nivell d’estudis dels habitants, etc..

Per posar un exemple hipotètic, es poden fer anàlisis multifactiorials per a determinar la distribució sobre el territori de les persones/llars segons “estatus” o “classe social” a partir de la regressió lineal i clusterització d’una sèrie de variables que correlacionen força amb la classe social, estatus, o nivell de vida (concepte a escollir per l’investigador en funció del marc teòric): valor cadastral de les vivendes, nombre i categoria dels vehicles de la vivenda, nivell d’estudis, estructura de la llar i nacionalitat, etc.. Que nosaltres coneguem tant sols hem detectat un estudi amb aquest objectiu al del servei d’estadística de l’ajuntament de Barcelona, però usant com a base, les dades agregades a nivell de secció censal. El nostre parer és que les dades s’haurien de creuar a nivell de de vivenda. I desprès desagregar l’estadística resultant al nivell territorial desitjat: de parcel•la o illa cadastral. Un cop definida la funció estadística d’ “estatus/classe social”, replicant l’anàlisi cada any, per exemple, es podria determinar, bastant exactament, la tendència o evolució del grau de cohesió social o desigualtats en el municipi segons zones o segons barris, i el tipus de persones que “marxen” o que “venen” al municipi a través dels canvis residencials.

Òbviament s’ha posat d’exemple un estudi molt complex i ambiciós, que requereix un nivell de feina i de col•laboració dels sistemes informàtics de l’ajuntament (qui gestiona i coneix les bases de dades) molt gran, i difícil d’aconseguir–. Però el que es pretén aquí és mostrar les enormes potencialitats del fet que les bbdd fiscals, poblacionals i territorials estigui integrades, és a dir relacionades. De fet, en això, la microestadística, els municipis tenim un potencial que no tenen ni els instituts estadístics dels governs autonòmics ni centrals (si exceptuem hisenda i la seguretat social!).

Per poder fer aquesta mena d’estudis cal conèixer molt be aquestes bbdd i sobretot com ha anat canviant els criteris de registre, i quina és la legislació que determina que es registra i com, per a minimitzar biaixos causats per l’efecte “de registre”. Però hi ha formes per intentar “neutralitzar-les” raonablement.

Seguirem, en un segon post en aquest bloc, aprofundint en en la “microestadística” amb l’exemple de la integració de dades de padró continu i padró fiscal de bens immobles (lBI).

Josep Vives, Observatori de la ciutat de l’ajuntament de Rubí


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 687 other followers

%d bloggers like this: