Ocupació i atur, 2011 en un cop d’ull

Tot just fa un any en aquest mateix bloc fèiem un cop d’ull a l’evolució de l’ocupació i l’atur en els dos anys precedents, 2009 i 2010.

En 2010, a Catalunya s’observava com l’ocupació en termes d’afiliats, assalariats i autònoms, havia disminuït, -0,8%, mentre l’atur registrat havia augmentat lleugerament, +0,2%. Els municipis de la Xarxa El Perfil de Ciutat havien tingut un comportament similar al voltant de la mitjana catalana en termes d’ocupació afiliada localitzada al municipi. Nou dels deu municipis s’havien mogut entre el -0,5% i el -1,7%, i el que sortia d’aquest interval era degut a una “disminució estadística”, no real (canvi de municipi on es registrava/en empresa/es, sense canvi de localització real). En termes d’atur registrat, havia tingut una major variabilitat, des d’un augment del 4,8% fins a disminucions que van arribar al 5,6%.

Aquests valors no eren tant negatius com els de 2009, any en que hi va haver un increment dels aturats entre el 25% i el 39% a tots els municipis de la Xarxa, i disminucions més fortes de l’activitat econòmica en termes d’afiliats. Semblava que 2009 havia estat l’any de la crisi amb els l’índex més dolents, que al 2010 es suavitzaven, i que 2011 es podria entreveure com l’any, si més no els darrers trimestres, on comencessin a haver taxes netes de generació d’ocupació.

Aquests índexs en 2011 mostren, però, valors pitjors que els de l’any precedent. A Barcelona província i en el conjunt de Catalunya l’atur registrat va créixer un 9,2%, mentre la filiació a la seguretat social va disminuir al voltant del 3%.

Els municipis de la Xarxa el Perfil de Ciutat no s’allunyen gaire al voltant d’aquest augment mitjà de l’atur, amb valors entre el 7,1% i el 12,4%, amb tres municipis per sota i set per sobre la mitjana catalana.

En el cas de la variació en l’afiliació a la seguretat social l’interval és més ampli al voltant de la mitjana catalana, -3,1%, en concret del 0,0% al -7,7%. A més l’interval és més biaxiat, atès que tan sols Mataró té un valor superior, mentre els altres nou mostren variacions més negatives en termes d’afiliats. Val a dir, però, que en el cas d’aquest municipi que té un valor superior es deu a un “augment estadístic” centrat en bona part en les activitats sanitàries (nota: vegeu comentari núm 2 d’aquest post).

Obseratori econòmic i social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès

Ocupació i atur, un cop d’ull als dos darrers anys

El present ens porta una allau de dades, estadístiques, gràfiques i interpretacions, que s’han multiplicat gràcies a l’aplicació de les noves tecnologies de tractament i visualització d’informació.

Aprofitem aquest cop d’ull a l’evolució de l’ocupació i l’atur en els dos darrers anys per mostrar que cal tenir cura a l’hora d’interpretar les dades i que la forma de presentació de les mateixes també pot condicionar-ne les conclusions. En primer lloc veurem una graficació que ha d’anar acompanyada d’una explicació de la font de dades.

L’ocupació en termes d’afiliats, assalariats i autònoms, ha disminuït a Catalunya en 2010, -0,8%, mentre l’atur registrat ha augmentat lleugerament, +0,2%.

Variació de l’Ocupació i de l’Atur en 2010. Municipis de la Xarxa Perfil de Ciutat clicar imatge per ampliar

Els municipis de la Xarxa El Perfil de Ciutat han tingut un comportament similar al voltant de la mitjana catalana en termes d’ocupació afiliada localitzada al municipi (ocupació d’ara en endavant). Nou dels deu municipis s’han mogut entre el -0,5% de Santa Coloma de Gramenet i el -1,7% de Rubí. El matís és que no es pot deixar de comentar la variació de l’ocupació en -4,9% en el cas de Terrassa. Aquesta s’explicaria en part per un canvi de la domiciliació d’una gran empresa, no per una disminució real de treballadors al municipi. Aquesta “disminució estadística” vindria donada per que les empreses amb establiments en més d’un municipi dins la província poden decidir registrar/atribuir els llocs de treball al municipi on tenen la seu central. El procés de fusions de les Caixes explicarien part d’aquesta “disminució estadística”.

La informació sobre el nombre de treballadors localitzats a un municipi, a més de ser un bé escàs, s’ha d’amanir amb notes a peu de plana.

En termes d’atur registrat, han tingut una major variabilitat, des d’un augment del 4,8% a Vic fins a una disminució del 5,6% a Barberà del Vallès. Sense entrar en consideracions de com reflecteix l’atur real, també es pot fer un matís sobre la variabilitat observada entre els municipis de la Xarxa El Perfil de Ciutat. La variabilitat depèn, a més de factors propis de cadascun dels municipis, de la dimensió de la pròpia variable. S’observa com en termes generals els municipis amb més població (vegeu dimensió del cercle al gràfic), i per tant amb més atur, són els que menys han variat en termes d’atur, en un o altre sentit. I a l’inrevés.

Hom pot pensar que la dispersió entre municipis en termes de variació de l’atur o de l’ocupació ha estat molt alta en 2010. De fet han estat molt menors en termes d’ocupació respecte el que va succeir en 2009 (el requadre inferior del següent gràfic també mostra els intervals de variació de 2010, a diferent escala que el gràfic anterior).

Variació de l’Ocupació i de l’Atur en 2009. Municipis de la Xarxa Perfil de Ciutat clicar imatge per ampliar

L’ocupació havia disminuït en 2009 entre el -0,5% de Vic i el -14,0% de Terrassa; i l’atur registrat augmentà entre el 25,4% de Barberà del Vallès i el 39,3% de Vic. La mitjana catalana va ser del -5,2% en termes d’ocupació i 32,7% en termes d’atur registrat.

Hem passat d’una situació en 2009 de –Ocupació i +Atur (quadrant alt-esquerre de l’eix del gràfic) a una situació en 2010 on s’han suavitzat molt la disminució de l’ocupació i on fins i tot alguns municipis han tingut –Atur (quadrant baix-esquerre). El gràfic podria donar la impressió que el camí natural és situar-nos ja en 2011 en un escenari de +Ocupació i –Atur. Les previsions apunten a que si 2010 havia de ser un any de transició, aquesta transició s’allargui i 2011 no sigui gaire diferent.

Nota: En aquest primer semestre de 2011 a l’Ateneu Barcelonès s’imparteix un cicle de conferències on s’explora les aplicacions de les matemàtiques (l’estadística, la demografia, els sondejos, les enquestes, el processat i la visualització de dades…) als problemes socials. Es proporcionaran exemples i pautes sobre les oportunitats i abusos que deriven de la presència dels nombres al nostre entorn, per orientar-nos en la selva dels nombres i les estadístiques.

Observatori econòmic i social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès

Entre l’usabilitat i el disseny en la visualització de dades

Ens trobem en un procés on cada cop més pren rellevància la necessitat de transformar i sintetitzar la informació estadística en gràfics i infografies atraients per l’usuari final. D’una banda cada cop hi ha més dades a l’abast i d’aquí la necessitat de sintetitzar informació útil de forma comprensiva. D’altra banda, i alhora, augmenta el bombardeig d’inputs que rebem des dels diversos mitjans audiovisuals, d’aquí la necessitat de fer molt atractiva la informació per tal de captar l’atenció.

Al voltant de les tendències en el creixement de dades que hi ha a l’abast, en concret de dades públiques, vegeu el post Opendata: Obrir les dades estadístiques (I) en aquest mateix blog. Així mateix hi ha eines cada cop més dinàmiques i intuïtives de presentació gràfica de dades, vegeu al post Visualització personalitzada de dades d’aquest mateix blog l’exemple que hi apareix: gràfic dinàmic.

S’ha de buscar l’equilibri entre l’usabilitat i el disseny, millor dit, un equilibri on tant la informació que volem transmetre sigui prou comprensible com alhora prou atractiva. Qui determina en quina mesura el gràfic o infografia s’enten ? I en quina mesura capta l’atenció ? Només l’usuari final és qui ho pot valorar. És bàsic plantejar-se quin és el públic objectiu, a qui s’adreça la informació que volem transmetre.

En aquest post presentem una forma de graficació on la pròpia dimensió del text indica la freqüència de la variable que es vol representar (infografies realitzades amb www.wordle.net). És una forma potser útil per captar l’atenció d’un públic no acostumada a llegir eixos de coordenades, gràfics de barres, etc.

Treballadors autònoms per sectors d’activitat. Barcelona província. 3r trimestre de 2010 clicar imatge per ampliar

Aquesta primera infografia és vàlida si capta l’atenció d’un públic ampli i és capaç de transmetre que els treballadors autònoms de la província de Barcelona estan força concentrats en poques activitats i que les principals són comerç, construcció, hostaleria i transport.

Treballadors assalariats per sectors d’activitat. Barcelona província. 3r trimestre de 2010 clicar imatge per ampliar

De la mateixa manera aquesta segona imatge mostra com els treballadors assalariats no estan tant concentrats en poques activitats. Els deu grans subsectors d’activitat amb més assalariats de la província són el comerç (al detall i a l’engròs), la sanitat, l’administració pública, l’educació, la construcció, bars i restaurants, serveis a edificis i jardineria i el transport terrestre.

Observatori econòmic i social
Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès

Publicació Fluxos del Mercat de treball a Catalunya

L’observatori del treball del departament de treball de la Generalitat de Catalunya  ha iniciat una nova publicació trimestral: Fluxos del Mercat de treball a Catalunya.

L’actual situació econòmica afecta al mercat laboral:  la inactivitat, l’ocupació i l’atur són variables analitzades per tal de conèixer la realitat del mercat laboral. Tot i així, la majoria de vegades s’analitzen com a variables estoc: es comptabilitza la diferència de la variable en dos moments diferents del temps obtenint una diferència neta.

Aquesta informació és de gran interès però no ens permet conèixer la dinàmica que s’ha donat entre els dos períodes, per exemple si a l’inici i al final del període s’observa el mateix nombre de persones en situació d’atur, ens podem preguntar si es tracta de les mateixes persones o bé són diferents, i en aquest cas en quina proporció?

La publicació que es presenta analitza els fluxos del mercat de treball a partir de les dades de l’EPA, en concret dels individus que formen part de la mostra comuna als dos períodes analitzats i ens permet respondre a preguntes com aquests i d’altres com permanència en l”ocupació, pes dels ocupats que canvien la seva situació laboral (cap a l’atur o inactivitat), permanència a l’atur entre altres.

Podeu trobar més informació al següent enllaç:

Fluxos del mercat de treball a Catalunya