Recursos humans en ciència i tecnologia (RCHT): un indicador d’economia del coneixement

24 gener 2014

En l’economia del coneixement o un context en què es vulguin posar els fonaments per tendir-hi són molt importants els treballadors que la fan possible. Les economies desenvolupades necessiten persones amb si més no dos nivells d’especialització, d’una banda els propis treballadors que innovin o que explotin els descobriments i els empresaris que ho gestionin. Ambdós grups participen en la creació i utilització de coneixement.Contractes indefinits a RHCT

A l’hora d’acotar quins ho són o en formen part hi ha diverses definicions que es podrien aplicar. Una opció són els treballadors altament qualificats relacionats a amb la ciència i la tecnologia, i altra, per exemple els treballadors del coneixement per ocupacions i tasques.

L’OCDE concreta la primera com els professionals en sectors de coneixement, anomenats recursos humans en ciència i tecnologia (RHCT). Aquesta és la que farem servir aquí. Els identifica com els tècnics i professionals científics (nivell 2 de CCO11) i els tècnics i professionals de suport (nivell 3 de CCO11). En sentit estricte també inclou persones que treballen en determinats grups d’ocupació de directius (alguns inclosos en el nivell 1 de CCO11), però degut als nivells de desagregació de la informació disponible tindrem en compte els dos primers grups esmentats. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La realitat de la racionalització bancària

2 gener 2014

banc_nacional_dinamarcaFoto: Banc Nacional de Dinamarca

Ara ja fa més de dos anys varem publicar una noticia que parlava del procés de racionalització que les entitats de crèdit de l’Estat Espanyol havien de portar a terme. Al llarg d’aquella notícia, sobre dades base de l’any 2007, es plantejava que la xarxa d’oficines bancàries estava totalment sobre dimensionada en comparació amb la que existia a la Unió Europea, concretament en la classificació UE-15, quedant Espanya amb un número d’oficines per cada 10.000 habitants que duplicava els resultats globals dels països UE-15, sense que hi hagués cap país que s’apropés a la ràtio espanyola.

Així mateix, en l’anàlisi realitzat en base a les dades dels municipis que confeccionaven la Xarxa del Perfil de la Ciutat en aquell moment, vam observar com també es superava de manera clara les ràtios europees, arribant inclús, com és en el cas de Mataró, a tenir més de 18 oficines bancàries per cada 10.000 habitants en el període comprés entre l’any 2007 i l’any 2009.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Si li posem números es manté l’optimisme?

3 octubre 2013

En una setmana com aquesta en el que tot i el repunt en les xifres d’atur el govern espanyol, a través del seu president, ha comunicat que es tracta ”del mejor dato de septiembre desde hace muchos años”, i que “este dato demuestra que la economia se está recuperando”, volem recordar la notícia que recentment publicaven els companys de Mataró sota el nom de “Entenent les dades del mercat de treball”, que es tractava d’un esforç d’anàlisi sobre la realitat del mercat laboral, i els diferents components i vies d’entrada i sortida del que es compon aquest.

L’article es fonamenta en que no tot gira al voltant del component atur registrat, sinó que també tenen un paper rellevant les afiliacions a la Seguretat Social, els fluxos migratoris, així com el fet que hi hagi més o menys persones que estan en situació de jubilació.

El perquè de la notícia dels companys de Mataró venia com a conseqüència de les xifres optimistes d’atur i dels new green shoots apuntats per part dels diferents governs i mitjans de comunicació de l’Estat. Entre les conclusions amb les que es tancava la notícia ens trobem amb que resulta molt complicat determinar una millora de la situació econòmica només per les xifres d’atur registrat, ja que existeix més d’un flux que condiciona la conjuntura econòmica.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Classificació d’ocupacions i ocupacions de futur

5 abril 2013

Els darrers canvis en la classificació d’ocupacions s’han produït en 1974, 1994 i 2011. Això per sí sol ja és indicador de la velocitat amb la que evoluciona el mercat de treball: en una generació i escaig hi ha hagut prou canvis a les ocupacions com per actualitzar la classificació dos cops. Aquests canvis tenen diferent naturalesa: aparició de noves ocupacions, desaparició d’altres, ocupacions preexistents però que s’especialitzen, i/o que es tecnifiquen, amb el que les competències per a desenvolupar-les canvien, ocupacions que requereixen una diferent qualificació acadèmica, ocupacions informals que es regularitzen, etc.

La realitat és que amb prou feines les classificacions d’ocupacions del present es poden ajustar bé a la realitat present. En un recent article en aquest mateix bloc ja se’n fa una dissertació i exemplificació de la dificultat de concretar les classificacions. En aquell cas es tractava de la relativa a les activitats econòmiques segons l’IAE, i la necessitat que tenen a l’Ajuntament de Terrassa de fer-ne una de més manejable i entenedora, entre altres, pel seu portal web.

En el cas de la Classificació Catalana d’Ocupacions de 2011 és una adaptació de la CNO-2011 a nivell d’Espanya, que alhora és una adaptació de la CIUO-2008 de l’OIT, adoptada per la Unió Europea. Aquí es pot veure en forma de manual. A la nova versió de 2011 es mantenen els 10 grans grups i com a novetat es defineixen explícitament cadascun dels nivells de competències associats a aquests grups. Aquests nivells de competències estan associats a requisits d’educació formal, en alguns casos es pot suplir per  experiència o formació en el lloc de treball.

taula ocupacions

Com a exemple de la dificultat d’encabir totes les ocupacions sota una classificació seguirem el fil d’unes ja esmentades en el post previ relatiu a aquests temes.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Per quins set sous la mitjana està de moda ?

29 juny 2012

Aquesta setmana l’INE ha publicat els resultats provisionals sobre l’enquesta d’estructura salarial de 2010. Per a mostrar quin és el valor al voltant del qual es distribueixen els salaris més habituals, és bo informar-ne mitjançant els indicadors més habituals, no només la mitjana aritmètica o valor mitjà, sinó també la mediana i la moda:

- El salari mitjà brut anual a Espanya en 2010 va ser de 22.790,20 €.

- La mediana va ser de 19.017,09 €. El valor de la mediana ens indica el salari, si els ordenéssim tots, que divideix els perceptors en dos grups, en un grup el 50% percep més que el citat salari i en l’altre el 50% percep menys. Com a “representant” del valor central, la mediana pot ser més interessant perquè els salaris extrems eleven la mitjana, distorsionant la percepció del que serien els “valors centrals” o “valors més habituals”. Dóna més informació de com es distribueixen els salaris.

- La moda o valor més freqüent, en aquest cas salari més freqüent, va ser de 16.489,96 €. Donat el nombre de salaris analitzats i la distribució d’aquests, aquest és un indicador molt vàlid per representar el valor central.

Una aportació d’aquesta enquesta és que no només es proporcionen valors de salari mitjà sinó també de la seva distribució, i en conseqüència, permet l’estudi de la desigualtat dels salaris. A la darrera taula es mostra una anàlisi sobre la distribució.

Les dades següents sobre salaris bruts anuals els hem acolorit segons la següent escala de colors, des del vermell quan són iguals o inferiors al Salari Mínim Interprofessional (SMI), que va ser de 8.866,20€ en 2010, el groc quan és el doble del SMI, i fins al verd quan és el triple del SMI o més.

És sabut que a més nivell acadèmic més alt el salari mitjà (vegeu primera taula), i que és més alt entre els homes que entre les dones per a cada nivell acadèmic. Això ens diu poc sobre la distribució de salaris, no ens indica res sobre quants vermells (SMI) hi pot haver.

Nota: Fer clic a les taules per visualitzar millor.

De la mateixa manera les dues següents taules sobre salaris mitjans, l’una relativa als grups principals d’ocupació i l’altra sobre les seccions d’activitat econòmica.

La informació sobre la distribució dels salaris, però, és un complement fonamental d’aquesta enquesta, demandat des de fa molt per analistes i usuaris en general. La normativa europea sobre enquestes de treball a la UE indica des de 2009 que cal tenir en compte la distribució de les variables (expressant-se en forma de decils, quartils, medianes).

Pel càlcul dels decils salarials s’ordenen tots els assalariats segons la quantia de salari percebut, i es divideixen en 10 grups iguals, és a dir, amb el 10% dels salaris en cada grup. El primer decil salarial correspon al primer grup (1r decil o percentil 10, segons diverses denominacions), és a dir, correspon al 10% amb menors salaris; i el segon decil al 10% següent; així fins arribar al darrer decil (percentil 90) , el 10% de treballadors amb més ingressos.

En relació als quartils, el primer (o inferior) correspondria al salari per sota el qual hi hauria el 25% dels assalariats. El segon quartil (o mediana) correspondria a la xifra per sobre la qual hi ha el 50% d’assalariats, de la que ja hem fet esment al començament. El tercer quartil (o superior) és la xifra de salari per sobre el qual hi ha el 25% de salaris més alts.

Així doncs a la següent taula, més enllà de la mitjana o valor mitjà (primer columna) és interessant veure les xifres per sota (o per sobre) les quals hi ha el 10% dels perceptors de salaris. Això a més de les comparacions per gènere i per CCAA que se’n poden extreure.

Val a dir que en aquests primers resultats de l’enquesta inclouen conjuntament les ocupacions de jornada complerta i parcial, raó per la qual es poden observar salaris per sota els 8.866,20 €, quantia del SMI de 2010.

En definitiva, utilitzar només la mitjana per mostrar el nivell de salaris d’un país, sense complementar la informació amb indicadors com la mediana (i els quartils i/o decils) i la moda, ja està més que demodé.

Observatori Econòmic i Social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès


Ocupació i atur, 2011 en un cop d’ull

24 febrer 2012

Tot just fa un any en aquest mateix bloc fèiem un cop d’ull a l’evolució de l’ocupació i l’atur en els dos anys precedents, 2009 i 2010.

En 2010, a Catalunya s’observava com l’ocupació en termes d’afiliats, assalariats i autònoms, havia disminuït, -0,8%, mentre l’atur registrat havia augmentat lleugerament, +0,2%. Els municipis de la Xarxa El Perfil de Ciutat havien tingut un comportament similar al voltant de la mitjana catalana en termes d’ocupació afiliada localitzada al municipi. Nou dels deu municipis s’havien mogut entre el -0,5% i el -1,7%, i el que sortia d’aquest interval era degut a una “disminució estadística”, no real (canvi de municipi on es registrava/en empresa/es, sense canvi de localització real). En termes d’atur registrat, havia tingut una major variabilitat, des d’un augment del 4,8% fins a disminucions que van arribar al 5,6%.

Aquests valors no eren tant negatius com els de 2009, any en que hi va haver un increment dels aturats entre el 25% i el 39% a tots els municipis de la Xarxa, i disminucions més fortes de l’activitat econòmica en termes d’afiliats. Semblava que 2009 havia estat l’any de la crisi amb els l’índex més dolents, que al 2010 es suavitzaven, i que 2011 es podria entreveure com l’any, si més no els darrers trimestres, on comencessin a haver taxes netes de generació d’ocupació.

Aquests índexs en 2011 mostren, però, valors pitjors que els de l’any precedent. A Barcelona província i en el conjunt de Catalunya l’atur registrat va créixer un 9,2%, mentre la filiació a la seguretat social va disminuir al voltant del 3%.

Els municipis de la Xarxa el Perfil de Ciutat no s’allunyen gaire al voltant d’aquest augment mitjà de l’atur, amb valors entre el 7,1% i el 12,4%, amb tres municipis per sota i set per sobre la mitjana catalana.

En el cas de la variació en l’afiliació a la seguretat social l’interval és més ampli al voltant de la mitjana catalana, -3,1%, en concret del 0,0% al -7,7%. A més l’interval és més biaxiat, atès que tan sols Mataró té un valor superior, mentre els altres nou mostren variacions més negatives en termes d’afiliats. Val a dir, però, que en el cas d’aquest municipi que té un valor superior es deu a un “augment estadístic” centrat en bona part en les activitats sanitàries (nota: vegeu comentari núm 2 d’aquest post).

Obseratori econòmic i social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès


Ocupació i atur, un cop d’ull als dos darrers anys

4 febrer 2011

El present ens porta una allau de dades, estadístiques, gràfiques i interpretacions, que s’han multiplicat gràcies a l’aplicació de les noves tecnologies de tractament i visualització d’informació.

Aprofitem aquest cop d’ull a l’evolució de l’ocupació i l’atur en els dos darrers anys per mostrar que cal tenir cura a l’hora d’interpretar les dades i que la forma de presentació de les mateixes també pot condicionar-ne les conclusions. En primer lloc veurem una graficació que ha d’anar acompanyada d’una explicació de la font de dades.

L’ocupació en termes d’afiliats, assalariats i autònoms, ha disminuït a Catalunya en 2010, -0,8%, mentre l’atur registrat ha augmentat lleugerament, +0,2%.

Variació de l’Ocupació i de l’Atur en 2010. Municipis de la Xarxa Perfil de Ciutat clicar imatge per ampliar

Ocupació i atur. Municipis Xarxa Perfil de la Ciutat. 2010

Els municipis de la Xarxa El Perfil de Ciutat han tingut un comportament similar al voltant de la mitjana catalana en termes d’ocupació afiliada localitzada al municipi (ocupació d’ara en endavant). Nou dels deu municipis s’han mogut entre el -0,5% de Santa Coloma de Gramenet i el -1,7% de Rubí. El matís és que no es pot deixar de comentar la variació de l’ocupació en -4,9% en el cas de Terrassa. Aquesta s’explicaria en part per un canvi de la domiciliació d’una gran empresa, no per una disminució real de treballadors al municipi. Aquesta “disminució estadística” vindria donada per que les empreses amb establiments en més d’un municipi dins la província poden decidir registrar/atribuir els llocs de treball al municipi on tenen la seu central. El procés de fusions de les Caixes explicarien part d’aquesta “disminució estadística”.

La informació sobre el nombre de treballadors localitzats a un municipi, a més de ser un bé escàs, s’ha d’amanir amb notes a peu de plana.

En termes d’atur registrat, han tingut una major variabilitat, des d’un augment del 4,8% a Vic fins a una disminució del 5,6% a Barberà del Vallès. Sense entrar en consideracions de com reflecteix l’atur real, també es pot fer un matís sobre la variabilitat observada entre els municipis de la Xarxa El Perfil de Ciutat. La variabilitat depèn, a més de factors propis de cadascun dels municipis, de la dimensió de la pròpia variable. S’observa com en termes generals els municipis amb més població (vegeu dimensió del cercle al gràfic), i per tant amb més atur, són els que menys han variat en termes d’atur, en un o altre sentit. I a l’inrevés.

Hom pot pensar que la dispersió entre municipis en termes de variació de l’atur o de l’ocupació ha estat molt alta en 2010. De fet han estat molt menors en termes d’ocupació respecte el que va succeir en 2009 (el requadre inferior del següent gràfic també mostra els intervals de variació de 2010, a diferent escala que el gràfic anterior).

Variació de l’Ocupació i de l’Atur en 2009. Municipis de la Xarxa Perfil de Ciutat clicar imatge per ampliar

Ocupació i atur. Municipis Xarxa Perfil de la Ciutat. 2009

L’ocupació havia disminuït en 2009 entre el -0,5% de Vic i el -14,0% de Terrassa; i l’atur registrat augmentà entre el 25,4% de Barberà del Vallès i el 39,3% de Vic. La mitjana catalana va ser del -5,2% en termes d’ocupació i 32,7% en termes d’atur registrat.

Hem passat d’una situació en 2009 de –Ocupació i +Atur (quadrant alt-esquerre de l’eix del gràfic) a una situació en 2010 on s’han suavitzat molt la disminució de l’ocupació i on fins i tot alguns municipis han tingut –Atur (quadrant baix-esquerre). El gràfic podria donar la impressió que el camí natural és situar-nos ja en 2011 en un escenari de +Ocupació i –Atur. Les previsions apunten a que si 2010 havia de ser un any de transició, aquesta transició s’allargui i 2011 no sigui gaire diferent.

Nota: En aquest primer semestre de 2011 a l’Ateneu Barcelonès s’imparteix un cicle de conferències on s’explora les aplicacions de les matemàtiques (l’estadística, la demografia, els sondejos, les enquestes, el processat i la visualització de dades…) als problemes socials. Es proporcionaran exemples i pautes sobre les oportunitats i abusos que deriven de la presència dels nombres al nostre entorn, per orientar-nos en la selva dels nombres i les estadístiques.

Observatori econòmic i social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès


Entre l’usabilitat i el disseny en la visualització de dades

30 novembre 2010

Ens trobem en un procés on cada cop més pren rellevància la necessitat de transformar i sintetitzar la informació estadística en gràfics i infografies atraients per l’usuari final. D’una banda cada cop hi ha més dades a l’abast i d’aquí la necessitat de sintetitzar informació útil de forma comprensiva. D’altra banda, i alhora, augmenta el bombardeig d’inputs que rebem des dels diversos mitjans audiovisuals, d’aquí la necessitat de fer molt atractiva la informació per tal de captar l’atenció.

Al voltant de les tendències en el creixement de dades que hi ha a l’abast, en concret de dades públiques, vegeu el post Opendata: Obrir les dades estadístiques (I) en aquest mateix blog. Així mateix hi ha eines cada cop més dinàmiques i intuïtives de presentació gràfica de dades, vegeu al post Visualització personalitzada de dades d’aquest mateix blog l’exemple que hi apareix: gràfic dinàmic.

S’ha de buscar l’equilibri entre l’usabilitat i el disseny, millor dit, un equilibri on tant la informació que volem transmetre sigui prou comprensible com alhora prou atractiva. Qui determina en quina mesura el gràfic o infografia s’enten ? I en quina mesura capta l’atenció ? Només l’usuari final és qui ho pot valorar. És bàsic plantejar-se quin és el públic objectiu, a qui s’adreça la informació que volem transmetre.

En aquest post presentem una forma de graficació on la pròpia dimensió del text indica la freqüència de la variable que es vol representar (infografies realitzades amb www.wordle.net). És una forma potser útil per captar l’atenció d’un públic no acostumada a llegir eixos de coordenades, gràfics de barres, etc.

Treballadors autònoms per sectors d’activitat. Barcelona província. 3r trimestre de 2010 clicar imatge per ampliar

Autònoms segons sectors d'activitat. BCN província. 3r trim 2011

Aquesta primera infografia és vàlida si capta l’atenció d’un públic ampli i és capaç de transmetre que els treballadors autònoms de la província de Barcelona estan força concentrats en poques activitats i que les principals són comerç, construcció, hostaleria i transport.

Treballadors assalariats per sectors d’activitat. Barcelona província. 3r trimestre de 2010 clicar imatge per ampliar

Assalariats segons sectors d'activitat. BCN província. 3r trim 2011

De la mateixa manera aquesta segona imatge mostra com els treballadors assalariats no estan tant concentrats en poques activitats. Els deu grans subsectors d’activitat amb més assalariats de la província són el comerç (al detall i a l’engròs), la sanitat, l’administració pública, l’educació, la construcció, bars i restaurants, serveis a edificis i jardineria i el transport terrestre.

Observatori econòmic i social
Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès

Publicació Fluxos del Mercat de treball a Catalunya

29 juliol 2010

L’observatori del treball del departament de treball de la Generalitat de Catalunya  ha iniciat una nova publicació trimestral: Fluxos del Mercat de treball a Catalunya.

L’actual situació econòmica afecta al mercat laboral:  la inactivitat, l’ocupació i l’atur són variables analitzades per tal de conèixer la realitat del mercat laboral. Tot i així, la majoria de vegades s’analitzen com a variables estoc: es comptabilitza la diferència de la variable en dos moments diferents del temps obtenint una diferència neta.

Aquesta informació és de gran interès però no ens permet conèixer la dinàmica que s’ha donat entre els dos períodes, per exemple si a l’inici i al final del període s’observa el mateix nombre de persones en situació d’atur, ens podem preguntar si es tracta de les mateixes persones o bé són diferents, i en aquest cas en quina proporció?

La publicació que es presenta analitza els fluxos del mercat de treball a partir de les dades de l’EPA, en concret dels individus que formen part de la mostra comuna als dos períodes analitzats i ens permet respondre a preguntes com aquests i d’altres com permanència en l”ocupació, pes dels ocupats que canvien la seva situació laboral (cap a l’atur o inactivitat), permanència a l’atur entre altres.

Podeu trobar més informació al següent enllaç:

Fluxos del mercat de treball a Catalunya


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 687 other followers

%d bloggers like this: