Cap a un sistema local d’indicadors de sostenibilitat

En els darrers anys, l’emergència de conceptes com la sostenibilitat i de qüestions com el canvi climàtic han posat sobre la taula les mancances que hi ha alhora d’establir indicadors de sostenibilitat. De fet, parlem d’un aspecte que encara ha de recórrer un llarg camí i que es troba lluny del desenvolupament que ha tingut en àmbits com el dels indicadors econòmics o socials sobre els que hi ha un major consens.

Portada de l'estudi de l'OSE, Sostenibilidad Local, una aproximación urbana y rural

Pel que fa a la mesura de la sostenibilitat local les mancances encara són més grans, sobre tot per la manca de dades: poca desagregació, dificultat d’accés o inexistència de mesures regulars (per aprofundir en aquestes dificultats vegeu l’article).

Tot i aquestes mancances, alguns observatoris van publicant informes sobre indicadors de sostenibilitat que responen a la disponibilitat de dades en l’àmbit local (vegeu el 4t Informe AQR per a la Xarxa El Perfil de la Ciutat, o  l’Informe anual sobre Indicadors de Sostenibilitat  de Terrassa que publica l’OESST). També, des de dins d’un dels grups de treball de la Red de Observatorios de l’Observatorio  de la Sostenibilidad en España (OSE), el Grupo de Trabajo de Indicadores de Sostenibilidad Local, es treballa per a l’establiment d’una bateria d’indicadors adaptats a la realitat del món local.

Diagrama de sostenibilitat per grandària municipal de les ciutats espanyoles. Font: OSE

En paral·lel, el mateix OSE ha efectuat una de les aproximacions més acurades a aquesta qüestió amb la publicació de l’informe Sostenibilidad local, una aproximación urbana y rural (2008). En aquest informe s’apliquen 11 indicadors bàsics a totes les capitals de província que es complementen amb un model sintètic anomenat Diagrama de sostenibilidad urbana. Per reforçar el treball d’anàlisi, s’empren altres indicadors sintètics com són la Petjada ecològica, l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) i l’Índex Sintètic de Capital Humà (ISCH) complementant-se amb el Consum de sòl en àrees urbanes.

Enric Sanllehi i Bitrià, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST)

Presentació del Banc de Bones Pràctiques (BBP)

Garcia Fontanet, Fogué i Subirats presentant el BBP (font: Diputació de Barcelona, Servei de Premsa)

El proppassat dimecres 3 de novembre, es va presentar, a Barcelona (Can Serra), el Banc de Bones Pràctiques (BBP) que ha muntat la Diputació de Barcelona en estreta col·laboració amb la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals. L’acte, comandat per Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona, comptà també amb les intervencions d’Àngel Garcia Fontanet, president de la Fundació Pi i Sunyer, que glossà la metodologia i el contingut del BBP, i de Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma, expert en polítiques públiques i impulsor de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques, que parlà sobre les palanques d’innovació en les polítiques locals.

Tots ells destacaren el paper del BBP com exercici avaluador, per tal com 337 experiències es van posar a consideració dels tècnics del projecte, de les quals 155 han estat considerades com a bones pràctiques que poden utilitzar-se per impulsar la innovació i la millora de la qualitat de les polítiques i els serveis municipals. Altres experiències han estat valorades com a pràctiques significatives. Els criteris d’avaluació poden consultar-se a la pàgina web.

D’entre aquestes bones pràctiques hem de destacar l’especial consideració com a tal que ha rebut l’experiència de la  Xarxa El Perfil de la Ciutat (vegeu l’enllaç a la fitxa sencera).

El catàleg també inclou com a  bona pràctica la tasca desenvolupada per l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa.

Publicació Fluxos del Mercat de treball a Catalunya

L’observatori del treball del departament de treball de la Generalitat de Catalunya  ha iniciat una nova publicació trimestral: Fluxos del Mercat de treball a Catalunya.

L’actual situació econòmica afecta al mercat laboral:  la inactivitat, l’ocupació i l’atur són variables analitzades per tal de conèixer la realitat del mercat laboral. Tot i així, la majoria de vegades s’analitzen com a variables estoc: es comptabilitza la diferència de la variable en dos moments diferents del temps obtenint una diferència neta.

Aquesta informació és de gran interès però no ens permet conèixer la dinàmica que s’ha donat entre els dos períodes, per exemple si a l’inici i al final del període s’observa el mateix nombre de persones en situació d’atur, ens podem preguntar si es tracta de les mateixes persones o bé són diferents, i en aquest cas en quina proporció?

La publicació que es presenta analitza els fluxos del mercat de treball a partir de les dades de l’EPA, en concret dels individus que formen part de la mostra comuna als dos períodes analitzats i ens permet respondre a preguntes com aquests i d’altres com permanència en l”ocupació, pes dels ocupats que canvien la seva situació laboral (cap a l’atur o inactivitat), permanència a l’atur entre altres.

Podeu trobar més informació al següent enllaç:

Fluxos del mercat de treball a Catalunya

Banc de Bones Pràctiques del Govern Local

El Perfil de la Ciutat, bona pràctica de govern local

La Xarxa El Perfil de la Ciutat ha estat seleccionada com a bona pràctica en el Banc de Bones Pràctiques del Govern Local (BBP), que impulsa la Diputació de Barcelona i la Fundació Carles Pi-i-Sunyer. La Xarxa ha estat considerada com a a tal per representar una aportació innovadora i de qualitat a les polítiques i serveis municipals.

Es pot accedir al BBP a través de l’adreça web www.bbp.cat