Una aproximació a la cartografia multiescala

31 gener 2014

A l’era de la geolocalització, ara que  Google i altres monstres han aconseguit ‘educar’ la ciutadania en la utilitat i gran necessitat d’explicar on passen les coses, parlar de l’escala de la cartografia pot resultar fins i tot ridícul si es fa atenent a l’antiga concepció de l’escala de representació. A ningú se li escapa que la trepidant escalada tecnològica en producció i disponibilitat de la cartografia d’imatge ha popularitzat la georefernciació fins a nivells insospitats fa tan sols 5 o 6 anys.  No només donem per suposat que la ‘Xarxa’ ens informa d’on està qualsevol cosa sinó que ens sembla la mar de normal  veure tot el planeta i passejar a nivell de vorera o entrar dins un edifici amb Street View només amb un moviment de dit en un dispositiu mòbil des de la terrassa d’un bar. Entre dos glops de cervesa podem passar de veure el món a escala 1:1.000.000 a 1:20 en pocs segons. Els antics cartògrafs se’n farien creus! I per si no fos prou, hi veiem directament el món i no la seva representació.

topo_viewLes cartoteques en paper han anat desapareixent de l’ús quotidià i l’escala de representació de mapes i plànols pràcticament ja només respon a determinats tràmits administratius o a limitacions tècniques locals en la distribució de sèrie cartogràfiques. Estem en un punt que seria senzill engrescar-se amb la idea  de reconvertir els plànols d’emplaçament i fer circular tots els intercanvis de dades i expedients amb alguna mena de ‘xip’  integrat, que inclogui la visualització dels àmbits de treball. Tot arribarà. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Recursos humans en ciència i tecnologia (RCHT): un indicador d’economia del coneixement

24 gener 2014

En l’economia del coneixement o un context en què es vulguin posar els fonaments per tendir-hi són molt importants els treballadors que la fan possible. Les economies desenvolupades necessiten persones amb si més no dos nivells d’especialització, d’una banda els propis treballadors que innovin o que explotin els descobriments i els empresaris que ho gestionin. Ambdós grups participen en la creació i utilització de coneixement.Contractes indefinits a RHCT

A l’hora d’acotar quins ho són o en formen part hi ha diverses definicions que es podrien aplicar. Una opció són els treballadors altament qualificats relacionats a amb la ciència i la tecnologia, i altra, per exemple els treballadors del coneixement per ocupacions i tasques.

L’OCDE concreta la primera com els professionals en sectors de coneixement, anomenats recursos humans en ciència i tecnologia (RHCT). Aquesta és la que farem servir aquí. Els identifica com els tècnics i professionals científics (nivell 2 de CCO11) i els tècnics i professionals de suport (nivell 3 de CCO11). En sentit estricte també inclou persones que treballen en determinats grups d’ocupació de directius (alguns inclosos en el nivell 1 de CCO11), però degut als nivells de desagregació de la informació disponible tindrem en compte els dos primers grups esmentats. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Estimem molt la taxa d’atur

28 octubre 2013

Obtenir la taxa d’atur que sigui aplicable a escala local, actualitzable amb freqüència, comparable interterritorialment i que sigui un mètode barat, exclou les metodologies que inclouen una enquesta. Calcular-la a escala local és una quimera sobre la que s’ha anat fent progressos i aproximacions a partir de fonts d’informació registrals.

Ens queden els registres administratius on es puguin recollir variables assimilables a la població aturada i la població ocupada.

1 EPA

Aquest post és un breu exercici de comparació de dos mètodes, aplicats com a exemple a una comarca i un municipi. També s’apliquen a Catalunya per a poder posar-ho en relació als resultats de l’EPA. A partir d’aquest exercici és pot concloure que:

- Els nivells d’atur són força diferents entre funció de la metodologia utilitzada: EPA, Taxes d’Activitat i Afiliació.

- Les fluctuacions són més altes en el cas de l’EPA (l’atur es copsa mitjançant enquesta).

- La posició relativa de cada territori es manté comparant els mètodes aplicats a escala local: les taxes fluctuen de forma semblant.

- La taxa d’atur del municipi estaria aproximadament un punt percentual per sobre la de Catalunya, i unes dècimes de punt per sota la taxa de la comarca.

La tendència d’evolució ha estat similar en els tres territoris, mantenint-se les diferències entre els mateixos. S’ha produït augment de l’atur de juny de 2012 a març de 2013 i disminució de març a juny en 2013. Això darrer ja havia succeït de març a juny de 2012. No s’inclouen les taxes de setembre 2013 atès que pel càlcul d’una d’elles calen dades d’afiliació, no publicades a dia d’avui.

En definitiva una opció seria, a l’hora d’estimar la taxa d’atur local, tenir en compte el diferencial (calculat amb un mètode consensuat) d’aquest àmbit territorial respecte Catalunya. Aleshores si el càlcul de la taxa d’atur més reconegut i estès és el que proporciona l’Enquesta de Població Activa (EPA), a nivell local es podria aplicar el diferencial estimat respecte la taxa catalana que mostra l’EPA.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Les economies locals de la província de Barcelona. Impacte de la crisi i vocacions productives de futur per als territoris

26 juliol 2013

PRESENTACIÓ

El passat 19 de juny es va presentar l’estudi Les economies locals de la província de Barcelona. Impacte de la crisi i vocacions productives de futur per als territoris, elaborat per tècnics de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona. Es tracta d’un estudi que per la temàtica i la metodologia emprada ens ha semblat molt interessant, i per això hem demanat a dos dels autors de l’estudi que ens fessin cinc cèntims.

INTRODUCCIÓ

En aquest apunt es presenta un extracte de l’estudi que analitza les economies locals a la província de Barcelona centrat en l’impacte de la crisi i les vocacions productives dels territoris. Aprofundeix en la dinàmica microeconòmica de la demarcació amb una perspectiva pràcticament inèdita fins a dia d’avui, tant per la recepció del concepte de vocacions productives a la gestió local com per l’escala d’anàlisi, basada en els 31 sistemes territorials delimitats pel planejament territorial de Catalunya.

L’informe vol constituir una eina de suport a les entitats locals en la definició i valoració de les estratègies econòmiques (especialitzacions, pautes de diversificació, sectors, criteris d’intervenció en l’estructura econòmica, etc.). Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Els expedients de llicències d’obres com a font de gestió i font d’informació municipal

12 juliol 2013

1- Introducció

Des del 1997 l’Ajuntament de Girona disposa d’una base cartogràfica SIG de llicències d’obres. Es tracta d’una base de gestió temàtica que va néixer inicialment amb l’objectiu de controlar  els canvis en l’edificació privada a la ciutat.

Amb els anys la base de llicències d’obres ha evolucionat per adaptar-se  a les noves necessitat que han anat sorgint, s’ha fet més complexa i ha teixit un seguit de relacions  al seu voltant.

 2- Principals característiques

La base cartogràfica d’obres és una base temàtica que  recull aquelles llicències d’obres aprovades per la corporació  que impliquin un canvi a nivell físic (noves construccions, ampliacions, enderrocs…) o a nivell jurídic (divisió d’un habitatge en dues entitats independents…) en l’urbanisme privat del municipi. En destaquem  dues característiques principals: la provisionalitat i el constant moviment de les seves dades.

 La primera característica  i la  més important és que es tracta d’una base provisional, és a dir, conté possibles dades reals. Quan incorporem una obra a la base estem introduint només un projecte, i com a tal,  pot estar sotmès a canvis, es pot prorrogar  un temps indeterminat o, com veiem molt sovint en els darrers anys, es pot renunciar a la seva realització.  És en aquest sentit que aquesta base està  sempre “a l’espera”. La provisionalitat de les seves dades només desapareix en el moment que es certifica la  finalització d’una obra  (mitjançant les primeres ocupacions o  informes d’inspecció) i  tant la cartografia com les dades associades d’aquesta obra es converteixen en “reals”. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


CERTIFICAR L’EXPERIÈNCIA LABORAL … Validació, vocació i canvi social

22 abril 2013

L’Ajuntament de Granollers en el marc del II Pla estratègic està desenvolupant el projecte Baula “Mediació entre l’empresa i el sistema de Formació professional i superior per a la millora de la inserció laboral dels joves” encarregat a Mercè Chacón responsable de l’empresa Krikos 21 a qui hem demanat que ens parli del nou concepte de certificació laboral.

PRESENTACIÓ

Cada vegada es planteja amb més insistència la necessitat de buscar instruments que ens ajudin a millorar la empleabilitat de les persones i a posar en valor les capacitats professionals de la població activa, amb disponibilitat d’ocupabilitat, en els territoris. El canvi econòmic i en conseqüència el canvi social ho estan exigint de manera immediata.

En aquest sentit, dimensionar les competències i capacitats de les persones, la experiència i coneixements adquirits per la via formal i no formal al llarg de la seva trajectòria professional, és fonamental per aconseguir millorar les possibilitats d’ocupació.

Aquesta qüestió és una de les prioritats del Consell d’Europa i dels països del nostre entorn. Els dies 9 i 10 del mes d’abril s’ha portat a terme el primer seminari per desenvolupar les accions activades per les Recomanacions del Consell sobre la validació de l’aprenentatge no formal i informal que es van publicar en el Official Journal of the European Union del 20 desembre de 2012. En aquest document es reconeix l’important paper que el procés pot tenir en el replantejament de l’educació, en la millora de l’oferta de qualificacions en el mercat laboral, en la promoció de la mobilitat i en l’avanç de la competitivitat i el creixement econòmic.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Canvi de sistema de referència de ED50 a ETRS89

12 abril 2013

1. Introducció

La cartografia elaborada per altres administracions o per altres subjectes, públics i privats, de Catalunya també gaudeixen de caràcter oficial en aquest territori, sempre que es compleixin conjuntament els requisits següents:

  • Que aquesta cartografia hagi estat elaborada d’acord amb les normes i els estàndards establerts per la Comissió de Coordinació Cartogràfica de Catalunya.
  • Que hagi estat inscrita en el Registre Cartogràfic de Catalunya i, si  s’escau, en el Registre Central de Cartografia.
  • Que es mantingui en un estat suficient d’actualització i disponibilitat per els seus usuaris potencials, d’acord amb es normes i els estàndards mínims de qualitat establerts per la Comissió de Coordinació Cartogràfica de Catalunya.

imatge1

1.1  Per què un nou Sistema de Referència?

  • ED50 és un sistema adaptat a Europa, i per tant “local”. El seu el·lipsoide està desplaçat uns 230 m respecte el centre de masses de la Terra i té paràmetres diferents.
  • ETRS89 és un sistema de referència geocèntric amb la seva el·lipsoide associada, “global”.
  • Per obtenir un sistema de referència global i unificat en tot el territori europeu.
  • Perquè sigui relacionable fàcilment amb altres sistemes de referència a nivell mundial.
  • Compatibilitat amb sistemes de navegació.

imatge2

imatge3

2. Marc Legal

La Comunitat Europea mitjançant el programa INSPIRE promou l’harmonització de la geoinformació arreu d’Europa. Amb aquest objectiu s’estableix la transició al nou sistema de referència ETRS89 per tots els estats membres per tal de facilitar la interoperabilitat entre els territoris.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Càlcul de l’habitatge buit a Girona: Una proposta metodològica (II). Evolució dels resultats 2005-2012

18 gener 2013

A partir de la metodologia anteriorment exposada, la UMAT (Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial) de l’Ajuntament de Girona, està duent a terme  des de 2005 el càlcul dels habitatges buits al municipi, així com l’estimació de les diferents variables que s’hi poden associar,  amb la següent sèrie de resultats:

taula 1El volum del parc vacant d’habitatges a Girona, es situa l’any 2012 voltant del 3 % del total del parc d’habitatges; xifra que s’ha incrementat progressivament des de 2005 (moment del primer estudi de l’Ajuntament) i de manera prou significativa a partir de 2009.

grafic_post180113

No obstant l’increment, aquestes xifres s’allunyen extraordinàriament de la que oferia el resultat del Censo de Población y Vivienda de 2001  (17,98 %) i això pot venir explicat  en certa mesura per una sobreestimació de l’habitatge buit que en el seu moment va fer el Censo (possiblement fruit dels problemes metodoògics apuntats en el post anterior) així com per la notable dinàmica del creixement demogràfic produïda al municipi en aquests anys,  que pot haver contribuit a reduir considerablement  el nombre d’habitatges buits existents a 2001.

Cal tenir present, que en aquests 10 anys (2001-2011), la població al municipi s’ha incrementat un 28% (de 74.879 habitants segons el Censo 2001 a  96.113 segons els resultants del recent Censo 2011) , mentre que el parc d’habitatges ha augmentat un  16%.

Sens dubte, l’actual context de crisi econòmica està contribuint a l’increment de l’habitatge buit al municipi, sobretot a partir de 2010, possiblement en bona part degut a  la no ocupació dels nous habitatges construïts ja que un cop localitzats aquests habitatges a partir de l’illa censal, en la majoria es detecta una coincidència amb promocions finalitzades en els darrers anys.

El fet de disposar del cens d’edificis i locals, amb l’adreça completa dels diferents habitatges, ens permet localitzar-los a nivell de carrer, edifici i/o illa censal que correspongui  i obtenir-ne cartografia.

mapa_habxilla_2011

Són nombroses les variables que es poden representar doncs, a partir d’aquest punt d’inici,  creuant la informació amb dades provinents d’altes bases de gestió municipal i que ens donaran idea de les característiques d’aquest parc vacant d’habitatge. Per exemple, el cadastre ens permetrà relacionar els habitatges buits amb l’any de la construcció dels edificis on es troben,  o altres característiques com ara els metres quadrats construïts o si han estat reformats.

Si hi esteu interessats, els estudis concrets realitzats des de 2005, estan disponibles per ser consultats, amb tots els mapes complementaris-  a l’Observatori de l’Ajuntament de Girona.

Els estudis anuals amb els resultats pormenoritzats del càlcul de l’habitatge buit, les dades i la seva representació cartogràfica, els podeu consultar a l’Observatori de l’Ajuntament de Girona clicant  aquí.

El càlcul de l’habitatge buit realitzat a partir de la metodologia exposada, ens permetrà a més,  –encara que sigui de manera estimada- acostar-nos a la realitat del municipi a través d’altres aspectes, com ara seria la població real més enllà de la que consta al padró d’habitants. En aquest sentit podem arribar a localitzar aquells habitatges sense persones empadronades, però que se’ns revelen ocupats pel consum d’aigua que s’hi produeix:

taula 2

Així, posant en relació el nombre d’habitatges amb consum d’aigua però sense població empadronada i la mitjana d’ocupació de l’habitatge al municipi, obtindrem de manera estimada  la  xifra corresponent a la població real que viu al municpi.

 Aquesta xifra és sens dubte molt interessant per quant  pot ajudar a dimensionar la càrrega  de població real que suporta el municipi.  Es tracta en una xifra que s’ha mantingut pràcticament estable en els darrers 7 anys: al voltant de 29.000 persones, que venen a representar aproximadament un increment del 25% respecte la població empadronada. Sens dubte, aquesta dada posa de manifest el paper de Girona com a  capital administrativa i ciutat terciària i de serveis, que actua com a pol d’atracció laboral i per estudis i que podria ser  per si sol objecte d’un post a part.

Podeu consultar un estudi que es va realitzar l’any 2007 per tal d’establir les característiques i motivacions d’aquesta població establerta al municipi sense empadronar-s’hi.

Mònica Serra Sambola
Unitat Municipal d’Ànàlisi Territorial. Ajuntament de Girona

Càlcul de l’habitatge buit a Girona: una proposta metodològica (I)

11 gener 2013

Actualment,  la única via “oficial” de conèixer dades sobre l’habitatge buit és el “Censo de Población y Vivienda” que l’INE duu a terme cada 10 anys  i del qual les darreres dades disponibles són les corresponents a l’any 2001;  estem doncs a l’espera dels resultats del “Censo 2011”, que -aquest cop a partir d’una nova metodologia- han de permetre conèixer entre d’altres, l’estat de l’ús de l’habitatge i que estaran disponibles al llarg de 2013.

Hauran passat deu anys des dels darrers resultats; un període prou extens i canviant, en que els efectes de les dinàmiques edificatòries fruit de la bombolla immobiliària , així com les conseqüències del seu esclat posterior,  juntament amb la problemàtica social generada pels desnonaments tan presents aquests dies, ens porten a  posar inevitablement el focus en el conjunt d’habitatges que, per una o altra causa, es troben desocupats però es mantenen fora del mercat immobiliari – lloguer, lloguer social o venda-.

La qüestió és que, d’una banda els censos oficials tenen lloc amb unes freqüències que no reflecteixen les oscil.lacions d’un període intercensal llarg en la mesura que seria desitjable i els seus resultats triguen a publicar-se; de l’altra s’intueixen alguns problemes metodològics, no tant en la definició dels conceptes sinó més aviat en la seva identificació/classificació, depenent  sobretot del criteri concret de l’agent censal en el moment de la visita de l’habitatge en qüestió. Es aquest plantejament el que ens porta a intentar respondre si els habitatges buits  als nostres municipis són tants com ens indiquen els censos i quines són les dinàmiques d’ocupació de l’habitatge en períodes intercensals  i les seves repercussions.

El nivell d’ocupació de l’habitatge és doncs una dada de la qual no es disposa d’un registre directe i continuat;  i aquest fet comporta la necessitat de reconèixer-lo a partir de registres indirectes.  Les imprecisions pròpies dels censos consultats -ja sigui per errors en el seu contingut o com a conseqüència del fet que es deriven de processos administratius amb unes pautes d’actualització molt concretes i no sempre immediates-  és un factor que caldrà tenir present.

La determinació del nombre d’habitatges  buits pressuposa, primerament, la definició del propi concepte:

Entenem que un habitatge és buit o en desús quan no hi ha persones empadronades ni hi ha despesa d’aigua corrent. En el cas de l’Ajuntament de Girona, la metodologia emprada per a la determinació dels habitatges buits consisteix en un procés de “filtratge” progressiu de les dades sobre el total d’edificis a la ciutat a partir de padrons o registres diversos.

 LES FONTS:

 -  El Padró d’habitants a 1 de gener de l’any corresponent:  Aquest registre permet determinar el total d’habitatges ocupats (domicilis on hi ha persones empadronades).

-  El Cens municipal d’edificis i locals:  Aquest cens, gestionat per la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT) de l’Ajuntament de Girona, registra el total de locals de la ciutat amb indicació, entre altres variables, del seu destí i ús.  La font bàsica d’actualització d’aquest registre són les llicències d’obres i les variacions cadastrals.  Així, aquest cens recull també els habitatges que estan en obres. Les dades utilitzades són del mes d’abril de l’any corresponent.

-  El Registre de comptadors d’aigua que ens facilita la companyia concessionària del servei, amb  la informació sobre els consums de l’any anterior, que  es considera bàsica per al reconeixement dels habitatges buits.

És evident que per tal de poder relacionar els registres esmentats ha calgut un treball exhaustiu de coordinació entre aquests per a la correcta georeferenciació dels registres de cadascuna de les bases (habitatges, habitants i comptadors).  En aquest sentit és la base d’edificis i locals la que assenyala el camí de les altres: no es pot empadronar ni donar d’alta un comptador en cap local que no estigui inclós a la base d’edificis i locals, i en cas que així es sol.liciti caldrà prèviament fer les comprovacions necessàries per si cal afegir-n’hi de nous.

Per tant es presenta com a necessària  la coordinació entre tècnics responsables de gestionar les diverses bases municipals, així com una intensa col.laboració amb els tècnics de la companyia d’aigües; una col.laboració que es segueix concretant en la comunicació trimestral  per part de l’Ajuntament de totes les noves adreces dels locals que es donen d’alta a la ciutat per tal de millorar la depuració de la base de comptadors.

- Les bases cadastrals  per últim, són les que un cop localitzats els habitatges buits ens permetran obtenir-ne informació addicional (tipologies, superfícies construïdes, antiguitats, reformes, etc..)

És important remarcar que tant més ajustades seran les xifres resultants quan més acurada i unívoca sigui la relació entre les bases esmentades.

 LA METODOLOGIA

Del registre de comptadors d’aigua es seleccionen aquells que no han tingut consum en el darrer any; i d’aquests se n’exclouen els destinats a activitats econòmiques, comunitats de propietaris i a obres. Obtenim així els habitatges on no hi ha hagut consum i que d’acord amb la nostra definició inicial, considerarem buits.

Es consideren també habitatges buits aquells habitatges nous on, tot i que es disposi de primera ocupació concedida des de fa mes d’un any no s’hi ha donat d’alta cap comptador d’aigua i per tant no hi ha consum ni habitants (per comprovar aquesta hipòtesi s’ha procedit a revisar les primeres ocupacions concedides entre 2004 i 2010 comprovant si disposaven de comptador d’aigua)

S’obtenen així els habitatges no ocupats o buits que es podran localitzar territorialment al carrer, edifici i illa censal de la ciutat que els correspongui, segons la seva adreça.

Cal tenir en compte que la relació habitatge / comptador no és d’un a un, ja que existeixen comptadors comuns per tot un edifici o bé hi ha edificis que obtenen l’aigua de pous i no de la xarxa. Les dades ens indiquen doncs que hi hauria una petita part d’habitatges sense comptador ni rebut que, per tant no es poden analitzar.

Paral.lelament, del Cens d’Edificis i Locals de la ciutat, se n’extreuen tots els habitatges existents  (comptant també els que estan en obres),  ja localitzats a l’illa censal que els correspon segons la seva adreça. I finalment, del Padró Municipal d’Habitants, s’extreuen els domicilis (habitatges amb persones empadronades)  existents a la ciutat, i es localitzen territorialment de la mateixa manera.

La combinació d’aquestes dades ens permet fer els càlculs estimatius de variables diverses a partir de la coordinació dels tres registres esmentats, i  localitzar-les i representar-les cartogràficament :

 -  D’una banda obtenim el nombre d’habitatges buits de la ciutat, entesos com aquells on no hi viu ningú ni s’hi detecta consum d’aigua.

-   D’altra banda podem fer l’estimació de l’habitatge ocupat sense empadronament, a partir d’aquells habitatges on no hi ha ningú empadronat però s’hi detecten consums prou significatius d’aigua. D’aquesta manera ens és possible obtenir una estimació de la població real de la ciutat (les suma de les persones empadronades i de les que ocupen habitatges sense que constin com a residents) a partir de l’ocupació mitjana dels domicilis del Padró Municipal d’Habitants.

Com s’ha exposat però, la manca d’un registre específic i la necessitat de recórrer a registres indirectes, fa que les unitats concretes, les xifres precises que s’ofereixen, calgui entendre-les sempre dins un marge d’error inevitable. Amb tot, des de la nostra perspectiva,  aquest marge d’error perd significació quan considerem la seva vàlua pel conjunt de la ciutat i la sèrie evolutiva dels diversos anys analitzats. L’exposició de les dades en termes relatius (percentuals) és, certament, més significativa que no la pròpia dada considerada de forma aïllada.

Exposarem al següent post els resultats obtinguts pel municipi de Girona en una sèrie ja de 7 anys (2005-2012), a partir d’aquesta proposta metodològica. Malauradament, encara no disposarem de les xifres del Censo  2011 per tal de poder-ne comparar els resultats.

 
Mònica Serra Sambola
Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial.  Ajuntament de Girona

Evolució de la població activa local estimada

22 setembre 2012

Des de fa 3 anys, la Xarxa d’Observatoris de Desenvolupament Econòmic Local (XODEL) implementa un nou mètode de càlcul de la població activa en base al padró municipal i a les taxes d’activitat de l’Enquesta de Població Activa (EPA) provincial. Aquest exercici ha permés que es pugui disposar de dades referides a la població activa a escala local[1], i a més a més, actualitzades anualment. En aquest post no ens centrarem en explicar aquest mètode de càlcul (podreu trobar més informació en el següent enllaç) sinó en donar una ullada a l’evolució de la població activa dels municipis que integren la Xarxa del Perfil de la Ciutat.

En el següent quadre podem observar l’evolució del nombre d’actius pels diferents municipis que integren la Xarxa del Perfil de la Ciutat, des de l’any 2005 fins a l’any 2011:

 

Per fer l’anàlisi, dividirem les dades en dos períodes; un primer, que comprèn el període 2005 – 2008, i un segon, que comprèn el període 2008 – 2011. És a dir, hem volgut diferenciar el període previ a la crisi del període actual (les dades només estan disponibles fins a l’any 2011).

Així doncs, en el període 2005 – 2008 s’observa una dinàmica semblant en la majoria de municipis, i aquesta és la del creixement del nombre de persones actives. Ara bé, pel que fa a les intensitats de creixement, i sempre en termes relatius, s’hi observen algunes diferències; Barberà és qui registra una augment més important del nombre d’actius, amb un 11,8%, seguit de Manresa amb un 11,1%. De fet, són els únics municipis amb taxes de creixement de dos dígits. Per contra, Santa Coloma de Gramanet és el municipi que registra un augment menys intens del nombre d’actius (0,7%). Pel conjunt de municipis analitzats, la taxa de creixement del nombre d’actius és del 6,4%.

En canvi, l’anàlisi de l’evolució del nombre d’actius en el període 2008 – 2011  assenyala un ritme de creixement de la població activa inferior al període anterior analitzat (amb la única excepció de Santa Coloma de Gramanet). Els canvis més rellevants els localitzem a municipis com Manresa, amb una taxa de creixement de la població activa de l’1,7%, 9,4 punts percentuals inferior a la registrada en el període anterior, Granollers, que en el període 2008 – 2011 decreix el nombre d’actius (-1,5%; 8,7 p.p. menys respecte del període anterior) i Barberà del Vallès, que tot i el descens de 7 p.p. respecte del període anterior, continua sent, amb un 4,8%, el municipi que registra un major increment del nombre d’actius. També és significativa la davallada en la intensitat de creixement del nombre d’actius a Terrassa (6 p.p.), Rubí (5,9 p.p.), Sabadell (5,4 p.p.) i Vilanova i al Geltrú (5,3 p.p.). La única excepció la localitzem a Santa Coloma de Gramanet: En el període 2008 .- 2011 el ritme de creixement del nombre d’actius és lleugerament superior al del període anterior (un 1,3%; 0,6 p.p. més respecte del període anterior). Pel conjunt de municipis, la taxa de variació del nombre d’actius és de l’1,9%, 4,5 p.p. inferior respecte del període anterior.

Així doncs, s’observa com, d’ençà l’any 2008, el ritme de creixement de la població activa, tot i que positiu, comença a minvar (i en alguns a decrèixer). Els factors que podrien explicar-ho són diversos, si bé es poden concretar en; u, major nombre d’individus que surten (tram d’edat entre 60 i 64 anys) que no pas entren (tram d’edat entre 16 i 19 anys) en els trams d’edat actius, i dos, el descens de l’arribada de població estrangera en trams d’edat potencialment actius (fet, aquest, que s’accentua en el darrer any analitzat[2]).

Tot fa pensar, per tant, que durant l’any 2012 aquesta dinàmica es consolidarà, ja que ambdós factors que n’expliquen el motiu no han canviat la tendència al llarg d’aquest 2012. El que caldrà estar atents és si les taxes de creixement de la població activa, encara que mínimes, seguiran sent positives, o si ja serà majoritari un descens del nombre d’actius.

Observatori de l’Economia Local de Sabadell


[1] Els resultats de l’Enquesta de Població Activa no estan disponibles a escala local.

[2] Podreu trobar un anàlisi més complet en capítol de Demografia de l’Informe del Perfil de la Ciutat 2012.


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 676 other followers

%d bloggers like this: