CERTIFICAR L’EXPERIÈNCIA LABORAL … Validació, vocació i canvi social

L’Ajuntament de Granollers en el marc del II Pla estratègic està desenvolupant el projecte Baula “Mediació entre l’empresa i el sistema de Formació professional i superior per a la millora de la inserció laboral dels joves” encarregat a Mercè Chacón responsable de l’empresa Krikos 21 a qui hem demanat que ens parli del nou concepte de certificació laboral.

PRESENTACIÓ

Cada vegada es planteja amb més insistència la necessitat de buscar instruments que ens ajudin a millorar la empleabilitat de les persones i a posar en valor les capacitats professionals de la població activa, amb disponibilitat d’ocupabilitat, en els territoris. El canvi econòmic i en conseqüència el canvi social ho estan exigint de manera immediata.

En aquest sentit, dimensionar les competències i capacitats de les persones, la experiència i coneixements adquirits per la via formal i no formal al llarg de la seva trajectòria professional, és fonamental per aconseguir millorar les possibilitats d’ocupació.

Aquesta qüestió és una de les prioritats del Consell d’Europa i dels països del nostre entorn. Els dies 9 i 10 del mes d’abril s’ha portat a terme el primer seminari per desenvolupar les accions activades per les Recomanacions del Consell sobre la validació de l’aprenentatge no formal i informal que es van publicar en el Official Journal of the European Union del 20 desembre de 2012. En aquest document es reconeix l’important paper que el procés pot tenir en el replantejament de l’educació, en la millora de l’oferta de qualificacions en el mercat laboral, en la promoció de la mobilitat i en l’avanç de la competitivitat i el creixement econòmic.

Causes de l’increment de l’atur. Plou sobre mullat.

En relació al conjunt de la Unió Europea, ha estat en el mercat laboral on la crisi econòmica ha tingut els seus efectes més alarmants al conjunt de l’Estat i també a Catalunya. Els factors explicatius d’aquesta major sensibilitat del mercat de treball espanyol i català davant la situació de crisi són diversos. Algunes de les causes més sovint esmentades per a explicar la pujada espectacular de l’atur que arrel de la crisi s’ha produït en el nostre país poden ser: l’elevada temporalitat, el pes desmesurat que adquirit pel sector de la construcció durant la bombolla immobiliària, la formació precària dels treballadors, un model productiu poc basat en la innovació, i potser, el factor que menys acord o consens ha generat fins el moment:  la manca de flexibilitat del mercat laboral.

El present post pretén únicament constatar algunes d’aquestes causalitats amb la informació disponible a nivell municipal, concretament per als municipis més grans de la província de Barcelona (els de més de 40.000 habitants). Concretament, entre l’augment de l’atur a nivell municipal i els dos primers factors esmentats: els nivells de temporalitat (obtinguda a partir d’una explotació de la Mostra contínua de vides laborals del 2007) i el pes adquirit pel sector de la construcció just abans o a l’inici de la crisi. En aquest sentit, prendrem finals de 2007 com a punt de partida en l’abast temporal de l’anàlisi, termini a partir del qual els efectes de la crisi van començar a fer-se més visibles en l’evolució de l’atur.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades disponibles a l’Hermes de la Diputació de Barcelona per a les dades d’atur i pes de la construcció. Elaboració pròpia a partir de l’explotació de la Mostra contínua de vides laborals del 2007, per a les dades de temporalitat (municipis de més de 40.000 habitants).

Posant en relació la variació de la taxa d’atur registrat en el període 2007-2011 i la proporció de treballadors temporals que hi havia a finals de 2007, podem veure a simple vista una correlació entre els valors.

A la vista del gràfic, sembla clara un correlació directa entre el nivell de temporalitat dels treballadors en el moment inicial de la crisi i l’increment de l’atur que varen experimentar aquests municipis durant els 4 anys següents. La correlació en qualsevol cas no és gaire elevada, ja que estaríem parlant d’un coeficient de 0,35.

El pes del sector de la construcció (mesurat en aquest cas com la proporció que representen el treballadors assalariats en el sector sobre el conjunt del municipi) pot ser un altre dels determinants per entendre l’increment de l’atur durant els darreres anys. En aquest sentit, mostrem el mateix gràfic de l’increment de l’atur registrat relacionat amb el pes de l’ocupació assalariada a la construcció (en llocs de treball) a finals de 2007.

En aquest cas, també es constata una correlació directa, si bé presenta encara un coeficient més moderat que en el cas anterior, concretament del 0,25. Val a dir que les dades relatives a treballadors residents al municipi, en comptes de llocs de treball, hagués pogut oferir possiblement un nivell de correlació major.

Potser conjuntament, el pes de la temporalitat i de la construcció, puguin donar una relació de causalitat que expliqui millor l’evolució de l’atur en els municipis durant la crisi. Val a dir que entre ambdós indicadors, temporalitat i pes de la construcció, la correlació trobada per als municipis analitzats, és menor, tot just per sobre del 0,20. Aplicant, doncs, una regressió lineal múltiple on la variable explicada és l’increment de la taxa atur registrat, i les variables explicatives, la temporalitat i el pes de la construcció en ocupació assalariada, arribem a un coeficient R² de 0,42 (R² ajustat de 0,35). Tot i no tractar-se tampoc d’un valor excessivament elevat, sí dóna mostra, conjuntament amb els altres estadístics calculats (estadístic F, Suma residual dels quadrats, estadístic t…), que l’evolució de l’atur registrat als municipis està condicionada sobretot per la temporalitat de la seva població ocupada (variable que surt en el model com a significativa), més que no pas pel pes de la construcció observat als municipis (no pot rebutjar-se que no sigui significativa).

En qualsevol cas, el model de regressió podria millorar la seva predicció, afegint variables sobre les altres causes esmentades a l’inici, la formació dels treballadors, innovació dins del sistema productiu… Resulta raonable pensar, però, que aquestes variables estarien no només afectant l’evolució futura de l’atur sinó que mantindrien una correlació important amb els nivell d’atur del quals ja partien els municipis.

De fet, el nivell predictiu del model augmenta substancialment quan s’afegeix com a variable explicativa la taxa d’atur registrat de la que partien els municipis a inicis de la crisi, a finals de 2007. En aquest cas s’arriba a un coeficient R² del 0,74 (R² ajustat de 0,70); força més elevat, per tant, i és aquesta darrera variable introduïda, la taxa d’atur registrat a 2007, l’única que presenta una clara significació estadística.

És a dir, els municipis que més han augmentat la seva taxa d’atur registrat durant els darrers 4 anys són els que ja partien d’una situació pitjor, amb un nivell d’atur registrat comparativament elevat ja anterior a la crisi. D’aquesta manera, les diferències entre les taxes d’atur registrat arrel de la crisi han tendit a ampliar-se. També en aquest cas, per tant, sembla ploure sobre mullat.

Jordi Arderiu Camarasa

Servei d’Estudis i Planificació

Ajuntament de Mataró

L’emigració com a sortida, una realitat a Catalunya

En els últims mesos s’està vivint un augment de la sortida de persones cap a altres països, amb la conseqüent pèrdua de capital humà que això implica. Aquests moviments, a més, tenen dues vies de sortida:

1) Persones nascudes a Catalunya i Espanya que decideixen sortir de l’Estat espanyol per buscar feina en altres països a causa de l’atur i les perspectives econòmiques futures.

2) Persones immigrants que han decidit retornar als seus països després d’haver-se establert en les nostres fronteres o busquen sort en un altre país de destí.

En els últims mesos hem pogut llegir moltes notícies que feien referència a aquest fenomen, que mencionen casos de professionals qualificats que han de marxar d’Espanya i Catalunya, el de joves amb formació que no troben sortides laborals o bé que no s’adeqüen a la seva capacitació, o inclús d’altres casos que han aprofitat l’avinentesa per apropar-se en complir les seves fites professionals. L’informe Generació JESP (Joves emigrants sobradament preparats) ens aporta algunes dades que ajuden a entendre les motivacions de les persones, en general, i dels joves en particular, per sortir del paraigües familiar en la cerca de una oportunitat laboral que es mostra difícil si es queden a Catalunya o Espanya. Dades significatives que parlen d’aquest fenomen les trobaríem en que:

• Un 73% dels arquitectes es planteja emigrar (Font: Sindicato de Arquitectos)

• El 68% dels joves vol emigrar per trobar una sortida laboral digna (Font: Avalot.cat, Generación JESP)

• Argentina i Brasil es mostren com països de referència per l’efecte del seu creixement econòmic (diari Público, 28/04/2011, “Los españoles vuelven a emigrar por la crisis”).

• En el primer trimestre de 2011, Espanya va registrar una sortida neta de població de 26.442 persones (Cincodias.com, 01/07/2011, “España registra ya más emigrantes que inmigrantes a causa de la crisis”).

• Hi ha un 44% de subocupació entre els joves (Avalot.cat, Generación JESP)

• Les previsions de l’INE indiquen que es perdrà població, de fins a mig milió, en una dècada (El Pais, 05/11/2011, “Somos emigrantes viajados”).

Per contrastar si aquesta realitat s’ha deixat notar també en els municipis que conformen el Perfil de Ciutat, hem analitzat quina ha estat l’evolució migratòria en els últims 3 anys, per tal de veure si s’han experimentat increments i en quina mesura. Les dades utilitzades provenen del padró d’habitants residents a l’estranger de l’Idescat.

En la següent taula presentem els resultats per cada municipi, més l’agregat de la Xarxa, així com els experimentats en la totalitat de Catalunya.

A tots els municipis comprovem que s’ha donat un notori increment en les taxes de variació, sent en la majoria de casos superiors en els anys 2010-11 que no pas entre els anys 2009-10. Les variacions entre el 2009 i el 2011 comprovem com arriben fins gairebé el 25% en els casos de Mataró o Vic, situant-se el valor promig dels municipis de la Xarxa en un 15’1%.

En aquest enllaç, podrem observar quins són els països de referència de les persones migrades a data d’1 de gener de 2011. França, Argentina, Andorra, Alemanya i Suïssa, per aquest ordre, han estat els països que més han escollit les persones que han decidit emigrar.

Aquestes dades, però, recullen tot l’efecte migratori de sortida, sense discriminar si es tracta de persones que tenen Espanya com el seu país d’origen, o si bé es tracta de persones amb un país d’origen diferent i retornen a aquest o es traslladen a un altre país diferent com a conseqüència de la situació econòmica. En la taula que segueix a aquestes línies podem entrar en més detall sobre la tipologia de migració que ens trobem.

Més de la meitat de les sortides, un 55%, han estat cap a Europa, sent els principals destinataris els països de la Unió Europea, i en menor mesura els de la resta d’Europa. Per altra banda, les persones nascudes a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol suposen un 52% de tota l’emigració en les dades de l’any 2011, havent marxat en un 66% dels casos a un país europeu, en un 46% dels casos a un país de la Unió Europea i un 20% a altres països d’Europa.

Com podem observar, la situació econòmica i social actual està motivant un major número de sortides de les nostres fronteres cap a altres països, principalment de la Unió Europea. Un fenomen que es tradueix en pèrdua de capital humà, i a més, en molts casos, es tracta de persones amb un grau de coneixements i titulacions elevades, suposant un perill de cara al futur de l’economia catalana i espanyola, perill amb un nom conegut com és la fuga de talents.

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls, SA – Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Mostra continua de vides laborals 2010

Fa gairebé un any ja vaig parlar de la Mostra Continua de Vides Laborals (MCVL) i de la seva aplicabilitat als municipis de més 40.000 habitants en el post Mostra contínua de vides laborals (MCVL): l’ús a nivell local.

En aquell post, com exemple de la utilitat de la MCVL, presentava l’evolució dia a dia, durant el 2009, dels treballadors assalariats en alta laboral que cotitzaven al règim general de la Seguretat Social per als municipis més grans de la província de Barcelona, i també del conjunt de la província de Barcelona. Aquell gràfic permetia veure el comportament estacional per part de les empreses a l’hora de contractar personal i en l’acomiadament o finalitzacions de contractes, com és el cas, per exemple, de l’inici o la finalització del curs escolar, etcètera (gràfic dinàmic).

En aquest post continuaré analitzant dades extretes de la MCVL del 2010 sense dades fiscals per a Mataró, fent tres petits treballs estadístics. El primer treball consisteix en calcular l’error d’aquesta mostra a nivell municipal; el segon, és comprovar si la mostra presenta un bon ajustament en la seva distribució per seccions econòmiques; i la tercera, és comprovar si la xifra d’assalariats del darrer dia del mes és una “bona mesura” del que ha passat durant el mes.

Comencem. En primer lloc abans de calcular l’error mostral, cal explicar que és. Així l’error mostral és la divergència que hi ha entre l’estadístic obtingut a través de la mostra i el corresponent paràmetre de la població. Així, de la MCVL-2010, el nombre de treballadors assalariats mostrejats que cotitzen al règim general en centres de cotització ubicats a Mataró, en data 31 de març del 2010, és de 1.219, xifra que representa el 4,13% del total de cotitzants que dóna el Departament d’Empresa i Ocupació per aquesta mateixa data (29.506 assalariats). Fixant un nivell de confiança del 95,5%, l’error màxim d’aquesta mostra és del 2,81%. Es tracta doncs d’un nivell d’error més que assumible, ja que habitualment s’utilitzen errors del 5% o inferiors. Si voleu calcular l’error, ho podeu fer accedint a aquest full de càlcul fent clic a sobre l’imatge.

El segon treball té com a objectiu comprovar si la distribució dels assalariats que cotitzen al règim general de la Seguretat Social per seccions econòmiques de la MCVL-2010, s’ajusta a la distribució que trimestralment proporciona el Departament d’Empresa i Ocupació (enllaç). Per fer aquesta comprovació utilitzo la prova no paramètrica Chi-quadrat de bondat d’ajust. Aquesta prova l’ aplico als assalariats que treballen a Mataró per als quatre trimestres del 2010. La hipòtesi nul·la d’aquest contrast és la següent: la istribució de la mostra s’ajusta a la de la població (nota: s’han agrupat algunes seccions econòmiques, ja que els valors esperats estaven per sota de 5).

La prova s’ha dut a terme amb el paquet estadístic de software lliure R, i el resultat que s’obté és el següent:

                             p-valor

31 de març             0.9841054

30 de juny              0.9707055

30 de setembre    0.9872099

31 de desembre    0.9434755

Amb aquests p-valors no es pot rebutjar la hipòtesi nul·la que la distribució per seccions econòmiques de la mostra dels assalariats que treballen en centres de cotització ubicats a Mataró s’ajusti a la distribució poblacional per als quatre dies seleccionats.

 La sintaxi d’R per dur a terme el trobareu en el següent fitxer: Sintaxi bondat ajust.

El darrer treball que duré a terme té com objectiu comprovar si la data en què s’ofereix informació sobre el total de cotitzants en alta laboral al règim de la Seguretat Social explica adequadament el volum d’assalariats que hi ha hagut durant el mes. Però que vol dir “explicar adequadament”? En aquest cas he optat per utilitzar la mitjana diària d’assalariats de cada mes, si bé una altra possibilitat seria utilitzar la mediana.

Per tant la hipòtesi nul·la a contrastar diu el següent: la mitjana diària d’assalariats de cada mes és igual a la xifra del darrer dia. Per dur a terme aquest contrasta utilitzo una prova no paramètrica –com en el cas de la prova de bondad d’ajust– donat que la distribució de la dades no s’ajusta a la d’una normal, tal i com s’observa a través dels dotze histogrames corresponents als dotze mesos.

Per tant, la no normalitat en la distribució diària de cada mes dels assalariats, fa que la prova a realitzar per contrastar la hipòtesi nul·la plantejada anteriorment sigui la prova de Wilcoxon, i els resultats d’aquesta prova per cada mes del 2010 a Mataró són els següents:

Només en els mesos de setembre i d’octubre, el p-valor de la prova de Wilcoxon aconsegueix un valor clarament superior al 5%, i per tant no es pot rebutjar la hipòtesi nul·la, que diu que la mitjana d’assalariats del mes és igual a la dada del darrer dia del mes. Si observem l’interval de confiança de la prova de Wilcoxon per als mesos de setembre i octubre, s’observa com la xifra d’assalariats del darrer dia dels mesos respectius, es troben dins de l’interval de confiança.

En la resta de mesos el p-valor es troba per sota del 5%, fet que no permet acceptar la hipòtesi nul·la, i per tant se’n desprèn que la xifra d’assalariats del darrer dia és diferent de la mitjana mensual. Com es pot veure en la taula, en set mesos, la xifra d’assalariats del darrer dia del mes es troba per sobre de la mitjana mensual d’assalariats, mentre que en només tres mesos està per sota de la mitjana. Aquests, són els resultats per a Mataró. Si voleu replicar la prova en el següent enllaç hi trobareu la sintaxi d’R: Sintaxi Wilcoxon.

La MCVL és un mostra pensada per fer investigacions a nivell estatal o autonòmic, i el fet de posar a l’abast una mostra tan gran (per sobre del milió de persones) i amb tantes variables (més de 100 variables) permet fer-hi anàlisis per a col·lectius minoritaris. Però els municipis de més de 40.000 habitants també la podem aprofitar per extreure’n dades del nostre municipi. Val a dir, però, que per als observatoris municipals explotar la ingent quantitat d’informació que hi ha en aquesta base dades no és fàcil ja que d’entrada requereix disposar de maquinari i programari adequat per explotar una base de dades amb més de 14 milions de registres (que corresponen a més d’un milió de persones), però segurament el més important és que es necessari dedicar-hi un temps important per conèixer la base de dades. Crec, sincerament, que val la pena dedicar-hi temps a conèixer i explotar aquesta base de dades, ja que, fins al moment, és l’única eina gratuïta –l’únic cost seria el temps que hi dediqui el tècnic– que permet conèixer més a fons una part important del mercat de treball local.

Gerard Reverté Calvet

Servei d’Estudis i Planficació

Ajuntament de Mataró

Més dades a escala local: Expedients de regulació d’ocupació

Seguint la línia del darrer post publicat (impacte de la crisi sobre l’activitat econòmica), el web del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, per mitjà del web de l’Observatori de Treball, posa a disposició de l’usuari diferents bases de dades que permeten analitzar, entre d’altres, les relacions laborals del mercat de treball. En aquest post intentarem explicar quina informació podem extreure a partir dels expedients de regulació d’ocupació.

Abans de seguir endavant en la consulta de la base de dades: Què entenem per regulació d’ocupació? Per definició,[1] el procediment de regulació d’ocupació és l’expedient administratiu d’extinció de contractes de treball (acomiadament col·lectiu), de suspensió temporal de contractes de treball, o de reducció temporal de jornada, basat en causes econòmiques, tècniques, organitzatives, productives, o de força major.

Tornem a la web de l’Observatori del Treball. Un cop hem seleccionat la consulta interactiva de regulació d’ocupació, disposem d’una sèrie de variables a seleccionar, com ara el període que volem consultar (i comparar), el tipus d’informació (nombre d’expedients, treballadors afectats), forma d’acabament de l’expedient o la mesura.

Un cop hem seleccionat aquestes variables, tindrem l’opció de triar l’àmbit territorial objecte d’estudi. És en aquest punt que volem posar especial èmfasi: La base de dades dels expedients de regulació d’ocupació està disponible a nivell municipal, fet prou destacable donada la manca d’informació a escala local.

A tall d’exemple, en el següent gràfic es pot veure l’evolució del nombre d’expedients de regulació d’ocupació, per al municipi de Sabadell, des de l’any 1997 fins l’any 2010. S’hi pot observar com, des de l’any 2009, l’impacte de la crisi situa la xifra del nombre d’expedients de regulació d’ocupació, molt per sobre de la xifra que es venia observant fins aquell moment.

Observatori de l’Economia Local de Sabadell

---

[1] Definició extreta de http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/servei_fitxa.jsp?codi=12498de

Dona i mercat de treball

El passat 8 de març es va celebrar el dia internacional de la dona treballadora. En aquest sentit, hem trobat interessant analitzar alguns dels indicadors del mercat de treball que ens permeten saber quina és la situació i l’evolució de la dona en l’àmbit laboral.

Comencem per les dades de població activa. D’acord amb l’Enquesta de Població Activa de quart trimestre de 2010, a Catalunya hi ha 3.820.300 persones actives, de les quals, un 45,6% són dones. Si analitzem la mateixa dada per al quart trimestre de 1980 (la sèrie de dades de l’EPA es remunta fins l’any 1976), el percentatge de dones era del 30,7%. L’evolució en termes de variació també és força destacada: en el mateix període de temps (1980-2010) el nombre d’homes actius ha augmentat en un 31,6%, mentre que el de dones ho ha fet en un 148,9%. Així doncs, és evident que en els últims trenta anys el nombre de dones que ha intentat entrar en el mercat laboral ha augmentat de manera molt intensa.

A escala local, les dades que ens permeten analitzar aquesta evolució en una sèrie més antiga són les dades que ofereix el Cens d’habitants. Tot i que la última dada disponible és la de l’any 2001, ens permet observar també aquesta increment de dones en la població activa.

Pel que fa al tipus d’activitats que han desenvolupat les dones en el mercat de treball, veiem com encara se segueixen reproduint una sèrie d’estereotips molt arrelats socialment (el que es coneix com a segregació horitzontal). Així doncs,  d’acord amb les dades de contractació de Catalunya de l’any 2010 per ocupació i sexe, s’observa com aquelles en les que trobem una presència aclaparadora de dones són les relacionades amb l’educació, la sanitat i els serveis socials, la llar, les activitats administratives i altres activitats relacionades amb l’atenció al públic, front d’altres fortament masculinitzades com la construcció o algunes activitats industrials, com per exemple la metal·lúrgia o la fabricació de maquinària i equips.

En l’àmbit local no disposem de dades de contractació per sexe i ocupació, però si que disposem de dades més detallades pel que fa a l’atur registrat. Així doncs, les dades d’atur registrat per sexe i branca d’activitat econòmica ens poden servir d’indicador per veure en quins perfils professionals se situen les dones dels municipis de la Xarxa. En aquest sentit, els resultats no difereixen gaire dels resultats obtinguts en la contractació a nivell català: les dones registrades en aquest últim mes de febrer a l’atur se situen principalment en les activitats sanitàries, activitats a les llars, l’educació i els serveis personals, mentre que a la construcció és on tenen una menor presència.

També trobem un altre tipus de desequilibri per gènere al món del treball, i és el que es coneix com a segregació vertical, és a dir, la que fa referència a la poca presència de dones en llocs de treball directius. Així doncs, d’acord amb els dades de Dones i Treball. Anuari 2009 (publicació de la Generalitat de Catalunya), l’any 2008, del total de població ocupada directiva a Catalunya, el 33,8% eren dones; les dades de contractació de l’any 2010 no difereixen gaire d’aquesta dada: del total de contractes nous registrats per a ocupacions directives, només el 35,4% eren formalitzats per dones.

Existeixen moltes altres dades que ens han de portar a la reflexió sobre el que passa no només al mercat de treball sinó en la manera en la que està organitzada la nostra societat: d’acord amb l’EPA, a finals de 2010 el 4,7% dels homes ocupats feia una jornada parcial, front el 21,4% de les dones; a més a més, segons dades de l’lNE, l’any 2007 salari mitjà brut anual que percebien les dones era el 72,2% del que rebien els homes, donat el major percentatge de parcialitat entre les dones, les baixes retribucions econòmiques de determinades ocupacions, el difícil accés a càrrecs directius i les situacions de discriminació directa (menor retribució per un mateix treball i una mateixa categoria). S’ha avançat molt, però, tal i com ens mostren les dades, encara queda molta feina per fer.

Observatori de l’Economia Local de Sabadell

Taxa d’atur registrat municipal? Sí… Però quina?

El passat dimarts 1 de març, pràcticament tots els diaris de major distribució a Catalunya van fer-se ressò d’un informe de CCOO titulat: “Mapa de l’atur a Catalunya 2010”. Així el diari El País va titular la notícia “Más de 100.000 parados no cobran ninguna ayuda”; a La Vanguardia el titular va ser “Más de 100.000 personas viven en Catalunya sin paro ni ayudas”; el diari El Punt ho va titular “Més de 100.000 aturats no reben cap prestació econòmica”; i l’Avui “Més de 100.000 catalans no reben prestació”; i al portada del diari Ara deia “Mapa de l’atur català”.

Tot i que la major part dels titulars destacaven el volum de persones desocupades que no cobraven cap mena de prestació, ens sembla que pot ser interessant parar atenció a les taxes d’atur publicades i, especialment, al mètode utilitzat per a calcular-les.

Les taxes d’atur que es presenten en aquest informe poden sorprendre a més d’un pels seus valors tan baixos. Així per exemple, en l’informe, Mataró va tenir al 2010 una taxa d’atur registrat del 14,9%. Però aquests valors disten molt dels que es poden trobar mensualment al Sistema d’Informació Socioeconòmica Local Hermes de la Diputació de Barcelona, en que la “taxa d’atur registrat” per a Mataró al 2010 era del 19,2%. És a dir, que per al mateix municipi –Mataró– hi ha dues taxes d’atur que presenten una diferència de 4,3 punts percentuals.

Aquestes xifres tan diferents poden produir certa confusió en els usuaris d’estadístiques. Per què hi ha aquestes diferències entre la taxa d’atur que presenta CCOO i la que hi ha al sistema d’informació Hermes? En primer lloc, detinguem-nos un moment en el concepte de taxa d’atur. Bàsicament, la taxa d’atur és un quocient que en el numerador té el nombre de desocupats, i al denominador la població activa.

Ambdues taxes –la de CCOO i la de l’Hermes– prenen el mateix valor en el numerador: la xifra d’aturats registrats, que és la única xifra d’atur que de forma generalitzada i actualitzada és disponible per als municipis. La diferència radica en el denominador. Així la taxa que presenta CCOO utilitza en el denominador la població entre 15 i 64 anys, és a dir, fa servir el que es coneix com la població potencialment activa (si bé estrictament s’hauria d’utilitzar la població entre 16 i 64 anys, ja que els 16 anys és l’edat mínima legal per treballar). Per això qualifica la taxa que calcula com a “taxa d’atur absoluta”, i argumenta l’ús de la població potencialment activa pel fet que “no existeixen estimacions fiables sobre la població activa a nivell comarcal o municipal”, fent servir la taxa d’atur absoluta que utilitzen Toharia, Alonso-Vilar, del Rio en l’article “Un anàlisis espacial del desempleo a nivel municipal”.

En el cas de taxa d’atur registrat que hi ha a l’Hermes, en el denominador s’utilitza una estimació de la població activa a nivell local. Aquesta estimació s’obté aplicant les taxes d’activitat per sexe i edat que estan disponibles a l’EPA provincial (s’agafa la mitjana dels quatre trimestres de l’any) a la població potencialment activa (16 a 64 anys) del municipi que s’obté del padró municipal d’habitants amb data de referència l’u de gener de cada any. D’aquí obtenim una població activa estimada per sexe i edat del municipi.

Així doncs, a nivell de formulació, ambdues taxes són assimilables, ja que la taxa d’atur registrat de l’Hermes es pot obtenir dividint la “taxa d’atur absoluta” de CCOO per una constant: la mitjana anual de la província de Barcelona de la taxa d’activitat (el mínim desquadrament que es presenta en el gràfic és degut al fet que la taxa d’atur absoluta de CCOO utilitza la població de 15 a 64 anys, mentre que la taxa d’atur de l’Hermes fa servir la població de 16 a 64 anys). Evidentment les magnituds d’ambdues taxes són força diferents, però ordinalment iguals, ja que la posició que ocupa cada municipi fent un rànquing amb la taxa d’atur no variarà siguin quina sigui la metodologia utilitzada.

Val a dir, però, que sent conscients dels errors i problemes que implica utilitzar una estimació de la població activa a nivell municipal per calcular la taxa d’atur registrat, ens sembla adient fer ús d’aquesta estimació ja que d’aquesta manera creiem que és dóna una visió a nivell local més aproximada a la magnitud del que mostren les dades d’atur per al conjunt de l’Estat espanyol i de Catalunya.

En qualsevol cas, aquests no són els únics mètodes de càlcul de l’atur registrat a nivell municipal. Una alternativa, possiblement més ajustada des d’un punt de vista metodològic, consistiria en dividir l’atur registrat i els actius registrats. Aquests últims s’obtindrien mitjançant la suma dels desocupats registrats i els ocupats registrats. El problema rau en saber els ocupats registrats a nivell municipal, ja que actualment les estadístiques disponibles no són de persones ocupades residents al municipi, sinó de cotitzants segons municipi del centre de cotització. Val a dir, però, que l’Instituto Canario de Estadística ha dut a terme un treball d’explotació de les bases de dades de cotitzants a la Seguretat Social creuat amb el padró d’habitant i així obté les dades d’ocupació registrada a nivell del municipi de residència, amb creuaments per sexe i edat.

 

Servei d’Estudis i Planificació

Ajuntament de Mataró

Atur registrat vers atur estimat

El nombre d’aturats ha esdevingut, en els darrers temps, una dada rellevant per l’anàlisi de la conjuntura econòmica actual. És habitual llegir en els mitjans de comunicació anàlisis i articles diversos sobre l’evolució de l’atur. No obstant això, de vegades aquestes dades poden generar certa confusió, ja que poden provenir de dues fonts diferents. Així doncs, podem parlar de les dades d’atur registrat i de les dades d’atur estimat.

Així, a principis de mes, en concret el segon dia laborable del mes en curs, apareix publicada la dada d’atur registrat. Aquesta dada és la que correspon amb les demandes d’ocupació pendents de cobrir l’últim dia del mes (anterior) a les oficines del Servei d’Ocupació a Catalunya. En el mes de desembre de 2010, aquesta xifra s’ha situat en els 562.673 desocupats a Catalunya.

D’altra banda, i amb una freqüència d’actualització trimestral, apareixen publicades les dades d’atur estimat. Aquestes són les que s’obtenen per mitjà de l’Enquesta de Població Activa (d’ara en endavant, EPA). L’EPA és una operació estadística que elabora l’Instituto Nacional de Estadística i està adreçada a la població que resideix en llars de tot l’Estat. La finalitat de l’EPA és esbrinar les característiques de la població en relació al mercat de treball. La darrera dada disponible és la corresponent al tercer trimestre de 2010, en que la xifra estimada de desocupats a Catalunya va ser de 669.400 persones.

Així, tenim dues dades que ens permeten obtenir una aproximació del volum de desocupats, l’atur estimat i l’atur registrat. Però, amb quina dada ens hem de quedar?

Ambdues dades aporten informacions diferents i útils per a l’anàlisi del mercat de treball, però des del punt de vista municipal hem de treballar amb les dades d’atur registrat, ja que la dada d’atur estimat de l’EPA només està disponible fins a escala provincial, mentre que la dada d’atur registrat si que està disponible fins a escala municipal.

Si voleu consultar la informació que l’Institut d’Estadística de Catalunya ofereix sobre l’Enquesta de població activa, cliqueu aquí.

Si voleu consultar les dades d’atur registrat que ofereix l’Observatori del Treball de la Generalitat de Catalunya, cliqueu aquí.

Observatori de l’Economia Local de Sabadell

L’atur juvenil, treballar en el present per millorar el futur

L’efecte de la crisi econòmica s’ha deixat notar en totes les capes de la societat, des dels menys preparats fins els que més, en els pares de família i en els joves, i tot i que els homes l’han patit en major mesura que les dones (també la taxa d’activitat d’ells és major que la de les dones), ambdós sexes l’han viscut sense remei.

En l’actual post ens centrarem, però, en l’atur juvenil, que agafaria el rang d’edat des dels 16 fins els 24 anys. Es tracta d’un problema amb unes casuístiques ben diferents i atomitzades, ja que un gran grup de l’atur juvenil es concentra en els joves sense massa o cap formació, i un altre gran grup important són els que estan molt formats però no troben sortida en els sectors en els que han estudiat. I és que, malgrat que el fet de posseir una titulació superior fa disminuir les probabilitats d’entrar en l’atur, actualment, a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, el fet d’estar més format no significa que estiguis treballant. Per això, per un costat tenim a les persones aturades que, com a tònica general, tenen la formació mínima obligatòria (graduats en ESO) i que necessiten començar a formar-se en diferents sectors dels que treballaven abans de la crisi o bé especialitzar-se i desenvolupar noves aptituds en el sector en el que treballaven abans d’engrossir les llistes d’atur. Pel costat dels joves amb formació superior el principal problema el trobaríem en la incapacitat del mercat laboral d’oferir llocs de treball de qualitat i que els permetin desenvolupar les capacitats adquirides en el procés formatiu.

Els resultats globals del que significa en xifres, a data de setembre del 2010, aquest atur juvenil per als municipis integrants del Perfil de Ciutat, els presentem en la següent taula ordenats de major a menor taxa d’atur juvenil, sent Vic i Vilanova i la Geltrú els que es desmarquen per damunt de la resta, mentre que en sentit menys negatiu està Granollers que queda clarament per sota del la mitjana d’atur dels municipis del Perfil.

 

Visualització personalitzada de dades

Ens trobem en l’era d’Internet on en pocs “clics” es poden accedir a un ingent nombre de dades. El desenvolupament d’Internet ha arribat a un nivell en el qual ja no és necessari tenir instal·lat en l’ordinador cap programari d’ofimàtica, ja que a la xarxa hi ha paquets d’ofimàtica que ens permeten treballar la informació.

Un dels més famosos és el Google Docs. A banda de l’avantatge que suposa no haver d’instal·lar cap programari al nostre ordinador, i que només cal disposar de connexió a Internet (preferentment de banda ampla), un altre punt a favor de Google Docs és que disposa d’un important nombre de petites aplicacions anomenades “gadgets” en la seva terminologia en anglès –o “ginys” en català– que milloren la visualització i presentació de la informació, fent-la més dinàmica i amena.

Un exemple de giny és el gràfic de moviment de Google Docs. Basat en Flash, el gràfic de moviment que permet analitzar al llarg del temps diversos indicadors. Un dels avantatges d’aquest ginys és que cadascú pot personalitzar el gràfic ja que pot seleccionar per cada eix l’indicador que li sembli més adequat, i també pot modificar la mida de la bombolla que representa a cada territori en funció de l’indicador que consideri més adient.

Al final d’aquest article hi ha un enllaç a un gràfic dinàmic dels principals municipis de la província de Barcelona. Aquest gràfic permet fer un anàlisi mensual¹ des de l’any 2006 de com han evolucionat en cada municipi alguns indicadors relacionats amb el mercat de treball: treballadors assalariats, treballadors autònoms, atur registrat, taxa d’atur registrat, població activa estimada… A més a més, cada municipi és pot classificar en funció de si pertanyen o no al projecte “Perfil de ciutat”, el que dóna possibilitat de veure si els municipis que pertanyen al projecte tenen, o no tenen, una dinàmica -en els indicadors que hi ha en aquesta base de dades- diferent dels que no pertanyen al projecte “Perfil de ciutat”.

¹ En alguns municipis i en alguns indicadors la periodicitat és trimestral o anual.

Gràfic dinàmic