La innovació en el sector de la gent gran a través de l’anàlisi de patents

13 desembre 2013

La població mundial està envellint ràpidament, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en gairebé tots els països, la proporció de persones majors de 60 anys creix més ràpid que qualsevol altre grup d’edat). D’aquí a 35 anys, hi haurà més persones vives al món de més de 60 anys que persones menors de 15.

Els efectes de l’envelliment sobre la població, tal com indiquen estudis recents -com el d’A. T. Kearning, “Understanding the needs and the consequences of the Ageing Consumer“-, serà enorme a nivell social i també afectarà fortament a nivell dels comerços i les indústries manufactureres.  A aquestes indústries se’ls presenta, doncs, una oportunitat relacionada amb saber identificar les noves necessitats i expectatives canviants de la societat per tal de generar nous béns i serveis que en puguin respondre.

Ens preguntem quin tipus d’innovacions relacionades amb la gent gran estan essent protegides per patents avui dia al món. Per això realitzem una cerca general a la base de dades global d’IFI Claims sobre patents relacionades amb envelliment, gerontologia i longevitat. Obtenim 5.625 documents de patents i models d’utilitat publicats durant els últims 5 anys. La representació dels resultats (figura 1) es genera amb l’eina de visualització analítica KMX; aquest software ens permet representar les patents com a punts situats en un pla vectorial. En aquest tipus de representació en forma de paisatge topogràfic, les patents amb contingut textual similar, s’agrupen automàticament formant clústers temàtics.

Figura 1. Representació de les patents en un pla vectorial

Figura 1. Representació de les patents en un pla vectorial

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Presentació del Banc de Bones Pràctiques (BBP)

4 novembre 2010
Garcia Fontanet, Fogué i Subirats presentant el BBP

Garcia Fontanet, Fogué i Subirats presentant el BBP (font: Diputació de Barcelona, Servei de Premsa)

El proppassat dimecres 3 de novembre, es va presentar, a Barcelona (Can Serra), el Banc de Bones Pràctiques (BBP) que ha muntat la Diputació de Barcelona en estreta col·laboració amb la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals. L’acte, comandat per Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona, comptà també amb les intervencions d’Àngel Garcia Fontanet, president de la Fundació Pi i Sunyer, que glossà la metodologia i el contingut del BBP, i de Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma, expert en polítiques públiques i impulsor de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques, que parlà sobre les palanques d’innovació en les polítiques locals.

Tots ells destacaren el paper del BBP com exercici avaluador, per tal com 337 experiències es van posar a consideració dels tècnics del projecte, de les quals 155 han estat considerades com a bones pràctiques que poden utilitzar-se per impulsar la innovació i la millora de la qualitat de les polítiques i els serveis municipals. Altres experiències han estat valorades com a pràctiques significatives. Els criteris d’avaluació poden consultar-se a la pàgina web.

D’entre aquestes bones pràctiques hem de destacar l’especial consideració com a tal que ha rebut l’experiència de la  Xarxa El Perfil de la Ciutat (vegeu l’enllaç a la fitxa sencera).

El catàleg també inclou com a  bona pràctica la tasca desenvolupada per l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa.


Ocupació en sectors d’alt valor afegit

29 setembre 2010

L’ocupació en sectors d’activitat d’alt valor afegit és un indicador que mostra en quina mesura l’economia d’un territori està generant activitats que estan associades a un nivell d’innovació relativament alt, de major inversió relativa en I+D, de major formació dels seus treballadors, en definitiva un indicador de generació d’activitats relativament més competitives.

Es consideren activitats d’alt valor afegit aquelles que incorporen un elevat grau de tecnologia (en el cas de la indústria) i/o una major intensitat de coneixement (en el cas dels serveis). La determinació del grau de valor afegit de cadascun dels sectors és subjectiu, però hi ha un cert consens a nivell internacional en utilitzar la classificació d’activitats basades en el coneixement i la tecnologia establerta per l’OCDE l’any 2001. La informació estadística sobre ocupació en activitats d’alt valor afegit es pot obtenir a partir de les dades d’afiliació a Seguretat Social. Un exemple és l’adaptació que per al cas català en fa l’Observatori del Treball de la Generalitat de Catalunya, amb la classificació de l’OCDE i amb les dades d’afiliats d’assalariats i autònoms. En aquest article fem servir la mateixa classificació, aplicada als municipis de la Xarxa Perfil de Ciutat, municipis de dimensió mitjana de l’àrea metropolitana de Barcelona, en comparació amb la província de Barcelona, en aquest cas amb les dades d’assalariats.

Un 6,8% dels treballadors assalariats de la província de Barcelona treballen en indústries amb tecnologia alta o mitjana-alta. Aquesta mitjana provincial ens serveix de referència a l’hora d’establir si els valors locals són relativament alts o baixos. Destaca Rubí molt per sobre la mitjana provincial, amb prop del 30%, seguit de Barberà del Vallès i Vilanova i la Geltrú, al voltant del 12%-13%. Altres municipis  que també estan per sobre són  Granollers i Vic. Per sota la mitjana es troben Manresa i més encara, Mataró, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet.

El pes relatiu d’aquestes indústries respecte el total d’assalariats ha variat poc en el darrer any, en els 10 municipis de la Xarxa la variació ha estat inferior a 1 punt percentual, ja sigui positiu o negatiu.

L’estructura productiva de la província de Barcelona mostra una alta proporció d’activitats en els serveis, donat el procés de terciarització en que es troba. Respecte el total d’assalariats té un 34,4% de treballadors en serveis intensius en coneixement. En aquest cas són els municipis més grans, els que atreuen més serveis amb valor afegit. Estan per sobre la mitjana provincial Sabadell, aquest per sobre el 40%, Mataró, Terrassa i Vic. Estan prop la mitjana Manresa i Santa Coloma. Per contra, respecte el que succeïa a la indústria, són Vilanova i la Geltrú i encara més Rubí i Barberà del Vallès els que estan per sota la mitjana provincial en termes de serveis intensius en coneixement.

El pes dels assalariats en serveis intensius en coneixement respecte el total d’assalariats ha variat poc en el darrer any. Tot i així la majoria de municipis, excepte Vic, han perdut terreny respecte la mitjana provincial.

Els assalariats en el conjunt d’activitats de valor afegit, de la indústria i els serveis, representa un 41% del total d’assalariats a la província de Barcelona a juny de 2010. En un interval de +-3 punts percentuals, per sobre la mitjana es troben Sabadell, Rubí, Terrassa i Vic, i per sota la mitjana Mataró i Manresa. La resta de municipis de la Xarxa estarien per sota, entre cinc i deu punts percentuals.


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 694 other followers

%d bloggers like this: