Observem, avaluem

15 juny 2011

Indicadors de ciutat i avaluació de les polítiques públiques

En engegar els primers treballs de la Xarxa El Perfil dela Ciutat (ara fa més de 10 anys), vam diferenciar entre el què són indicadors socioeconòmics (els que mesuren poblacions senceres i el seu comportament) i els que són purament de gestió (aquells que es deriven de la medició del desenvolupament de polítiques o accions públiques). Aquella  distinció, de cara al seu ús, no era ni és gens baladí en determinar la robustesa dels instruments i la seva consideració metodològica. Malgrat això, ja llavors vam comprovar que aquell discerniment, a la pràctica, no és tan clar, i com, en alguns casos, a falta d’aquells que es podrien obtenir d’un cens al 100% de la població, s’eleven a la categoria d’indicador socioeconòmic els que en realitat es construeixen amb observacions que provenen de la mesura de l’acció pública. En alguns casos, doncs, els estadístics/indicadors de gestió són subsidiaris d’una informació censal actualitzada inexistent. Aquest és el cas del càlcul la taxa d’atur mensual dels municipis, per a la qual es pren habitualment com a numerador el nombre de persones inscrites a les Oficines de Treball i que es considera que la seva ocupació principal és trobar feina. En aquest cas, el numerador no prové d’un cens o padró, sinó d’un registre de gestió de l’Administració Pública; així, per tant, en essència, aquella taxa és un indicador de gestió.

Aquesta distinció s’ha palesat en els repertoris d’estadístics i indicadors adoptats per la Xarxa en la confecció de les primeres bateries dels Perfils de la Ciutat, amb la finalitat de no perdre de vista que aquelles dades tan sols donaven una idea aproximada dels què succeïa als territoris en matèria de qualitat de vida i sostenibilitat, i que, en conjunt, apuntaven a una visió multivariable de la marxa de les ciutats, que permet el benchmarking entre elles, així com la mesura de l’evolució respecte de cadascuna.  Això ens du a la conclusió que els estadístics i els indicadors socioeconòmics no estan, a la pràctica, tan lluny dels indicadors de gestió (o el que és el mateix, com a mínim gaudeixen de la consideració de representatius de la realitat) i, conseqüentment, d’una forma de mesura de l’execució de les polítiques. Això posa de manifest, doncs, en tant que organitzacions familiaritzades amb l’explotació de dades disponibles, no només el paper central dels observatoris socioeconòmics com a unitats de suport a la presa de decisió en funció de la valorització de la informació en la diagnosi territorial i la creació de coneixement estratègic, sinó també el rol d’aquells en l’avaluació de les polítiques públiques com aspecte clau en el l’anàlisi de l’evolució de la qualitat de vida i de l’efecte dels instruments d’intervenció (vegeu Conferència Observar para actuar, 2003).

L’estudi de l’evolució de la ciutat en els seus diferents aspectes ens ha portat a situar senzills pilots d’alerta que adverteixin periòdicament de les desviacions. Han d’esdevenir, per tant, eines de capçalera per a la gestió pública local, en funció principalment a la informació socioeconòmica, sobreentenent-se que, si els grans paràmetres de la qualitat de vida són favorables o avancen en el bon sentit, la gestió ha estat la correcta, i viceversa. Malgrat això, hom sap que hi ha factors exògens que incideixen sobre el territori que no estan sota control dels gestors i que la tendència simplista és la seva identificació amb la gestió dels poders locals. El Perfil dela Ciutat, doncs, pren una especial rellevància en l’avançada de l’avaluació de les polítiques públiques generals. Així s’ha posat de relleu en les discussions dela Xarxa, fins al punt de propiciar diverses vegades la seva integració en bateries d’indicadors de gestió dels serveis de les administracions públiques, com la que a l’inici del present segle endegà la Fundació Carles Pi i Sunyer o com els que hem arribat a apuntar alguns de nosaltres ja fa força temps sobre aspectes eminentment socials (vegeu p.e. OEST, La mesura de l’exclusió…, 1995).

En qualsevol cas, es posa de manifest l’entroncament necessari dels indicadors de ciutat amb la seva més ferma vocació avaluadora, quan ara, més que en cap altre moment, és necessari desplegar processos avaluadors per tal de prioritzar accions i millorar l’execució de les polítiques públiques, des d’una perspectiva endoformativa, regenerativa, que és la base de les “organitzacions que aprenen”,  per a les quals la cultura de l’avaluació (i per tant de la mesura de les accions) és essencial. Es tracta ara de propiciar la imbricació dels estadístics i indicadors que per a nosaltres són bàsics amb els que alimentarien l’avaluació de polítiques i accions de les administracions a les que servim, i d’assentar les bases de la seva consideració ja en el moment de concretar-ne els objectius, com en l’anàlisi dels seus resultats i d’impacte sobre el territori. Es tracta d’obtenir mesures rellevants, precises i fiables que monitoritzin convenientment la implementació i donar valors de l’eficiència, efectivitat i l’eficàcia de les polítiques, mitjançant, molt probablement, allà on sigui possible, l’assaig de pautes de medició segons la tipologia d’accions; intervenint, per tant, en la (re)definició de les pròpies accions, dels seus objectius, com a l’element més bondadós i constructiu d’una cultura de l’avaluació.

Tipus d’indicadors o d’informació segons les fases principals en la generació de polítiques públiques

 
Per exemple, l’impacte d’un pla d’ocupació local de 400 treballadors per part d’un municipi mitjà com Sabadell o Terrassa pot suposar la reducció de 0,5 punts l’atur registrat. Estarem apuntant, doncs, un simple indicador del resultat al curt termini que té evidentment una traducció en termes de recursos esmerçats i ens pot mostrar quin és el cost que pot suposar per al municipi, en termes dineraris, de la reducció de l’atur. O també, a la inversa, calcular el cost econòmic i o social de la inacció dels poders públics en aquesta matèria.

Podem començar, però, per elements menys complexos, però gens mancats de dificultat en la seva determinació, com ara la concreció d’estadístics sobre la demanda de les accions; informació que se situaria pròpiament en el camp dels indicadors socials. Per exemple, en determinar la demanda potencial d’un determinat programa de formació, és obvi que el coneixement detallat de l’estructura de la població ha de ser cabdal en l’establiment dels objectius o d’estàndards de benchmarking.

En tot cas ha de quedar clar que quan generem indicadors de ciutat, ho fem sobre una mesura del progrés de la qualitat de vida i que ens proposa hipòtesis empíricament verificables, que poden ser relatives a les polítiques públiques, i que, per tant, en essència, estarem treballant en fases pròpies d’un procés avaluador. Així doncs, quan observem, avaluem; o el què és el mateix, l’anàlisi del context (territorial, sectorial, etc) contindrà els ingredients-clau per a l’avaluació.

Sobre la taula hi ha diversos reptes encara no del tot resolts (i que queden a la discreció i savoire faire del bon avaluador), especialment els relacionats amb la metaavaluació (l’avaluació de l’avaluació) com la integració de les observacions no quantitatives en el sistema d’informació. Molt en especial, sobre les xarxes de relació, que ens poden facilitar valors relatius, però tremendament significatius, com a la satisfacció de la població o dels actors, pel que fa a l’accountability, a l’aprenentatge, a la percepció de millora i a la confiança en adoptar un determinat projecte, a la seva sostenibilitat en el temps, a la generació de cohesió social, de justícia territorial, d’efectes multiplicadors, de coalicions i cercles virtuosos, etc; incorporant en tots ells el feed-back crític, especialment sobre la formació de les polítiques i el desenvolupament de processos i els seus reajustos, que interessen directament conceptes recomanables d’una moderna governança, com la transparència, la participació o la corresponsabilitat.

Xavier Muñoz i Torrent, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OEST)


DGT: Autopistes de dades (II)

20 maig 2011

Mapa temàtic de la matriculació mitjana anual de turismes i tot terrenys de gamma alta per part de persones físiques. Ràtio per cada 1000 habitants. 2004-2006

Mapa temàtic de la matriculació mitjana anual de turismes i tot terrenys de gamma alta per part de persones físiques. Ràtio per cada 1000 habitants. 2009-2010

Els dos mapes amb els quals comença aquest post, és un exemple del resultats que es poden extreure de la base de dades de matriculació de turismes a la qual dóna accés la Dirección Generalde Tráfico (DGT). Són dos mapes temàtics de tots els municipis espanyols, corresponents a la ràtio de turismes i tot terrenys matriculats per persones físiques per cada 1.000 habitants; el primer mapa és del període 2004-2006 –anys de important creixement econòmic–, i el segon és del període 2009-2010 –els anys més durs de la crisi econòmica–.

Possiblement, el fet de poder accedir registre a registre, cada dia de l’any, a la matriculació de tots els vehicles de tots els municipis de l’Estat espanyol, és el més destacat de tot el que proporciona –a nivell estadístic– la DGT. Val a dir, però, que tal i com deixa constància la DGT a través del seu web, aquestes xifres de matriculació són provisionals (enllaç). Això, però, no treu que la informació que proporciona doni una visió molt aproximada a les que puguin donar les xifres definitives.

Evidentment, no cal perdre de vista que es tracta d’un registre administratiu, i per tant no tots els camps estan omplerts. Així, per exemple, un terç dels turismes i tot terrenys matriculats durant el 2010 a Espanya tenien omplert al camp del codi ITV amb el codi SINCODIG, és a dir, sense codi, fet que impedeix saber les característiques del turisme o tot terreny matriculat, com per exemple, la marca, el model, la potència, etcètera. Un altre exemple és el camp d’emissió de CO2: al 2010, el 39,2% dels turismes i tot terrenys matriculats no disposaven de la xifra d’emissió de grams de CO2 per quilòmetre. Malgrat tot ens sembla adient presentar els següents dos mapes corresponents a la xifra mitjana d’emissió de CO2 dels turismes i tot terrenys matriculats per municipi per als anys 2006 i 2010, respectivament.

Mapa temàtic de la mitjana de CO2 que emeten els turismes i tot terrenys matriculats al 2006
Mapa temàtic de la mitjana de CO2 que emeten els turismes i tot terrenys matriculats al 2010

Els mapes mostren com en quatre anys el nombre de municipis que matriculen turismes i tot terrenys que emeten més de 150 g/km han passat de ser majoritaris (4.895 municipis al 2006) a ser minoritaris (758 al 2010). Això, segurament, és conseqüència tant dels ajuts dels governs –central i autonòmic– en la compra dels turismes menys contaminants, com per l’impuls dels fabricants per construir vehicles cada cop menys contaminants, com, perquè no dir-ho, una major conscienciació ciutadana per millorar el medi ambient.

Però a banda de la matriculació de vehicles, la DGT posa a disposició del ciutadà un portal estadístic (http://apl.dgt.es/IEST2/), on es pot accedir a tota una sèrie de dades relacionades amb els vehicles i també amb els conductors. Algunes d’aquestes dades estan disponibles a nivell municipal, com per exemple, l’evolució mensual des cens de conductors per sexe dels municipis de tot l’Estat espanyol (enllaç); o l’evolució mensual del parc de vehicles, segons tipus de vehicle i carburant per a tots els municipis espanyols (enllaç).

A Catalunya, l’homòleg de la DGT és el Servei Català del Trànsit (SCT). Aquest servei també ofereix dades estadístiques a nivell municipal, en aquest cas, sobre accidents de trànsit (enllaç). Val a dir, però, que no tots els indicadors sobre el que es poden fer estadístiques estan disponibles a nivell municipal. En aquest sentit, no es poden consultar les xifres de ferits greus ni de morts en accidents de trànsit a nivell municipal, però si que es poden consultar el nombre d’accidents o d’accidents mortals que han hagut al municipi.

Per tant els municipis (i per extensió altres àrees territorial supramunicipals com les comarques) disposem d’una font estadística molt important que permet fer comparacions entre municipis (i comarques). Si bé les dades que ofereix la DGT –també l’SCT– són millorables, no es pot negar l’importantíssim pas endavant que s’ha donat perquè la ciutadania tingui accés, cada cop, a més i millors dades estadístiques.

Servei d’Estudis i Planificació

Ajuntament de Mataró


Indicadors d’inclusió social (I)

6 maig 2011

El darrer article publicat al bloc “Taxa de cobertura bruta de l’atur registrat” donava a conèixer el percentatge de persones aturades que estan rebent prestacions (2007-2010). Podem fer-ne d’aquesta dada una segona lectura, igual o fins i tot més significativa: el percentatge d’aturats que no reben cap prestació.

Aquesta darrera visió ens permet introduir els conceptes de vulnerabilitat, pobresa i exclusió social, tots ells tractats en diversos estudis elaborats per part de les institucions de l’àmbit. També són diverses les propostes de bateries d’indicadors que intenten recollir i expressar aquestes realitats, malgrat podem manifestar que les dificultats que tots coneixem per a l’obtenció de dades, condicionen i limiten la tria dels indicadors seleccionats.

Entre d’altres, al web de l’Observatori català de la pobresa, la vulnerabilitat i la inclusió, es pot trobar la definició dels conceptes clau així com una relació de 18 indicadors comuns, identificats amb el nom d’Indicadors Laeken, definits a nivell europeu l’any 2002. Per una altra banda, i en el marc del mateix Perfil de la ciutat, es van recollir i mesurar de forma indirecta la Capacitat de Progres Individual, l’Índex d’Equilibri Social i les Condicions de Vida de la Comunitat, en el 1r informe realitzat per el grup AQR Anàlisi Quantitativa Regional de la Universitat de Barcelona. En aquest s’analitzava l’Índex Sintètic de Qualitat de Vida (ISQV), definit a partir del treball de Liu (1978).

La informació a nivell local és escassa i poc actualitzada, tot i esser imprescindible per tal que els governs locals puguin prendre les mesures més adients per fer front i prevenir les situacions de risc d’exclusió. Des del Perfil de la ciutat s’ha recollit informació de col·lectius potencialment vulnerables, centrant-nos en persones grans, determinats nivells educatius, aturats, persones que no perceben cap prestació, persones amb disminucions i l’accés a l’habitatge.

En futurs articles s’aniran desglossant les dades recollides. Comencem amb el percentatge de desocupats de llarga durada, persones que no treballen i porten 12 mesos o més buscant feina (definició segons l’OCDE). Les dades del darrer any ja superen el 40% en la meitat dels municipis del Perfil de la Ciutat, i amb una mitjana per al grup del 39,57%. Evidentment l’efecte de la crisi es deixa notar quan en el darrer any ha augmentat molt aquest percentatge.

Percentatge desocupats llarga durada

Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

Com sempre, aquesta informació amaga realitats molt diferents, i per tant és necessari vincular aquestes dades amb altres variables com el tipus de prestacions que puguin percebre o les quantitats que rebin, en el cas que en rebin, a l’hora d’interpretar-les.

Ajuntament de Granollers. Servei de Processos estratègics i programació


Mesura de la sostenbilitat vs realitat estadística local

31 març 2011

Si bé en posts anteriors (Cap a un sistema local d’indicadors de sostenibilitat o bé Indicadors de seguiment dels plans d’energia sostenible PAES) ja s’ha fet referència a diferents metodologies de mesura de la sostenibilitat local endegades al nostre país volem aprofundir en les principals dificultats que ens trobem alhora de mantenir actualitzats els sistemes d’indicadors dissenyats.

Horts urbans a Terrassa

Des del treball pioner de disseny d’un sistema d’indicadors dut a terme per la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat fins a les aportacions més amunt ressenyades, el principal problema que cal afrontar és el d’aconseguir les dades estadístiques que ens permetin construir i mantenir actualitzats els indicadors cosa que no sempre és factible per diverses raons. Aquesta situació esdevé més complexa quan el que volem és comparar-nos amb d’altres àmbits ja que aleshores hem d’anar a cercar fonts d’informació úniques i el panorama estadístic que tenim a la nostra disposició limita severament aquesta tasca.

Per exemplificar aquestes dificultats podem ressenyar que l’Idescat, tot i tenir una ampla bateria de dades estadístiques sota l’ítem Medi ambient (residus, aigua, espais naturals protegits, incendis, consums d’energia, despesa en medi ambient, biodiversitat, etc.) pràcticament no n’ofereix cap a l’escala local, havent de recórrer, per exemple, al web del Departament de Territori i Sostenibilitat per descarregar les dades que s’hi publiquen que en pocs casos trobarem a nivell municipal: dades sobre residus o sobre qualitat de l’aire (d’aquells municipis que tenen estació de control).

Una altra de les dificultats afegides és que els sistemes d’indicadors de sostenibilitat es caracteritzen per anar més enllà dels indicadors estrictament ambientals i n’inclouen de socials, econòmics i institucionals (per exemple l’emprat a l’Informe de sostenibilitat a Catalunya 2006) molts dels quals requereixen de dades i indicadors que no es troben disponibles a nivell local: PIB, VAB, taxa de pobresa, nivell salarial, exportacions, productivitat, etc. A hores d’ara, tot i conèixer aquestes mancances d’informació a nivell local, se segueixen proposant sistemes d’indicadors que inclouen aquestes dades: Propuesta de batería común de indicadores de sostenibilidad local. És aleshores quan, per força, s’entra en el camp de les estimacions, aproximacions, supòsits, etc. que acaben invalidant la comparabilitat de molts dels indicadors obtinguts, raó de ser del sistema.

És evident que a l’escala local podrem tenir accés a moltes variables dels diversos vectors de sostenibilitat esmentats, però sovint seran dades que per la font emprada, el mètode d’obtenció o el càlcul efectuat no podrem comparar amb les que disposen altres municipis.

Es planteja doncs, el dilema d’haver de triar entre l’adopció d’un sistema d’indicadors estandarditzats però que faciliten les comparacions amb d’altres localitats o escales territorials, o haver de dissenyar ad hoc sistemes d’indicadors adaptats a la realitat local (Informe anual sobre indicadors de sostenibilitat ambiental a Terrassa) i tenint en compte la disponibilitat d’informació i de recursos per al seu manteniment (i, per tant, calculables) però que són més difícils de comparar amb d’altres comunitats o amb estàndards o ‘fites’ fixats per la comunitat científica o per la societat.

Tenint en compte que l’escala local és el marc idoni per a la implantació efectiva de polítiques de sostenibilitat, cal partir d’una filosofia possibilista que permeti disposar de la informació desagregada per calcular i actualitzar el sistema d’indicadors i, així, fer-ne un seguiment efectiu. D’aquesta manera, el sistema d’indicadors podrà esdevenir una eina que permeti avaluar fins a quin punt s’han assolit els objectius previstos i com incideixen les polítiques adoptades per arribar-hi. Només serà així com el sistema d’indicadors podrà convertir-se en un instrument estratègic en el procés de la presa de decisions envers una ciutat més sostenible.

Enric Sanllehi i Bitrià, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST)


Taxa d’atur registrat municipal? Sí… Però quina?

4 març 2011

El passat dimarts 1 de març, pràcticament tots els diaris de major distribució a Catalunya van fer-se ressò d’un informe de CCOO titulat: “Mapa de l’atur a Catalunya 2010”. Així el diari El País va titular la notícia “Más de 100.000 parados no cobran ninguna ayuda”; a La Vanguardia el titular va ser “Más de 100.000 personas viven en Catalunya sin paro ni ayudas”; el diari El Punt ho va titular “Més de 100.000 aturats no reben cap prestació econòmica”; i l’Avui “Més de 100.000 catalans no reben prestació”; i al portada del diari Ara deia “Mapa de l’atur català”.

Tot i que la major part dels titulars destacaven el volum de persones desocupades que no cobraven cap mena de prestació, ens sembla que pot ser interessant parar atenció a les taxes d’atur publicades i, especialment, al mètode utilitzat per a calcular-les.

Les taxes d’atur que es presenten en aquest informe poden sorprendre a més d’un pels seus valors tan baixos. Així per exemple, en l’informe, Mataró va tenir al 2010 una taxa d’atur registrat del 14,9%. Però aquests valors disten molt dels que es poden trobar mensualment al Sistema d’Informació Socioeconòmica Local Hermes de la Diputació de Barcelona, en que la “taxa d’atur registrat” per a Mataró al 2010 era del 19,2%. És a dir, que per al mateix municipi –Mataró– hi ha dues taxes d’atur que presenten una diferència de 4,3 punts percentuals.

Aquestes xifres tan diferents poden produir certa confusió en els usuaris d’estadístiques. Per què hi ha aquestes diferències entre la taxa d’atur que presenta CCOO i la que hi ha al sistema d’informació Hermes? En primer lloc, detinguem-nos un moment en el concepte de taxa d’atur. Bàsicament, la taxa d’atur és un quocient que en el numerador té el nombre de desocupats, i al denominador la població activa.

Ambdues taxes –la de CCOO i la de l’Hermes– prenen el mateix valor en el numerador: la xifra d’aturats registrats, que és la única xifra d’atur que de forma generalitzada i actualitzada és disponible per als municipis. La diferència radica en el denominador. Així la taxa que presenta CCOO utilitza en el denominador la població entre 15 i 64 anys, és a dir, fa servir el que es coneix com la població potencialment activa (si bé estrictament s’hauria d’utilitzar la població entre 16 i 64 anys, ja que els 16 anys és l’edat mínima legal per treballar). Per això qualifica la taxa que calcula com a “taxa d’atur absoluta”, i argumenta l’ús de la població potencialment activa pel fet que “no existeixen estimacions fiables sobre la població activa a nivell comarcal o municipal”, fent servir la taxa d’atur absoluta que utilitzen Toharia, Alonso-Vilar, del Rio en l’article “Un anàlisis espacial del desempleo a nivel municipal”.

En el cas de taxa d’atur registrat que hi ha a l’Hermes, en el denominador s’utilitza una estimació de la població activa a nivell local. Aquesta estimació s’obté aplicant les taxes d’activitat per sexe i edat que estan disponibles a l’EPA provincial (s’agafa la mitjana dels quatre trimestres de l’any) a la població potencialment activa (16 a 64 anys) del municipi que s’obté del padró municipal d’habitants amb data de referència l’u de gener de cada any. D’aquí obtenim una població activa estimada per sexe i edat del municipi.

Així doncs, a nivell de formulació, ambdues taxes són assimilables, ja que la taxa d’atur registrat de l’Hermes es pot obtenir dividint la “taxa d’atur absoluta” de CCOO per una constant: la mitjana anual de la província de Barcelona de la taxa d’activitat (el mínim desquadrament que es presenta en el gràfic és degut al fet que la taxa d’atur absoluta de CCOO utilitza la població de 15 a 64 anys, mentre que la taxa d’atur de l’Hermes fa servir la població de 16 a 64 anys). Evidentment les magnituds d’ambdues taxes són força diferents, però ordinalment iguals, ja que la posició que ocupa cada municipi fent un rànquing amb la taxa d’atur no variarà siguin quina sigui la metodologia utilitzada.

Val a dir, però, que sent conscients dels errors i problemes que implica utilitzar una estimació de la població activa a nivell municipal per calcular la taxa d’atur registrat, ens sembla adient fer ús d’aquesta estimació ja que d’aquesta manera creiem que és dóna una visió a nivell local més aproximada a la magnitud del que mostren les dades d’atur per al conjunt de l’Estat espanyol i de Catalunya.

En qualsevol cas, aquests no són els únics mètodes de càlcul de l’atur registrat a nivell municipal. Una alternativa, possiblement més ajustada des d’un punt de vista metodològic, consistiria en dividir l’atur registrat i els actius registrats. Aquests últims s’obtindrien mitjançant la suma dels desocupats registrats i els ocupats registrats. El problema rau en saber els ocupats registrats a nivell municipal, ja que actualment les estadístiques disponibles no són de persones ocupades residents al municipi, sinó de cotitzants segons municipi del centre de cotització. Val a dir, però, que l’Instituto Canario de Estadística ha dut a terme un treball d’explotació de les bases de dades de cotitzants a la Seguretat Social creuat amb el padró d’habitant i així obté les dades d’ocupació registrada a nivell del municipi de residència, amb creuaments per sexe i edat.

 

Servei d’Estudis i Planificació

Ajuntament de Mataró


Ciutats intel·ligents. Open Data i altres opcions de Govern Obert

18 febrer 2011

Donant continuïtat al post publicat en aquest mateix bloc “Opendata: obrir les dades estadístiques (I)” i a algun dels comentaris i respostes que aquest ha rebut, ens sembla interessant fer un link a l’article que ha publicat Manel Olano, el responsable tecnològic del Centre Tecnològic i Universitari de Granollers (CTUG) aquí, que ens parla de la jornada de divendres passat, Innovació en els serveis públics, organitzada per ESADE i LOCALRET.

L’article ens proporciona una breu descripció personal del concepte de l’Open Data tractat a les exposicions i reflexions fetes en el transcurs de la jornada. Comenta també les intervencions del senyor Corbett (CEO d’iStrategyLabs de Washington DC), del Sr. Esteve Almirall (professor associat d’ESADE) sobre Innovació oberta en el sector públic, i els casos de Berlín, Barcelona, París, Helsinki, Amsterdam i la Generalitat de Catalunya. Afegeix una llista de links d’interès.

Les administracions públiques estan treballant amb l’Open data i darrerament apareixen informacions com la de la Paeria de Lleida aquí.

Un dels pilars de l’Open data és la reutilització de la informació del sector públic (Risp) i, lligant amb aquest concepte, aprofitem per presentar-vos el Portal d’indicadors de l’Ajuntament de Granollers. Es tracta d’un projecte que, sent d’una altra magnitud, també respon a criteris de transparència, ordenació interna de la informació, universalitat de l’accés i reutilització de les dades.

El Portal d’indicadors de Granollers es planteja com una eina interna de treball col·laboratiu, que permet elaborar el conjunt d’indicadors socioeconòmics de la ciutat i també, progressivament, anar desenvolupant els quadres de comandament de les diferents àrees gestores de l’Ajuntament, del Pla d’Actuació Municipal o, fins i tot, del Pla estratègic, establint el cicle de vida dels indicadors clau de rendiment (KPI).

La creació i manteniment periòdic d’aquests KPIs permet a l’organització disposar d’un sistema per mesurar si les estratègies establertes per assolir determinades fites han donat o no els seus fruits. Es per això que per a la identificació dels KPIs de l’organització es necessari tenir clars els objectius, disposar d’unes mesures quantitatives dels resultats, comparable amb els objectius i investigar les variacions d’aquestes mesures en el temps, per tal d’ajustar els processos i recursos necessaris per a convergir amb l’objectiu prefixat.

Utilitzant com a àtoms els KPIs, es creen quadres de comandament, que són representacions jeràrquiques d’aquests indicadors. Dintre la representació, cada indicador té una posició en l’arbre i un pes específic, determinat per la seva ubicació i importància relativa dintre del conjunt.

Per tal de precisar els esforços necessaris per a la consecució dels objectius, és desitjable disposar de nivells de desagregació a la informació base de cadascun dels indicadors. Aquests nivells de desagregació permeten endinsar-se en el detall i veure quins elements són els principals responsables de la no consecució de l’objectiu.

Donat que els indicadors poden ser molt diferents entre ells, es fa necessari disposar d’un format homogeni d’emmagatzemament de les dades base. Aquest format homogeni facilita la tasca d’actualització a temps als responsables dels mateixos.

Amb les característiques d’aquesta mena d’eines, les organitzacions que volen fer transparents els seus models i les seves estratègies poden publicar la informació a Internet. En aquest cas, el format homogeni de les dades base les fa reutilitzables per a terceres persones.

Fins a la presentació del Portal d’indicadors, l’Ajuntament ha exposat els indicadors socioeconòmics de la ciutat mitjançant la publicació anual d’un document penjat al web. El Portal d’indicadors representa una millora qualitativa important en el sentit que, a partir de les dades disponibles, l’eina utilitzada possibilita la consulta de qualsevol combinació de les mateixes, a la mida de les necessitats de cada usuari i ofereix, a més, la possibilitat d’accés directe a les dades. D’aquesta manera entenem que, a més de facilitar el coneixement, s’està afavorint la reutilització posterior i s’evita o redueix l’elaboració de documents que sovint, per tal de poder oferir el màxim d’informació desagregada, resulten molt extensos i costosos.

Al marge de la disponibilitat, l’accés i la reutilització de les dades, el Portal contribuirà a millorar aspectes de gestió interna de la informació. Volem aconseguir, i l’eina ho fa més fàcil tot i que sabem que no és condició suficient, que s’esdevingui un sistema d’informació corporativa. A més, ha d’ajudar a que, des de tots els àmbits de l’organització, es tingui coneixement de quines dades tenim, on estan disponibles, com s’hi accedeix, en quin format, quin significat tenen, quina vigència i validesa tenen i, sobretot, ens permeti agilitzar l’actualització periòdica de les dades de manera que l’esforç inicial de formulació quedi compensat.

La informació que es pot visualitzar avui al Portal d’indicadors de Granollers es distribueix en tres representacions: la majoritària, referida als indicadors de ciutat, la dels indicadors de l’agenda 21 local i la corresponent a indicadors econòmics i financers del propi ajuntament. El Portal conté també un directori útil d’enllaços, de publicacions i d’altres recursos d’informació relacionats amb els indicadors.

En etapes futures s’ha de poder visualitzar la informació referida a objectius i al seu estat d’assoliment, així com altres grups de dades d’interès.

Sense confondre els termes, pensem que el Portal pot ser una petita iniciativa que encamina l’ajuntament cap al Govern Obert. Potser a través del portal l’Ajuntament troba l’espai i l’eina per a promoure i recollir iniciatives per a la preparació d’altres conjunts de dades noves a exposar que, vetllant per la utilitat pública de les mateixes, puguin generar usos i serveis derivats.

Ajuntament de Granollers. Servei de Processos estratègics i programació


Més enllà del PIB

11 gener 2011

En els darrers mesos diversos líders mundials s’han plantejat la necessitat d’establir un indicador diferent al PIB per mesurar el nivell i la qualitat de vida dels països. En línea amb el que es fa en el Perfil de la Ciutat, on s’analitza la qualitat de vida de les persones a través d’indicadors relacionats amb el mercat de treball, l’habitatge o la inclusió social per citar alguns exemples, més enllà dels purament econòmics, entre els nous plantejaments es busca poder establir i mesurar conceptes i indicadors alternatius als més tradicionals.

Alguns exemples de líders que han reflexionat sobre aquesta necessitat són Nicolas Sarkozy amb la idea de mesurar la felicitat a França, i David Cameron al Regne Unit (a través de la Oficina Nacional d’Estadística britànica), per citar dos exemples entre els països occidentals. Sota el convenciment i creença que el PIB pot no créixer en determinats anys i que això no signifiqui que la situació econòmica és dolenta, s’estan impulsant idees i propostes que identifiquin un desenvolupament econòmic òptim sense que això impliqui necessàriament un increment del PIB.

El diari EL PAÍS recollia el 26 de desembre de 2010 la noticia que l’INE, juntament amb l’Observatori de la Sostenibilitat i el Club de Roma, estaven treballant en el disseny d’indicadors de desenvolupament diferents al PIB, amb unes variables que poguessin mesurar la qualitat de vida dels ciutadans, sobre els que serien importants aspectes que no siguin exclusivament econòmics.

En l’actualitat trobem un petit país asiàtic, Bután, que ja utilitza aquest tipus d’indicadors per mesurar la qualitat de vida i la sostenibilitat en les seves fronteres, sota les sigles de FIB, Felicitat Interior Bruta, que es fonamenta en que la manera d’analitzar el progrés no ha de basar-se només en el flux de diners, sinó que s’ha de poder establir una relació entre el desenvolupament material i espiritual i que aquests dos conceptes es complementin.

L’índex de FIB de Bután es configura a través de quatre pilars bàsics, com són:

1. Un desenvolupament socioeconòmic sostenible i equitatiu.

2. La preservació i la promoció de la cultura.

3. La conservació del medi ambient.

4. Un bon govern.

 

Font: Google Maps

Arrel dels últims moviments, podem afirmar que com a conseqüència de la crisi hi ha un principi canvi en la mentalitat dels governants que semblen animar-se a seguir l’exemple de Bután, i intentar no lligar el progrés i desenvolupament econòmic a un indicador com el PIB, el qual, com afirma el Nobel d’Economia Joseph Stiglitz, considera com a creixement econòmic la benzina consumida durant un embús de cotxes.

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls – Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

 


Indicadors de seguiment dels plans d’energia sostenible (PAES)

10 desembre 2010

En relació amb l’article del passat 16 de novembre en què es parla d’un sistema d’indicadors de sostenibilitat i la voluntat d’establir indicadors de síntesi comparables entre ciutats, cal destacar l’esforç del grup de treball d’Energia i Canvi Climàtic de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, de la qual formen part nou dels deu municipis integrants d’El Perfil de la Ciutat.

A més de disposar d’un sistema d’indicadors comparable entre autoritats locals (veure memòries de sostenibilitat), a l’any 2006 la xarxa defineix una metodologia comuna per establir els impactes ambientals en unitats d’emissions de gasos efecte hivernacle. Així es proposa fer el seguiment de polítiques locals sobre la mobilitat, l’edificació i ordenació del territori, els consums energètics i l’ús de renovables o la gestió dels residus, entre d’altres, molts àmbits on la capacitat d’intervenció local es significativa . La metodologia es va fer operativa amb un programa informàtic de Diagnòstic Energètic i Simulador de Gasos d’Efecte hivernacle Locals, (el DESGEL). Aquest treball va significar una gran oportunitat per a la unificació de càlculs locals que permetessin fer comparacions entre municipis i ajudessin a elaborar plans per reduir les emissions locals. Granollers i Sabadell van ser els dos municipis del Perfil de la Ciutat on es va aplicar la versió 2.0 del programa DESGEL com a prova pilot de la metodologia del càlcul del balanç energètic i d’emissions.

El passat 29 de novembre, una vintena de tècnics municipals van conèixer i rebre formació sobre el programa en la seva darrera versió, el DESGEL 3.0, en un Seminari específic organitzat per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Prop d’un centenar de ciutats de la província de Barcelona (incloses totes les que formen part del Perfil de la Ciutat) i 2.017 autoritats locals de tota Europa han aprovat els respectius plans d’energia sostenible (PAES) i, segons els compromisos adquirits, faran un seguiment tant de l’evolució de l’estat d’execució dels plans com de l’inventari d’emissions mitjançant l’actualització dels indicadors. L’evolució d’aquest inventari no serà únicament conseqüència de les accions realitzades dintre del PAES, sinó que hi poden haver d’altres factors que hi incideixin (normatives d’edificació, plans d’energia a nivell europeu i/o nacional, variació del mix elèctric…). Si més no, aquest tipus d’indicadors hauran de ser homogenis per a tots els municipis que han de fer el seguiment dels seus PAES i des d’Europa es donaran directrius concretes de quina metodologia i periodicitat haurà de tenir aquest seguiment. Es publicarà una guia amb la relació dels indicadors que els municipis hauran d’elaborar.

La darrera versió del programa DESGEL és clarament una eina de suport i seguiment dels PAES, cedit i distribuït gratuïtament per la Diputació de Barcelona. Són usuaris prioritaris del Programa DESGEL els membres de la Xarxa i signants del Pacte d’alcaldes i alcaldesses.

Per sol·licitar el programa cal adreçar-se a: xarxasost@diba.cat o descarregar-lo i autoinstal·lar-lo a l’enllaç, si sou membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

Per a més informació, podeu consultar els enllaços següents:
Bloc PAES Granollers
El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses. Diputació de Barcelona
Covenant of Mayors

Ajuntament de Granollers. Servei de Processos Estratègics i Programació i Servei de Medi Ambient.


Cap a un sistema local d’indicadors de sostenibilitat

16 novembre 2010

En els darrers anys, l’emergència de conceptes com la sostenibilitat i de qüestions com el canvi climàtic han posat sobre la taula les mancances que hi ha alhora d’establir indicadors de sostenibilitat. De fet, parlem d’un aspecte que encara ha de recórrer un llarg camí i que es troba lluny del desenvolupament que ha tingut en àmbits com el dels indicadors econòmics o socials sobre els que hi ha un major consens.

Portada de l'estudi de l'OSE, Sostenibilidad Local, una aproximación urbana y rural

Pel que fa a la mesura de la sostenibilitat local les mancances encara són més grans, sobre tot per la manca de dades: poca desagregació, dificultat d’accés o inexistència de mesures regulars (per aprofundir en aquestes dificultats vegeu l’article).

Tot i aquestes mancances, alguns observatoris van publicant informes sobre indicadors de sostenibilitat que responen a la disponibilitat de dades en l’àmbit local (vegeu el 4t Informe AQR per a la Xarxa El Perfil de la Ciutat, o  l’Informe anual sobre Indicadors de Sostenibilitat  de Terrassa que publica l’OESST). També, des de dins d’un dels grups de treball de la Red de Observatorios de l’Observatorio  de la Sostenibilidad en España (OSE), el Grupo de Trabajo de Indicadores de Sostenibilidad Local, es treballa per a l’establiment d’una bateria d’indicadors adaptats a la realitat del món local.

Diagrama de sostenibilitat per grandària municipal de les ciutats espanyoles. Font: OSE

En paral·lel, el mateix OSE ha efectuat una de les aproximacions més acurades a aquesta qüestió amb la publicació de l’informe Sostenibilidad local, una aproximación urbana y rural (2008). En aquest informe s’apliquen 11 indicadors bàsics a totes les capitals de província que es complementen amb un model sintètic anomenat Diagrama de sostenibilidad urbana. Per reforçar el treball d’anàlisi, s’empren altres indicadors sintètics com són la Petjada ecològica, l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) i l’Índex Sintètic de Capital Humà (ISCH) complementant-se amb el Consum de sòl en àrees urbanes.

Enric Sanllehi i Bitrià, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST)


Banc de Bones Pràctiques del Govern Local

30 juny 2010

El Perfil de la Ciutat, bona pràctica de govern local

La Xarxa El Perfil de la Ciutat ha estat seleccionada com a bona pràctica en el Banc de Bones Pràctiques del Govern Local (BBP), que impulsa la Diputació de Barcelona i la Fundació Carles Pi-i-Sunyer. La Xarxa ha estat considerada com a a tal per representar una aportació innovadora i de qualitat a les polítiques i serveis municipals.

Es pot accedir al BBP a través de l’adreça web www.bbp.cat


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 686 other followers

%d bloggers like this: