Taxa d’atur registrat municipal? Sí… Però quina?

El passat dimarts 1 de març, pràcticament tots els diaris de major distribució a Catalunya van fer-se ressò d’un informe de CCOO titulat: “Mapa de l’atur a Catalunya 2010”. Així el diari El País va titular la notícia “Más de 100.000 parados no cobran ninguna ayuda”; a La Vanguardia el titular va ser “Más de 100.000 personas viven en Catalunya sin paro ni ayudas”; el diari El Punt ho va titular “Més de 100.000 aturats no reben cap prestació econòmica”; i l’Avui “Més de 100.000 catalans no reben prestació”; i al portada del diari Ara deia “Mapa de l’atur català”.

Tot i que la major part dels titulars destacaven el volum de persones desocupades que no cobraven cap mena de prestació, ens sembla que pot ser interessant parar atenció a les taxes d’atur publicades i, especialment, al mètode utilitzat per a calcular-les.

Les taxes d’atur que es presenten en aquest informe poden sorprendre a més d’un pels seus valors tan baixos. Així per exemple, en l’informe, Mataró va tenir al 2010 una taxa d’atur registrat del 14,9%. Però aquests valors disten molt dels que es poden trobar mensualment al Sistema d’Informació Socioeconòmica Local Hermes de la Diputació de Barcelona, en que la “taxa d’atur registrat” per a Mataró al 2010 era del 19,2%. És a dir, que per al mateix municipi –Mataró– hi ha dues taxes d’atur que presenten una diferència de 4,3 punts percentuals.

Aquestes xifres tan diferents poden produir certa confusió en els usuaris d’estadístiques. Per què hi ha aquestes diferències entre la taxa d’atur que presenta CCOO i la que hi ha al sistema d’informació Hermes? En primer lloc, detinguem-nos un moment en el concepte de taxa d’atur. Bàsicament, la taxa d’atur és un quocient que en el numerador té el nombre de desocupats, i al denominador la població activa.

Ambdues taxes –la de CCOO i la de l’Hermes– prenen el mateix valor en el numerador: la xifra d’aturats registrats, que és la única xifra d’atur que de forma generalitzada i actualitzada és disponible per als municipis. La diferència radica en el denominador. Així la taxa que presenta CCOO utilitza en el denominador la població entre 15 i 64 anys, és a dir, fa servir el que es coneix com la població potencialment activa (si bé estrictament s’hauria d’utilitzar la població entre 16 i 64 anys, ja que els 16 anys és l’edat mínima legal per treballar). Per això qualifica la taxa que calcula com a “taxa d’atur absoluta”, i argumenta l’ús de la població potencialment activa pel fet que “no existeixen estimacions fiables sobre la població activa a nivell comarcal o municipal”, fent servir la taxa d’atur absoluta que utilitzen Toharia, Alonso-Vilar, del Rio en l’article “Un anàlisis espacial del desempleo a nivel municipal”.

En el cas de taxa d’atur registrat que hi ha a l’Hermes, en el denominador s’utilitza una estimació de la població activa a nivell local. Aquesta estimació s’obté aplicant les taxes d’activitat per sexe i edat que estan disponibles a l’EPA provincial (s’agafa la mitjana dels quatre trimestres de l’any) a la població potencialment activa (16 a 64 anys) del municipi que s’obté del padró municipal d’habitants amb data de referència l’u de gener de cada any. D’aquí obtenim una població activa estimada per sexe i edat del municipi.

Així doncs, a nivell de formulació, ambdues taxes són assimilables, ja que la taxa d’atur registrat de l’Hermes es pot obtenir dividint la “taxa d’atur absoluta” de CCOO per una constant: la mitjana anual de la província de Barcelona de la taxa d’activitat (el mínim desquadrament que es presenta en el gràfic és degut al fet que la taxa d’atur absoluta de CCOO utilitza la població de 15 a 64 anys, mentre que la taxa d’atur de l’Hermes fa servir la població de 16 a 64 anys). Evidentment les magnituds d’ambdues taxes són força diferents, però ordinalment iguals, ja que la posició que ocupa cada municipi fent un rànquing amb la taxa d’atur no variarà siguin quina sigui la metodologia utilitzada.

Val a dir, però, que sent conscients dels errors i problemes que implica utilitzar una estimació de la població activa a nivell municipal per calcular la taxa d’atur registrat, ens sembla adient fer ús d’aquesta estimació ja que d’aquesta manera creiem que és dóna una visió a nivell local més aproximada a la magnitud del que mostren les dades d’atur per al conjunt de l’Estat espanyol i de Catalunya.

En qualsevol cas, aquests no són els únics mètodes de càlcul de l’atur registrat a nivell municipal. Una alternativa, possiblement més ajustada des d’un punt de vista metodològic, consistiria en dividir l’atur registrat i els actius registrats. Aquests últims s’obtindrien mitjançant la suma dels desocupats registrats i els ocupats registrats. El problema rau en saber els ocupats registrats a nivell municipal, ja que actualment les estadístiques disponibles no són de persones ocupades residents al municipi, sinó de cotitzants segons municipi del centre de cotització. Val a dir, però, que l’Instituto Canario de Estadística ha dut a terme un treball d’explotació de les bases de dades de cotitzants a la Seguretat Social creuat amb el padró d’habitant i així obté les dades d’ocupació registrada a nivell del municipi de residència, amb creuaments per sexe i edat.

 

Servei d’Estudis i Planificació

Ajuntament de Mataró

Ciutats intel·ligents. Open Data i altres opcions de Govern Obert

Donant continuïtat al post publicat en aquest mateix bloc “Opendata: obrir les dades estadístiques (I)” i a algun dels comentaris i respostes que aquest ha rebut, ens sembla interessant fer un link a l’article que ha publicat Manel Olano, el responsable tecnològic del Centre Tecnològic i Universitari de Granollers (CTUG) aquí, que ens parla de la jornada de divendres passat, Innovació en els serveis públics, organitzada per ESADE i LOCALRET.

L’article ens proporciona una breu descripció personal del concepte de l’Open Data tractat a les exposicions i reflexions fetes en el transcurs de la jornada. Comenta també les intervencions del senyor Corbett (CEO d’iStrategyLabs de Washington DC), del Sr. Esteve Almirall (professor associat d’ESADE) sobre Innovació oberta en el sector públic, i els casos de Berlín, Barcelona, París, Helsinki, Amsterdam i la Generalitat de Catalunya. Afegeix una llista de links d’interès.

Les administracions públiques estan treballant amb l’Open data i darrerament apareixen informacions com la de la Paeria de Lleida aquí.

Un dels pilars de l’Open data és la reutilització de la informació del sector públic (Risp) i, lligant amb aquest concepte, aprofitem per presentar-vos el Portal d’indicadors de l’Ajuntament de Granollers. Es tracta d’un projecte que, sent d’una altra magnitud, també respon a criteris de transparència, ordenació interna de la informació, universalitat de l’accés i reutilització de les dades.

El Portal d’indicadors de Granollers es planteja com una eina interna de treball col·laboratiu, que permet elaborar el conjunt d’indicadors socioeconòmics de la ciutat i també, progressivament, anar desenvolupant els quadres de comandament de les diferents àrees gestores de l’Ajuntament, del Pla d’Actuació Municipal o, fins i tot, del Pla estratègic, establint el cicle de vida dels indicadors clau de rendiment (KPI).

La creació i manteniment periòdic d’aquests KPIs permet a l’organització disposar d’un sistema per mesurar si les estratègies establertes per assolir determinades fites han donat o no els seus fruits. Es per això que per a la identificació dels KPIs de l’organització es necessari tenir clars els objectius, disposar d’unes mesures quantitatives dels resultats, comparable amb els objectius i investigar les variacions d’aquestes mesures en el temps, per tal d’ajustar els processos i recursos necessaris per a convergir amb l’objectiu prefixat.

Utilitzant com a àtoms els KPIs, es creen quadres de comandament, que són representacions jeràrquiques d’aquests indicadors. Dintre la representació, cada indicador té una posició en l’arbre i un pes específic, determinat per la seva ubicació i importància relativa dintre del conjunt.

Per tal de precisar els esforços necessaris per a la consecució dels objectius, és desitjable disposar de nivells de desagregació a la informació base de cadascun dels indicadors. Aquests nivells de desagregació permeten endinsar-se en el detall i veure quins elements són els principals responsables de la no consecució de l’objectiu.

Donat que els indicadors poden ser molt diferents entre ells, es fa necessari disposar d’un format homogeni d’emmagatzemament de les dades base. Aquest format homogeni facilita la tasca d’actualització a temps als responsables dels mateixos.

Amb les característiques d’aquesta mena d’eines, les organitzacions que volen fer transparents els seus models i les seves estratègies poden publicar la informació a Internet. En aquest cas, el format homogeni de les dades base les fa reutilitzables per a terceres persones.

Fins a la presentació del Portal d’indicadors, l’Ajuntament ha exposat els indicadors socioeconòmics de la ciutat mitjançant la publicació anual d’un document penjat al web. El Portal d’indicadors representa una millora qualitativa important en el sentit que, a partir de les dades disponibles, l’eina utilitzada possibilita la consulta de qualsevol combinació de les mateixes, a la mida de les necessitats de cada usuari i ofereix, a més, la possibilitat d’accés directe a les dades. D’aquesta manera entenem que, a més de facilitar el coneixement, s’està afavorint la reutilització posterior i s’evita o redueix l’elaboració de documents que sovint, per tal de poder oferir el màxim d’informació desagregada, resulten molt extensos i costosos.

Al marge de la disponibilitat, l’accés i la reutilització de les dades, el Portal contribuirà a millorar aspectes de gestió interna de la informació. Volem aconseguir, i l’eina ho fa més fàcil tot i que sabem que no és condició suficient, que s’esdevingui un sistema d’informació corporativa. A més, ha d’ajudar a que, des de tots els àmbits de l’organització, es tingui coneixement de quines dades tenim, on estan disponibles, com s’hi accedeix, en quin format, quin significat tenen, quina vigència i validesa tenen i, sobretot, ens permeti agilitzar l’actualització periòdica de les dades de manera que l’esforç inicial de formulació quedi compensat.

La informació que es pot visualitzar avui al Portal d’indicadors de Granollers es distribueix en tres representacions: la majoritària, referida als indicadors de ciutat, la dels indicadors de l’agenda 21 local i la corresponent a indicadors econòmics i financers del propi ajuntament. El Portal conté també un directori útil d’enllaços, de publicacions i d’altres recursos d’informació relacionats amb els indicadors.

En etapes futures s’ha de poder visualitzar la informació referida a objectius i al seu estat d’assoliment, així com altres grups de dades d’interès.

Sense confondre els termes, pensem que el Portal pot ser una petita iniciativa que encamina l’ajuntament cap al Govern Obert. Potser a través del portal l’Ajuntament troba l’espai i l’eina per a promoure i recollir iniciatives per a la preparació d’altres conjunts de dades noves a exposar que, vetllant per la utilitat pública de les mateixes, puguin generar usos i serveis derivats.

Ajuntament de Granollers. Servei de Processos estratègics i programació

Més enllà del PIB

En els darrers mesos diversos líders mundials s’han plantejat la necessitat d’establir un indicador diferent al PIB per mesurar el nivell i la qualitat de vida dels països. En línea amb el que es fa en el Perfil de la Ciutat, on s’analitza la qualitat de vida de les persones a través d’indicadors relacionats amb el mercat de treball, l’habitatge o la inclusió social per citar alguns exemples, més enllà dels purament econòmics, entre els nous plantejaments es busca poder establir i mesurar conceptes i indicadors alternatius als més tradicionals.

Alguns exemples de líders que han reflexionat sobre aquesta necessitat són Nicolas Sarkozy amb la idea de mesurar la felicitat a França, i David Cameron al Regne Unit (a través de la Oficina Nacional d’Estadística britànica), per citar dos exemples entre els països occidentals. Sota el convenciment i creença que el PIB pot no créixer en determinats anys i que això no signifiqui que la situació econòmica és dolenta, s’estan impulsant idees i propostes que identifiquin un desenvolupament econòmic òptim sense que això impliqui necessàriament un increment del PIB.

El diari EL PAÍS recollia el 26 de desembre de 2010 la noticia que l’INE, juntament amb l’Observatori de la Sostenibilitat i el Club de Roma, estaven treballant en el disseny d’indicadors de desenvolupament diferents al PIB, amb unes variables que poguessin mesurar la qualitat de vida dels ciutadans, sobre els que serien importants aspectes que no siguin exclusivament econòmics.

En l’actualitat trobem un petit país asiàtic, Bután, que ja utilitza aquest tipus d’indicadors per mesurar la qualitat de vida i la sostenibilitat en les seves fronteres, sota les sigles de FIB, Felicitat Interior Bruta, que es fonamenta en que la manera d’analitzar el progrés no ha de basar-se només en el flux de diners, sinó que s’ha de poder establir una relació entre el desenvolupament material i espiritual i que aquests dos conceptes es complementin.

L’índex de FIB de Bután es configura a través de quatre pilars bàsics, com són:

1. Un desenvolupament socioeconòmic sostenible i equitatiu.

2. La preservació i la promoció de la cultura.

3. La conservació del medi ambient.

4. Un bon govern.

 

Font: Google Maps

Arrel dels últims moviments, podem afirmar que com a conseqüència de la crisi hi ha un principi canvi en la mentalitat dels governants que semblen animar-se a seguir l’exemple de Bután, i intentar no lligar el progrés i desenvolupament econòmic a un indicador com el PIB, el qual, com afirma el Nobel d’Economia Joseph Stiglitz, considera com a creixement econòmic la benzina consumida durant un embús de cotxes.

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls – Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

 

Indicadors de seguiment dels plans d’energia sostenible (PAES)

En relació amb l’article del passat 16 de novembre en què es parla d’un sistema d’indicadors de sostenibilitat i la voluntat d’establir indicadors de síntesi comparables entre ciutats, cal destacar l’esforç del grup de treball d’Energia i Canvi Climàtic de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, de la qual formen part nou dels deu municipis integrants d’El Perfil de la Ciutat.

A més de disposar d’un sistema d’indicadors comparable entre autoritats locals (veure memòries de sostenibilitat), a l’any 2006 la xarxa defineix una metodologia comuna per establir els impactes ambientals en unitats d’emissions de gasos efecte hivernacle. Així es proposa fer el seguiment de polítiques locals sobre la mobilitat, l’edificació i ordenació del territori, els consums energètics i l’ús de renovables o la gestió dels residus, entre d’altres, molts àmbits on la capacitat d’intervenció local es significativa . La metodologia es va fer operativa amb un programa informàtic de Diagnòstic Energètic i Simulador de Gasos d’Efecte hivernacle Locals, (el DESGEL). Aquest treball va significar una gran oportunitat per a la unificació de càlculs locals que permetessin fer comparacions entre municipis i ajudessin a elaborar plans per reduir les emissions locals. Granollers i Sabadell van ser els dos municipis del Perfil de la Ciutat on es va aplicar la versió 2.0 del programa DESGEL com a prova pilot de la metodologia del càlcul del balanç energètic i d’emissions.

El passat 29 de novembre, una vintena de tècnics municipals van conèixer i rebre formació sobre el programa en la seva darrera versió, el DESGEL 3.0, en un Seminari específic organitzat per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Prop d’un centenar de ciutats de la província de Barcelona (incloses totes les que formen part del Perfil de la Ciutat) i 2.017 autoritats locals de tota Europa han aprovat els respectius plans d’energia sostenible (PAES) i, segons els compromisos adquirits, faran un seguiment tant de l’evolució de l’estat d’execució dels plans com de l’inventari d’emissions mitjançant l’actualització dels indicadors. L’evolució d’aquest inventari no serà únicament conseqüència de les accions realitzades dintre del PAES, sinó que hi poden haver d’altres factors que hi incideixin (normatives d’edificació, plans d’energia a nivell europeu i/o nacional, variació del mix elèctric…). Si més no, aquest tipus d’indicadors hauran de ser homogenis per a tots els municipis que han de fer el seguiment dels seus PAES i des d’Europa es donaran directrius concretes de quina metodologia i periodicitat haurà de tenir aquest seguiment. Es publicarà una guia amb la relació dels indicadors que els municipis hauran d’elaborar.

La darrera versió del programa DESGEL és clarament una eina de suport i seguiment dels PAES, cedit i distribuït gratuïtament per la Diputació de Barcelona. Són usuaris prioritaris del Programa DESGEL els membres de la Xarxa i signants del Pacte d’alcaldes i alcaldesses.

Per sol·licitar el programa cal adreçar-se a: xarxasost@diba.cat o descarregar-lo i autoinstal·lar-lo a l’enllaç, si sou membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

Per a més informació, podeu consultar els enllaços següents:
Bloc PAES Granollers
El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses. Diputació de Barcelona
Covenant of Mayors

Ajuntament de Granollers. Servei de Processos Estratègics i Programació i Servei de Medi Ambient.

Cap a un sistema local d’indicadors de sostenibilitat

En els darrers anys, l’emergència de conceptes com la sostenibilitat i de qüestions com el canvi climàtic han posat sobre la taula les mancances que hi ha alhora d’establir indicadors de sostenibilitat. De fet, parlem d’un aspecte que encara ha de recórrer un llarg camí i que es troba lluny del desenvolupament que ha tingut en àmbits com el dels indicadors econòmics o socials sobre els que hi ha un major consens.

Portada de l'estudi de l'OSE, Sostenibilidad Local, una aproximación urbana y rural

Pel que fa a la mesura de la sostenibilitat local les mancances encara són més grans, sobre tot per la manca de dades: poca desagregació, dificultat d’accés o inexistència de mesures regulars (per aprofundir en aquestes dificultats vegeu l’article).

Tot i aquestes mancances, alguns observatoris van publicant informes sobre indicadors de sostenibilitat que responen a la disponibilitat de dades en l’àmbit local (vegeu el 4t Informe AQR per a la Xarxa El Perfil de la Ciutat, o  l’Informe anual sobre Indicadors de Sostenibilitat  de Terrassa que publica l’OESST). També, des de dins d’un dels grups de treball de la Red de Observatorios de l’Observatorio  de la Sostenibilidad en España (OSE), el Grupo de Trabajo de Indicadores de Sostenibilidad Local, es treballa per a l’establiment d’una bateria d’indicadors adaptats a la realitat del món local.

Diagrama de sostenibilitat per grandària municipal de les ciutats espanyoles. Font: OSE

En paral·lel, el mateix OSE ha efectuat una de les aproximacions més acurades a aquesta qüestió amb la publicació de l’informe Sostenibilidad local, una aproximación urbana y rural (2008). En aquest informe s’apliquen 11 indicadors bàsics a totes les capitals de província que es complementen amb un model sintètic anomenat Diagrama de sostenibilidad urbana. Per reforçar el treball d’anàlisi, s’empren altres indicadors sintètics com són la Petjada ecològica, l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) i l’Índex Sintètic de Capital Humà (ISCH) complementant-se amb el Consum de sòl en àrees urbanes.

Enric Sanllehi i Bitrià, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST)

Banc de Bones Pràctiques del Govern Local

El Perfil de la Ciutat, bona pràctica de govern local

La Xarxa El Perfil de la Ciutat ha estat seleccionada com a bona pràctica en el Banc de Bones Pràctiques del Govern Local (BBP), que impulsa la Diputació de Barcelona i la Fundació Carles Pi-i-Sunyer. La Xarxa ha estat considerada com a a tal per representar una aportació innovadora i de qualitat a les polítiques i serveis municipals.

Es pot accedir al BBP a través de l’adreça web www.bbp.cat