Cercles de Comparació Intermunicipal. Tenim més feina feta de la que coneixem.

11 agost 2014

Cercle visió òptica

Al darrer article publicat al bloc parlàvem de l’avaluació de polítiques en l’àmbit local arran de la jornada que va organitzar Ivàlua el 3 de juliol passat. Lídia Mallorquí, de l’equip de Serveis Socials de l’Ajuntament de Girona, va participar en la taula rodona “L’avaluació a l’Àmbit local: quatre ciutats ens parlen de la seva experiència” i va oferir-nos el recull de les principals aportacions de la jornada, des de la seva experiència com a tècnica en avaluació.

La jornada pretenia conèixer les iniciatives sobre avaluació que existeixen a escala local a Catalunya, recollir els principals reptes a què hem de fer front els ajuntaments si volem avaluar un programa propi i presentar instruments de fàcil adopció, com disseny de programes basats en l’evidència i millora de la disponibilitat de dades.

A partir dels materials de la jornada disponibles a la web d’Ivàlua observem que es va parlar de conceptes com la rendició de comptes, impulsada per necessitat de justificació o per voluntat de millora, la innovació, la transparència i el govern obert, la disponibilitat de dades, la necessitat de recollida d’informació, etc.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Dispersió dels preus de l’habitatge

23 juliol 2014

Més enllà de l’indicador “preu mitjà per metre quadrat dels habitatges” seria interessant disposar de mesures de dispersió. És a dir, conèixer la variabilitat de la distribució dels preus, com aquests són propers o allunyats de la mitjana, com d’homogenis són, etc. Per això, és clar, caldria disposar de tots els valors.

Una forma d’obtenir la distribució dels preus és mitjançant els portals immobiliaris (vegeu al final del post “A tenir en compte”). Per que sigui senzill s’ha obtingut cinc valors dels preus dels pisos. Un és l’anomenat mediana o percentil 50, valor que ocupa la posició central en un conjunt de dades ordenat. Els altres quatre són els valors sota els quals hi ha el 90% dels preus (percentil 90), el 75% dels preus, el 25%, i el 10%.

Preus dels pisos, mediana i percentils

Entre les variables que determinen els preus hi ha les que tenen a veure amb les característiques del parc de pisos (tipologia de pisos, acabats, antiguitat, …), i altres com la dimensió del municipi, capitalitat de província o comarca o no, distància a Barcelona (entre els de l’AMB), municipi compacte o dispers, distribució dels pisos oferts per barris, etc.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Recursos humans en ciència i tecnologia (RCHT): un indicador d’economia del coneixement

24 gener 2014

En l’economia del coneixement o un context en què es vulguin posar els fonaments per tendir-hi són molt importants els treballadors que la fan possible. Les economies desenvolupades necessiten persones amb si més no dos nivells d’especialització, d’una banda els propis treballadors que innovin o que explotin els descobriments i els empresaris que ho gestionin. Ambdós grups participen en la creació i utilització de coneixement.Contractes indefinits a RHCT

A l’hora d’acotar quins ho són o en formen part hi ha diverses definicions que es podrien aplicar. Una opció són els treballadors altament qualificats relacionats a amb la ciència i la tecnologia, i altra, per exemple els treballadors del coneixement per ocupacions i tasques.

L’OCDE concreta la primera com els professionals en sectors de coneixement, anomenats recursos humans en ciència i tecnologia (RHCT). Aquesta és la que farem servir aquí. Els identifica com els tècnics i professionals científics (nivell 2 de CCO11) i els tècnics i professionals de suport (nivell 3 de CCO11). En sentit estricte també inclou persones que treballen en determinats grups d’ocupació de directius (alguns inclosos en el nivell 1 de CCO11), però degut als nivells de desagregació de la informació disponible tindrem en compte els dos primers grups esmentats. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La realitat de la racionalització bancària

2 gener 2014

banc_nacional_dinamarcaFoto: Banc Nacional de Dinamarca

Ara ja fa més de dos anys varem publicar una noticia que parlava del procés de racionalització que les entitats de crèdit de l’Estat Espanyol havien de portar a terme. Al llarg d’aquella notícia, sobre dades base de l’any 2007, es plantejava que la xarxa d’oficines bancàries estava totalment sobre dimensionada en comparació amb la que existia a la Unió Europea, concretament en la classificació UE-15, quedant Espanya amb un número d’oficines per cada 10.000 habitants que duplicava els resultats globals dels països UE-15, sense que hi hagués cap país que s’apropés a la ràtio espanyola.

Així mateix, en l’anàlisi realitzat en base a les dades dels municipis que confeccionaven la Xarxa del Perfil de la Ciutat en aquell moment, vam observar com també es superava de manera clara les ràtios europees, arribant inclús, com és en el cas de Mataró, a tenir més de 18 oficines bancàries per cada 10.000 habitants en el període comprés entre l’any 2007 i l’any 2009.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Estimem molt la taxa d’atur

28 octubre 2013

Obtenir la taxa d’atur que sigui aplicable a escala local, actualitzable amb freqüència, comparable interterritorialment i que sigui un mètode barat, exclou les metodologies que inclouen una enquesta. Calcular-la a escala local és una quimera sobre la que s’ha anat fent progressos i aproximacions a partir de fonts d’informació registrals.

Ens queden els registres administratius on es puguin recollir variables assimilables a la població aturada i la població ocupada.

1 EPA

Aquest post és un breu exercici de comparació de dos mètodes, aplicats com a exemple a una comarca i un municipi. També s’apliquen a Catalunya per a poder posar-ho en relació als resultats de l’EPA. A partir d’aquest exercici és pot concloure que:

- Els nivells d’atur són força diferents entre funció de la metodologia utilitzada: EPA, Taxes d’Activitat i Afiliació.

- Les fluctuacions són més altes en el cas de l’EPA (l’atur es copsa mitjançant enquesta).

- La posició relativa de cada territori es manté comparant els mètodes aplicats a escala local: les taxes fluctuen de forma semblant.

- La taxa d’atur del municipi estaria aproximadament un punt percentual per sobre la de Catalunya, i unes dècimes de punt per sota la taxa de la comarca.

La tendència d’evolució ha estat similar en els tres territoris, mantenint-se les diferències entre els mateixos. S’ha produït augment de l’atur de juny de 2012 a març de 2013 i disminució de març a juny en 2013. Això darrer ja havia succeït de març a juny de 2012. No s’inclouen les taxes de setembre 2013 atès que pel càlcul d’una d’elles calen dades d’afiliació, no publicades a dia d’avui.

En definitiva una opció seria, a l’hora d’estimar la taxa d’atur local, tenir en compte el diferencial (calculat amb un mètode consensuat) d’aquest àmbit territorial respecte Catalunya. Aleshores si el càlcul de la taxa d’atur més reconegut i estès és el que proporciona l’Enquesta de Població Activa (EPA), a nivell local es podria aplicar el diferencial estimat respecte la taxa catalana que mostra l’EPA.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


ELS SERVEIS DE SALUT PÚBLICA MUNICIPALS

19 juliol 2013

En aquest moment s’està debatent la llei del règim local i entre d’altres aspectes s’analitzen les competències pròpies i impròpies de les administracions locals. Per això considerem necessari fer una breu síntesi d’un d’aquests serveis d’atenció a les persones que la nova llei pot considerar com a competència impròpia.

La Salut Pública és una gran desconeguda. Per moltes persones aquest servei vol dir sanitat pública, és a dir, els serveis d’atenció pública (Centre d’Atenció Primària, Hospitals), i no és així, la salut pública la conformen les actuacions que es dirigeixen a protegir i promoure la salut de les persones, prevenir la malaltia i tenir cura de la vigilància de la salut.

Les seves principals activitats són:
1. Protegir la població dels efectes negatius que poden tenir certs elements del medi sobre la salut i el benestar de les persones.
2. Promoure la salut i prevenir les malalties, especialment aquelles per a les quals hi ha proves de l’eficàcia de les seves actuacions.
3. Vigilar la salut pública i actuar en cas de brots i emergències.

PROTECCIÓ DE LA POBLACIÓ

Un Servei de Salut Pública exerceix la vigilància i control sanitari dels establiments alimentaris: bars, restaurants, forns de pa i pastisseries, carnisseries, peixateries i establiments de venda de queviures, per tal de garantir que les activitats que es duen a terme no suposen un risc per a la salut de la població.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La indústria, el gran consumidor d’energia

14 juny 2013

En aquest post seguim la línia encetada en un post anterior,  Consums energètics i emissions de CO2 als municipis,  sobre estadístiques energètiques municipals. Allí varem veure la distribució del consum entre els diversos sectors. Ara aprofundirem en el principal sector per volum de consum energètic: el sector industrial. El darrer any disponible, de tot el consum elèctric a un municipi com Rubí, el 54% correspon a la indústria, el 24% al terciari (incloent transport públic) i el 21% a les llars. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 699 other followers

%d bloggers like this: