Dispersió dels preus de l’habitatge

23 juliol 2014

Més enllà de l’indicador “preu mitjà per metre quadrat dels habitatges” seria interessant disposar de mesures de dispersió. És a dir, conèixer la variabilitat de la distribució dels preus, com aquests són propers o allunyats de la mitjana, com d’homogenis són, etc. Per això, és clar, caldria disposar de tots els valors.

Una forma d’obtenir la distribució dels preus és mitjançant els portals immobiliaris (vegeu al final del post “A tenir en compte”). Per que sigui senzill s’ha obtingut cinc valors dels preus dels pisos. Un és l’anomenat mediana o percentil 50, valor que ocupa la posició central en un conjunt de dades ordenat. Els altres quatre són els valors sota els quals hi ha el 90% dels preus (percentil 90), el 75% dels preus, el 25%, i el 10%.

Preus dels pisos, mediana i percentils

Entre les variables que determinen els preus hi ha les que tenen a veure amb les característiques del parc de pisos (tipologia de pisos, acabats, antiguitat, …), i altres com la dimensió del municipi, capitalitat de província o comarca o no, distància a Barcelona (entre els de l’AMB), municipi compacte o dispers, distribució dels pisos oferts per barris, etc.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Recursos humans en ciència i tecnologia (RCHT): un indicador d’economia del coneixement

24 gener 2014

En l’economia del coneixement o un context en què es vulguin posar els fonaments per tendir-hi són molt importants els treballadors que la fan possible. Les economies desenvolupades necessiten persones amb si més no dos nivells d’especialització, d’una banda els propis treballadors que innovin o que explotin els descobriments i els empresaris que ho gestionin. Ambdós grups participen en la creació i utilització de coneixement.Contractes indefinits a RHCT

A l’hora d’acotar quins ho són o en formen part hi ha diverses definicions que es podrien aplicar. Una opció són els treballadors altament qualificats relacionats a amb la ciència i la tecnologia, i altra, per exemple els treballadors del coneixement per ocupacions i tasques.

L’OCDE concreta la primera com els professionals en sectors de coneixement, anomenats recursos humans en ciència i tecnologia (RHCT). Aquesta és la que farem servir aquí. Els identifica com els tècnics i professionals científics (nivell 2 de CCO11) i els tècnics i professionals de suport (nivell 3 de CCO11). En sentit estricte també inclou persones que treballen en determinats grups d’ocupació de directius (alguns inclosos en el nivell 1 de CCO11), però degut als nivells de desagregació de la informació disponible tindrem en compte els dos primers grups esmentats. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La realitat de la racionalització bancària

2 gener 2014

banc_nacional_dinamarcaFoto: Banc Nacional de Dinamarca

Ara ja fa més de dos anys varem publicar una noticia que parlava del procés de racionalització que les entitats de crèdit de l’Estat Espanyol havien de portar a terme. Al llarg d’aquella notícia, sobre dades base de l’any 2007, es plantejava que la xarxa d’oficines bancàries estava totalment sobre dimensionada en comparació amb la que existia a la Unió Europea, concretament en la classificació UE-15, quedant Espanya amb un número d’oficines per cada 10.000 habitants que duplicava els resultats globals dels països UE-15, sense que hi hagués cap país que s’apropés a la ràtio espanyola.

Així mateix, en l’anàlisi realitzat en base a les dades dels municipis que confeccionaven la Xarxa del Perfil de la Ciutat en aquell moment, vam observar com també es superava de manera clara les ràtios europees, arribant inclús, com és en el cas de Mataró, a tenir més de 18 oficines bancàries per cada 10.000 habitants en el període comprés entre l’any 2007 i l’any 2009.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Estimem molt la taxa d’atur

28 octubre 2013

Obtenir la taxa d’atur que sigui aplicable a escala local, actualitzable amb freqüència, comparable interterritorialment i que sigui un mètode barat, exclou les metodologies que inclouen una enquesta. Calcular-la a escala local és una quimera sobre la que s’ha anat fent progressos i aproximacions a partir de fonts d’informació registrals.

Ens queden els registres administratius on es puguin recollir variables assimilables a la població aturada i la població ocupada.

1 EPA

Aquest post és un breu exercici de comparació de dos mètodes, aplicats com a exemple a una comarca i un municipi. També s’apliquen a Catalunya per a poder posar-ho en relació als resultats de l’EPA. A partir d’aquest exercici és pot concloure que:

- Els nivells d’atur són força diferents entre funció de la metodologia utilitzada: EPA, Taxes d’Activitat i Afiliació.

- Les fluctuacions són més altes en el cas de l’EPA (l’atur es copsa mitjançant enquesta).

- La posició relativa de cada territori es manté comparant els mètodes aplicats a escala local: les taxes fluctuen de forma semblant.

- La taxa d’atur del municipi estaria aproximadament un punt percentual per sobre la de Catalunya, i unes dècimes de punt per sota la taxa de la comarca.

La tendència d’evolució ha estat similar en els tres territoris, mantenint-se les diferències entre els mateixos. S’ha produït augment de l’atur de juny de 2012 a març de 2013 i disminució de març a juny en 2013. Això darrer ja havia succeït de març a juny de 2012. No s’inclouen les taxes de setembre 2013 atès que pel càlcul d’una d’elles calen dades d’afiliació, no publicades a dia d’avui.

En definitiva una opció seria, a l’hora d’estimar la taxa d’atur local, tenir en compte el diferencial (calculat amb un mètode consensuat) d’aquest àmbit territorial respecte Catalunya. Aleshores si el càlcul de la taxa d’atur més reconegut i estès és el que proporciona l’Enquesta de Població Activa (EPA), a nivell local es podria aplicar el diferencial estimat respecte la taxa catalana que mostra l’EPA.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


ELS SERVEIS DE SALUT PÚBLICA MUNICIPALS

19 juliol 2013

En aquest moment s’està debatent la llei del règim local i entre d’altres aspectes s’analitzen les competències pròpies i impròpies de les administracions locals. Per això considerem necessari fer una breu síntesi d’un d’aquests serveis d’atenció a les persones que la nova llei pot considerar com a competència impròpia.

La Salut Pública és una gran desconeguda. Per moltes persones aquest servei vol dir sanitat pública, és a dir, els serveis d’atenció pública (Centre d’Atenció Primària, Hospitals), i no és així, la salut pública la conformen les actuacions que es dirigeixen a protegir i promoure la salut de les persones, prevenir la malaltia i tenir cura de la vigilància de la salut.

Les seves principals activitats són:
1. Protegir la població dels efectes negatius que poden tenir certs elements del medi sobre la salut i el benestar de les persones.
2. Promoure la salut i prevenir les malalties, especialment aquelles per a les quals hi ha proves de l’eficàcia de les seves actuacions.
3. Vigilar la salut pública i actuar en cas de brots i emergències.

PROTECCIÓ DE LA POBLACIÓ

Un Servei de Salut Pública exerceix la vigilància i control sanitari dels establiments alimentaris: bars, restaurants, forns de pa i pastisseries, carnisseries, peixateries i establiments de venda de queviures, per tal de garantir que les activitats que es duen a terme no suposen un risc per a la salut de la població.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La indústria, el gran consumidor d’energia

14 juny 2013

En aquest post seguim la línia encetada en un post anterior,  Consums energètics i emissions de CO2 als municipis,  sobre estadístiques energètiques municipals. Allí varem veure la distribució del consum entre els diversos sectors. Ara aprofundirem en el principal sector per volum de consum energètic: el sector industrial. El darrer any disponible, de tot el consum elèctric a un municipi com Rubí, el 54% correspon a la indústria, el 24% al terciari (incloent transport públic) i el 21% a les llars. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La meteo està de moda

31 maig 2013

La meteo està d’actualitat. El motiu? Aquesta primavera, que està registrant unes temperatures més baixes del que toca per l’època de l’any en que estem. Tothom en parla, a tot hora i a tot arreu. Ara bé, bona part del debat sobre aquest tema no se sustenta, habitualment, amb dades, sinó amb percepcions i records d’un mateix. Afirmacions del tipus “anys enrere plovia més” o bé “els hiverns no són el que eren” poden ser habituals quan es parla del temps, però mancades del suport numèric necessari.

Per tal de poder fer més precises aquestes afirmacions disposem d’una important font de dades: les dades que provenen de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) que gestiona el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i que està integrada a la Xarxa d’Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya (XEMEC). Aquesta xarxa està distribuïda per tot el territori i es compon de 169 estacions automàtiques (dada a març de 2013), on es mesuren diferents variables meteorològiques, com ara la temperatura, la precipitació, la velocitat del vent, etc.

Aquestes mesures estan disponibles en temps real (s’actualitzen cada 30 minuts), si bé han de passar un procés de control de qualitat posterior fins que es poden donar per vàlides. Així doncs, des del lloc web del SMC hi ha disponible, diàriament, informació meteorològica. A més, el SMC publica, mensualment, uns butlletins climàtics amb un resum de les dades (precipitació mensual acumulada, temperatura màxima del mes, mínima, etc.) per a cada una de les estacions automàtiques. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


The Global Competitiveness Report, anàlisi multifactorial que permet descobrir “curiositats”

17 març 2013

Des de fa uns quants mesos, diria que anys, ens estan bombardejant per tot arreu amb el missatge de que tant Espanya com Catalunya són països poc competitius, amb una manca de productivitat important i on el que és més necessari de tot és reformar el mercat laboral per tal de facilitar la tasca de contractació (i acomiadament) als empresaris i empresàries.

De fet, la més important de totes les reformes dutes a terme per part de l’actual equip de govern  d’Espanya ha estat la modificació de les condicions i estat del mercat laboral, tot canviant les relacions que fins el moment hi havia entre l’oferta i la demanda, això és, treballadors i empresaris, amb l’argument que es tractava del component amb una pitjor situació per ajudar al país a sortir de la crisi.

No obstant aquests missatges, difosos per la gran majoria de mitjans de comunicació del país de suposades diferents corrents ideològiques (per no mencionar els forans), així com també per un número important d’institucions i organitzacions amb pes en el territori, hi ha indicadors i estudis amb resultats que fan posar en dubte aquesta qüestió que a base de ser repetida sembla inqüestionable.

Un d’aquests estudis és el ‘Global Competitiveness Report 2012-2013‘, que es va presentar a finals del tercer trimestre del 2012 a Ginebra. L’estudi, en el que no entrarem massa en la seva formulació metodològica, ja que considerem que ni és el motiu del post, ni és fàcil entrar a la “cuina” d’aquest tipus de treballs comparatius, comprova la competitivitat global dels països, 144 en aquesta última edició, a través de l’anàlisi de 12 factors principals, que s’agrupen en tres grans grups: a) Requisits bàsics; b) Potenciadors d’eficiència; i c) Factors d’innovació i sofisticació. Alhora, els principals factors estan construïts a través de l’anàlisi de variables que conformen l’agregat i que ponderadament afecten al resultat final.

IMATGE D’EXEMPLE DE LA PONDERACIÓ DE LES VARIABLES

exemple_calcul_variables

A través dels resultats que en ell apareixen, comprovem com Espanya es situa en el número 36 del rànquing total de competitivitat, quedant per davant de països com Itàlia (42), Portugal (49), Rússia (67) o Grècia (96). Ara bé, més enllà de la posició en el rànquing, que ens és útil per comparar-nos amb els altres països, si volem saber el per què estem on estem és important conèixer quina és la puntuació (en una escala de 1 a 7) que els països reben en cada factor analitzat en el ‘GCR-2012/13′. I és a través d’aquest anàlisi com descobrim que, tot allò que ens “comuniquen” els mitjans de difusió només és cert parcialment. En els següents quadres observarem els resultats, per a 20 països seleccionats, dels 12 factors amb la posició i, el que és més important, la puntuació que aporta cada factor al resultat global.

El primer bloc, referent als factors considerats com ‘Bàsics’, comprovem com en el cas d’Espanya sobresurten el nivell de les infraestructures amb prop d’un 6 (val a dir que som el país de l’AVE i les autopistes), així com la situació de la sanitat (tant posada en dubte) i l’educació primària, que es situa per damunt d’un 6. En canvi, la puntuació que reben les institucions i l’efecte de l’entorn macroeconòmic, es queden en un aprovat més que justet, amb poc més d’un 4.

taula_bloc_1

En el segon bloc d’anàlisi, l’identificat com els ‘Potenciadors de l’eficiència’, és on trobem les ‘curiositats’ esmentades a l’inici. I es que, tal i com ens mostren les taules, el tan injuriat mercat laboral d’Espanya obté una puntuació sensiblement millor que no pas la situació del mercat financer del país, però en canvi aquest últim no es veu avocat a tantes crítiques per la premsa i institucions, ni està subjecte a noves obligacions a causa de la seva mala situació, ni se li obliga a tenir les pèrdues a las que s’ha obligat als principals participants del mercat laboral, els treballadors.

En línies generals, els factors potenciadors de l’eficiència d’Espanya obtenen uns resultats comparativament pitjors que no pas els requeriments bàsics, amb una nota promig de 4’66 per un 5’11 del primer bloc.

taula_bloc_2

El darrer bloc que compon l’estudi és en el que Espanya obté pitjors resultats (4’14 punts), tot i que comparativament (posició en el rànquing) estigui millor que en els anteriors blocs. Aquesta puntuació demostra un endarreriment del país en innovació, així com en la capacitació i competitivitat dels empresaris per desenvolupar els seus negocis.

taula_bloc_3

Per concloure, dir que les pretensions d’aquesta notícia s’han centrat en dos aspectes principals:

1) Donar a conèixer el Global Competitiveness Report, considerant-la com una bona i potent eina d’anàlisi multifactorial que permet establir, a nivell comparatiu, la posició dels països a través dels principals indicadors que afecten en el funcionament i desenvolupament de les seves economies;

2) Presentar i demostrar que allò que es ven i difon als mitjans és a vegades una veritat a mitges, ja que no s’ofereix la mateixa duresa i radicalitat al funcionament del món financer com sí es fa amb i s’ha fet amb l’estructura i funcionament del mercat de treball, apareixent el factor financer en el GCR com el que treu pitjor nota d’Espanya després del factor de recerca i innovació.

Sergio López Ordovás

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls


Mesurant la salut ambiental de les nostres ciutats

26 octubre 2012

La valoració de la salut ambiental local ja s’adreça des de fa uns anys amb els indicadors de sostenibilitat del Perfil de la Ciutat, on s’analitza el context territorial o model de ciutat (amb l’indicador d’artificialització del sòl), els fluxos d’entrada o sortida del metabolisme municipal (amb indicadors de consums energètics, d’emissions de CO2 i de gestió de residus), i la qualitat dels recursos naturals al terme municipal (l’aire que respirem).

Granollers, juntament amb Barcelona, Vitòria, Saragossa i Granada, han participat en el projecte europeu Informed cities, que també ha tingut per objectiu comparar la sostenibilitat ambiental entre cinquanta tres ciutats europees, a partir del conjunt d’indicadors d’Ecosistema urbà a Europa. Alguns dels indicadors calculats presenten similituds als de perfil de ciutat, i d’altres els complementen i apunten cap a possibles canvis o ajustos en l’apartat de sostenibilitat en l’informe anual.

Mapa amb la localització de les ciutats participants

Emissions per càpita de CO2 i consums energètics associats

Els valors de les emissions anuals de tones de CO2eq/hab calculades a Europa, són molt inferiors a les del perfil de ciutat calculades per Granollers (7 tones per habitant al 2008) degut a la conversió utilitzada. En canvi, amb factors de conversió diferenciats segons mix elèctric per una banda i gas natural per l’altra, es calcula per Granollers l’any 2008 vora les 4 tones d’emissions de CO2eq per habitant i fins a 5, un cop afegits els consums per automoció, tractament de residus i Gasos Liquats del Petroli. Però la comparativa entre ciutats sempre és possible si es manté la metodologia de conversió.

Independentment de les tones per habitant calculades segons factors de conversió aplicats, les emissions anuals de CO2 per habitant en el projecte Informed cities, situa Granollers (2009) per sota la mitjana europea, amb una tendència els darrers anys a reduir emissions molt per damunt de Bremen o Amsterdam, segurament impulsada, a més de per les politiques locals, per la crisi econòmica que pateix el país. No obstant, en el Perfil de la Ciutat, Granollers es guanya la tercera posició (darrera de Barberà del Vallès i Girona), en el rànquing dels municipis amb més emissions. La causa més probable apunta cap als elevats consums industrials de gas i electricitat, ja que en la ciutat hi ha importants empreses del sector químic i alimentari. També cal tenir en compte la localització al municipi de plantes comarcals de tractament de residus els quals provenen també d’altres municipis (planta de compostatge, o l’estació depuradora d’aigües residuals).

Per això, aquest posicionament de Granollers en les emissions per capita del perfil de ciutat, apunta a un biaix, provocat pels consums industrials tan elevats, d’un pes relatiu del 57.9% amb les dades del perfil de ciutat, i fins el 74% segons els indicadors de l’agenda 21 local, l’any 2008. A més, les emissions fruit del consums energètics globals es divideixen pel nombre d’habitants, nombre un 15% superior a Granollers que a Mollet per exemple, mentre en xifres absolutes els consums industrials de Granollers són 50% superiors als de Mollet.

Pel que fa a l’anàlisi dels consums elèctrics de les llars a les ciutats europees estudiades, Granollers se situa per sota la mitjana, a l’igual que Barcelona, Saragossa, o la ciutat de Vitòria.

Consum d’electricitat a la llar per habitant

Vic  (4.950 kwh/hab),  Manresa  (4.520 kwh/hab)  o  Lleida (4.026,6 kwh/hab) destacaven pels consums d’energia en el grup del Perfil de la Ciutat, influenciades pel clima més sever que en d’altres indrets. Fent un exercici de càlcul comparatiu per destriar els consums de gas natural, dels elèctrics i d’acord a les poblacions de cada ciutat, els kWh de consum d’electricitat per habitant a les llars de les tres ciutats es situen també, com Granollers, amb valors per sota de la mitjana europea (Manresa amb 1652.31 kwh/hab, Lleida amb 1550,24 kwh/hab, i Vic amb 1547.18 kwh/hab)..

Residus

Al Perfil de la Ciutat, l’any 2010 les ciutats de mitjana recuperaven un 35.3% dels residus generats, i Granollers es situa per sota la mitjana amb una recuperació del 32%. Al projecte europeu també entre els indicadors més desfavorables hi ha la recuperació i reciclatge de residus (per sota de la mitjana de les ciutats europees estudiades) que amb la seva metodologia es calculava del 36.3% mentre a Granollers era del 30% (semblant a la recuperació de Vitòria amb un 29%). Ciutats com Barcelona, Granada, Helshinki, Bremen o Torino arriben a percentatges que igualen o superen el 48.4%. En la banda més negativa, contrasta Saragossa amb taxes de recuperació de l’ordre del 14%.

Percentatge de recuperació de residus amb recollida selectiva

Consums d’aigua per habitant

La comparativa de l’indicador de consums d’aigua en les llars per habitant i dia, que no es troba entre els indicadors de perfil de ciutat, mostra Granollers (104 litres/hab/dia l’any 2010) amb consums d’aigua per sota la mitjana de les ciutats participants (menys inclús que Vitòria, European Green Capital 2012, amb 118 litres/hab i dia, i del l’ordre dels consums per habitant que té Saragossa).

Per comparar aquests consums d’aigua en les llars, segons tipologia de ciutats ( més petites de 100.000 habitants, entre 100.000 i 200.000, entre 200.000 i 500.000, de més de 500.000 habitants) Podeu consultar la taula, en la pàgina 73 de la publicació “Sostenibilidad local: una aproximación urbana y rural” de l’OSE (Observatorio de sostenibilidad en España).

Contaminació atmosfèrica

Al Perfil de la Ciutat Granollers presenta un 47.5% de dies amb qualitat de l’aire millorable, per damunt de la mitjana de les ciutats estudiades que es situa en el 36.7%. La comparativa amb la contaminació atmosfèrica per partícules i per NOx a les ciutats europees estudiades, situa a Granollers per sota les mitjanes calculades per l’estudi, i en el rànquing de puntuació de qualitat de l’aire que respirem, obté una nota de 6.16 (sobre deu), superior a ciutats com Florència (1.66), Praga (4.1), Barcelona (4.57) o Nàpols (4.93).

Altres indicadors

El moure’s a peu o en bicicleta i el conjunt d’indicadors relacionats amb rutes i carrils per bicicletes es troba per sota de la mitjana a la nostra ciutat. Si més no, Granollers té més arbres pels carrers que en la majoria de ciutats europees estudiades per damunt de Dublin i Torino, i similar a Rotterdam i Porto.

Posicionament i nota resum dels indicadors calculats per Granollers

Més informació disponible a l’espai web d’Europa
http://informed-cities.iclei-europe.org/map/
(recomanable la navegació amb google chrome)

Marta Chillida i Munguet
Ajuntament de Granollers. Servei de Medi Ambient


Els notaris digitalitzen les seves dades

14 setembre 2012

Des de fa poques setmanes comptem amb una nova font estadística provinent de la informació de la que disposen els notaris de l’Estat espanyol. La informació que apareix en la seva base estadística és molt àmplia i extensa, i obre un gran ventall de possibilitats i dades que poden ajudar a entendre i anticipar comportaments de les persones, abastant, de moment, des de gener de 2007 fins el mes de març de 2012. I és que, tal i com informen a la seva Web, es tracta de la posada en disposició de la societat de prop d’un milió de series estadístiques, procedents d’escriptures públiques i altres documents notarials. Gràcies a aquesta informació, a partir d’ara podem tractar dades fiables del que les persones paguen pels seus habitatges (hipoteques), el preu de taxació de les mateixes, així com informació sobre donacions, testaments, o dissolucions de societats conjugals.

Tot i la gran feina realitzada, per tal d’informatitzar i obrir aquest ingent volum d’informació, s’ha d’apuntar en la part del “Debe” la falta de desagregació en molts dels grups i sèries estadístiques, que es queden en un nivell autonòmic o provincial, sense arribar al terme local. I és que, malgrat que sí que hi ha sèries on la desagregació arriba fins el municipi, no hi surten tots i només apareixen alguns municipis. Per als municipis que integren el Perfil de la Ciutat, en el cas de les compra-vendes d’habitatges, per exemple, hem trobat dades per als municipis de Girona, Lleida, Mataró, Sabadell, Santa Coloma i Terrassa, i, en canvi, no apareix informació per a la resta de municipis del Perfil, entre els que hi ha alguns amb un volum poblacional elevat (Manresa, Rubí, Vilanova i la Geltrú o Granollers, que superen els 60 mil habitants). Considerem que aquesta informació, així com tota la restant, és susceptible de ser tractada a nivell local ja que en totes les actes notarials figura la localitat en la que s’està procedint a realitzar la signatura del document, i que per tant és un aspecte clarament a millorar.

Però com la nostra manera de fer i sentir és optimista, ens aturarem a analitzar i veure les grans possibilitats que des de ja ofereix el Centro de Información Estadística del Notariado. La base de dades es distribueix a través de 20 grans grups d’informació, que a l’hora aglutinen al voltant de 300 subgrups de sèries estadístiques. La informació, com s’apuntava a l’inici, tracta aspectes com actes d’ordre familiar i personal, contractes per raó de matrimoni i actes relatius a unions o separacions de dret, contractes d’arrendament i cessions d’ús, actes urbanístics o crèdits, préstecs i garanties hipotecàries per citar alguns exemples.

Per posar un exemple de la importància de disposar de dades a nivell municipal, agafem les sèries de compra-venda d’habitatge i de la quantia monetària de les hipoteques consignades amb les entitats bancàries. En el primer dels casos, podem obtenir la informació a nivell local (tot i que no apareixen tots els municipis) i d’aquesta forma observar l’evolució d’aquest indicador. En canvi, per al cas de la quantia de les hipoteques només disposem de la informació a nivell provincial, fet que ens impossibilita comprovar la incidència directa en cada ciutat del preu sobre el número de les transaccions.

Taula 1

Taula 2

Tal i com està presentada la informació, podem arribar a intuir, sense poder fer un anàlisi complet al tractar-se d’àmbits territorials diferents, que el preu no és el factor més determinant perquè es venguin habitatges en els municipis que apareixen en la Taula 1, i que són els aspectes de finançament, mercat laboral o perspectives econòmiques els que afecten més al sector immobiliari, ja que tal i com es veu, una baixada dels preus efectius (a nivell provincial) de venda no afavoreixen el número final de transaccions (a nivell municipal).

És per aquest motiu pel qual des d’aquest humil canal, a més de felicitar al col·lectiu de notaris, volem animar-los a seguir amb aquesta bona feina i aprofundir en la desagregació de les dades, per tal d’ajudar a analitzar la realitat de la societat amb objectivitat i precisió.

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls, SA – Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 687 other followers

%d bloggers like this: