Indicadors econòmics en temps gairebé real amb Google Trends

23 març 2012

En l’anterior post es presentaven les enquestes d’expectatives com una alternativa vàlida al PIB, ja que són més ràpides, econòmiques i fàcils d’obtenir que el PIB, i que a més presenten un elevat grau de correlació amb el PIB. Però no s’ha de perdre de vista que el PIB és un indicador més de la Comptabilitat nacional trimestral d’Espanya –i Catalunya– (CNTR), i tan important és saber si l’economia ha crescut o minvat, com saber per què ha crescut o minvat. És important saber si hem crescut o minvat pel sector exterior, o pel sector serveis o per la indústria, o saber quina aportació ha tingut la demanda interna, i tot això els indicadors de clima no ho donen. Certament és fa un ús excessiu del PIB com indicador, però això no és culpa de l’indicador sinó de com les persones en fem ús. El propi creador de la comptabilitat nacional, el rus Simon Kuznets, va advertir que “és molt difícil deduir el benestar d’una nació a partir de la seva renda nacional”.

Sigui com sigui, sembla clar que les enquestes d’expectatives s’avancen al que passarà amb el PIB. De fet el Ministerio de Industria, Energia y Turismo, diu en la seva pàgina web que l’indicador de clima industrial (ICI) “es el indicador coyuntural de más rápida aparición en España, ya que está disponible en los últimos días del mes de referencia de los datos y posee una probada capacidad predictiva sobre la evolución de la producción, el empleo y los precios industriales”. Aquesta afirmació, però, caldria matisar-la.

De ben segur que és l’indicador conjuntural obtingut a través d’enquesta que apareix més ràpidament a l’Estat espanyol, i no dubto de la seva “provada capacitat predictiva”. De fet, se’ns va il·lustrar en aquest sentit en l’anterior post, tot i que es va fer amb l’indicador de clima empresarial que trimestralment elabora l’Idescat per a Catalunya, indicador d’unes característiques similars a les de l’ICI.

El matís que faria a l’afirmació del Ministerio de Industria, està en el fet que avui en dia hi ha alguns indicadors conjunturals que s’obtenen més ràpidament, però que no procedeixen d’enquesta, sinó de dades de registre (de les dades de registre, i especialment de les de registre administratiu, els ajuntaments que formem part del perfil de la ciutat tenim una dilatada experiència).

Aquestes dades de registre procedeixen d’Internet, i més concretament de les cerques que es duen a terme a través del principal cercador que hi ha en aquests moments al món: Google. Amb el desenvolupament d’Internet, i la forta proliferació en l’ús de Google com principal motor de cerca arreu del món, l’empresa de Mountain View va desenvolupar Google Trends, una eina que analitza una mostra de totes les cerques que es fan diàriament a través de Google, i que permet calcular quantes cerques s’han fet d’una determinada paraula (o paraules) sobre el total de cerques realitzades amb Google. La llavor de Google Trends, però, cal buscar-la en Google Flu, una eina que a partir de determinats termes de cerca que es va observar que eren bons indicadors de la incidència de la grip, permet mesurar quina és la incidència actual de la grip a tot el món pràcticament en temps real.

De forma similar es poden utilitzar termes o paraules concretes per analitzar la tendència en determinats apartats de l’economia, tal i com diu l’economista en cap de Google, Hal Varian, en el document “Predicting de Present with Google Trends”. En el document es posa com exemple que amb Google Trends es pot saber el volum de consultes d’una marca d’automòbils concreta durant la segona setmana de juny, i amb aquesta dada es podria predir el volum de vendes de la marca per al mes de juny, quan aquesta xifra només estaria disponible al mes de juliol. Altres documents que segueixen en aquesta línia són “Google Econometrics and Unemployment Forecasting”, “Predicting Initial Claims for Unemployment Benefits” o “Forecasting Private Consumption: Survey-based Indicators vs. Google Trends”. De fet el servei d’estudis del BBVA, va presentar a mitjans de gener un indicador BBVA-Google d’Activitat Econòmica dedicat al turisme, amb l’objectiu de predir l’evolució del turisme a Espanya.

Però res millor que provar-ho un mateix. Així he provat les següents cerques per a Espanya: “paro”, “hipotecas” i “comprar casa”. Els resultats obtinguts amb Google Trends per aquestes paraules han estat setmanals. De les dades setmanals he calculat la mitjana mensual. I finalment ho he correlacionat respectivament amb la xifra d’aturats registrats a Espanya, el nombre d’hipoteques immobiliàries constituïdes a Espanya i amb les compravendes d’habitatges a Espanya. Els coeficients de correlació obtinguts han estat de 0,92, 0,83 i 0,74, respectivament. Es tracta de coeficients de correlació força bons, en especial el de l’atur registrat amb la paraula “paro”. Us podeu descarregar les dades aquí, i comprovar per vosaltres mateixos els coeficients de correlació.

Posteriorment a Google Trends, va aparèixer Google Insight for Search, que és una eina més pensada per als professionals del Social Media, però que també permet fer el mateix tipus d’anàlisi que Google Trends, ja que totes dues eines utilitzen les mateixes dades. Una diferència és que Google Insight for Search permet fer els anàlisis per categories i també presenta prediccions sobre el terme que es fa la cerca.

La darrera eina presenta per Google en aquest àmbit és Google Correlate, que vindria a ser la inversa de Google Trends. Amb Google Correlate, l’usuari pot introduir una sèrie històrica (setmanal o mensual), i Google Correlate et diu quines paraules o termes s’han fet cerques amb Google i presenten un grau de correlació més alt. Per veure si funcionava he utilitzat les dades mensuals d’atur registrat d’Espanya. Hom esperaria que entre els termes més correlacionats aparegués “desempleo” o “paro”, però això no ha estat així ja que la paraula que dóna un grau de correlació més alt (0,98) és ”nanostation”, res a veure amb el que es podria esperar. D’aquest resultat, però, s’ha d’aprendre la lliçó que el grau de correlació, per molt alt que sigui, no sempre és un bon indicador. Com diuen al còmic que hi ha web de Google Correlate, correlació no vol dir causalitat.

En definitiva, amb determinades paraules o conceptes és pot obtenir una “idea” del que està passant dia a dia en alguns àmbits de l’economia a través de Google Trends. Es tracta d’indicadors indirectes, que en cap cas poden substituir els resultats obtinguts a través de les enquestes, però si que poden ajudar a complementar-los. En el futur no sabem que passarà, potser algun dia Google deixarà de ser el principal motor de cerca a Internet, i en aquest cas ja no tindria sentit utilitzar Google Trends per buscar indicadors indirectes, però continuarà sent necessari conèixer la realitat socio-econòmica que ens envolta, i per això són del tot indispensables les diferents operacions estadístiques que duen a terme els instituts d’estadística oficial, ja siguin enquestes clima o les dades de la comptabilitat nacional trimestral.

Gerard Reverté

Servei d’Estudis i Planificació

Ajuntament de Mataró


Crisi econòmica i activitat judicial

5 agost 2011

El Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) facilita, a través de la seva pàgina web, la consulta de la base de dades d’estadística judicial per al període que va de 1995 a 2010, que és el darrer any amb Memoria de la Actividad Judicial disponible. L’actualització de la base pública és anual i es nodreix de les corresponents memòries dels jutjats.

La base de dades recull informació de la activitat desenvolupada pels diferents òrgans judicials existents a l’Estat espanyol, i a través de la consulta interactiva a l’activitat dels mateixos es pot obtenir el detall d’activitat a tres escales territorials diferenciades: autonòmica, provincial i partit judicial.

En el cas de les dades relatives a Terrassa, per exemple, hem obtingut dades referides a l’activitat judicial desenvolupada en l’àmbit del seu partit judicial (el núm. 15), conformat, a banda de la pròpia ciutat de Terrassa, pels municipis de Matadepera, Rellinars, Vacarisses, Viladecavalls i Ullastrell. L’agregació territorial de la informació està, a més, sotmesa als serveis propis de l’estructura de l’administració judicial en cada territori. En aquest sentit, la informació que és possible obtenir a nivell del partit judicial de Terrassa serà la que es correspon amb els òrgans judicials que allà s’hi desenvolupen: jutjats de primera instància (8), jutjats d’instrucció (4), jutjats del social (2), jutjat de violència sobre la dona (1), i jutjats del penal (3).

Aquests estadístics de l’acció judicial permeten extraure indicadors a escala local (partit judicial) relatius a l’impacte de la crisi sobre les famílies i sobre l’activitat econòmica. Per al cas de Terrassa, ens ha estat possible analitzar les dades sobre execucions hipotecàries, processos monitoris, acomiadaments i indemnitzacions consignades per acomiadaments improcedents. Per a d’altres partits judicials és possible, a més, extraure’n dades sobre els serveis d’execució judicial (per exemple, llançaments), que no es disposen de forma automatitzada per al cas de Terrassa.

D’una primera explotació de les dades de Terrassa (la tònica és semblant a nivell provincial i català), s’observa com l’activitat judicial augmenta substancialment a partir de l’inici de la crisi, el 2007, per estabilitzar-se en unes xifres ben elevades durant el 2010, en clara correlació amb l’augment de la desocupació. Això esdevé molt especialment en el seguiment de les execucions hipotecàries i, més encara, dels estadístics relacionats amb les causes per acomiadament. Només entre 2007 i 2008, per exemple, les execucions hipotecàries augmenten a Terrassa més d’un 220%, situant-se la ràtio d’execucions a 3,6 per cada 1.000 habitants a finals de 2010 (quasi el doble d’aquesta mitjana per a la província de Barcelona), a la vegada que els jutjats de primera instància i instrucció registraven una mitjana de 2,35 casos per dia.

Evolució de les execucions hipotecàries ingressades als jutjats de primera instància i instrucció del Partit Judicial de Terrassa, la província de Barcelona i a Catalunya, 2001 – 2010 (índex base 100 (100=2001)). Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada per part del CGPJ

Pel que fa als processos monitoris (aquells que interessen causes mercantils de reclamacions que no excedeixen de 250.000 euros), si bé la línia és ascendent des de l’inici de la sèrie disponible (molt probablement en funció de l’increment de negoci i també de la població), també s’observa un salt considerable entre 2007 i 2008, equivalent a un augment superior al 80%. La ràtio assolida durant el 2010 ha estat de 23,65 monitoris per cada 1.000 habitants, tot registrant l’ingrés de més de 15 casos diaris, quan a l’inici del decenni la mitjana estava tan sols al voltant dels 2.

Evolució dels processos monitoris ingressats als jutjats de primera instància i instrucció del partit judicial de Terrassa, la província de Barcelona i a Catalunya, 2001 – 2010 (índex base 100 (100=2001)). Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada per part del CGPJ

 
La correlació entre les causes per demandes d’acomiadament i l’atur és aparentment més òbvia. Des de l’inici del segle XIX el comportament ha estat força oscilant, però entre una franja anual que anava aproximadament de les 540 a les 700, segurament lligades al tipus de contracte. Altre cop entre 2007 i 2008 s’experimenta un augment súbit del 65% de les demandes presentades, que han arribat a suposar l’entrada de 3 demandes al dia a Magistratura. En qualsevol cas, aquestes són unes observacions que poden complementar les que, sobre relacions laborals, es proveeixen des del Departament d’Empresa i Ocupació.
 

Evolució dels ingressos per indemnitzacions realitzats als jutjats socials del partit judicial de Terrassa, 2001 – 2009. Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada per part del CGPJ

+ Info informe: OESST, Impacte de la crisi econòmica a través d’informació relativa a l’activitat judicial, juliol 2011.

Marc Armengol i Rabal i Xavier Muñoz i Torrent, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST)


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 687 other followers

%d bloggers like this: