Aconseguirem una administració eficient?

13 maig 2014

Donant un cop d’ull a la pàgina web de novagob, una xarxa social d’administració pública, vàrem trobar l’article de Gerardo Bustos, interessant, entretingut i preocupant alhora. El seu títol: Las administraciones sumergidas. L’article, que es refereix a l’administració de l’estat, descriu l’entramat d’estructures de funcionament de l’administració que contrasten amb la realitat formal i identifica diferències significatives entre elles. Així, va assenyalant els diferents tipus de figures singulars que, com apunta, tendeixen al creixement constant, a assumir funcions específiques i a dotar-se de personal propi de manera estructurada. Una frase de l’article ens orienta en la magnitud i diversitat de tipologies: “Los casos son tantos como la imaginación da de sí. Una fauna rica y variada”. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Comença a perdre hegemonia el PIB?

11 novembre 2013

El passat mes d’octubre l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) difonia les dades del PIB de 2010, per comarques i municipis.

Explica a les notes metodològiques que les estimacions del PIB comarcal i municipal de Catalunya canvien de base comptable i adopten la base 2008, amb els resultats dels comptes econòmics anuals de Catalunya com a referent metodològic.. També argumenta que aquests canvis de base comptable permeten actualitzar i homogeneïtzar els criteris metodològics acordats internacionalment i que la implicació més rellevant és l’adaptació de les estimacions a la Classificació catalana d’activitats econòmiques 2009, congruent amb la classificació internacional NACE revisió 2. La població de referència dels municipis i comarques de Catalunya són les estimacions de població a 1 de juliol. A la base antiga, aquesta població de referència era el Padró municipal d’habitants.

En l’àmbit municipal l’Idescat publica també els valors afegits bruts d’onze branques d’activitat econòmica, si el municipi té més de 45.000 habitants, i agrega les dades en els grans sectors d’activitat quan el municipi té entre 5.000 i 45.000 habitants.

Tot i que l’any 2008 el PIB per habitant a Catalunya (29.300 €) és superior al del conjunt de municipis del Perfil (26.200 €), l’evolució dels tres anys ha estat menys negativa al Perfil en què, malgrat que tots els municipis veuen decréixer la xifra entre 2008 i 2009, de mitjana ho fan en menor proporció que a la mitjana catalana (- 4,16% i -5,14%, respectivament). També entre l’any 2009 i 2010, és millor l’evolució del PIB als municipis de la Xarxa que al conjunt de municipis catalans, ja que mentre a Catalunya no hi va haver variació, els municipis del Perfil en conjunt veien créixer el PIB per càpita en un 1,16%. Per tant, es produeix una lleugera recuperació.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Sobre la Jornada “Activitat Estadística a les comarques gironines”

31 octubre 2013

En el marc de l’Any Internacional de l’Estadística ,  el passat dia 25 d’Octubre va tenir lloc a Girona la Jornada d’Activitat Estadística a les comarques Gironines , organitzada conjuntament per la Unitat d’Assessorament Estadístic, la Càtedra Lluís Santaló d’Aplicacions de la Matemàtica i els grups de recerca en l’àmbit de l’Estadística de la UdG, comptant amb el suport del Patronat de l’Escola Politècnica Superior de la UdG.

La Jornada va servir com a marc per a projectar, divulgar i analitzar l’ús d’aquesta disciplina en la societat gironina, establint-se un fòrum de contacte i discussió al voltant de la incidència de l’Estadística a través de xerrades, col·loquis i taules rodones.

En aquest sentit, es van presentar i debatre diferents activitats relacionades amb l’Estadística, amb el propòsit de posar de relleu la utilitat d’aquesta disciplina en els diferents sectors socio-econòmics, i sobretot per propiciar l’intercanvi d’informació i experiències entre els diferents sectors al voltant de l’ús que en fan i de les seves necessitats al respecte.

La jornada, que va servir com a altaveu de la tasca d’assessorament i recerca en Estadística que es realitza a la UdG, va reunir usuaris, representants i investigadors dels diferents sectors i va comptar també amb la presència del Dr. Xavier Tort-Martorell, actual President de la European Network for Business and Industrial Statistics  (ENBIS).

El col.loqui sobre l’Estadística a les Institucions gironines va comptar amb la participació de tècnics del  DipSalut de la Diputació de Girona, el Sistema d’Informació Socioeconòmica Local (XIFRA) de la Diputació de Girona i la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT) de l’Ajuntament de Girona.

El debat Les institucions fan estadística: dades oficials Gironines va ser enriquidor,  deixant alguns apunts per a la reflexió que us volem traslladar: Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Si li posem números es manté l’optimisme?

3 octubre 2013

En una setmana com aquesta en el que tot i el repunt en les xifres d’atur el govern espanyol, a través del seu president, ha comunicat que es tracta ”del mejor dato de septiembre desde hace muchos años”, i que “este dato demuestra que la economia se está recuperando”, volem recordar la notícia que recentment publicaven els companys de Mataró sota el nom de “Entenent les dades del mercat de treball”, que es tractava d’un esforç d’anàlisi sobre la realitat del mercat laboral, i els diferents components i vies d’entrada i sortida del que es compon aquest.

L’article es fonamenta en que no tot gira al voltant del component atur registrat, sinó que també tenen un paper rellevant les afiliacions a la Seguretat Social, els fluxos migratoris, així com el fet que hi hagi més o menys persones que estan en situació de jubilació.

El perquè de la notícia dels companys de Mataró venia com a conseqüència de les xifres optimistes d’atur i dels new green shoots apuntats per part dels diferents governs i mitjans de comunicació de l’Estat. Entre les conclusions amb les que es tancava la notícia ens trobem amb que resulta molt complicat determinar una millora de la situació econòmica només per les xifres d’atur registrat, ja que existeix més d’un flux que condiciona la conjuntura econòmica.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Entenent les dades del mercat de treball

6 setembre 2013

Les dades d’atur registrat del mes d’agost aparegudes aquesta setmana conviden, segons el Govern espanyol i segons alguns mitjans de comunicació, a l’optimisme. Per contra, els partits de l’oposició i diversos mitjans de comunicació creuen que les dades d’atur registrat, tot i no ser dolentes, si es combinen amb la pèrdua d’aproximadament 99.000 afiliats en alta laboral a la Seguretat Social, deixa la situació del mercat de treball espanyol tal i com estava, és a dir, a la UVI; en aquest sentit vaig llegir un comentari que va aparèixer en El País en referència a l’article “Evolución del mercado de trabajo” que deia, entre altres coses, el següent: “¿Cómo se come eso de que disminuya el paro y simultáneamente perdamos cientos de miles de afiliados a la SS.? …

Tot plegat m’ha fet reflexionar sobre la dificultat d’entendre les xifres del “mercat de treball”. L’objectiu –segurament agosarat– que m’he marcat en aquest post és intentar explicar de la forma més senzilla possible com “funcionen” els fluxos dels registres del mercat de treball espanyol.

Per explicar els fluxos presento el següent gràfic. El primer que vull apuntar és que aquest gràfic és una simplificació del sistema del mercat de treball, i que en cap cas la mida dels rectangles que apareixen en el gràfic representen el volum de població que hi ha en cada variable, ja que únicament s’intenta representar quines variables estan contingudes en altres variables.

Sistema simplificat del mercat de treball

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Anàlisi dels resultats a les Eleccions al Parlament de Catalunya 2012 dels municipis membres de la xarxa del Perfil de la Ciutat

27 desembre 2012

El passat 25 de novembre de 2012 es van celebrar les darreres Eleccions al Parlament de Catalunya. En aquest sentit, aquest article pretén realitzar una anàlisi d’alguns components del sistema electoral i dels resultats de les mateixes als municipis membres de la xarxa “El Perfil de la Ciutat” per aprofundir en la seva vessant política i sociològica.

Abans d’entrar en aquesta anàlisi convé remarcar que l’article ha pres com a font les dades que ofereix el Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya a través del web específic www.parlament2012resultats.cat. Totes les dades referides en aquest article es corresponen als catorze municipis membres de la xarxa El Perfil de la Ciutat (Barberà del Vallès, Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú), i quan s’indica “Total” es correspon a la suma o mitjana dels municipis anteriorment citats i no al total de Catalunya o d’una circumscripció electoral determinada. També es important conèixer que no s’han tingut en compte les circumscripcions electorals actuals, sinó que s’ha considerat als catorze municipis com a una única circumscripció electoral. Tanmateix, l’ordre dels partits polítics d’aquest article està en funció del nombre total de vots que han aconseguit en aquests municipis de la xarxa, i només hi ha una anàlisi de detall dels partits que finalment han aconseguit representació parlamentària.

En primer lloc, hom analitzarà algun dels components del sistema electoral. El quadre 1 mostra algunes dades bàsiques sobre aquestes eleccions als municipis de la xarxa. Podem destacar que la població d’aquests catorze municipis suposa un 17,81% de la població de Catalunya (IDESCAT, 2011), i que la població amb dret a vot (cens electoral) d’aquests municipis suposa el 17,06% respecte al total de població amb dret a vot de Catalunya.

Imatge

Si s’analitza la relació entre Cens Electoral (format pel CER -Cens d’electors residents- i el CERA -Cens d’electors residents absents que viuen a l’estranger-)  i el Padró Municipal d’Habitants (total de població que resideix en un municipi) podem veure algunes diferències entre municipis. Així per exemple, Vic és el municipi amb una relació menor, és a dir, que només el 62% de la seva població té dret a vot. Aquesta relació o dada és de caràcter molt indiciatiu, i podem afirmar que aquesta frase no és del tot certa, ja que el Cens Electoral no incorpora per exemple els estrangers (els que no tenen nacionalitat espanyola), mentre que el Padró Municipal d’Habitants sí que els recull. Així doncs el Cens Electoral de Vic no recull el 38% de la població del municipi (els menors de 18 anys i els estrangers que no poden votar a les Eleccions al Parlament de Catalunya), però sí que incorpora els espanyols residents a l’estranger, i que en canvi no consten al Padró. La mitjana d’aquesta relació dels municipis membres de El Perfil de la Ciutat és de 68,7%. En sentit contrari, Barberà del Vallès és el municipi que registra una relació més alta,  del 76%, fet que suposa que gairebé ¾ de la població del municipi té dret a vot.

 Imatge

Si analitzem la relació entre número de votants i meses, podem veure com la mitjana de El Perfil de la Ciutat se sitúa en 631 votants per a cada mesa electoral. Destaca Vilanova i la Geltrú, on hi hem d’afegir de mitjana més de 100 votants per cada mesa o Sabadell amb 78 votants més per mesa. En canvi Santa Coloma de Gramenet, Vilafranca del Penedès, Mollet del Vallès, Granollers o Girona s’entén que tenen una densitat inferior, ja que la majoria tenen entre 129 i 30 votants menys per mesa.

Imatge

Si ens fixem en l’abstenció d’aquesta contesa electoral, es pot veure que la diferència entre el municipi de la xarxa amb major abstenció i el que en registra menys és de gairebé 12 punts. Destaca l’abstenció a Santa Coloma de Gramenet (36%), Rubí (36%), Lleida (34%) o Mollet del Vallès (33%), mentre que és menor a Vic (24%), Girona (28%), Vilafranca del Penedès (28%) o Granollers (28%).

Imatge

Si passem a analitzar el sentit dels vots, i ens aturem en els vots de “protesta” que representen els vots que no van a parar a cap candidatura, podem veure que el vot en blanc representa un 1,45% molt similar al total de Catalunya que és d’un 1,44%, mentre que els vots nuls són un 0,85%, un -0,05% respecte als registrats a Catalunya. El vot en blanc destaca a Lleida on supera el 2%, mentre que el vot nul també ressalta a Lleida amb un 1,2%.  Vic, al contrari, registra el percentatge més baix de vot en blanc (0,9%) i de vot nul (0,4%).

Imatge

En segon lloc, deixant ja els components del sistema electoral, i passant a analitzar els resultats, és a dir els vots a les candidatures, podem copsar el perfil sociopolític dels municipis de la xarxa.

Si ens fixem en el mapa electoral dels diferents municipis, aquesta en seria la radiografia:

Imatge

Convergència i Unió (CiU) queda en primera posició a Vic (49%), Manresa (42%), Girona i Vilafranca del Penedès (40%), Granollers i Lleida (32%), Mataró i Vilanova i la Geltrú (28%), Sabadell (26%) i Terrassa (25%), mentre que el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) ho fa a Santa Coloma de Gramenet (29%), Barberà del Vallès i Mollet del Vallès (21%) i Rubí (20%).

Imatge

A partir d’aquest quadre podem establir diferents tipologies o perfils de municipi segons el vot a candidatures en aquestes eleccions. Barberà del Vallès i Santa Coloma de Gramenet, propers al cor de la metròpoli barcelonina, tenen un binomi PSC+PP, mentre que Mollet i Rubí tenen un perfil PSC+CIU. Si ens allunyem de la primera corona metropolitana, apareix un perfil on el PSC deixa de ser primera força en favor de CIU. Així el perfil CIU+PSC és el propi de ciutats com Granollers, Mataró, Sabadell, Terrassa o Vilanova i la Geltrú, ciutats mitjanes de la segona corona metropolitana. El binomi CIU+ERC es defineix a Girona, Manresa, Vic i Vilafranca del Penedès, a la tercera corona, mentre que a Lleida apareix un perfil CIU+PP.

Si ens aturem un moment en la radiografia i fem una anàlisi més de detall, podem fer diverses consideracions. El vot a Convergència i Unió (CiU) és important a Vic, Manresa, Girona i Vilafranca del Penedès (entre el 40 i 50% de vot), mentre que a Santa Coloma de Gramenet, Barberà del Vallès, Mollet del Vallès i Rubí és on suma menys vot percentual (menys del 20%).

Imatge

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) suma més vots percentuals a Santa Coloma de Gramenet (29%), Terrassa (24%) i Mollet i Barberà del Vallès (21%), mentre que Vic (6%), Girona (10%) o Manresa (11%) no superen el 12%.

Imatge

El Partit Popular de Catalunya (PP) té majors vots en percentatge a Santa Coloma de Gramenet i Lleida (17%) i Barberà del Vallès (16%), i on menys suma és a Vic (6%), Manresa (9%) i Girona (10%).

Imatge

Esquerra Republicana de Catalunya – Catalunya Sí (ERC-CAT SÍ) té un pes relatiu superior a Vic (20%), Girona i Manresa (17%) i Vilafranca del Penedès (16%), en contraposició a Santa Coloma de Gramenet (6%), Barberà (9%) o Mollet del Vallès (10%).

Imatge

Pel què fa a Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) té els millors resultats a Barberà del Vallès (15%), Mollet del Vallès i Santa Coloma de Gramenet (14%). A Vic (5%), Manresa o Girona (7%) és on obté pitjors números relatius.

Imatge

Respecte a Ciutadans – Partido de la Ciudadanía (C´s) treuen bons resultats a Rubí i Barberà del Vallès (12%) o a Santa Coloma de Gramenet (11%). A Vic (3%) o Manresa i Vilafranca del Penedès (4%) és on C´s treu menys vots percentuals.

Imatge

Finalment la Candidatura d’Unitat Popular (CUP-Alternativa d’Esquerres) obté els millors resultats a Vilanova i la Geltrú (7%) o Vilafranca del Penedès i Girona (6%), mentre que a Terrassa, Santa Coloma de Gramenet o Mollet del Vallès sobrepassa per poc el 2%.

Imatge

Després d’aquesta anàlisi en vots percentuals, podem veure el pes absolut de cada candidatura en el conjunt de municipis membres de la xarxa. CIU representaria un 27,7% dels vots, el PSC un 17,9%, el PP un 12,4%, ERC-CAT Sí un 12,2%, ICV-EUiA un 10,2%, C´s un 8,2%, la CUP un 3,4%, mentre que de la resta de partits cap sobrepassa el 3% de vots (Plataforma per Catalunya un 2,4% o Solidaritat Catalana per la Independència un 1,2%, entre d’altres).

Imatge

Finalment, dir que en un hipotètic Parlament de El Perfil de la Ciutat la composició seria:

Imatge

Josep Coma, Servei de Plànol i Estadística de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.


Eines d’anàlisi: R i R-Commander

5 desembre 2012

Més enllà de l’habitual anàlisi comparativa dels diferents municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat, l’anàlisi de mètodes o tècniques o bé l’opinió sobre temàtiques concretes, també hi ha la voluntat, des d’aquest blog, de presentar i/o difondre eines que ajudin a una millor interpretació de la informació disponible. I si aquestes eines són lliures i de distribució gratuïta, encara millor.

Així doncs, el post d’avui el dedicaré a presentar (no és un manual!) una eina que pot resultar molt útil per a tothom que treballi amb dades i requereixi eines que vagin més enllà de l’habitual full de càlcul. Aquesta eina és l’R, un programari lliure i gratuït que es basa en el llenguatge de programació per poder fer anàlisi estadística. Us el podeu descarregar des de l‘enllaç següent:

http://www.r-project.org

Gràf 1

De l’R ja fa temps que se’n parla, sobretot en l’àmbit universitari, ja que és una eina gratuïta, potent i lleugera. Un exemple d’això que dic el visualitzem en el següent gràfic, on queden comptabilitzats el nombre de posts que parlen d’R en el blog r-bloggers en els últims anys:

Gràf 2

Quan dic que R és una eina potent, em refereixo a què, actualment, al repositori d’R hi ha disponibles més de 4.000 paquets diferents. Cap software estadístic comercial actual disposa d’aquesta àmplia gamma de paquets d’anàlisi, i no únicament estadístic, sinó que també permet fer anàlisis demogràfics, o de programació lineal, o càlculs financers, etc. Quan dic que R és una eina lleugera, em refereixo a que quan s’arranca un software estadístic comercial actual, el programari triga un temps (depenent de la potència de l’ordinador) en carregar tot el programa; en canvi amb R, el programa es carrega molt ràpidament, ja que no instal·la tots els paquets disponibles sinó únicament uns paquets bàsics; és l’usuari qui en funció de l’anàlisi que vulgui fer ha de carregar el paquet adient.

Tal com dic a la introducció, R és en llenguatge de programació. Això vol dir que qualsevol que vulgui utilitzar aquesta eina necessita certs coneixements previs de programació (informàtica). Per evitar que potencials usuaris “fugin” d’aquesta eina (més pel fet de no disposar d’aquests coneixements previs de programació, i no tant d’estadística), hi ha la possibilitat de poder descarregar i instal·lar (des del mateix entorn) l’R Commander. Què és l’R Commander? És una interfície tipus finestra que cobreix la major part de les anàlisis estadístiques més habituals en uns menús desplegables, als quals estem bastant acostumats els usuaris que hem treballat alguna vegada amb un paquet estadístic basat en aquest tipus d’entorn.

Així doncs, amb l’R Commander podrem realitzar una anàlisi estadística sense haver de tenir un cert domini de llenguatge de programació i en un entorn en què el seu ús ens és familiar. A més, alhora que l’utilitzem, ens podrem familiaritzar amb el llenguatge de programació, ja que el programa incorpora una pantalla on podem anar veient la majoria d’operacions que anem realitzant amb els menús. Això ens permetrà anar aprenent llenguatge de programació (sintaxi), que ens podrà ser útil per a posteriors anàlisis sense la necessitat d’haver de recórrer, de nou, a l’ús dels menús desplegables. Si voleu aprofundir una mica més sobre R i R-Commander, la Universitat de Cadis ha editat un llibre gratuït titulat Estadística bàsica con R y R-Commander.

Sense entrar en aspectes funcionals de l’eina (hi ha manuals disponibles des del mateix enllaç on et pots descarregar el programa), un aspecte que m’agradaria destacar d’aquesta eina és la seva facilitat en la importació de fitxers de dades des d’altres entorns (fulls de càlcul, bases de dades, txt), entorns, tot sigui dit, en què és habitual que hi tinguem la majoria de la informació emmagatzemada.

Per acabar, i tal com he dit des del principi, aquest post té com a objectiu presentar (que no fer de manual) una eina disponible a la xarxa que permet fer anàlisi quantitativa i estadística, en un entorn conegut, i sense la necessitat d’haver d’adquirir un programari estadístic que requereixi de llicència comercial, aspecte, aquest últim, que pot apropar “per a tots els púbics” funcionalitats que fins ara només estaven a l’abast d’una minoria.

Observatori de l’Economia Local de Sabadell


Els altres veïns

4 octubre 2012

Manresa és un municipi que comptava a 1 de gener de 2011 amb 76.589 habitants (INE, 2011). I Barberà del Vallès comptava llavors amb 32.033 habitants (INE, 2011). Aquestes són les xifres de població que recullen els padrons municipals d’habitants, i que després d’un procés de validació, oficialitza i publica l’Institut Nacional d’Estadística (www.ine.es). Aquestes xifres es corresponen al total de veïns que resideixen en aquests municipis en una data concreta (normalment a 1 de gener). Ara bé, hi ha uns altres veïns, que tot i no figurar en els padrons municipals d’habitants (PMH) ni en els recomptes de població publicats per l’INE, formen part del veïnat del nostre municipi: els residents a l’estranger.

Els residents a l’estranger són veïns d’un municipi, de nacionalitat espanyola, que en un moment determinat han canviat el seu lloc de residència habitual d’un municipi espanyol a un municipi de fora de l’estat. Així doncs, són persones que han traslladat la seva residència habitual de Barberà del Vallès o Manresa a l’estranger, ja sigui per motius laborals, d’estudi o de retorn al país d’origen, i no per lleure o per unes vacances llargues.

A partir de l’any 2009, doncs, es posa en marxa el Padró d’Espanyols Residents a l’Estranger (PERE), d’acord amb la Llei 4/1996, de 10 de gener, que va modificar la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, i que establia que l’Estat havia d’elaborar un registre administratiu on constin les persones que viuen habitualment a l’estranger i que tenen la nacionalitat espanyola (sigui o no aquesta l’única nacionalitat).

Així, des de l’any 2009 tenim registres sobre la població que resideix a l’estranger provinent d’un municipi espanyol, l’últim en el qual s’ha estat inscrit. Les persones que estan inscrites en aquest Padró d’Espanyols Residents a l’Estranger (PERE) es consideren veïnes del municipi espanyol que figura a les dades de la seva inscripció, únicament a l’efecte de l’exercici del dret de sufragi, i no constitueix, en cap cas, població del municipi, tal i com estableix la Llei 4/1996. Així doncs es tracta d’uns altres veïns del municipi, que tot i no constar en el padró continu de població ni residir-hi, poden exercir-hi el seu dret a vot.

Imagen

Segons el quadre adjunt, podem observar que algunes ciutats com Girona, Lleida o Manresa, registren a 1 de gener de 2011, que un 2% de la població ha marxat a viure a l’estranger, mentre que Barberà del Vallès, Mollet del Vallès, Santa Coloma de Gramenet o Rubí no arriben a l’1%. Per poder interpretar les causes d’aquestes diferències ens caldria un treball més exhaustiu que se’ns escapa en aquest article.

Si ens fixem en l’origen (país de naixement) d’aquesta població (segons dades de l’IDESCAT, 2012) que passa a residir a l’estranger, podem entreveure que en ciutats com Girona (59%), Vilafranca del Penedès (54%) o Vilanova i la Geltrú (53%), qui emigra són majoritàriament els estrangers (retorn al seu país d’origen bàsicament), mentre que en ciutats com Santa Coloma de Gramenet (58%), Barberà del Vallès (56%), Mollet del Vallès (56%), Granollers (55%) o Vic (54%), qui majoritàriament emigra són ciutadans nascuts a l’estat espanyol. En municipis com Lleida, Manresa, Mataró, Rubí, Sabadell o Terrassa gairebé emigren per igual els nascuts a l’estranger i els nascuts a Espanya, tal i com s’observa en la taula que segueix.

Imagen

Pel què fa a la destinació d’aquests altres veïns, ciutats com Santa Coloma de Gramenet (56%) o Vic (52%) reflecteixen que més del 50% dels residents a l’estranger han anat a països de la Unió Europea. A la resta de ciutats d’estudi, el trasllat de la residència a països de la UE també es majoritari (sense superar el 50%), amb un important flux secundari cap a Amèrica del Sud, a excepció de Barberà del Vallès, on la resta d’Europa és la segona destinació més important darrera del canvi de residència a altres països de la UE.

El Padró d’Espanyols Residents a l’Estranger (PERE) es un registre o font de dades poc exhaustiu, i d’això cal ser-ne conscient. Tot i que l’article 2 del Decret 3425/2000, de 15 de desembre, diu que “els espanyols que resideixin habitualment a l’estranger i els qui hi traslladin la residència habitual s’hauran d’inscriure en el Registre de Matrícula Consular” (que posteriorment s’envia a l´INE per elaborar el PERE), és evident que si un no es registra al consolat quan es troba residint a l’estranger (pels motius que sigui), no constarà tampoc en el Padró d’Espanyols Residents a l’Estranger. Tot i així, és una bona font per a poder calibrar qui emigra (així com poder-ne valorar les causes) cap a l’estranger i quines són les seves destinacions.

Josep Coma, Servei de Plànol i Estadística de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.


Mostra continua de vides laborals 2010

11 novembre 2011

Fa gairebé un any ja vaig parlar de la Mostra Continua de Vides Laborals (MCVL) i de la seva aplicabilitat als municipis de més 40.000 habitants en el post Mostra contínua de vides laborals (MCVL): l’ús a nivell local.

En aquell post, com exemple de la utilitat de la MCVL, presentava l’evolució dia a dia, durant el 2009, dels treballadors assalariats en alta laboral que cotitzaven al règim general de la Seguretat Social per als municipis més grans de la província de Barcelona, i també del conjunt de la província de Barcelona. Aquell gràfic permetia veure el comportament estacional per part de les empreses a l’hora de contractar personal i en l’acomiadament o finalitzacions de contractes, com és el cas, per exemple, de l’inici o la finalització del curs escolar, etcètera (gràfic dinàmic).

En aquest post continuaré analitzant dades extretes de la MCVL del 2010 sense dades fiscals per a Mataró, fent tres petits treballs estadístics. El primer treball consisteix en calcular l’error d’aquesta mostra a nivell municipal; el segon, és comprovar si la mostra presenta un bon ajustament en la seva distribució per seccions econòmiques; i la tercera, és comprovar si la xifra d’assalariats del darrer dia del mes és una “bona mesura” del que ha passat durant el mes.

Comencem. En primer lloc abans de calcular l’error mostral, cal explicar que és. Així l’error mostral és la divergència que hi ha entre l’estadístic obtingut a través de la mostra i el corresponent paràmetre de la població. Així, de la MCVL-2010, el nombre de treballadors assalariats mostrejats que cotitzen al règim general en centres de cotització ubicats a Mataró, en data 31 de març del 2010, és de 1.219, xifra que representa el 4,13% del total de cotitzants que dóna el Departament d’Empresa i Ocupació per aquesta mateixa data (29.506 assalariats). Fixant un nivell de confiança del 95,5%, l’error màxim d’aquesta mostra és del 2,81%. Es tracta doncs d’un nivell d’error més que assumible, ja que habitualment s’utilitzen errors del 5% o inferiors. Si voleu calcular l’error, ho podeu fer accedint a aquest full de càlcul fent clic a sobre l’imatge.

El segon treball té com a objectiu comprovar si la distribució dels assalariats que cotitzen al règim general de la Seguretat Social per seccions econòmiques de la MCVL-2010, s’ajusta a la distribució que trimestralment proporciona el Departament d’Empresa i Ocupació (enllaç). Per fer aquesta comprovació utilitzo la prova no paramètrica Chi-quadrat de bondat d’ajust. Aquesta prova l’ aplico als assalariats que treballen a Mataró per als quatre trimestres del 2010. La hipòtesi nul·la d’aquest contrast és la següent: la istribució de la mostra s’ajusta a la de la població (nota: s’han agrupat algunes seccions econòmiques, ja que els valors esperats estaven per sota de 5).

La prova s’ha dut a terme amb el paquet estadístic de software lliure R, i el resultat que s’obté és el següent:

                             p-valor

31 de març             0.9841054

30 de juny              0.9707055

30 de setembre    0.9872099

31 de desembre    0.9434755

Amb aquests p-valors no es pot rebutjar la hipòtesi nul·la que la distribució per seccions econòmiques de la mostra dels assalariats que treballen en centres de cotització ubicats a Mataró s’ajusti a la distribució poblacional per als quatre dies seleccionats.

 La sintaxi d’R per dur a terme el trobareu en el següent fitxer: Sintaxi bondat ajust.

El darrer treball que duré a terme té com objectiu comprovar si la data en què s’ofereix informació sobre el total de cotitzants en alta laboral al règim de la Seguretat Social explica adequadament el volum d’assalariats que hi ha hagut durant el mes. Però que vol dir “explicar adequadament”? En aquest cas he optat per utilitzar la mitjana diària d’assalariats de cada mes, si bé una altra possibilitat seria utilitzar la mediana.

Per tant la hipòtesi nul·la a contrastar diu el següent: la mitjana diària d’assalariats de cada mes és igual a la xifra del darrer dia. Per dur a terme aquest contrasta utilitzo una prova no paramètrica –com en el cas de la prova de bondad d’ajust– donat que la distribució de la dades no s’ajusta a la d’una normal, tal i com s’observa a través dels dotze histogrames corresponents als dotze mesos.

Per tant, la no normalitat en la distribució diària de cada mes dels assalariats, fa que la prova a realitzar per contrastar la hipòtesi nul·la plantejada anteriorment sigui la prova de Wilcoxon, i els resultats d’aquesta prova per cada mes del 2010 a Mataró són els següents:

Només en els mesos de setembre i d’octubre, el p-valor de la prova de Wilcoxon aconsegueix un valor clarament superior al 5%, i per tant no es pot rebutjar la hipòtesi nul·la, que diu que la mitjana d’assalariats del mes és igual a la dada del darrer dia del mes. Si observem l’interval de confiança de la prova de Wilcoxon per als mesos de setembre i octubre, s’observa com la xifra d’assalariats del darrer dia dels mesos respectius, es troben dins de l’interval de confiança.

En la resta de mesos el p-valor es troba per sota del 5%, fet que no permet acceptar la hipòtesi nul·la, i per tant se’n desprèn que la xifra d’assalariats del darrer dia és diferent de la mitjana mensual. Com es pot veure en la taula, en set mesos, la xifra d’assalariats del darrer dia del mes es troba per sobre de la mitjana mensual d’assalariats, mentre que en només tres mesos està per sota de la mitjana. Aquests, són els resultats per a Mataró. Si voleu replicar la prova en el següent enllaç hi trobareu la sintaxi d’R: Sintaxi Wilcoxon.

La MCVL és un mostra pensada per fer investigacions a nivell estatal o autonòmic, i el fet de posar a l’abast una mostra tan gran (per sobre del milió de persones) i amb tantes variables (més de 100 variables) permet fer-hi anàlisis per a col·lectius minoritaris. Però els municipis de més de 40.000 habitants també la podem aprofitar per extreure’n dades del nostre municipi. Val a dir, però, que per als observatoris municipals explotar la ingent quantitat d’informació que hi ha en aquesta base dades no és fàcil ja que d’entrada requereix disposar de maquinari i programari adequat per explotar una base de dades amb més de 14 milions de registres (que corresponen a més d’un milió de persones), però segurament el més important és que es necessari dedicar-hi un temps important per conèixer la base de dades. Crec, sincerament, que val la pena dedicar-hi temps a conèixer i explotar aquesta base de dades, ja que, fins al moment, és l’única eina gratuïta –l’únic cost seria el temps que hi dediqui el tècnic– que permet conèixer més a fons una part important del mercat de treball local.

Gerard Reverté Calvet

Servei d’Estudis i Planficació

Ajuntament de Mataró


Mesura de la sostenbilitat vs realitat estadística local

31 març 2011

Si bé en posts anteriors (Cap a un sistema local d’indicadors de sostenibilitat o bé Indicadors de seguiment dels plans d’energia sostenible PAES) ja s’ha fet referència a diferents metodologies de mesura de la sostenibilitat local endegades al nostre país volem aprofundir en les principals dificultats que ens trobem alhora de mantenir actualitzats els sistemes d’indicadors dissenyats.

Horts urbans a Terrassa

Des del treball pioner de disseny d’un sistema d’indicadors dut a terme per la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat fins a les aportacions més amunt ressenyades, el principal problema que cal afrontar és el d’aconseguir les dades estadístiques que ens permetin construir i mantenir actualitzats els indicadors cosa que no sempre és factible per diverses raons. Aquesta situació esdevé més complexa quan el que volem és comparar-nos amb d’altres àmbits ja que aleshores hem d’anar a cercar fonts d’informació úniques i el panorama estadístic que tenim a la nostra disposició limita severament aquesta tasca.

Per exemplificar aquestes dificultats podem ressenyar que l’Idescat, tot i tenir una ampla bateria de dades estadístiques sota l’ítem Medi ambient (residus, aigua, espais naturals protegits, incendis, consums d’energia, despesa en medi ambient, biodiversitat, etc.) pràcticament no n’ofereix cap a l’escala local, havent de recórrer, per exemple, al web del Departament de Territori i Sostenibilitat per descarregar les dades que s’hi publiquen que en pocs casos trobarem a nivell municipal: dades sobre residus o sobre qualitat de l’aire (d’aquells municipis que tenen estació de control).

Una altra de les dificultats afegides és que els sistemes d’indicadors de sostenibilitat es caracteritzen per anar més enllà dels indicadors estrictament ambientals i n’inclouen de socials, econòmics i institucionals (per exemple l’emprat a l’Informe de sostenibilitat a Catalunya 2006) molts dels quals requereixen de dades i indicadors que no es troben disponibles a nivell local: PIB, VAB, taxa de pobresa, nivell salarial, exportacions, productivitat, etc. A hores d’ara, tot i conèixer aquestes mancances d’informació a nivell local, se segueixen proposant sistemes d’indicadors que inclouen aquestes dades: Propuesta de batería común de indicadores de sostenibilidad local. És aleshores quan, per força, s’entra en el camp de les estimacions, aproximacions, supòsits, etc. que acaben invalidant la comparabilitat de molts dels indicadors obtinguts, raó de ser del sistema.

És evident que a l’escala local podrem tenir accés a moltes variables dels diversos vectors de sostenibilitat esmentats, però sovint seran dades que per la font emprada, el mètode d’obtenció o el càlcul efectuat no podrem comparar amb les que disposen altres municipis.

Es planteja doncs, el dilema d’haver de triar entre l’adopció d’un sistema d’indicadors estandarditzats però que faciliten les comparacions amb d’altres localitats o escales territorials, o haver de dissenyar ad hoc sistemes d’indicadors adaptats a la realitat local (Informe anual sobre indicadors de sostenibilitat ambiental a Terrassa) i tenint en compte la disponibilitat d’informació i de recursos per al seu manteniment (i, per tant, calculables) però que són més difícils de comparar amb d’altres comunitats o amb estàndards o ‘fites’ fixats per la comunitat científica o per la societat.

Tenint en compte que l’escala local és el marc idoni per a la implantació efectiva de polítiques de sostenibilitat, cal partir d’una filosofia possibilista que permeti disposar de la informació desagregada per calcular i actualitzar el sistema d’indicadors i, així, fer-ne un seguiment efectiu. D’aquesta manera, el sistema d’indicadors podrà esdevenir una eina que permeti avaluar fins a quin punt s’han assolit els objectius previstos i com incideixen les polítiques adoptades per arribar-hi. Només serà així com el sistema d’indicadors podrà convertir-se en un instrument estratègic en el procés de la presa de decisions envers una ciutat més sostenible.

Enric Sanllehi i Bitrià, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST)


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 687 other followers

%d bloggers like this: