L’Atles de Vulnerabilitat Urbana

9 març 2012

Al Portal de Suelo y Políticas Urbanas del Ministerio de Fomento hi trobem l’Atlas de la Vulnerabilitat Urbana, creat a partir del cens de població i habitatge de 2001 i com s’esforcen en assenyalar, preparat per a la actualització amb les dades del cens 2011.

Es tracta d’una eina cartogràfica en línia que analitza la vulnerabilitat urbana per seccions censals de tots els municipis d’Espanya. Posa a disposició de l’usuari 96 indicadors agrupats en 4 grans grups diferenciats: indicadors de vulnerabilitat urbana, anàlisi contextual de la vulnerabilitat urbana, índex de desigualtat urbana i els índexs sintètics de vulnerabilitat urbana amb classificació multicriteri.

Aquesta eina acosta a l’usuari a la consulta interactiva en diferents nivells, des de la consulta senzilla d’un indicador concret a nivell de secció censal fins a les consultes més avançades definint relacions entre múltiples variables. La secció censal és l’àmbit bàsic d’estudi, però permet la comparativa amb l’àmbit municipal, la comunitat autònoma i la mitja estatal.

El visor cartogràfic segueix l’estructura bàsica de la majoria de visors gràfics disponibles a la xarxa. Està basat en una barra d’eines de navegació, la finestra del mapa on es representen les dades, l’apartat de selecció dels criteris per a realitzar les consultes i el mapa guia amb l’escala del zoom del mapa. L’àmbit de selecció permet l’opció d’escollir un o dos indicadors diferents, mostrant el resultat de la consulta mitjançant dues tècniques molt utilitzades en la representació de mapes temàtics: les coropletes (gama de colors) i les figures proporcionals. L’ús d’aquestes tècniques és molt encertada perquè mostra la informació de forma molt senzilla i vistosa, on ràpidament l’usuari es pot fer una idea clara de la consulta que ha seleccionat. Per els usuaris més avançats, l’eina permet la definició dels criteris del mapa temàtic de coropletes, definint l’escala de valors, l’escala de colors, el mètode i els límits de valors.

Altres funcionalitats a destacar és l’opció de ‘Càrrega de dades externes’, amb la qual es poden carregar dades de diferents orígens a partir d’una taula de dades per seccions censals i mostrar-les sobre el mapa base, o importar dades puntuals a partir de coordenades X i Y. Aquestes opcions permeten a l’usuari poder fer el seus propis mapes online i relacionar les seves dades amb les disponibles en l’aplicatiu.

A continuació es mostra un exemple de l’Atlas de Vulnerabilitat Urbana amb la consulta de dues variables seleccionades. En concret es defineix un mapa temàtic de coropletes del percentatge d’atur per secció censal i les figures proporcionals representen el nombre de població amb problemes de delinqüència en el seu entorn.

A part del visor general per seccions censals també trobem disponible el Visor dels Barris Vulnerables, on s’ha fet un anàlisi de la vulnerabilitat a partir de l’àmbit territorial de barri. En l’aplicació es mostren aquells barris que tenen un o més d’un dels indicadors que defineix la situació de vulnerabilitat (índex d’estudis, índex d’habitatges, índex d’atur), en un mapa de Google Maps on es localitzen els barris que tenen aquesta condició a la data seleccionada, en comparació amb els valors de referència.

Actualment es disposa de les dades de 1991, 2001 i l’addenda 2006 ( actualitza les dades referides a població a través del Padró d’habitants de 2006 i treball de camp i entrevistes amb tècnics dels diferents municipis). Com en el cas anterior, està també prevista l’actualització amb les dades del 2011.

A la part inferior del mapa es mostra l’opció d’obrir una fitxa informe amb el detall de les dades del que anomenen Àrea Estadística Vulnerable (AEV).

La capacitat de poder detectar els barris vulnerables d’un municipi en concret és molt interessant i útil per l’escala municipal, sobretot pels tècnics i polítics municipals que en molts casos utilitzen el barri com a àmbit territorial d’estudi.

En general, és una eina amb molta potencialitat pel nombre d’indicadors que es poden analitzar i la capacitat de relacionar diferents variables. Els resultats disponibles permeten l’estudi a fons d’un àmbit territorial concret, les diferències dins un àmbit d’estudi com pot ser el municipi i la comparativa amb altres àmbits territorials. És un instrument d’ajuda a la projecció de polítiques socials i plans o actuacions de renovació i rehabilitació urbana. Els indicadors mostrats permeten detectar problemes sociodemogràfics i necessitats socials de la població en un territori concret.

Exemple fitxa estadística (mapas i dades)

Tot i la gran potencialitat d’aquesta eina, les dades provenen de l’any 2001 amb una previsió d’actualitzar-se durant aquest any 2012. Concretament, en el municipi de Granollers manca una actualització de seccions censals que es va produir al 2006 amb un canvi important en els seus límits, el que variarà els resultats estadístics de les diferents variables.

Sovint es troben eines que tenen gran potencialitat tècnica, però les dades mostrades són fotos fixes d’un temps concret, sense actualitzacions periòdiques, amb el risc de perdre la visió actual del territori i quedant simplement com a dada històrica. La possibilitat de càrrega de dades externes a l’Atles de vulnerabilitat, flexibilitza la periodicitat d’actualització, sempre però en funció que l’usuari disposi de les dades a nivell de secció censal i això si, perdent la possibilitat de anàlisi contextual.

Xavier Caparrós

Responsable SIG del Servei de Sistemes d’Informació de l’Ajuntament de Granollers


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 700 other followers

%d bloggers like this: