Competitivitat, cohesió, governança territorial… Revisant l’ús de conceptes essencials en la planificació estratègica

3 desembre 2011

Tot sovint, el discurs de les polítiques de promoció econòmica (i també en l’ordenament territorial) sol abillar-se de conceptes que, tenint un rerefons transcendental per a la definició estratègica, acaben reduïts a mers elements de la retòrica, segurament per manca de concreció. Ens hem cansat de proclamar, per exemple, que no es pot plantejar realment la competitivitat del territori sense la cohesió social de la comunitat que hi viu (d’aquí que sigui tan important concentrar esforços per aconseguir fargar les bases de les nostres societats, en termes d’igualtat d’oportunitats i d’equitat d’accés als recursos que permeti elevar la capacitat creativa i innovadora dels ciutadans), malgrat no es delimiti amb exactitud quin són els objectius de cohesió, ni de sostenibilitat, ni de competitivitat, ni com s’expliciten en números. El discurs emprant aquells conceptes no resulta gens trivial, ans el contrari, per tal com la definició dels conceptes ens ha d’apuntar necessàriament a la clarificació dels objectius de les polítiques i també a la forma de la seva gestió.

Malgrat aquestes evidències, tant dels usos retòrics com de la importància real dels conceptes, es posa de manifest la dificultat efectiva de definir aquells amb concisió, per tal com els significats varien en funció de qui els digui i on els digui; això és en funció de la formació acadèmica o la tradició professional o ideològica de qui els estigui emprant, i també en funció de la seva situació en el mapa (no és el mateix parlar, per exemple, dels elements de qualitat de vida als països escandinaus que a les comunitats mediterrànies) i àdhuc en referència a una  determinada escala. Tant és així que sobre la majoria d’aquests conceptes hi ha força disparitat de definicions i matisos, que, a més, no se suporten sobre cap estàndard estadístic o indicador que delimiti el seu grau, per exemple, sobre si un territori és més o menys competitiu que un altre en un determinat àmbit. Això ja ho hem pogut constatar en escreix en el temps que treballem en la definició del Perfil de la Ciutat i en el seguiment de diferents iniciatives semblants d’abast europeu (Urban Audit, LifeProfiles, Sustainable Cities’ European Common Indicators, etc), que en el fons no han perseguit altra cosa que convenir, amb el contrast d’indicadors, una sèrie de conceptes que tenen a veure amb el seguiment de la realitat socioeconòmica de les nostres ciutats (allò què nosaltres hem transfigurat en indicadors de qualitat de vida) i, també, per extensió, dels efectes de les polítiques esmerçades pels seus governs i les seves institucions.

La manca de definició unívoca (o de definicions alternatives formalitzades) ha empès la Unió Europea, a través del programa ESPON (European Observation Network for Territorial Development and Cohesion), a activar el projecte anomenat CaDEC (Capitalisation and Dissemination of ESPON Concepts), que té com a finalitat clarificar i, posteriorment, difondre el significat dels conceptes principals que s’usen en la planificació econòmica i física als efectes d’utilització homogènia a Europa. Àrdua feina aquesta,  que ens pot semblar incommensurable però pertinent. Ja només pels reptes teòrics i també d’aplicació que planteja, ben val la pena donar un cop d’ull als seus propòsits i a la seva metodologia.

Un exemple dels productes ESPON: el mapa del mes. En aquest cas, el del novembre de 2011, representa el benestar i la desocupació a la Unió Europea (NUTS 2/3)

En aquest ordre de coses, el proppassat 18 de novembre, se celebrà a la seu de l’Observatorio de la Sostenibilidad en España (OSE), a Alcalá de Hernares, la primera trobada de nivell estatal corresponent a la fase inicial d’aquest projecte, per reunir 13 experts (tot conformant un bon melting pot de professionals relacionats amb la planificació, on hi predominava els planificadors regionals) i debatre un primer abordatge des d’una perspectiva multidisciplinària. Entre aquells experts s’hi trobava un membre de la Xarxa El Perfil de la Ciutat, que, d’altra banda, també era l’únic que representava una administració municipal.

És encara molt aviat per parlar dels primers resultats de les deliberacions -que, a més, correspon fer-ho amb capacitat als organitzadors-, d’altra banda sobre uns conceptes que, tractats des de diferents perspectives, no són de tan fàcil discerniment, ni la seva quantificació tan evident. Tanmateix és de destacar l’arquitectura metodològica per la qual el projecte es regeix: (1) construcció d’una xarxa d’informació entre els socis del projecte, a nivell estatal; (2) un procés de difusió sistèmica basat en una mescla interactiva d’inputs top-down i iniciatives bottom-up que contribueixi a identificar les necessitats per a futurs projectes ESPON (per tant es tracta d’una acció estructurant), i (3) una aproximació diversa que implica: garantir un cert nivell de comparació entre els diferents target groups identificats en els diferents països amb l’objectiu d’assegurar el caràcter transnacional del projecte; ajustar l’elecció dels target groups en els contexts nacionals amb la finalitat d’obtenir una àmplia difusió i capitalització (introducció, assumpció, aplicació) dels conceptes treballats a cadascun dels 9 països participants en el projecte; combinar grups de treball nacionals i transnacionals evitant exclusions per raó de llengua, i intercanviar experiències considerant la diversitat de les propostes en relació als diferents contextos.

La discussió s’ha basat en la resposta a una enquesta llançada al target group, en la seva síntesi inicial de resultats i en el seu tractament en grup, per tal d’arribar a una nova síntesi, que haurà de ser posada de relleu en un grup de treball transnacional. Nosaltres vam respondre l’enquesta a finals del proppassat juliol, tractant d’ajustar els significats a les feines que desenvolupem a escala local i supralocal. L’enquesta demanava la definició de conceptes essencials en la planificació, utilitzats àmpliament i tan interconnectats com: cohesió territorial, competitivitat regional, avaluació de l’impacte territorial, policentrisme, sostenibilitat, governança territorial, cooperació territorial i desenvolupament rural-urbà. Es reclamava la nostra relació amb l’ús d’aquests conceptes en els nostres activitats habituals i el significat que per a nosaltres tenia; a banda de reclamar quin era el nivell d’utilització dels productes ESPON en aquells treballs.

En la rebotiga del projecte hi rau -tal com expressà el coordinador de la reunió, el prof. Joaquim Farinós (Departament de Geografia, Universitat de València)- la necessitat de manteniment d’uns mínims en l’ordenament del territori a Europa, en un moment molt complicat per a la Unió que afecta els processos de planificació (que s’endevinen a la baixa), malgrat es posin de relleu nous reptes i noves necessitats associades a les dinàmiques territorials que exigeixen reconceptualitzacions i nous mètodes d’anàlisi. La reconceptualització ha de representar un avenç i un reforçament en el camp d’actuació dels professionals del territori. Es parlà de trobar “aliats” en el marc europeu mitjançant l’establiment de punts focals (essencials de l’ordenament del territori) generant xarxes en el tractament d’aspectes com la planificació espacial o la detecció de soft spaces. Això és, determinar quin tipus de material de base es precisa per a la correcta aplicació dels conceptes, útils per als ordenadors del territori, com poden ser els emprats a bastament en estudis i documents que substancien la planificació, així com el discurs polític en tractar vells i nous objectius de benestar.

Davant dels reptes, sembla del tot rellevant que els professionals dels observatoris també s’interroguin sobre cadascun d’aquells conceptes (i d’altres d’essencials que s’hi puguin afegir) i sobre les seves evidents interrelacions. Per tant, és altament recomanable tornar a la reflexió conceptual per revisar els antecedents teòrics i per reconstruir els preceptes principals del desenvolupament territorial i de la bona gestió pública, i reincorporar-los al discurs de continguts, a l’operativitat dels programes i als patrons d’avaluació, en un moment en el qual alguns d’aquests preceptes podrien constituir matèria d’oblit premeditat.

Xavier Muñoz i Torrent, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST)


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 699 other followers

%d bloggers like this: