Renda bruta familiar per càpita. 2000-2008

1 juliol 2011

En el mes de juny l’Institut d’Estadística de Catalunya ha publicat les dades corresponents a 2008 de la Renda familiar disponible bruta de les famílies. Aquesta renda mesura els ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o al estalvi. Depèn en part dels ingressos de les famílies relacionats amb l’activitat productiva, és a dir, la remuneració dels assalariats i excedent brut d’explotació (remuneració dels empresaris i no assalariats, principalment). També està influïda per l’activitat de l’Administració pública mitjançant els impostos i les prestacions socials. Es calcula com a saldo del compte de renda de les famílies, és a dir, és la diferència entre el conjunt de recursos i usos. Els principals recursos dels comptes de renda de les llars són: la remuneració d’assalariats, l’excedent brut d’explotació i les prestacions socials. Els principals usos són: les cotitzacions socials reals i els impostos sobre la renda i el patrimoni.

Aquesta renda va suposar un increment interanual del 5,7% en preus corrents, segons dades provisionals. Des del punt de vista dels recursos, les prestacions socials van presentar l’increment interanual més elevat, 10,8%, mentre que les rendes netes de la propietat van registrar un decrement del 7,5%. Des del punt de vista dels usos, l’únic decrement el van registrar els impostos sobre renda i patrimoni, -0,7%. Caldrà veure amb les dades definitives, però sobretot amb les de les anualitats 2009 i posteriors com la crisi ha afectat a l’evolució de la renda familiar. A Espanya, la renda bruta disponible familiar va créixer un 6%, respecte a un any enrere (vegeu més en detall aquí).

Renda familiar disponible bruta per càpita: Nivell 2008 respecte la mitjana de Catalunya (índex 100) i Variació 2000-08 clicar per ampliar

D’aquestes dades se’n pot extreure, si més no, l’evolució que han sofert els municipis en el període 2000-2008 en termes relatius respecte Catalunya. Un valor de 100 per a determinat municipi indicarà que la seva renda familiar per càpita està al nivell de la mitjana catalana. Valors per sobre (sota) d’aquest valor indicaran en quina mesura la renda familiar per càpita del municipi està per sobre (sota) de la mitjana de les famílies catalanes.

S’observa que la renda bruta familiar mitjana dels tots els municipis de la Xarxa el Perfil de Ciutat està per sota o just en la mitjana de Catalunya.  L’interval de valors es mou entre el 72,5 de Santa Coloma de Gramenet i el 99,7 de Manresa, en 2008. Al gràfic adjunt s’hi mostren, a més dels deu municipis de la Xarxa, els valors extrems de Catalunya, que són Badia del Vallès amb 69,7 i Matadepera amb el 190,8.

L’evolució que han tingut en el període 2000 a 2008 ha estat dispar en els municipis de la Xarxa. En sis casos s’han apropat a la mitjana catalana, Mataró el que més (vegeu quadrant de baix a la dreta), i en quatre casos s’han allunyat, Vic el que més en termes absoluts (vegeu quadrant de baix a l’esquerra).

En resum, la renda familiar per càpita de les ciutats mitjanes està per sota la  mitjana de Catalunya, i en alguns casos convergeixen cap aquesta, però no és  generalitzat, segons aquesta mostra de ciutats.

Obseratori econòmic i social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès


Taxa de cobertura bruta de l’atur registrat

29 abril 2011

El perfil d’evolució de l’atur registrat i de les diverses prestacions per desocupació és molt similar en els  municipis pertanyents a la xarxa Perfil de Ciutat. És molt similar tant pel que fa a l’evolució de la taxa de cobertura bruta* de l’atur registrat, com l’evolució del pes de cadascuna de les prestacions en el conjunt. En aquests deu municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona ha augmentat la taxa de cobertura en els darrers anys. En tots, excepte un, aquesta ha sigut més alta al bienni 2009-10 que al 2007-08, tenint en compte la contributiva, subsidi i la renda activa d’inserció, és a dir, tot i no incloure el PRODI, que és un programa temporal iniciat a mitjans de 2009.

De forma concreta la taxa de cobertura bruta mitjana, no ponderada, d’aquests municipis ha tingut una tendència a l’alça en els darrers quatre anys, des del 74,9% de 2007 al 78,5% de 2010.

En aquest període s’ha produït l’esgotament de prestacions per desocupació, la “contributiva”, en moltes persones que continuaven en situació d’atur. Degut a això des de mitjans de 2009 va disminuir força el pes relatiu de la “contributiva” sobre el total de prestacions, i alhora va guanyar pes la prestació assistencial, el “subsidi”. Amb això la prestació mitjana percebuda és menor. Si incloem el programa temporal PRODI, l’última taxa esmentada és més alta. Sent així també cal tenir en compte que implica una prestació mitjana menor.

*Nota: Es considera “taxa de cobertura bruta … ” o “índex …” i no “taxa de cobertura …” perque  alguns col·lectius no inclosos en l’atur registrat poden tenir dret a prestacions.

Observatori econòmic i social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès


Ocupació i atur, un cop d’ull als dos darrers anys

4 febrer 2011

El present ens porta una allau de dades, estadístiques, gràfiques i interpretacions, que s’han multiplicat gràcies a l’aplicació de les noves tecnologies de tractament i visualització d’informació.

Aprofitem aquest cop d’ull a l’evolució de l’ocupació i l’atur en els dos darrers anys per mostrar que cal tenir cura a l’hora d’interpretar les dades i que la forma de presentació de les mateixes també pot condicionar-ne les conclusions. En primer lloc veurem una graficació que ha d’anar acompanyada d’una explicació de la font de dades.

L’ocupació en termes d’afiliats, assalariats i autònoms, ha disminuït a Catalunya en 2010, -0,8%, mentre l’atur registrat ha augmentat lleugerament, +0,2%.

Variació de l’Ocupació i de l’Atur en 2010. Municipis de la Xarxa Perfil de Ciutat clicar imatge per ampliar

Ocupació i atur. Municipis Xarxa Perfil de la Ciutat. 2010

Els municipis de la Xarxa El Perfil de Ciutat han tingut un comportament similar al voltant de la mitjana catalana en termes d’ocupació afiliada localitzada al municipi (ocupació d’ara en endavant). Nou dels deu municipis s’han mogut entre el -0,5% de Santa Coloma de Gramenet i el -1,7% de Rubí. El matís és que no es pot deixar de comentar la variació de l’ocupació en -4,9% en el cas de Terrassa. Aquesta s’explicaria en part per un canvi de la domiciliació d’una gran empresa, no per una disminució real de treballadors al municipi. Aquesta “disminució estadística” vindria donada per que les empreses amb establiments en més d’un municipi dins la província poden decidir registrar/atribuir els llocs de treball al municipi on tenen la seu central. El procés de fusions de les Caixes explicarien part d’aquesta “disminució estadística”.

La informació sobre el nombre de treballadors localitzats a un municipi, a més de ser un bé escàs, s’ha d’amanir amb notes a peu de plana.

En termes d’atur registrat, han tingut una major variabilitat, des d’un augment del 4,8% a Vic fins a una disminució del 5,6% a Barberà del Vallès. Sense entrar en consideracions de com reflecteix l’atur real, també es pot fer un matís sobre la variabilitat observada entre els municipis de la Xarxa El Perfil de Ciutat. La variabilitat depèn, a més de factors propis de cadascun dels municipis, de la dimensió de la pròpia variable. S’observa com en termes generals els municipis amb més població (vegeu dimensió del cercle al gràfic), i per tant amb més atur, són els que menys han variat en termes d’atur, en un o altre sentit. I a l’inrevés.

Hom pot pensar que la dispersió entre municipis en termes de variació de l’atur o de l’ocupació ha estat molt alta en 2010. De fet han estat molt menors en termes d’ocupació respecte el que va succeir en 2009 (el requadre inferior del següent gràfic també mostra els intervals de variació de 2010, a diferent escala que el gràfic anterior).

Variació de l’Ocupació i de l’Atur en 2009. Municipis de la Xarxa Perfil de Ciutat clicar imatge per ampliar

Ocupació i atur. Municipis Xarxa Perfil de la Ciutat. 2009

L’ocupació havia disminuït en 2009 entre el -0,5% de Vic i el -14,0% de Terrassa; i l’atur registrat augmentà entre el 25,4% de Barberà del Vallès i el 39,3% de Vic. La mitjana catalana va ser del -5,2% en termes d’ocupació i 32,7% en termes d’atur registrat.

Hem passat d’una situació en 2009 de –Ocupació i +Atur (quadrant alt-esquerre de l’eix del gràfic) a una situació en 2010 on s’han suavitzat molt la disminució de l’ocupació i on fins i tot alguns municipis han tingut –Atur (quadrant baix-esquerre). El gràfic podria donar la impressió que el camí natural és situar-nos ja en 2011 en un escenari de +Ocupació i –Atur. Les previsions apunten a que si 2010 havia de ser un any de transició, aquesta transició s’allargui i 2011 no sigui gaire diferent.

Nota: En aquest primer semestre de 2011 a l’Ateneu Barcelonès s’imparteix un cicle de conferències on s’explora les aplicacions de les matemàtiques (l’estadística, la demografia, els sondejos, les enquestes, el processat i la visualització de dades…) als problemes socials. Es proporcionaran exemples i pautes sobre les oportunitats i abusos que deriven de la presència dels nombres al nostre entorn, per orientar-nos en la selva dels nombres i les estadístiques.

Observatori econòmic i social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès


Entre l’usabilitat i el disseny en la visualització de dades

30 novembre 2010

Ens trobem en un procés on cada cop més pren rellevància la necessitat de transformar i sintetitzar la informació estadística en gràfics i infografies atraients per l’usuari final. D’una banda cada cop hi ha més dades a l’abast i d’aquí la necessitat de sintetitzar informació útil de forma comprensiva. D’altra banda, i alhora, augmenta el bombardeig d’inputs que rebem des dels diversos mitjans audiovisuals, d’aquí la necessitat de fer molt atractiva la informació per tal de captar l’atenció.

Al voltant de les tendències en el creixement de dades que hi ha a l’abast, en concret de dades públiques, vegeu el post Opendata: Obrir les dades estadístiques (I) en aquest mateix blog. Així mateix hi ha eines cada cop més dinàmiques i intuïtives de presentació gràfica de dades, vegeu al post Visualització personalitzada de dades d’aquest mateix blog l’exemple que hi apareix: gràfic dinàmic.

S’ha de buscar l’equilibri entre l’usabilitat i el disseny, millor dit, un equilibri on tant la informació que volem transmetre sigui prou comprensible com alhora prou atractiva. Qui determina en quina mesura el gràfic o infografia s’enten ? I en quina mesura capta l’atenció ? Només l’usuari final és qui ho pot valorar. És bàsic plantejar-se quin és el públic objectiu, a qui s’adreça la informació que volem transmetre.

En aquest post presentem una forma de graficació on la pròpia dimensió del text indica la freqüència de la variable que es vol representar (infografies realitzades amb www.wordle.net). És una forma potser útil per captar l’atenció d’un públic no acostumada a llegir eixos de coordenades, gràfics de barres, etc.

Treballadors autònoms per sectors d’activitat. Barcelona província. 3r trimestre de 2010 clicar imatge per ampliar

Autònoms segons sectors d'activitat. BCN província. 3r trim 2011

Aquesta primera infografia és vàlida si capta l’atenció d’un públic ampli i és capaç de transmetre que els treballadors autònoms de la província de Barcelona estan força concentrats en poques activitats i que les principals són comerç, construcció, hostaleria i transport.

Treballadors assalariats per sectors d’activitat. Barcelona província. 3r trimestre de 2010 clicar imatge per ampliar

Assalariats segons sectors d'activitat. BCN província. 3r trim 2011

De la mateixa manera aquesta segona imatge mostra com els treballadors assalariats no estan tant concentrats en poques activitats. Els deu grans subsectors d’activitat amb més assalariats de la província són el comerç (al detall i a l’engròs), la sanitat, l’administració pública, l’educació, la construcció, bars i restaurants, serveis a edificis i jardineria i el transport terrestre.

Observatori econòmic i social
Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès

Ocupació en sectors d’alt valor afegit

29 setembre 2010

L’ocupació en sectors d’activitat d’alt valor afegit és un indicador que mostra en quina mesura l’economia d’un territori està generant activitats que estan associades a un nivell d’innovació relativament alt, de major inversió relativa en I+D, de major formació dels seus treballadors, en definitiva un indicador de generació d’activitats relativament més competitives.

Es consideren activitats d’alt valor afegit aquelles que incorporen un elevat grau de tecnologia (en el cas de la indústria) i/o una major intensitat de coneixement (en el cas dels serveis). La determinació del grau de valor afegit de cadascun dels sectors és subjectiu, però hi ha un cert consens a nivell internacional en utilitzar la classificació d’activitats basades en el coneixement i la tecnologia establerta per l’OCDE l’any 2001. La informació estadística sobre ocupació en activitats d’alt valor afegit es pot obtenir a partir de les dades d’afiliació a Seguretat Social. Un exemple és l’adaptació que per al cas català en fa l’Observatori del Treball de la Generalitat de Catalunya, amb la classificació de l’OCDE i amb les dades d’afiliats d’assalariats i autònoms. En aquest article fem servir la mateixa classificació, aplicada als municipis de la Xarxa Perfil de Ciutat, municipis de dimensió mitjana de l’àrea metropolitana de Barcelona, en comparació amb la província de Barcelona, en aquest cas amb les dades d’assalariats.

Un 6,8% dels treballadors assalariats de la província de Barcelona treballen en indústries amb tecnologia alta o mitjana-alta. Aquesta mitjana provincial ens serveix de referència a l’hora d’establir si els valors locals són relativament alts o baixos. Destaca Rubí molt per sobre la mitjana provincial, amb prop del 30%, seguit de Barberà del Vallès i Vilanova i la Geltrú, al voltant del 12%-13%. Altres municipis  que també estan per sobre són  Granollers i Vic. Per sota la mitjana es troben Manresa i més encara, Mataró, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet.

El pes relatiu d’aquestes indústries respecte el total d’assalariats ha variat poc en el darrer any, en els 10 municipis de la Xarxa la variació ha estat inferior a 1 punt percentual, ja sigui positiu o negatiu.

L’estructura productiva de la província de Barcelona mostra una alta proporció d’activitats en els serveis, donat el procés de terciarització en que es troba. Respecte el total d’assalariats té un 34,4% de treballadors en serveis intensius en coneixement. En aquest cas són els municipis més grans, els que atreuen més serveis amb valor afegit. Estan per sobre la mitjana provincial Sabadell, aquest per sobre el 40%, Mataró, Terrassa i Vic. Estan prop la mitjana Manresa i Santa Coloma. Per contra, respecte el que succeïa a la indústria, són Vilanova i la Geltrú i encara més Rubí i Barberà del Vallès els que estan per sota la mitjana provincial en termes de serveis intensius en coneixement.

El pes dels assalariats en serveis intensius en coneixement respecte el total d’assalariats ha variat poc en el darrer any. Tot i així la majoria de municipis, excepte Vic, han perdut terreny respecte la mitjana provincial.

Els assalariats en el conjunt d’activitats de valor afegit, de la indústria i els serveis, representa un 41% del total d’assalariats a la província de Barcelona a juny de 2010. En un interval de +-3 punts percentuals, per sobre la mitjana es troben Sabadell, Rubí, Terrassa i Vic, i per sota la mitjana Mataró i Manresa. La resta de municipis de la Xarxa estarien per sota, entre cinc i deu punts percentuals.


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 711 other followers

%d bloggers like this: