Disparitat d’esforços per comprar un habitatge

10 juliol 2014

pisos_venda_font

Les famílies, principalment en el nostre Estat, destinen gran part de la seva renda en el pagament del lloguer o l’hipoteca de les seves llars. Com el mercat de lloguer té poc pes respecte l’habitatge en propietat, deduïm que la gran part de les persones centren els seus esforços financers en tenir ple domini de la propietat a través del pagament de l’hipoteca. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Canviant de paradigma econòmic

4 abril 2014

mapa_hpi

Ja fa més de tres anys que des d’aquesta Web plantejàvem i parlàvem sobre una nova perspectiva d’anàlisi de l’economia i l’activitat dels països. Des del principi bàsic i senzill, però ple del sentit comú, que estar aturat en un embús durant hores o fumar-se dos paquets de tabac al dia mai pot contribuir al benestar d’una societat, però que en canvi sí contribueixen en l’increment del PIB, cada cop hi ha més veus que aposten per la necessitat d’aplicar una alternativa d’indicadors que mesurin de manera més efectiva l’estat global de les persones. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La realitat de la racionalització bancària

2 gener 2014

banc_nacional_dinamarcaFoto: Banc Nacional de Dinamarca

Ara ja fa més de dos anys varem publicar una noticia que parlava del procés de racionalització que les entitats de crèdit de l’Estat Espanyol havien de portar a terme. Al llarg d’aquella notícia, sobre dades base de l’any 2007, es plantejava que la xarxa d’oficines bancàries estava totalment sobre dimensionada en comparació amb la que existia a la Unió Europea, concretament en la classificació UE-15, quedant Espanya amb un número d’oficines per cada 10.000 habitants que duplicava els resultats globals dels països UE-15, sense que hi hagués cap país que s’apropés a la ràtio espanyola.

Així mateix, en l’anàlisi realitzat en base a les dades dels municipis que confeccionaven la Xarxa del Perfil de la Ciutat en aquell moment, vam observar com també es superava de manera clara les ràtios europees, arribant inclús, com és en el cas de Mataró, a tenir més de 18 oficines bancàries per cada 10.000 habitants en el període comprés entre l’any 2007 i l’any 2009.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La innovació en el sector de la gent gran a través de l’anàlisi de patents

13 desembre 2013

La població mundial està envellint ràpidament, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en gairebé tots els països, la proporció de persones majors de 60 anys creix més ràpid que qualsevol altre grup d’edat). D’aquí a 35 anys, hi haurà més persones vives al món de més de 60 anys que persones menors de 15.

Els efectes de l’envelliment sobre la població, tal com indiquen estudis recents -com el d’A. T. Kearning, “Understanding the needs and the consequences of the Ageing Consumer“-, serà enorme a nivell social i també afectarà fortament a nivell dels comerços i les indústries manufactureres.  A aquestes indústries se’ls presenta, doncs, una oportunitat relacionada amb saber identificar les noves necessitats i expectatives canviants de la societat per tal de generar nous béns i serveis que en puguin respondre.

Ens preguntem quin tipus d’innovacions relacionades amb la gent gran estan essent protegides per patents avui dia al món. Per això realitzem una cerca general a la base de dades global d’IFI Claims sobre patents relacionades amb envelliment, gerontologia i longevitat. Obtenim 5.625 documents de patents i models d’utilitat publicats durant els últims 5 anys. La representació dels resultats (figura 1) es genera amb l’eina de visualització analítica KMX; aquest software ens permet representar les patents com a punts situats en un pla vectorial. En aquest tipus de representació en forma de paisatge topogràfic, les patents amb contingut textual similar, s’agrupen automàticament formant clústers temàtics.

Figura 1. Representació de les patents en un pla vectorial

Figura 1. Representació de les patents en un pla vectorial

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Les economies locals de la província de Barcelona. Impacte de la crisi i vocacions productives de futur per als territoris

26 juliol 2013

PRESENTACIÓ

El passat 19 de juny es va presentar l’estudi Les economies locals de la província de Barcelona. Impacte de la crisi i vocacions productives de futur per als territoris, elaborat per tècnics de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona. Es tracta d’un estudi que per la temàtica i la metodologia emprada ens ha semblat molt interessant, i per això hem demanat a dos dels autors de l’estudi que ens fessin cinc cèntims.

INTRODUCCIÓ

En aquest apunt es presenta un extracte de l’estudi que analitza les economies locals a la província de Barcelona centrat en l’impacte de la crisi i les vocacions productives dels territoris. Aprofundeix en la dinàmica microeconòmica de la demarcació amb una perspectiva pràcticament inèdita fins a dia d’avui, tant per la recepció del concepte de vocacions productives a la gestió local com per l’escala d’anàlisi, basada en els 31 sistemes territorials delimitats pel planejament territorial de Catalunya.

L’informe vol constituir una eina de suport a les entitats locals en la definició i valoració de les estratègies econòmiques (especialitzacions, pautes de diversificació, sectors, criteris d’intervenció en l’estructura econòmica, etc.). Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’emigració com a sortida, una realitat a Catalunya

25 novembre 2011

En els últims mesos s’està vivint un augment de la sortida de persones cap a altres països, amb la conseqüent pèrdua de capital humà que això implica. Aquests moviments, a més, tenen dues vies de sortida:

1) Persones nascudes a Catalunya i Espanya que decideixen sortir de l’Estat espanyol per buscar feina en altres països a causa de l’atur i les perspectives econòmiques futures.

2) Persones immigrants que han decidit retornar als seus països després d’haver-se establert en les nostres fronteres o busquen sort en un altre país de destí.

En els últims mesos hem pogut llegir moltes notícies que feien referència a aquest fenomen, que mencionen casos de professionals qualificats que han de marxar d’Espanya i Catalunya, el de joves amb formació que no troben sortides laborals o bé que no s’adeqüen a la seva capacitació, o inclús d’altres casos que han aprofitat l’avinentesa per apropar-se en complir les seves fites professionals. L’informe Generació JESP (Joves emigrants sobradament preparats) ens aporta algunes dades que ajuden a entendre les motivacions de les persones, en general, i dels joves en particular, per sortir del paraigües familiar en la cerca de una oportunitat laboral que es mostra difícil si es queden a Catalunya o Espanya. Dades significatives que parlen d’aquest fenomen les trobaríem en que:

• Un 73% dels arquitectes es planteja emigrar (Font: Sindicato de Arquitectos)

• El 68% dels joves vol emigrar per trobar una sortida laboral digna (Font: Avalot.cat, Generación JESP)

• Argentina i Brasil es mostren com països de referència per l’efecte del seu creixement econòmic (diari Público, 28/04/2011, “Los españoles vuelven a emigrar por la crisis”).

• En el primer trimestre de 2011, Espanya va registrar una sortida neta de població de 26.442 persones (Cincodias.com, 01/07/2011, “España registra ya más emigrantes que inmigrantes a causa de la crisis”).

• Hi ha un 44% de subocupació entre els joves (Avalot.cat, Generación JESP)

• Les previsions de l’INE indiquen que es perdrà població, de fins a mig milió, en una dècada (El Pais, 05/11/2011, “Somos emigrantes viajados”).

Per contrastar si aquesta realitat s’ha deixat notar també en els municipis que conformen el Perfil de Ciutat, hem analitzat quina ha estat l’evolució migratòria en els últims 3 anys, per tal de veure si s’han experimentat increments i en quina mesura. Les dades utilitzades provenen del padró d’habitants residents a l’estranger de l’Idescat.

En la següent taula presentem els resultats per cada municipi, més l’agregat de la Xarxa, així com els experimentats en la totalitat de Catalunya.

A tots els municipis comprovem que s’ha donat un notori increment en les taxes de variació, sent en la majoria de casos superiors en els anys 2010-11 que no pas entre els anys 2009-10. Les variacions entre el 2009 i el 2011 comprovem com arriben fins gairebé el 25% en els casos de Mataró o Vic, situant-se el valor promig dels municipis de la Xarxa en un 15’1%.

En aquest enllaç, podrem observar quins són els països de referència de les persones migrades a data d’1 de gener de 2011. França, Argentina, Andorra, Alemanya i Suïssa, per aquest ordre, han estat els països que més han escollit les persones que han decidit emigrar.

Aquestes dades, però, recullen tot l’efecte migratori de sortida, sense discriminar si es tracta de persones que tenen Espanya com el seu país d’origen, o si bé es tracta de persones amb un país d’origen diferent i retornen a aquest o es traslladen a un altre país diferent com a conseqüència de la situació econòmica. En la taula que segueix a aquestes línies podem entrar en més detall sobre la tipologia de migració que ens trobem.

Més de la meitat de les sortides, un 55%, han estat cap a Europa, sent els principals destinataris els països de la Unió Europea, i en menor mesura els de la resta d’Europa. Per altra banda, les persones nascudes a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol suposen un 52% de tota l’emigració en les dades de l’any 2011, havent marxat en un 66% dels casos a un país europeu, en un 46% dels casos a un país de la Unió Europea i un 20% a altres països d’Europa.

Com podem observar, la situació econòmica i social actual està motivant un major número de sortides de les nostres fronteres cap a altres països, principalment de la Unió Europea. Un fenomen que es tradueix en pèrdua de capital humà, i a més, en molts casos, es tracta de persones amb un grau de coneixements i titulacions elevades, suposant un perill de cara al futur de l’economia catalana i espanyola, perill amb un nom conegut com és la fuga de talents.

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls, SA – Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet


Més dades a escala local: Expedients de regulació d’ocupació

8 setembre 2011

Seguint la línia del darrer post publicat (impacte de la crisi sobre l’activitat econòmica), el web del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, per mitjà del web de l’Observatori de Treball, posa a disposició de l’usuari diferents bases de dades que permeten analitzar, entre d’altres, les relacions laborals del mercat de treball. En aquest post intentarem explicar quina informació podem extreure a partir dels expedients de regulació d’ocupació.

Abans de seguir endavant en la consulta de la base de dades: Què entenem per regulació d’ocupació? Per definició,[1] el procediment de regulació d’ocupació és l’expedient administratiu d’extinció de contractes de treball (acomiadament col·lectiu), de suspensió temporal de contractes de treball, o de reducció temporal de jornada, basat en causes econòmiques, tècniques, organitzatives, productives, o de força major.

Tornem a la web de l’Observatori del Treball. Un cop hem seleccionat la consulta interactiva de regulació d’ocupació, disposem d’una sèrie de variables a seleccionar, com ara el període que volem consultar (i comparar), el tipus d’informació (nombre d’expedients, treballadors afectats), forma d’acabament de l’expedient o la mesura.

Un cop hem seleccionat aquestes variables, tindrem l’opció de triar l’àmbit territorial objecte d’estudi. És en aquest punt que volem posar especial èmfasi: La base de dades dels expedients de regulació d’ocupació està disponible a nivell municipal, fet prou destacable donada la manca d’informació a escala local.

A tall d’exemple, en el següent gràfic es pot veure l’evolució del nombre d’expedients de regulació d’ocupació, per al municipi de Sabadell, des de l’any 1997 fins l’any 2010. S’hi pot observar com, des de l’any 2009, l’impacte de la crisi situa la xifra del nombre d’expedients de regulació d’ocupació, molt per sobre de la xifra que es venia observant fins aquell moment.

Observatori de l’Economia Local de Sabadell



Possibilitats analítiques amb SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica)

24 abril 2011

Durant aquests darrers sis mesos, a l’Observatori de Rubí hem tingut la possibilitat d’explotar, treballar i, com a mínim, obrir noves línies de treball per al tractament de les bases estadístiques de les que disposem a l’ajuntament des d’una perspectiva més geogràfica. Així doncs, la incorporació del SIG com a eina de l’Observatori ens ha permès tenir una visió acurada de la distribució microterritorial dels fenòmens demogràfics, socials, urbans i econòmics al llarg i ample de la ciutat.

Tot i que en aquest mateix blog també podem trobar referències, en un post anterior, a l’ús del SIG en el desenvolupament de projectes municipals, encara no s’ha parlat gaire de les possibilitats analítiques que aquesta eina de treball. Un software SIG pot arribar a simplificar les pesades taules d’estadístiques que treballem més habitualment i fer la informació estadística més propera i entenedora tant als ciutadans i investigadors com als tècnics i responsables municipals que són usuaris de les dades, estadístiques i anàlisis que elaborem als observatoris. Si una imatge val mes que mil paraules, en l’anàlisi de les ciutats i els territoris un mapa pot valer més que mil taules.

En aquest sentit, el primer pas del projecte que hem desenvolupat a Rubí consistia en experimentar amb els padrons fiscals i les bases de dades   municipals (padró continu, cadastre, IBI, llicències d’activitat, etc.) per veure quins camps d’aquestes ens podrien servir per a mapar dades de manera que es poguessin combinar amb les capes cartogràfiques que els companys dels serveis de informàtica de base, planejament i urbanisme del nostre ajuntament ens varen subministrar. D’aquesta manera, la capa de cartografia del cadastre agregada a nivell de illa cadastral es convertiria en la nostra base més detallada per a començar a treballar les dades que disposàvem del padró municipal, d’habitants o bé del cens d’activitat, ja que totes aquestes les trobàvem agregades fins al nivell d’illa cadastral.

El procediment en la majoria dels casos és relativament senzill: fer un enllaç, des del software GIS[1],  entre els camps comuns de la taula que conté les dades que volem mapar i la taula de la base cartogràfica:

Join (unió) entre una base cartogràfica i una base de dades alfanumèrica

A l’exemple veiem el camp Codi d’illa cadastral de la base cartogràfica al qual li enllacem la taula que conté les dades agregades segons el mateix camp, en el cas de l’exemple són dades sobre recomptes de població i immigració. Ara bé, ficada aquesta informació dintre de les illes cadastrals podem procedir a fer mapes temàtics segons un d’aquests camp li hem afegit:

Mapa temàtic de padró continu sobre base cartogràfica del cadastre

Com aquest exemple, podem aconseguir passar grans quantitats de dades estadístiques per treballar amb el SIG i fer-les servir segons diferents tipus de nivells territorial (illes cadastrals, parcel·les cadastrals, seccions censals, districtes administratius, etc.) segons el tipus d’informació o escala que volem representar.

En definitiva, el valor afegit del SIG és el fet de poder treballar de manera conjunta el què, el on i el quan. Així podem arribar a fer consultes sobre la informació que poden ser més o menys complexes segons els criteris de la recerca. És a dir, podem fer una consulta condicionada, seguint l’exemple de la segona imatge, que el programa ens faci una selecció de les illes cadastrals (on) que tenen més de 30 habitants però menys de 80 (què) i a quin tall del padró correspon aquesta dada (quan).

Aleshores, podem dir que gairebé tota la informació amb la que tractem als Observatoris és susceptible de ser cartografiada i, per tant, afegir aquesta visió geogràfica i molt més gràfica que ens atorguen les mapes a l’hora de comprendre la estadística. A més a més, aquesta manera de treballar ens permet tenir un format dinàmic i fàcil de modificar per a generar futura informació, les dades són fàcil manipulació i anàlisi, tenint en compte també que podem escollir què i com volem representar la nostra informació sobre el territori.

[1] Per aquest projecte hem utilitzat un soft molt potent, i molt extès a les administracions i universitats catalanes, desenvolupat a Catalunya: Miramón.

Alejandro A. Martín Barraza, Geògraf expert en GIS.

(Col·laborador a l’Observatori de la Ciutat de l’Ajuntament de Rubí)


Uff, una enquesta!!

25 gener 2011

Quan, sobre un aspecte d’estudi, no hi ha dades o les que hi ha són insuficients, obsoletes o poc fiables, el recurs és, doncs, una enquesta. I, atesa la contínua desaparició en censos i registres d’estadístics essencials per a la construcció d’indicadors territorials (o àdhuc la desaparició sencera de tot el cens o registre), tot apunta a que la tendència serà a fer-ne més encara.

Tanmateix, és més fàcil dir-ho que fer-ho. La realització d’una enquesta entranya aspectes que no són gens banals:

  • Definir bé l’objectiu principal per enfocar-hi la consulta a allò essencial.
  • Definir bé l’univers i la mostra necessària per obtenir resultats representatius (o significatius, segons es vulgui).
  • Redactar un qüestionari molt enfocat a aquell objectiu. El qüestionari, a ser possible, ha de ser breu, entenedor i amb preguntes que es responguin amb respostes inequívoques. Contra més breu sigui el qüestionari, més fàcilment els entrevistats respondran i més fàcil serà de passar. També interessa transmetre als participants informació clara sobre els objectius i del transfons del projecte, en ares a la transparència dels procés i de possibilitar una major identificació amb la utilitat del projecte.
  • Disposar d’un equip d’enquestadors format (preferiblement professional), habituat al treball de camp, sobre el terreny i/o emprant altres mitjans, com el telefònic o l’enquesta per vies digitals. Sovint aquest aspecte s’obvia en excés.
  • Disposar d’un sistema de magatzematge i tractament de la informació que faciliti al màxim el seu processament i posterior explotació.
  • Disposar d’un “director d’orquestra” que controli tot el procés i respongui pels resultats.
  • Plantejar-se, si s’escau, els mitjans per a la sostenibilitat de l’enquesta en el temps, per tal de poder disposar de sèries històriques que permetin analitzar l’evolució.

Especialment els tres primers punts suposen en gran manera la part més intel·lectual del treball, que normalment s’assumeix directament pels tècnics responsables del projecte. Malgrat això, el desenvolupament de les accions de captació de la informació (treball de camp o enquesta via telefònica o a distància) no és gens menyspreable, si es vol garantir una correcta execució i, a més, abundar en la qualitat. De fet, assumir el treball de camp suposa encarar tot un conjunt d’incidències que es poden traduir a la curta en un increment de la dedicació i, per tant, en costos addicionals.

Posem un exemple il·lustrador. A Terrassa s’ha anat desenvolupant cada 2 anys des de 2004 un cens de les empreses localitzades en els 16 polígons d’activitat econòmica del municipi, amb la intenció d’aconseguir informació sobre el què hi ha al darrera de les 2.265 portes cadastrades en aquelles àrees (i que constituiria l’univers inicial del projecte per a la darrera campanya), i que des del 2002 ja no forneix amb fiabilitat el registre de l’IAE. En la darrera campanya, tot just acabada, s’ha obtingut finalment la informació essencial de 1.363 empreses i d’altres 644 elements, tals com el funcionament d’instal·lacions o serveis públics o l’existència espais vacants (sòl i sostre aparentment  disponibles). La informació incloïa també el posicionament sobre el mapa i la captació d’imatges per a cadascuna de les empreses. Aquesta informació constitueix la base de la capa del sistema d’informació geogràfica destinada a la localització de l’activitat econòmica a les zones industrials, que finalment es posarà a disposició dels ciutadans a través de la web municipal. El coneixement sobre l’activitat en els polígons és d’utilitat en el desplegament d’accions per al seu desenvolupament avançat i, en general, per a la promoció del territori i l’activitat econòmica del municipi.

Imatge del SIG instrumental per a la georeferenciació de les dades del cens d’empreses dels polígons d’activitat econòmica de Terrasa

La darrera campanya s’ha executat internament mitjançant l’assumpció de la captació i procés de dades per l’equip propi de l’Observatori. El cost de la contractació del personal ad-hoc per a la captació i processament de la informació (tot i tenint en compte que es treballa en funció de l’experiència i informació de censos anteriors) ha estat al voltant de 31.000€, xifra que inclou el sou i seguretat social durant quatre mesos d’un administratiu i, durant sis, al 70% de la jornada, de tres agents de camp i processament de la informació; això sense comptar la càrrega de treball mínima d’un tècnic coordinador. Els agents han procedit del pla extraordinari d’ocupació local i han rebut formació específica i instruccions per abordar la seva feina i, malgrat la seva bona disposició, la dedicació del tècnic ha esdevingut pràcticament al 100% en funció de les circumstàncies, especialment relacionades amb l’expertesa dels agents de treball de camp, i, també, amb la necessitat d’intensificar el control sobre la validació de la informació recollida. L’increment dels costos previstos ha estat, doncs, considerable, malgrat l’execució pròpia hagi redundat també en un increment de la qualitat del treball.

En el benentès que empréssim una dedicació similar en la supervisió tècnica, el cost baixaria notablement si s’optés per l’externalització d’aquest operatiu. Com ja s’ha experimentat en campanyes anteriors, el preu de l’execució d’un contracte com aquest via assistència tècnica externa se situaria entre 20.000 i 25.000€, que inclouria la redacció del qüestionari, la coordinació de l’equip i una primera explotació dels resultats. La diferència és, doncs, important; molt més si tenim en compte la càrrega de treball en el procés dels tècnics superiors. La conclusió és que, malgrat els avantatges qualitatius, per motiu de cost surt molt més a compte l’externalització de les tasques de treball de camp.

Es posa de manifest, doncs, que les enquestes per a mostres superiors a les 600 entrevistes i per a un qüestionari tancat resulta més a compte l’externalització a empreses especialitzades, com a mínim del treball de camp estricte (la passació dels qüestionaris i la mecanització i processament digital de la informació). Per dessota, convé plantejar-se la possibilitat d’organitzar internament l’operatiu, si s’escau, amb la contractació de personal ad-hoc, o proposar, en funció dels objectius, altres mètodes de caràcter qualitatiu.

Tanmateix, no tot s’ha de mesurar pels costos… N’hi ha d’altres elements a considerar: els socials de generar activitat directa o els instrumentals de control de l’efectivitat d’acció, que inclourien també la capacitat de dosificar l’abordatge a les empreses cercant la seva opinió, i un altre aspecte qualitativament important: el contacte de tu a tu amb els actors de l’economia i, per tant, la possibilitat d’obrir la porta a obtenir coneixement estratègic directe sobre els que, a grans trets, mediatitzen el mercat de treball i la marxa de l’economia local.

Xavier Muñoz i Torrent, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST)


Ocupació en sectors d’alt valor afegit

29 setembre 2010

L’ocupació en sectors d’activitat d’alt valor afegit és un indicador que mostra en quina mesura l’economia d’un territori està generant activitats que estan associades a un nivell d’innovació relativament alt, de major inversió relativa en I+D, de major formació dels seus treballadors, en definitiva un indicador de generació d’activitats relativament més competitives.

Es consideren activitats d’alt valor afegit aquelles que incorporen un elevat grau de tecnologia (en el cas de la indústria) i/o una major intensitat de coneixement (en el cas dels serveis). La determinació del grau de valor afegit de cadascun dels sectors és subjectiu, però hi ha un cert consens a nivell internacional en utilitzar la classificació d’activitats basades en el coneixement i la tecnologia establerta per l’OCDE l’any 2001. La informació estadística sobre ocupació en activitats d’alt valor afegit es pot obtenir a partir de les dades d’afiliació a Seguretat Social. Un exemple és l’adaptació que per al cas català en fa l’Observatori del Treball de la Generalitat de Catalunya, amb la classificació de l’OCDE i amb les dades d’afiliats d’assalariats i autònoms. En aquest article fem servir la mateixa classificació, aplicada als municipis de la Xarxa Perfil de Ciutat, municipis de dimensió mitjana de l’àrea metropolitana de Barcelona, en comparació amb la província de Barcelona, en aquest cas amb les dades d’assalariats.

Un 6,8% dels treballadors assalariats de la província de Barcelona treballen en indústries amb tecnologia alta o mitjana-alta. Aquesta mitjana provincial ens serveix de referència a l’hora d’establir si els valors locals són relativament alts o baixos. Destaca Rubí molt per sobre la mitjana provincial, amb prop del 30%, seguit de Barberà del Vallès i Vilanova i la Geltrú, al voltant del 12%-13%. Altres municipis  que també estan per sobre són  Granollers i Vic. Per sota la mitjana es troben Manresa i més encara, Mataró, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet.

El pes relatiu d’aquestes indústries respecte el total d’assalariats ha variat poc en el darrer any, en els 10 municipis de la Xarxa la variació ha estat inferior a 1 punt percentual, ja sigui positiu o negatiu.

L’estructura productiva de la província de Barcelona mostra una alta proporció d’activitats en els serveis, donat el procés de terciarització en que es troba. Respecte el total d’assalariats té un 34,4% de treballadors en serveis intensius en coneixement. En aquest cas són els municipis més grans, els que atreuen més serveis amb valor afegit. Estan per sobre la mitjana provincial Sabadell, aquest per sobre el 40%, Mataró, Terrassa i Vic. Estan prop la mitjana Manresa i Santa Coloma. Per contra, respecte el que succeïa a la indústria, són Vilanova i la Geltrú i encara més Rubí i Barberà del Vallès els que estan per sota la mitjana provincial en termes de serveis intensius en coneixement.

El pes dels assalariats en serveis intensius en coneixement respecte el total d’assalariats ha variat poc en el darrer any. Tot i així la majoria de municipis, excepte Vic, han perdut terreny respecte la mitjana provincial.

Els assalariats en el conjunt d’activitats de valor afegit, de la indústria i els serveis, representa un 41% del total d’assalariats a la província de Barcelona a juny de 2010. En un interval de +-3 punts percentuals, per sobre la mitjana es troben Sabadell, Rubí, Terrassa i Vic, i per sota la mitjana Mataró i Manresa. La resta de municipis de la Xarxa estarien per sota, entre cinc i deu punts percentuals.


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 687 other followers

%d bloggers like this: