L’Atles de Vulnerabilitat Urbana

Al Portal de Suelo y Políticas Urbanas del Ministerio de Fomento hi trobem l’Atlas de la Vulnerabilitat Urbana, creat a partir del cens de població i habitatge de 2001 i com s’esforcen en assenyalar, preparat per a la actualització amb les dades del cens 2011.

Es tracta d’una eina cartogràfica en línia que analitza la vulnerabilitat urbana per seccions censals de tots els municipis d’Espanya. Posa a disposició de l’usuari 96 indicadors agrupats en 4 grans grups diferenciats: indicadors de vulnerabilitat urbana, anàlisi contextual de la vulnerabilitat urbana, índex de desigualtat urbana i els índexs sintètics de vulnerabilitat urbana amb classificació multicriteri.

Aquesta eina acosta a l’usuari a la consulta interactiva en diferents nivells, des de la consulta senzilla d’un indicador concret a nivell de secció censal fins a les consultes més avançades definint relacions entre múltiples variables. La secció censal és l’àmbit bàsic d’estudi, però permet la comparativa amb l’àmbit municipal, la comunitat autònoma i la mitja estatal.

El visor cartogràfic segueix l’estructura bàsica de la majoria de visors gràfics disponibles a la xarxa. Està basat en una barra d’eines de navegació, la finestra del mapa on es representen les dades, l’apartat de selecció dels criteris per a realitzar les consultes i el mapa guia amb l’escala del zoom del mapa. L’àmbit de selecció permet l’opció d’escollir un o dos indicadors diferents, mostrant el resultat de la consulta mitjançant dues tècniques molt utilitzades en la representació de mapes temàtics: les coropletes (gama de colors) i les figures proporcionals. L’ús d’aquestes tècniques és molt encertada perquè mostra la informació de forma molt senzilla i vistosa, on ràpidament l’usuari es pot fer una idea clara de la consulta que ha seleccionat. Per els usuaris més avançats, l’eina permet la definició dels criteris del mapa temàtic de coropletes, definint l’escala de valors, l’escala de colors, el mètode i els límits de valors.

Altres funcionalitats a destacar és l’opció de ‘Càrrega de dades externes’, amb la qual es poden carregar dades de diferents orígens a partir d’una taula de dades per seccions censals i mostrar-les sobre el mapa base, o importar dades puntuals a partir de coordenades X i Y. Aquestes opcions permeten a l’usuari poder fer el seus propis mapes online i relacionar les seves dades amb les disponibles en l’aplicatiu.

A continuació es mostra un exemple de l’Atlas de Vulnerabilitat Urbana amb la consulta de dues variables seleccionades. En concret es defineix un mapa temàtic de coropletes del percentatge d’atur per secció censal i les figures proporcionals representen el nombre de població amb problemes de delinqüència en el seu entorn.

A part del visor general per seccions censals també trobem disponible el Visor dels Barris Vulnerables, on s’ha fet un anàlisi de la vulnerabilitat a partir de l’àmbit territorial de barri. En l’aplicació es mostren aquells barris que tenen un o més d’un dels indicadors que defineix la situació de vulnerabilitat (índex d’estudis, índex d’habitatges, índex d’atur), en un mapa de Google Maps on es localitzen els barris que tenen aquesta condició a la data seleccionada, en comparació amb els valors de referència.

Actualment es disposa de les dades de 1991, 2001 i l’addenda 2006 ( actualitza les dades referides a població a través del Padró d’habitants de 2006 i treball de camp i entrevistes amb tècnics dels diferents municipis). Com en el cas anterior, està també prevista l’actualització amb les dades del 2011.

A la part inferior del mapa es mostra l’opció d’obrir una fitxa informe amb el detall de les dades del que anomenen Àrea Estadística Vulnerable (AEV).

La capacitat de poder detectar els barris vulnerables d’un municipi en concret és molt interessant i útil per l’escala municipal, sobretot pels tècnics i polítics municipals que en molts casos utilitzen el barri com a àmbit territorial d’estudi.

En general, és una eina amb molta potencialitat pel nombre d’indicadors que es poden analitzar i la capacitat de relacionar diferents variables. Els resultats disponibles permeten l’estudi a fons d’un àmbit territorial concret, les diferències dins un àmbit d’estudi com pot ser el municipi i la comparativa amb altres àmbits territorials. És un instrument d’ajuda a la projecció de polítiques socials i plans o actuacions de renovació i rehabilitació urbana. Els indicadors mostrats permeten detectar problemes sociodemogràfics i necessitats socials de la població en un territori concret.

Exemple fitxa estadística (mapas i dades)

Tot i la gran potencialitat d’aquesta eina, les dades provenen de l’any 2001 amb una previsió d’actualitzar-se durant aquest any 2012. Concretament, en el municipi de Granollers manca una actualització de seccions censals que es va produir al 2006 amb un canvi important en els seus límits, el que variarà els resultats estadístics de les diferents variables.

Sovint es troben eines que tenen gran potencialitat tècnica, però les dades mostrades són fotos fixes d’un temps concret, sense actualitzacions periòdiques, amb el risc de perdre la visió actual del territori i quedant simplement com a dada històrica. La possibilitat de càrrega de dades externes a l’Atles de vulnerabilitat, flexibilitza la periodicitat d’actualització, sempre però en funció que l’usuari disposi de les dades a nivell de secció censal i això si, perdent la possibilitat de anàlisi contextual.

Xavier Caparrós

Responsable SIG del Servei de Sistemes d’Informació de l’Ajuntament de Granollers

Comptant ocells i papallones o l’ús de bioindicadors per a l’avaluació del medi natural (2)

Seguint amb el tema de l’ús dels bioindicadors com elements fonamentals per a l’avaluació del medi natural ja encetat en una primera part, dedicarem el present article a conèixer les metodologies que permeten la recopilació de les dades necessàries per a la construcció d’aquests indicadors.

A nivell global a Catalunya es compta amb un Banc de dades de biodiversitat que, coordinat per la Universitat de Barcelona, vol recopilar tota la informació sobre aquest aspecte al nostre país. Disposem, doncs, d’una potent base de dades que aplega diversos bancs de dades (FloraCat, CromoCat, Briocat, Algacat, ArtroCat, etc.) amb tota la informació disponible sobre les espècies presents: citacions, distribució, ecologia, biologia, fenologia, etc.

Però qui i com es recopilen aquestes dades, amb quina periodicitat i seguint quina metodologia? Ens limitarem a respondre breument a aquesta pregunta centrant-nos en els dos grups faunístics que tractem en aquest article perque són dels que tenen un desenvolupament més important i unes aplicacions que ja vam detallar en la primera part.

El programa de monitoratge de papallones (CBMS)

L’obtenció de dades sobre papallones diürnes a Catalunya es fa seguint la metodologia establerta pel conegut BMS (Butterfly Monitoring Scheme) britànic, en marxa des dels anys 70 i actualment estesa per tota la geografia europea. El 1994 s’inicià el projecte a Catalunya que es troba coordinat pel Museu  de Ciències Naturals de Granollers i actualment compta amb dades de més de 100 estacions de seguiment en les quals es fan regularment els censos gràcies a la participació, principalment, de voluntaris. La metodologia emprada consisteix en la repetició setmanal de censos visuals al llarg de transectes fixos per conèixer els canvis d’abundància de les diferents espècies per tal de relacionar-los posteriorment amb diferents factors ambientals: canvis d’usos en el territori, canvi climàtic, etc.

Tendències poblacionals de 3 espècies del gènere Coenonympha a Catalunya. Font: www.catalanbms.org

Els resultats d’aquests censos permeten conèixer les tendències de les diferents espècies a partir del càlcul d’índex anuals d’abundància (s’empra el programa informàtic TRIM), calcular indicadors d’hàbitat (prats, forestal), avaluar els efectes del canvi climàtic (canvis en la fenologia o en la distribució) o emprar eines de modelització (gràcies a l’ús d’eines SIG) que permeten projectar la distribució de les diferents espècies al territori i poder abastar-lo més enllà de les estacions puntuals de seguiment.

El programa de monitoratge d’ocells (SOCC)

En el cas dels ocells s’empra una metodologia similar en quant a que es fa servir el mètode dels transectes fixos distribuïts per tot el territori de Catalunya. Concretament, el SOCC (Seguiment d’Ocells Comuns de Catalunya) el porta a terme l’Institut Català d’Ornitologia des de l’any 2002, coordinadament amb el Pan-European Common Brid Monitoring Scheme. L’objectiu d’aquests recomptes no és altre que determinar les tendències d’ocells comuns i a partir d’aquí generar diversos indicadors ambientals per mesurar la qualitat i els canvis soferts pel medi. A més, igual que en el cas de les papallones, es fomenta la participació ciutadana tant per implicar-la en el coneixement i conservació de la natura com per poder abastar un més gran nombre d’itineraris.

Tendència de la població de Reietó (Regulus regulus) a Catalunya. Font: www.ecco.cat

La metodologia consisteix en el recompte de tots els ocells que s’identifiquin en un recorregut fix de 3 km de distància i repetit 4 vegades per any, estandarditzant al màxim les condicions (horari, durada, observador, introduint covariables…) en que es fa al cens per tal de no perdre comparabilitat en les dades entre els gairebé 300 itineraris catalans que es fan. A partir de la informació recopilada es pot estimar no només la tendència temporal per espècie (també s’empra el programa TRIM) sinó també l’abundància a partir d’estimacions de la densitat d’individus a l’itinerari doncs als recomptes també s’anota a quina distància de l’observador es situa cada ocell (Programari Distance).

 Amb les dades de camp i mitjançant models numèrics es poden relacionar els individus geolocalitzats amb la informació disponible dels hàbitats (vegetació, clima, geomorfologia) i emprant un model de nínxol ecològic es poden extrapolar les dades mitjançant algoritmes precisos que permeten predir la presència de l’espècie allí on no tenim informacions prèvies. Aquesta modelització es fa emprant el programari MAXENT (descarregable gratuïtament) que basa les estimes de probabilitat d’aparició de cada espècie aplicant la hipòtesi de la màxima entropia i a partir de disposar de les capes de SIG de les dades ambientals més adequades per a la predicció.

Mapa d’abundància de la Bosqueta vulgar (Hyppolais polyglotta). Font: www.sioc.cat

El desenvolupament d’aquestes eines i la disponibilitat de dades a partir del programa SOCC i d’altres programes (per exemple el Sylvia, basat en les estacions d’anellament) es concreta en la realització del Atles dels ocells nidificants de Catalunya, en el Servidor d’Informació Ornitològica (SIOC), en el Servidor de Cartografia Ornitològica (SCOC) o en el Servidor d’Informació sobre els efectes del canvi climàtic en els ocells i els seus hàbitats (ECCO).

El seguiment de l’Avifauna a escala municipal. El cas de Terrassa

Quan baixem a l’escala local, la disponibilitat de dades sobre biodiversitat és ben escassa tot i la més gran proximitat al medi, a no ser que s’opti per recolzar alguna d’aquestes iniciatives que tenen la voluntat d’abastar el màxim de territori català. A Terrassa un conveni entre l’ICO i l’Ajuntament de Terrassa possibilita fer un seguiment de l’avifauna del municipi a partir d’una estació d’anellament del Programa Sylvia i de la realització de dos itineraris del Programa SOCC.

Portada de l'Informe anual de seguiment per a Terrassa que l'Institut Català d'Ornitologia

Les dades obtingudes, analitzades i contrastades amb les que es recullen pel conjunt de Catalunya, permeten caracteritzar l’evolució i estat de l’avifauna, ens informen de l’estat dels diferents hàbitats i dels efectes dels canvis en l’ús del sòl i, indirectament, de la millora o empitjorament de la qualitat de vida en general. Podeu trobar les dades dels projectes esmentats al capítol de Medi ambient de l’Anuari Estadístic de Terrassa. Els indicadors resultants (abundància, riquesa) d’aquest seguiment són també emprats en l’elaboració de l’Informe anual d’indicadors de sostenibilitat.

Enric Sanllehí i Bitrià, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa

Ocupació i atur, 2011 en un cop d’ull

Tot just fa un any en aquest mateix bloc fèiem un cop d’ull a l’evolució de l’ocupació i l’atur en els dos anys precedents, 2009 i 2010.

En 2010, a Catalunya s’observava com l’ocupació en termes d’afiliats, assalariats i autònoms, havia disminuït, -0,8%, mentre l’atur registrat havia augmentat lleugerament, +0,2%. Els municipis de la Xarxa El Perfil de Ciutat havien tingut un comportament similar al voltant de la mitjana catalana en termes d’ocupació afiliada localitzada al municipi. Nou dels deu municipis s’havien mogut entre el -0,5% i el -1,7%, i el que sortia d’aquest interval era degut a una “disminució estadística”, no real (canvi de municipi on es registrava/en empresa/es, sense canvi de localització real). En termes d’atur registrat, havia tingut una major variabilitat, des d’un augment del 4,8% fins a disminucions que van arribar al 5,6%.

Aquests valors no eren tant negatius com els de 2009, any en que hi va haver un increment dels aturats entre el 25% i el 39% a tots els municipis de la Xarxa, i disminucions més fortes de l’activitat econòmica en termes d’afiliats. Semblava que 2009 havia estat l’any de la crisi amb els l’índex més dolents, que al 2010 es suavitzaven, i que 2011 es podria entreveure com l’any, si més no els darrers trimestres, on comencessin a haver taxes netes de generació d’ocupació.

Aquests índexs en 2011 mostren, però, valors pitjors que els de l’any precedent. A Barcelona província i en el conjunt de Catalunya l’atur registrat va créixer un 9,2%, mentre la filiació a la seguretat social va disminuir al voltant del 3%.

Els municipis de la Xarxa el Perfil de Ciutat no s’allunyen gaire al voltant d’aquest augment mitjà de l’atur, amb valors entre el 7,1% i el 12,4%, amb tres municipis per sota i set per sobre la mitjana catalana.

En el cas de la variació en l’afiliació a la seguretat social l’interval és més ampli al voltant de la mitjana catalana, -3,1%, en concret del 0,0% al -7,7%. A més l’interval és més biaxiat, atès que tan sols Mataró té un valor superior, mentre els altres nou mostren variacions més negatives en termes d’afiliats. Val a dir, però, que en el cas d’aquest municipi que té un valor superior es deu a un “augment estadístic” centrat en bona part en les activitats sanitàries (nota: vegeu comentari núm 2 d’aquest post).

Obseratori econòmic i social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès

Comptant ocells i papallones o l’ús de bioindicadors per a l’avaluació del medi natural (1)

En aquest primer article pararem la nostra atenció en un dels grups d’indicadors emprats per avaluar els sistemes naturals, els anomenats bioindicadors, mentre que en un segon article ens fixarem en alguns exemples de fonts d’informació i obtenció de les dades necessàries per poder calcular-los.

Els bioindicadors s’emmarquen dins el conjunt dels indicadors de sostenibilitat  (sobre els quals ja hem parlat en algun altre article), concretament en el grup dels indicadors que han de servir per avaluar l’estat i les tendències del medi natural i, encara que no ho sembli, és un dels més desenvolupats a casa nostra gràcies a la feina d’institucions o persones (en molts casos voluntària) que es dediquen, per exemple, a sortir al camp per comptar ocells o papallones.

Tot i que per dissenyar bioindicadors s’empren tot tipus d’organismes (microbians, vegetals, animals) són precisament els ocells i les papallones dos dels grups faunístics més emprats en el seu disseny per dues raons fonamentals: en primer lloc perque reflecteixen acuradament l’estat del medi natural o els impactes que s’hi produeixen i, en segon, perque són organismes molt fàcils d’observar cosa que n’afavoreix la recopilació de dades significatives i prou fiables. Centrant-nos doncs en els bioindicadors basats en ocells i papallones podrem veure com els trobem incorporats a sistemes d’indicadors tant a nivell de Catalunya com dela Unió Europea.

Ens fixarem en primer lloc en el que ha estat fins ara la proposta més rigorosa per avaluar el medi natural a Catalunya, l’Informe sobre l’estat i les tendències del medi natural a Catalunya 2010 elaborat per la Institució Catalana d’Història Natural.  En aquest estudi els indicadors basats en ocells i papallones ocupen un lloc destacat doncs formen part fonamental de diversos conjunts d’indicadors: entre els referits a la fenologia de les espècies amb tres (període de vol dels lepidòpters diürns, primeres arribades d’ocells i períodes de reproducció d’ocells) dels cinc indicadors escollits, ocupant tots els indicadors sobre tendència en les poblacions de les espècies (Ocells, Lepidòpters diürns) i amb dos dels cinc indicadors triats per avaluar l’estat de conservació de les espècies (ocells nidificants, odonats).

Per altra banda, dins el sistema d’indicadors oficials emprat per la Comissió Europea, l’Eurostat, la meitat dels indicadors sobre biodiversitat (2 de 4) es basen en el recompte d’ocells, concretament són els referits a l’Índex d’ocells comuns (es tracta d’un índex agregat que incorpora l’abundància i la diversitat d’una selecció de les espècies més representatives d’uns hàbitats concrets depenent de cada estat) i l’Índex d’ocells agrícoles (índex de característiques semblants però centrat en els ocells dependents de medis agrícoles, 40 espècies en el cas de Catalunya). I cal dir que són dels que tenen un nivell més alt de resposta i d’actualització. Gràcies a la feina feta per entitats de casa nostra, l’Idescat també pot oferir l’Indicador sobre ocells agrícoles dins l’apartat d’Indicadors de la UE.

Un segon exemple d’aplicacions del seguiment que es fa de la biodiversitat i, per extensió, de la qualitat i tendències del medi natural, el trobem en els treballs que es fan per establir els avenços i efectes del canvi climàtic. Concretament, gràcies al seguiment dels canvis en la distribució de les comunitats d’ocells i de papallones a escala europea (Nature Climat Change, Gener de 2012) s’ha pogut comptabilitzar de quina manera el CTI (Community Temperature Index o temperatura associada a cada comunitat) ha augmentat entre 1990-2008 en una magnitud equivalent a uns desplaçaments cap al nord (en promig) de 37 km en els cas dels ocells i de 114km en el de les papallones. A aquest procés se l’anomena deute climàtic i mostra el grau de desacoblament espacial entre ambdues comunitats que pot tenir unes conseqüències molt negatives per al funcionament dels ecosistemes que, de retruc, pot ser nefast per a la conservació de la biodiversitat europea.

Desplaçament de la temperatura associada a la comunitat de papallones. Font: Bloc CREAF

Desplaçament de la temperatura associada a la comunitat d'ocells. Font: Bloc CREAF

En aquest article hem vist algunes de les aplicacions en forma de bioindicadors que es poden extreure del seguiment que es fa de la biodiversitat a Catalunya. En la segona part de l’article, que publicarem més endavant en aquest mateix blog, ens centrarem en dos dels projectes de seguiment actualment en curs a Catalunya, en algunes de les metodologies emprades en el tractament de les dades i en l’exemple que ens proporciona el seguiment de l’avifauna que es fa al municipi de Terrassa.

Enric Sanllehi i Bitrià, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa

Recapitulant: 65 posts després…

Tot just ara fa un any i mig que, gràcies a una eina com són els blogs, des del nostre projecte varem començar a publicar regularment, un per setmana, petits apunts o articles divulgatius de l’estadística municipal i de l’experiència adquirida des dels observatoris locals de promoció econòmica i dels observatoris més transversals des del punt de vista temàtic. El fruit d’aquest treball és una llarga llista de 65 posts que podem revisar en l’índex de posts.

Habitualment, des dels observatoris locals venim realitzant –des de fa ja prop de dos dècades en algun cas– publicacions amb uns formats i continguts més o menys estandaritzats en el nostre àmbit d’actuació, com són els anuaris estadístics, els informes socioeconòmics periódics (trimestrals, semestrals, anuals), els fulls de dades mensuals, els fulls del mercat de treball.  Poc a poc, uns més que d’altres, han anat assumint publicacions o informes més de caire temàtic, de caire econòmic primer, i poc a poc de quasi tots els àmbits de les ciutats: demografia, habitatge, consum, medi ambient, sostenibilitat, mobilitat, etc…

Els primers solen consistir en moltes dades i taules i sintetiques descripcions d’aquestes. Els segons en anàlisis més aprofundits i anàlisi més interpretatius de les dades.

En els dos casos, però, les publicacions solen circular, sobretot, entre alguns responsables municipals del nostre municipi i als investigadors i acadèmics, no arribant gaire al gran públic, a altres municipis, a altres territoris, a altres contextos.

Pero la posada en marxa del blog, amb el tarannà més informal que comporta la mateixa eina i estructura formal, ens ha permès generar un altre tipus de publicacions, un altre tipus de contingut, caracteritzats, si mirem endarrere i rellegim els posts, per:

• Una un to més informal i directe.
• Amb un to sovint més opinatiu i d’autor i plural. Qu es veu amplificat pel fet de que hem compartit publicació gent diversa en experiència i en perspectiva i formació: geògrafs, sociòlegs, estadístics, economistes, gent amb formació més empresarial, etc.
• Amb autoreflexió sobre el nostre paper, el dels observatoris i l’estadística local. Ens psicoanalitzem una mica.
• Amb un llenguatge, estil i continguts de caire menys especialitzat, més accessible en el gran públic, a tota mena de lectors, propers i distants.
• I, molt especialment, amb una marcada vocació didàctica i divulgadora de l’existència ja d’un corpus important de estadístiques i quantificacions dels denòmens de les nostres ciutats. No tot s’acaba doncs als grans organismes de producció d’estadística oficial com l’Idescat, l’INE i l’Eurostat. La ciutat, el municipi, també existeix!
• Amb canals de interacció i debat amb els nostres lectors i usuaris de l’estadistica que produïm; la newsletter, els comentaris (pocs encara) als posts.

Característiques mig buscades i mig emergides per si soles amb l’esdevenir de l’activitat blocaire de nosaltres, els tècnics municipals.

I que podem dir del contingut?. Doncs que hem tocat de tot i més, i amb estils diferents, sovint seguint els interessos, especialitats, neures i formes de ser de la quinzena d’autors que han escrit, procedents dels deu observatoris.

Hem fet posts merament informatius, anunciant els actes o publicacions que anem fent com a xarxa, més propers a la nota de premsa que a l’article assasistic.

Sovint hem reflexionat sobre el paper de l’estadística municipal. El paper de les dades per a poder avaluar les polítiques públiques.  O per avançar en direcció a la transparència i la millor gestió. O la seva relació amb les ciutats intel·ligents, la tranparència, el retorn al ciutadà. I per millorar la planificació estratègica, la planificació territorial a les nostres corporacions. Altres vegades hem fet articles reflexionant sobre com fer la difussió de la informació i el coneixement que generem sobre la ciutat. Quin ha de ser el nostre paper, quin el del periodista. Com aprofitar les (no tant noves ja) eines 2.0 per a fer-ho. I predicant amb l’exemple. Finalment, a vegades hem gosat i tot parlar de la situació, defectes i virtuds de l’administració pública, del paper de l’administració.

A més de les temàtiques sobre les circunstàncies del nostre ofici i context, que acabem de sobrevolar als dos paràgrafs anteriors, majorment hem parlat sobre les temàtiques que solem descriure i quantificar habitualment a la nostra feina, el les publicacions habitals de les que parlavem al pricipi d’aquest post. La meitat dels posts han estat sobre les temàtiques habituals de la nostra feina: demografia i població (piramides d’edat, mortalitat, etc)  habitatge (lloguer, construcció, dispersió territorial, etc..), economia (anàlisi de dinàmiques econòmiques, mercat de treball, estructura productiva, la crisi, l’ocupació, etc.), territori (urbanisme, dinàmiques metropolitanes, mobilitat), societat (dona i desigualtats, justícia i inseguretat, incllusió i cohesió social),  i ens deixem moltes més encara.

No són pocs tampoc els posts que parlen sobre aspectes relacionats amb les  metodologies i eines pròpies de les ciències socials i l’estadística. Des d’aspectes més concrets, com la diferència entre la taxa d’atur registra i la taxa d’atur estimada (quanta confusió hi ha a la ciutadania!!), a tècniques complexes com anàlisis shift-share, les sèries estadístiques temporals o que vol dir “estadísticament significatiu” (tot un misteri pel 95% del nostre públic habitual).

Finalment també hem volgut explorar tendències, novetats, innovacions que observem en el nostre quefer diari i que, poc a poc, ens permetrà millorar: els mapes temàtics amb eines GIS (fins fa poc ignorats des de les ciències socials i econòmiques) la web 2.0., la microestadística, ,  l’Opendata, les bases de dades de registres administratius, programes de visualització i infografia avançats… Novetats amb les que ens barallem i que anem coneixent i aplicant poc a poc, i que progresivament és ben possible que revolucionin la nostra feina.

Tècnics dels observatoris muncipals de “El perfil de la ciutat”.

La comunicació 2.0 com a eina de difusió

Aprofitant la noticia apareguda en aquest espai, referent a la necessitat de divulgar i ampliar el coneixement arreu del món, creiem necessari un plantejament d’aquesta idea des d’un altre punt de vista que està actualment en auge, com són els canals i les eines 2.0 o també conegudes com a xarxes socials.

Tal i com afirmava, molt encertadament, en Ramon a la seva entrada, ”si es pretén divulgar de forma econòmica i exhaustiva un estudi, renunciar al servei dels mitjans de comunicació és un luxe”, el cert és que moltes vegades aquests mitjans no consideren com a noticia aquell informe, acció o estudi que pot ser rellevant per a la ciutadania, i prefereixen fer divulgació d’altres notícies amb un major component emocional per tal d’aconseguir un impacte més gran en els seguidors dels mitjans.

És per això que les xarxes socials apareixen com un complement perfecte dels mitjans de comunicació tradicionals per tal d’arribar on ells no arriben, per tractar els temes que es queden en una petita columna i per fer-se ressò d’aquelles activitats i estudis realitzats i compartir-los amb tothom que tingui interès per la matèria, aconseguint en alguns casos que aquesta informació que havia passat desapercebuda sigui tema d’interès gràcies al seguiment a través de les tecnologies (un clar exemple d’aquest poder és el moviment 15-M i la seva difusió inicial a través de les xarxes socials). I és que aquest periodisme, que podríem qualificar com de “primera persona”, pot facilitar la difusió i el coneixement des d’un monogràfic sobre l’evolució dels horts urbans en el últims anys a l’àrea metropolitana de Barcelona, fins a la presentació del resultats de gestió d’una entitat. I tot això, amb uns costos de distribució mínims, sense barreres d’accés al document, i treballant amb eines que suposen uns costos directes de software inexistents al tractar-se d’eines i aplicacions en versió ‘online’ i accessibles des de qualsevol punt amb connexió a Internet.

D’entre les diverses eines 2.0 existents, les que trobem més adients per a la tasca de divulgar són Twitter, Facebook i els blogs (WordPress o Blogger). De fet, aquestes últimes eines van ser les escollides per la Xarxa del Perfil de la Ciutat per fer difusió sobre els seus informes, estadístiques i notícies rellevants que es generaven en el si dels municipis que conformen la Xarxa, amb la intenció de donar a conèixer la seva existència i activitat als seus conciutadans, i a totes les persones interessades en el coneixement i desenvolupament econòmic i social dels municipis.

D’entre els aspectes positius que trobem en l’utilització de les eines de divulgació en “primera persona”, considerem com a important la imatge de transparència que de l’ús d’elles es desprèn. Amb un caràcter de lliure accés i de comunicació bidireccional amb els lectors, les xarxes socials apropen el paper que juguen les administracions públiques en l’actual societat obrint les activitats que es realitzen en elles, i facilitant que hi hagi un control més exhaustiu de la gestió i resultats de les mateixes per part dels ciutadans.

Malgrat les bondats d’aquesta nova dimensió comunicativa, val a dir que hi ha consideracions a tenir presents en el moment de fer el salt cap a la divulgació 2.0. D’una banda, ens trobem amb la seva gestió. En primer lloc, es tracta de comunicació directa i bidireccional (ja no val indignar-se en el sofà de casa amb el desenvolupament d’una acció que creus inoportuna, sinó que ara pots mostrar el teu rebuig en només 5 segons), que té múltiples arestes (l’impacte indirecte pot ser exponencial, tant en sentit positiu com negatiu), i que ha de saber-se controlar per evitar que el missatge quedi embrutit per la pròpia difusió. D’una altra banda, és molt important determinar la tipologia d’informació amb la que es nodrirà l’espai 2.0, així com els terminis tant de actualització de la informació com de resposta a les qüestions plantejades, ja siguin referents als estudis dels que es fa difusió com als propis de l’entitat o empresa. A més, no s’ha d’oblidar que tot i parlar de “periodisme en primera persona”, aquest no es desenvolupa, en la majoria dels casos, per periodistes acreditats, sinó que la feina de difusió recau sobre persones titulades en altres àmbits i que per tant no sempre s’escollirà la millor forma de comunicació d’un missatge. És per això que s’ha de tenir molta cura a l’hora de definir la temàtica i els objectius a assolir abans de donar el pas cap a la comunicació 2.0.

Un bon exemple de feina ben realitzada, utilitzant més d’una eina de divulgació 2.0 és el Vapor Llonch, empresa municipal de Promoció Econòmica de Sabadell. Aquesta, té un espai al Facebook en el que cada dia ofereix informació estadística del municipi, ofereix informació de l’Ajuntament de Sabadell, i presenta les activitats que es realitzen en les seves instal·lacions per citar alguns exemples. A més, també utilitza aquesta pàgina per dinamitzar i fer difusió del blog de l’Oficina d’atenció a l’empresa i l’autònom/a. La pregunta important és: Quants mitjans de comunicació tractarien aquesta informació de manera freqüent? Quin seria el cost de publicar més de 2.000 exemplars de cada acció realitzada? Facebook i el Blog ho fan de franc, i arriba, al menys, a tot aquest volum de persones.

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls, SA – Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Anàlisi de sèries temporals: Evolució de la contractació laboral registrada

Definició de sèrie temporal a la Wikipèdia: seqüència de dades, observacions o valors mesurats en determinats moments del temps, ordenats cronològicament i, normalment, espaiats entre si de manera uniforme.

L’objectiu d’aquest post no és modelitzar una sèrie temporal (tasca que aniria molt més enllà d’una simple entrada en un blog) sinó mostrar els diferents components que configuren una sèrie temporal i analitzar-ne el seu comportament. A partir de l’anàlisi d‘aquests components, a més, podrem elaborar uns indicadors que ens permetran una lectura molt més acurada i precisa del comportament de les observacions en tot el període analitzat. I la millor manera de mostrar tota aquesta metodologia serà amb un cas pràctic: l’evolució de la contractació laboral registrada a Sabadell des de gener de 1998 fins la darrera dada disponible.

Per començar, representarem gràficament les observacions de què disposem:

L’anàlisi “a simple vista” del gràfic ens mostra algunes coses:

• Un primer període, comprés entre el mes de gener de 1998 i desembre de 2007, en que el nombre de contractes es manté al voltant dels 5.000 – 7.000 contractes, amb una major volatilitat en el primer tram del període (amb pics màxims i mínims més accentuats).
• Un segon tram, de descens continuat de la contractació, entre gener de 2008 i gener de 2009.
• I un tercer i últim període, de febrer de 2009 en endavant, en que la xifra de contractes s’estabilitza al voltant dels 3.000 – 4,000 contractes.

Per arribar a aquestes conclusions el que hem fet és observar la tendència de la sèrie, és a dir, observar el comportament de la sèrie a llarg termini. Resulta obvi, però, que l’alta volatilitat que s’observa al llarg de la sèrie dificulta una lectura clara i precisa del comportament d’aquesta. La volatilitat s’explica a partir de dos dels components en què es configura una sèrie temporal, l’estacionalitat i l’aleatorietat. El segon, com el seu propi nom indica, és incontrolable. El primer correspon a les oscil·lacions de curta durada (inferiors a un any).

Finalment, no es detecta el darrer dels components que configuren una sèrie temporal, el cicle tendència (oscil·lacions amb periodicitat superior a un any). Aquest component és més difícil d’observar i respon a casos més concrets, com ara els cicles econòmics.

Un cop analitzats els components, el següent pas serà determinar quin tipus de model segueix la sèrie amb la que estem treballant. N’hi ha de dos tipus: l‘additiu (les dades originals són conseqüència d’una suma dels diferents components que configuren una sèrie) o multiplicatiu (les dades originals són conseqüència d’un producte dels diferents components que configuren una sèrie). Una manera senzilla i ràpida de determinar-ho és fixar-nos en les fluctuacions de la sèrie; si aquestes són constants, el model és additiu, si l’amplitud varia amb la tendència, aleshores el model és multiplicatiu. En el cas en què estem treballant, podem afirmar que el model és multiplicatiu.

Arribats a aquest punt, el que farem ara és calcular la tendència, “extreure-la” de la sèrie original i calcular els índexs de variació estacional. Quina informació ens dóna un índex de variació estacional? Quant per sobre o per sota de la mitjana anual dels contractes se situa cada mes de l’any. Però això ja ho veurem més endavant.

Un mètode senzill per calcular la tendència en una sèrie temporal és el mètode de les mitjanes mòbils (n’hi ha més, però no ens hi centrarem). En què consisteix? En suavitzar les variacions de la sèrie. I la manera de fer-ho és calculant la mitjana d’un seguit d’observacions. En aquest cas realitzarem una mitjana mòbil d’amplada 12; ja que treballem amb una sèrie amb observacions mensuals, amb una mitjana mòbil d’amplada 12 aconseguirem eliminar l’efecte de l’estacionalitat que es produeix al llarg de l’any (fet comprovat prèviament amb la visualització de les dades originals).

Ara bé, aquesta mitjana mòbil que hem calculat no té una referència temporal exacte, sinó que se situa entre dos moments temporals (en aquest cas, mesos). Per exemple: per les 12 primeres observacions, el valor de la mitjana mòbil se situa entre juny i juliol. Per “arreglar-ho”, caldrà fer una nova etapa de mitjanes mòbils per tal de centrar les dades. De nou, seguint amb el mateix exemple; la mitjana del punt mig d’entre juny i juliol i d’entre juliol i agost ens ofereix un valor que assignarem al mes de juliol. I així successivament per tots els mesos següents.

El resultat final d’haver fet aquest exercici es mostra en la següent taula:

I en el següent gràfic:

L’anàlisi de la tendència ja ens està assenyalant algunes diferències respecte de la lectura de les dades originals: Per exemple, en el darrer període, hi ha dues tendències en l’evolució de la contractació laboral, una de creixent, entre mitjans de 2009 i mitjans de 2010, i una de decreixent, des de mitjans de 2010 en endavant. També s’observa que el primer període, el més llarg, seguia una certa tendència creixent, fet que no es visualitzava amb claredat amb les observacions originals.

Un cop calculada i analitzada la tendència, l’extraiem de la sèrie original. Com ho fem? Fent el quocient entre el valor original i el valor sense tendència (això és així ja que el model de la sèrie és multiplicatiu. Si fos additiu aleshores calcularíem la diferència entre el valor original i el valor sense la tendència).

Gràficament queda representat de la següent manera:

Un cop tenim la sèrie sense la tendència, calcularem els índexs de variació estacionals bruts. El seu càlcul es realitza de la següent manera: Per exemple, pel mes de gener, es calcula el promig de tots els mesos de gener que hi ha disponibles a la sèrie. Un cop obtenim aquest valor per cada mes (que no deixa de ser un índex de variació estacional brut), calculem el promig dels 12 mesos. Així, ara ja podem calcular l’índex “net”, tot dividint cada mes pel valor mitjà anual.

El resultat final de tots aquests càlculs el podem visualitzar en el següent full de càlcul:

Així doncs, amb els indicadors obtinguts, es poden extreure algunes conclusions, com ara que el mes en el que es registra un major nombre de contractes laborals és octubre, amb un 31,96% per sobre de la mitjana anual. O bé que el mes d’agost és el moment de l’any en que menys contractes laborals se signen, amb un 76,9% de la mitjana anual.

El següent pas de l’exercici seria poder fer previsions, però això ja ho deixem per un altre dia …

Observatori de l’Economia Local de Sabadell

Periodista, ajuda’m a divulgar-ho!

En la societat actual, molts agents elaboren estudis. Una investigació científica, una crítica del nou codi penal, una anàlisi del Quijote i un tractat del clúster de la producció del blat de moro a les terres de ponent mantenen en comú un aspecte; tots quatre generen coneixement.

Bona part dels estudis que s’elaboren es sufraguen amb fons de l’erari públic, ja siguin universitats, instituts d’estadística o administracions locals. Quan l’erari públic finança la despesa de l’estudi, per ètica, és apropiat fer una difusió del coneixement que s’ha generat i aquesta tasca de difusió ha de ser considerada com una tasca més del propi estudi.

Dos paràmetres han de ser tinguts en compte a l’hora de fer la difusió: El cost i l’abast de la difusió. Hi ha multitud de maneres de difondre informació. Una d’elles és mitjançant una jornada en el marc de la qual es presenta l’informe; s’ha de tenir en compte, però, que sovint, bona part dels assistents a aquestes jornades són professionals especialitzats en la matèria que ja coneixen l’existència de l’estudi. Una segona alternativa per fer difusió consisteix en penjar la publicació elaborada a la pàgina web de l’ens; es tracta d’una forma de difusió ben econòmica però amb un abast incert ja que els estudis són difícils de ser localitzats a la gran biblioteca de proporcions siderals que és internet. Una tercera alternativa de difusió és mitjançant una distribució del tiratge imprès de l’estudi via tramesa postal; una alternativa cara.

Si es pretén divulgar de forma econòmica i exhaustiva un estudi, renunciar al servei dels mitjans de comunicació és un luxe. Tenint en compte que els mitjans de comunicació cerquen, infatigables, primeres matèries per arreu, un exèrcit de professionals amb un bagatge secular en difusió d’informació està disposat a mobilitzar-se a canvi de notícies.

Per a que la relació entre els mitjans de comunicació i els generadors d’informes sigui simbiòtica cal que uns siguin conscients de les necessitats dels altres. Un vol difusió de l’informe i l’altre vol una notícia. La publicació d’un informe no és pas una notícia; conseqüentment, els mitjans de comunicació mai no difondran un titular del tipus ‘S’ha editat la desena edició de l’Anuari estadístic de Manresa’. La notícia ha de ser dins la publicació que es presenta. Ara bé, pretendre que el periodista dediqui bona part de la seva jornada laboral a omplir només mitja pàgina del diari és una quimera. Així doncs, ja es pot descartar que el periodista revisarà les cinc-centes pàgines de quadres d’un anuari estadístic o es llegirà un informe socioeconòmic de més de dues-centes pàgines per sintetitzar-les en una foto, un quadre i un redactat de cinc mil caràcters. L’única alternativa per satisfer els de premsa és oferir una síntesi de les principals conclusions de l’informe. A partir de la síntesi, els mitjans de comunicació faran una tria per noticiar els aspectes que ells considerin més atractius amb un titular que capti l’atenció del lector. Evidentment que s’ha d’explicar bé allò que es vol difondre als companys de premsa, però un cop s’ha exposat una bona síntesi de l’estudi, la tasca s’ha acabat i fins aquí ha arribat la responsabilitat de l’equip de treball.

Si després no agrada l’enfocament que el diari ha donat a la notícia, pega. Si el titular no és adequat, pega. Si l’article del diari apareix farcit d’inexactituds, pega. Independentment del titular del diari i del contingut de l’article, la difusió ja està feta. L’autor de la informació generada només té la responsabilitat de vetllar pel rigor del seu estudi i per explicar-lo bé a premsa.

Un cas concret. No fa pas gaire, la UNFPA (United Nations Population Fund) va presentar l’interessant informe de l’estat de la població mundial del 2011. Aquell dia els informatius van dedicar importants espais al tema. Malgrat que els d’UNFPA havien posat un rètol ben gros al costat d’un bebè que deia que es tractava SUPOSADAMENT del bebè set mil milions, ‘Salubong… Welcoming the Philippines’ Symbolic 7 Billionth Baby’, el titular dels informatius va ser que l’habitant 7.000.000.000 és de Filipines i es diu Danica May Camacho. Un titular imprecís en el sentit que van ometre el ‘suposadament’, però ben efectiu en el sentit que va fer saber al públic que existeix l’estudi. Es suposa que qui ha decidit gastar cent euros en el rètol que diu ‘simbòlic 7.000.000.000’ deu estar ofès amb el titular, però el seu enuig no té major transcendència. Si el titular ha de ser una síntesi del que diu l’informe, el titular és erroni; si el titular serveix per fer saber al gran públic de l’existència de l’informe, el titular és encertat.

Els mitjans de comunicació que tracten aspectes menys transcendentals van estar més precisos. Tinc entès que el diari Sport, per una banda, va mencionar, en pàgines interiors, que el nen de Laos que surt a la foto portant una gibrella al cap farcida d’ampolles de refrescos per vendre a la pàgina olímpica (pàgina 92) de l’informe de l’estat de la població mundial del 2011 vesteix una samarreta del Barça. L’Anne Igartiburu, per altra banda, va dedicar deu minuts del glamurós programa ‘Corazón, corazón’ a parlar sobre la Danica, ‘una nena d’origen humil, però amb un futur esperançador’.

Independentment que el públic s’assabenti a partir dels informatius, del diari Sport o del programa ‘Corazón, corazón’ de l’existència de l’informe, el veritablement interessant és que tothom sap que existeix l’informe. Sabent de la seva existència, trobar-lo és bufar i fer ampolles.

La responsabilitat del rigor d’un estudi i de vetllar per una difusió econòmica i àmplia recau en el coordinador. La responsabilitat de la redacció de la notícia recau en els mitjans de comunicació. Si el coordinador de l’estudi pretén influir en l’enfocament del tractament periodístic que s’ha de donar a l’informe, s’equivoca. No és la seva feina.

Ramon Culleré

Sistema d’informació d’activitat econòmica

Ajuntament de Manresa

Una proposta d’estudi de la mortalitat a nivell de secció censal: el projecte d’atles de mortalitat de Mataró 2000-2009 (II)

El post de la setmana passada finalitzava explicant l’ús de mètodes bayesians de suavització espacial per tal de mitigar l’efecte distorsionador de les fluctuacions aleatòries. Però abans de continuar explicant tota la metodologia estadística, creiem important descriure dos moments del projecte que ens semblen cabdals per tots aquells que vulguin posar-lo en marxa.

En primer lloc, l’obtenció de la base de dades amb l’adreça de la persona difunta per part del Registre de Mortalitat de Catalunya. Cal apuntar que es tracta d’una cessió temporal que implica seguir un complex i llarg procediment administratiu que acaba concretant-se en la signatura d’un acord de tractament de dades i un seguit d’autoritzacions que de forma explícita indiquen el tipus d’ús que es pot donar a les dades i les persones autoritzades per poder-ho fer entre el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i l’entitat sol·licitant de les dades, en aquest cas concret l’Ajuntament de Mataró. Paga la pena destacar que entre els aspectes més rellevants de l’acord està l’obligació de destruir la base de dades al complir-se els sis mesos de la seva cessió. Certament es tracta d’un farragós procediment administratiu, que dista molt d’altres processos per aconseguir registres individualitzats anonimitzats com és el cas, per exemple, de la Mostra Continua de Vides Laborals que proporcionala Seguretat Social.

En segon lloc, per poder fer l’agregació de les adreces a nivell de secció censal, calia depurar i georeferenciar una base de dades de més de vuit mil registres, en la qual aquestes adreces estaven posades de totes les maneres imaginables. Així mateix, un cop homogeneitzades les adreces i agregades per secció, cal automatitzar d’alguna manera el tediós procés de càlcul de les freqüències esperades i de les raons de mortalitat estandarditzades (RME), que recordem, implica l’estandardització per sexe i edat de cada causa i per cada secció censal. En aquesta etapa prèvia fonamental voldríem destacar el paper i l’ajuda de Toni Braza Moreno, company diplomat en estadística i programador informàtic que ha estat treballant estretament amb el Servei d’Estudis i Planificació en el marc d’un pla d’ocupació durant la segona meitat del 2011.

Per a fer l’anàlisi pot seguir-se el protocol elaborat en el projecte MEDEA.  A partir dela RME es calculen el riscos relatius suavitzats (RRs) per a cada secció censal mitjançant models condicionals autoregressius desenvolupats per Besag, York i Mollie. Es tracta d’un model lineal espacial de Poisson amb casos observats com a variable dependent, esperats com offset, i dos termes d’efectes aleatoris que es tenen en compte: el primer, els efectes que varien de forma estructurada en l’espai (contiguïtat de les seccions censals); i el segon, una component que modelitza l’efecte que varia entre les seccions censals d’una forma desestructurada (heterogeneïtat de les seccions censals). El model pren la forma següent:

O[i] ~ dpois(mu[i])

log(mu[i]) <- log(E[i]) + alpha + S[i] + eta[i]

On; O[i] és el nombre de casos observades a la secció i; E[i] són els casos esperats a la secció i; mu[i] és el risc relatiu en la secció i; alpha és la constant; S[i] és l’efecte aleatori espacial i eta[i] l’efecte aleatori no espacial.

L’efecte aleatori no espacial se suposa distribuït normalment amb mitjana zero i variança constant. Per a l’efecte aleatori espacial, s’utilitza un model condicional autoregressiu CAR. Aquesta aproximació, la més habitual i computacionalment més senzilla, aproxima la dependència espacial com un promig de l’efecte espacial de les seves àrees veïnes, tal i com vam plantejar Clayton i Kaldor. Aquesta distribució pren la informació a priori de totes les seccions i, posteriorment, per a cada secció, fa una estimació del risc relatiu suavitzat (RRs) que és un compromís entre la RMEbruta i la informació de les seccions que l’envolten. A grosso modo, el model el que fa és equiparar el valor d’aquelles seccions amb pocs casos i poca població al valor promig obtingut per les seves seccions veïnes, mentre que aquelles que compten amb una població prou gran i un nombre de casos prou elevat mantenen els seus propis valors o es veuen menys afectats. D’aquí que en aquests models sigui central la definició de l’estructura d’adjacències o de seccions veïnes.

El procés d’establiment dels valors a posteriori pels Riscos Relatius suavitzats és considerablement complex des del punt de vista computacional. Per aconseguir-ho es necessita estimar els paràmetres del model jeràrquic, per fer això s’empren tècniques de simulació; en aquest cas es fa servir el Gibbs Sampler, que pertany a la família de mètodes de Monte Carlo i Cadenes de Markov (MCMC), mitjançant el programa WinBUGS. Per fer això, i seguint el projecte MEDEA, en l’ajust es fan servir 3 cadenes, 200.000 iteracions amb un bur-in de 20.000 (nombre d’iteracions que es deixen de banda) i un thinning igual a 30 (nombre d’iteracions a partir del qual es guarden els paràmetres estimats). Un cop aplicat mitjançant aquest programa l’algoritme, s’obtenen les estimacions a posteriori dels riscos relatius, és a dir, les RME suavitzades ila PrP (probabilitat quela RME suavitzada sigui major que la unitat).

Intentar replicar només una part del projecte MEDEA suposa esforç considerable per a un ajuntament com el de Mataró, però tal i com diu la cançó de Lluis Llach, Ítaca, musicant el poema de Kavafis: “Quan surts per fer el viatge cap a Itaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences”.

 

Xavier Posada Arribas

Servei d’Estudis i Planficació

Ajuntament de Mataró

 

Una proposta d’estudi de la mortalitat a nivell de secció censal: el projecte d’atles de mortalitat de Mataró 2000-2009 (I)

En el post d’aquesta setmana i el de la propera, volem presentar el projecte de construcció d’un atles de la mortalitat de Mataró pel període 2000-2009. L’atles s’ha d’entendre com una eina que ha de permetre una anàlisi dels patrons geogràfics de la mortalitat a nivell de secció censal, sexe i causa de mort dels residents a Mataró no empadronats en residències de gent gran. Les dades de defuncions que nodreixen l’atles procedeixen del Registre de Mortalitat de Catalunya (RMC) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Els antecedents que ajuden a comprendre perquè el Servei d’Estudis i Planificació (SEP) de l’Ajuntament de Mataró es proposa portar endavant un projecte com aquest fan referència a raons tan de caràcter intern com extern. A nivell intern, des de fa alguns anys, el SEP ha realitzat diferents anàlisis agregades de la mortalitat pel conjunt de la ciutat a partir de les dades facilitades pel RMC. La metodologia d’explotació de les dades segueix la dels informes que anualment publica el RMC pel conjunt de Catalunya, les comarques i les Regions Sanitàries. Entre els temes que s’analitzen estan la mortalitat general, la mortalitat per causes (gran agrupació per 20 grups i 73 causes individuals seguint la classificació internacional de malalties (CIM10). Les comparacions dels patrons de mortalitat amb Catalunya es fan d’acord amb mètodes d’estandardització directa (“població tipus”) o indirecta (“taxes tipus”) segons sigui el cas, mortalitat evitable (prematura) segons llista del RMC i en base a la llista de consens, anys potencials de vida perduts, mortalitat infantil. La possibilitat de comptar amb un registre més acurat de la mortalitat perinatal (<7 dies + nascuts morts) i neonatal (<28 dies) permet ajustar de forma més precisa les estimacions que fem de l’esperança de vida en períodes de cinc anys dins de cada Estudi anual de la Població de Mataró.

A nivell extern, cal apuntar l’emergència de diferents experiències d’atles de mortalitat locals en àrees petites a nivell municipal i de comunitat autònoma, essent en el context espanyol, el referent teòric i metodològic de tots ells el projecte MEDEA (mortalidad en áreas pequeñas españolas y desigualdades socio-económicas y ambientales). Aquest és un projecte que ha implicat a deu equips universitaris de recerca en l’estudi de les desigualtats en la mortalitat en diferents ciutats espanyoles en el període 1996-2003, posant en relació la desigualtat de salut amb altres desigualtats socioeconòmiques. Es tracta del primer estudi que pren la secció censal com unitat socio-territorial bàsica d’anàlisi i que fa servir mètodes estadístics que tenen en compte l’estructura geogràfica de la ciutat objecte de l’anàlisi. Les exigències d’aquest tipus d’anàlisi permeten entendre perquè la seva aparició i consolidació ha estat paral·lela a l’extensió dels sistemes d’informació geogràfica (SIG) i a la major potència dels sistemes informàtics.

L’aposta del SEP és veure fins a quin punt és possible replicar els plantejaments teòrics i la metodologia d’anàlisi en una ciutat de grandària inferior a les del projecte MEDEA, com és el cas de Mataró, i veure quines són les principals dificultats a què cal enfrontar-se en un projecte d’aquest tipus. Conscients de les nostres limitacions, hem dirigit els nostres esforços a esbrinar els patrons geogràfics d’algunes causes de mortalitat però no hem entrat en l’elaboració i menys encara en la combinació dels indicadors de mortalitat i dels de privació espacial, qüestió aquesta que en canvi és central en el projecte MEDEA (Atlas de mortalidad en ciudades de España 1996-2003) i en els atles de major abast sorgits a partir d’aquell projecte.

L’enfocament tradicional d’aquests atles ha estat la representació de les raons de mortalitat estandarditzada (RME). Aquesta és la raó entre la mortalitat observada i la mortalitat esperada si el risc per a cada grup d’edat fos el mateix que en certa població de referència. Aquesta raó és un estimador del risc relatiu (RR) d’una àrea en relació amb el del grup considerat de referència. En el cas de Mataró, les taxes tipus de referència per fer l’estandardització són les de Catalunya de l’any 2005 per sexe, trams d’edat i causa de mortalitat. Prenem aquest any per trobar-se en el mig del període objecte d’estudi 2000-2009.

No obstant això, l’ús directe de les RME presenta un problema: depenen en gran mesura de la grandària poblacional de l’àrea d’estudi; de manera que àrees amb poca població mostren fortes oscil·lacions dels paràmetres de mortalitat estimats; fenomen aquest que ocorre amb major freqüència quan les seccions censals sobre les quals s’obtenen aquestes taxes són petites, fent que les nostres interpretacions del patró geogràfic puguin ser errònies. Això és el que explica perquè en aquest tipus d’estudis s’empren mètodes bayesians de suavització espacial que permeten eliminar o mitigar l’efecte distorsionador de les fluctuacions aleatòries. Cal recordar que l’essència dels enfocaments bayesians, a diferència dels mètodes estadístics tradicionals, és que no es limiten a la informació empíricament conseguida sinó que la combinen amb els criteris que posseeixi a priori l’investigador/a. D’aquesta integració s’obté una visió a posteriori que constitueix la base de les inferències següents.

En aquest post s’han presentat algunes nocions i bases utilitzades per a la construcció d’un atles de mortalitat a nivell local. En el post de la setmana vinent s’explicarà el procés administratiu i estadístic inicial per al cas concret de Mataró.

 

Xavier Posada Arribas

Servei d’Estudis i Planficació

Ajuntament de Mataró