No és a nivell de seccions, pero a qui li interessi l’anàlisi del traspàs de vots entre partits i entre abstencions i vot i viceversa a les darreres eleccions, l’ICPS ha tret recentment un treball de referència:

“Una estimació dels fluxos de vot a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 a partir de les dades del Sondeig de l’ICPS”

http://www.icps.es/archivos/Quaderns/Q01_cat.pdf

Per salut mental, les paradoxes i els misteris estadístics queden reservats a cercles acadèmics. L’estadística, en l’àmbit dels observatoris locals, només és pràctica en el seu nivell més bàsic. A un nivell estadístic superior, quan cal dedicar més esforços en explicar la metodologia que no pas el resultat, l’estadística pot deixar de ser una eina per convertir-se en un destorb.

La senzillesa és factor clau i la prova d’en Fermi treballa en aquesta línia. És cert que existeix el risc de donar un resultat contrari al que es donaria si es disposessin de més dades. Però també és cert que es tendeix a prendre els registres administratius com a dogma de fe quan, sovint, els registres contenen molta informació sense depurar. El perill d’un mal ús de la prova d’en Fermi existeix en la mateixa mesura que existeix el perill d’un mal ús de les dades de registre.

Paradoxes estadístiques de banda, un bon ús de la prova d’en Fermi, un bon ús de l’estadística d’alt nivell o un bon ús dels registres administratius ha de conduir, inexorablement, a una diagnosi encertada.

Ramon Culleré

És cert que els registres administratius i les estadístiques oficials conformen una zona de confort, però els estudiosos dels àmbits locals no poden ser burgesos acomodats. Arribant més enllà del que proclama l’article ‘Sense restriccions’, els exercicis que vostè anomena ‘atrevits’ no s’haurien de fer només en els casos en els quals no es disposa de registres administratius, sinó que els exercicis atrevits s’haurien d’elaborar sempre. No haurien de ser exclusivitat de les fases de foscor estadística. Dades oficials i exercicis atrevits són complementaris. I tal com diu vostè: ‘A més, és més divertit’.