L’escull d’un sistema d’avaluació prestigiós

23 maig 2014

Una pràctica ancestral de les acadèmies de conduir era distribuir els alumnes en dos grups. D’aquesta manera, assignaven els alumnes que volien aprendre a conduir a un primer grup i els que volien aprovar l’examen del carnet de conduir a un segon grup. A dia d’avui, com que els alumnes només accepten matricular-se en el segon grup, el dels que volen aprovar el carnet de conduir, les acadèmies s’han especialitzat en generar aprovadors d’exàmens més aviat que en generar conductors capacitats.

 Imatge

L’evolució de les acadèmies de conduir, passant de ser indrets on s’ensenya a conduir a ser indrets on es prepara la clientela per obtenir un resultat positiu en un examen, és pròpia d’àmbits en els quals el sistema d’avaluació ha adquirit una rellevància notòria. Quan el sistema d’avaluació roman constant i es consolida, el temari subjecte a avaluació tendeix a ser modificat. En l’exemple citat en el primer paràgraf, el contingut ensenyat a les acadèmies passa de ser perícia en la conducció a perícia en passar un examen. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Aconseguirem una administració eficient?

13 maig 2014

Donant un cop d’ull a la pàgina web de novagob, una xarxa social d’administració pública, vàrem trobar l’article de Gerardo Bustos, interessant, entretingut i preocupant alhora. El seu títol: Las administraciones sumergidas. L’article, que es refereix a l’administració de l’estat, descriu l’entramat d’estructures de funcionament de l’administració que contrasten amb la realitat formal i identifica diferències significatives entre elles. Així, va assenyalant els diferents tipus de figures singulars que, com apunta, tendeixen al creixement constant, a assumir funcions específiques i a dotar-se de personal propi de manera estructurada. Una frase de l’article ens orienta en la magnitud i diversitat de tipologies: “Los casos son tantos como la imaginación da de sí. Una fauna rica y variada”. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


I 172 posts després… Què?

11 abril 2014

Inspirat per l’entrada Análisis del discurso de Navidad del Rey de España 2013 i també per la imatge apareguda en el diari El País el dia següent que el Congrés dels Diputats rebutgés la Proposició de Llei Orgànica de la delegació de la Generalitat de Catalunya de la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya (feu clic aquí) m’ha semblat interessant intentar veure de què hem parlat en el blog del Perfil de la Ciutat. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Canviant de paradigma econòmic

4 abril 2014

mapa_hpi

Ja fa més de tres anys que des d’aquesta Web plantejàvem i parlàvem sobre una nova perspectiva d’anàlisi de l’economia i l’activitat dels països. Des del principi bàsic i senzill, però ple del sentit comú, que estar aturat en un embús durant hores o fumar-se dos paquets de tabac al dia mai pot contribuir al benestar d’una societat, però que en canvi sí contribueixen en l’increment del PIB, cada cop hi ha més veus que aposten per la necessitat d’aplicar una alternativa d’indicadors que mesurin de manera més efectiva l’estat global de les persones. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Comença a perdre hegemonia el PIB?

11 novembre 2013

El passat mes d’octubre l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) difonia les dades del PIB de 2010, per comarques i municipis.

Explica a les notes metodològiques que les estimacions del PIB comarcal i municipal de Catalunya canvien de base comptable i adopten la base 2008, amb els resultats dels comptes econòmics anuals de Catalunya com a referent metodològic.. També argumenta que aquests canvis de base comptable permeten actualitzar i homogeneïtzar els criteris metodològics acordats internacionalment i que la implicació més rellevant és l’adaptació de les estimacions a la Classificació catalana d’activitats econòmiques 2009, congruent amb la classificació internacional NACE revisió 2. La població de referència dels municipis i comarques de Catalunya són les estimacions de població a 1 de juliol. A la base antiga, aquesta població de referència era el Padró municipal d’habitants.

En l’àmbit municipal l’Idescat publica també els valors afegits bruts d’onze branques d’activitat econòmica, si el municipi té més de 45.000 habitants, i agrega les dades en els grans sectors d’activitat quan el municipi té entre 5.000 i 45.000 habitants.

Tot i que l’any 2008 el PIB per habitant a Catalunya (29.300 €) és superior al del conjunt de municipis del Perfil (26.200 €), l’evolució dels tres anys ha estat menys negativa al Perfil en què, malgrat que tots els municipis veuen decréixer la xifra entre 2008 i 2009, de mitjana ho fan en menor proporció que a la mitjana catalana (- 4,16% i -5,14%, respectivament). També entre l’any 2009 i 2010, és millor l’evolució del PIB als municipis de la Xarxa que al conjunt de municipis catalans, ja que mentre a Catalunya no hi va haver variació, els municipis del Perfil en conjunt veien créixer el PIB per càpita en un 1,16%. Per tant, es produeix una lleugera recuperació.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Si li posem números es manté l’optimisme?

3 octubre 2013

En una setmana com aquesta en el que tot i el repunt en les xifres d’atur el govern espanyol, a través del seu president, ha comunicat que es tracta ”del mejor dato de septiembre desde hace muchos años”, i que “este dato demuestra que la economia se está recuperando”, volem recordar la notícia que recentment publicaven els companys de Mataró sota el nom de “Entenent les dades del mercat de treball”, que es tractava d’un esforç d’anàlisi sobre la realitat del mercat laboral, i els diferents components i vies d’entrada i sortida del que es compon aquest.

L’article es fonamenta en que no tot gira al voltant del component atur registrat, sinó que també tenen un paper rellevant les afiliacions a la Seguretat Social, els fluxos migratoris, així com el fet que hi hagi més o menys persones que estan en situació de jubilació.

El perquè de la notícia dels companys de Mataró venia com a conseqüència de les xifres optimistes d’atur i dels new green shoots apuntats per part dels diferents governs i mitjans de comunicació de l’Estat. Entre les conclusions amb les que es tancava la notícia ens trobem amb que resulta molt complicat determinar una millora de la situació econòmica només per les xifres d’atur registrat, ja que existeix més d’un flux que condiciona la conjuntura econòmica.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Ens assemblem o no els municipis del Perfil de la Ciutat?

27 setembre 2013

Quan disposem d’un volum important d’informació (variables i registres), amb l’anàlisi clàssica descriptiva pot ser molt complicat (o quasi impossible) extraure’n alguna conclusió conjunta. És en aquest punt que ens pot interessar fer servir algun mètode (estadístic) que ens permeti sintetitzar (o agrupar) la informació disponible, per tal de facilitar la nostra anàlisi i arribar a conclusions a les quals amb l’estudi univariant habitual no seria possible d’arribar.

Vegem-ho amb un exemple: prenem la taula d’indicadors del capítol de Demografia del darrer Informe del Perfil de la Ciutat. Les dades que obtenim per al conjunt de municipis analitzats són les que s’observen en el quadre següent:

Taula

Amb aquesta informació podem veure que Santa Coloma de Gramanet és on menys creix la població en els últims deu anys o que Barberà del Vallès és el municipi que registra una taxa més baixa de població estrangera. Ara bé, intentar una anàlisi conjunta a partir de la visualització directa de la informació no seria un exercici senzill (Barberà i Santa Coloma tenen algun comportament comú?). Així doncs, ens plantejarem emprar un mètode estadístic de síntesi de la informació que ens permetrà resumir-ho en poques variables. L’anàlisi en qüestió és la de Components Principals: Aquesta anàlisi estadística consisteix a sintetitzar la informació disponible, tot reduint el nombre de variables disponibles i agrupant-les.

Així doncs, i fent servir en nostre programari d’anàlisi estadística habitual, R, obtenim els següents resultats després d’aplicar una anàlisi de Components Principals:

Resultats acp

Els resultats mostren que el més raonable seria reduir el nombre de variables a tres components principals. La justificació: amb tres components expliquem el 89% de tota la informació disponible, percentatge més que suficient (de fet, amb dues ja disposem d’un 71%, percentatge que també es podria considerar suficient). El pas següent serà etiquetar cada una d’aquestes components, a partir de la (cor)relació que tenen amb les nostres variables originals.

Component 1: correlacionada positivament amb les variables densitat i mitjana d’edat. Aquesta component resumiria la informació relacionada amb el grau de concentració de la població.

Component 2: la segona component està correlacionada, negativament, amb la variable envelliment. Per tant, aquesta component ens indica els municipis amb un menor pes de gent gran (i, en conseqüència, amb un més pes d’edats joves i madures).

Component 3: la tercera component està correlacionada positivament amb les variables taxa de fecunditat, taxa de natalitat i percentatge de població estrangera. Aquesta component ens indicaria els municipis amb un % de fecunditat més elevat.

Ara ja tenim sintetitzada la informació disponible, tot reduint el nombre de variables inicials (9) en 3 (components). El pas següent en la nostra anàlisi serà agrupar els nostres municipis a partir de les noves variables (components) obtingudes, donant resposta, així, al grau de semblança que tenen els municipis. És el que es coneix com a Anàlisi Clúster. Aquesta tècnica estadística és, en realitat, un conjunt de tècniques estadístiques que tenen com a objectiu agrupar elements semblants en grups o clústers. En aquest cas, el que emprarem serà el mètode jeràrquic o de classificació.

Utilitzant R, el resultat d’aplicar aquest mètode s’obté a continuació (en forma de gràfic):

Dendo

Amb el gràfic s’observa que els nostres municipis es poden classificar en cinc grups:

Un primer integrat pel municipi de Santa Coloma de Gramanet.

Un segon integrat pel municipi de Vic.

Un tercer integrat pel municipi de Manresa.

Un quart format pels municipis de Barberà del Vallès, Mollet i Rubí. Aquests municipis, doncs, formen un clúster de municipis que es caracteritzen per tenir una població més jove respecte de la resta de municipis analitzats.

I el cinquè clúster està integrat per la resta de municipis: Girona, Granollers, Lleida, Mataró, Sabadell, Terrassa i Vilafranca del Penedès. En aquest cas, aquests municipis no es caracteritzen per destacar, ni en un sentit ni em l’altre, amb cap de les components seleccionades.

Així doncs, i com a conclusió final, la utilització d’aquestes tècniques estadístiques ens ha permès veure el grau de semblança (o diferència) entre els municipis que formen part del Perfil de la Ciutat a partir d’una sèrie de variables originals, tot agrupant-les i generant-ne de noves a partir de les correlacions que s’estableixen entre les variables inicials i les components finals.

Observatori de l’Economia Local de Sabadell


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 710 other followers

%d bloggers like this: