L’atur de llarga durada

19 setembre 2014

Sembla que l’any 2014 pot registrar un canvi de cicle per a les persones aturades. Els darrers mesos els diaris, la televisió o la ràdio van plens de notícies i referències a la baixada del nombre de desocupats, tant de l’atur registrat com de l’Enquesta de Població Activa (ja s’ha comentat la diferència entre ambdues fonts en posts anteriors). Si bé en termes generals l’evolució de l’atur és positiva i la tendència registrada és a la baixa, s’amaguen moltes realitats en aquestes dades. Avui ens fixarem en una variable en concret: la durada de la demanda d’atur, i en concret l’atur de llarga durada. S’entén per aturat/da de llarga durada aquella persona que es troba en situació d’atur durant 12 mesos o més. Es tracta d’un col·lectiu que requereix especial atenció, ja que com senyalen els estudis del mercat de treball, com més temps està sense treballar una persona, menys possibilitats de trobar una nova ocupació. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


The Beatles, l’atur i Clinton

6 juny 2014

L’any 1968 The Beatles publicaven el tema Revolution. Posteriorment, la tornada d’aquest tema va ser utilitzat per la revista Time al març de l’any 1993 per postular-se en referència al canvi que suposà la victòria del demòcrata Bill Clinton en les eleccions presidencials del gener d’aquell mateix any als Estats Units.

Semblarà potser un pèl rocambolesc, però l’any 1992, Bush Sr.—president estatunidenc aleshores— tenia l’acceptació del 90% de la població dels Estats Units i,malgrat això, en un any de campanya Bill Clinton va capgirar la truita. El lema “The economy, stupid” feia èmfasi en una temàtica transversal com és la taxa d’atur (veure el post La formació, estúpid?). La taxa d’atur superior al 7% i l’esperit renovador i vital que impregnava la campanya de Clinton el van catapultar cap a la Casa Blanca. Hem de tenir en compte que la taxa d’atur actual allà, què es considera de crisi, és un terç de la que tenim tant a Espanya com a Catalunya. L’inici de la dècada dels 90 també suposà un increment de la taxa d’atur espanyola arribant a xifres superiors al 20% a l’Estat espanyol, és a dir, xifres comparables amb les actuals.

 

Font: per a Catalunya i Espanya el web de l'Idescat i per a EUA el web Bureau of Labor Statistics

Font: per a Catalunya i Espanya el web de l’Idescat i per a EUA el web Bureau of Labor Statistics.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Una foto de la població en relació a l’activitat

26 abril 2014

Fer una foto fixa i freqüent de la distribució de la població en relació amb l’activitat a escala local, esdevé un exercici que ha d’anar més enllà dels registres estadístics.

Amb una freqüència molt baixa aquesta instantània ens l’aporten els Censos de Població i per una anàlisi territorial superior una aproximació interessant és la que fa l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. En el seu Butlletí de fluxos del mercat de treball, en el cas de Catalunya (4t trimestre 2013) analitza els moviments registrats entre dos períodes pel que fa a la situació laboral dels treballadors: inactivitat, ocupació i atur.

Tornant a escala municipal, a partir de registres administratius i estimacions es pot fer una foto aproximada per 2013 de la distribució de la població en relació a l’activitat. Ja avancem que és una foto moguda, per diversos motius.

Quadre sinòptic Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La formació, estúpid?

28 febrer 2014

its the economics stupidHom diu —i ho diu també la Viquipèdia— que poc abans de les eleccions del 1992 als Estats Units, molts analistes consideraven George Bush pare com a guanyador virtual de la contesa electoral, gràcies a una popularitat rècord del 90% fonamentada en els seus èxits en política exterior i en el final de la guerra freda i de la del Golf Pèrsic. Així les coses, resulta que un tal James Carville, assessor de la campanya de Bill Clinton, va apuntar que l’estratègia per a la campanya electoral havia de centrar-se en aquelles qüestions de caire més quotidià. Per tal d’enfocar objectius, Carville va enganxar un cartell que, entre altres punts, resava el següent:

“L’economia, estúpid”

Era només un cartell pensat per a ús intern, però la frase va esdevenir una mena d’eslògan no oficial de la campanya de Bill Clinton que, així ho diuen, va resultar cabdal per a capgirar les previsions i derrotar finalment George Bush pare.

D’aleshores ençà, aquest eslògan —i tots els seus derivats— ha fet fortuna fins al punt d’encapçalar multitud d’al·legats en relació amb qualsevol qüestió que algú consideri de suma importància. La invocació provocadora  “…, estúpid” ha acompanyat, a més de l’economia, la inflació, la tecnologia, la cohesió social, la cultura, la igualtat, la formació… i també, és clar, el treball. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Recursos humans en ciència i tecnologia (RCHT): un indicador d’economia del coneixement

24 gener 2014

En l’economia del coneixement o un context en què es vulguin posar els fonaments per tendir-hi són molt importants els treballadors que la fan possible. Les economies desenvolupades necessiten persones amb si més no dos nivells d’especialització, d’una banda els propis treballadors que innovin o que explotin els descobriments i els empresaris que ho gestionin. Ambdós grups participen en la creació i utilització de coneixement.Contractes indefinits a RHCT

A l’hora d’acotar quins ho són o en formen part hi ha diverses definicions que es podrien aplicar. Una opció són els treballadors altament qualificats relacionats a amb la ciència i la tecnologia, i altra, per exemple els treballadors del coneixement per ocupacions i tasques.

L’OCDE concreta la primera com els professionals en sectors de coneixement, anomenats recursos humans en ciència i tecnologia (RHCT). Aquesta és la que farem servir aquí. Els identifica com els tècnics i professionals científics (nivell 2 de CCO11) i els tècnics i professionals de suport (nivell 3 de CCO11). En sentit estricte també inclou persones que treballen en determinats grups d’ocupació de directius (alguns inclosos en el nivell 1 de CCO11), però degut als nivells de desagregació de la informació disponible tindrem en compte els dos primers grups esmentats. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Fluxos de l’atur registrat

20 desembre 2013

descarga

Des de fa uns mesos, el Departament d’Empresa i Ocupació publica un informe anomenat fluxos de l’atur registrat. En aquest informe “es calculen els fluxos que es produeixen a l’atur registrat entre dos mesos consecutius. Així, la variació d’atur registrat d’un mes a un altre es pot entendre com el resultat de les permanències a l’atur, les sortides de l’atur i les entrades a l’atur”. El fet de poder disposar de les sortides i entrades de l’atur registrat és tota una novetat en les estadístiques del mercat laboral vistes fins ara i que ens poden apropar, una mica més, a la dada real de l’atur. Un altre tema és que les dades només estiguin disponibles a escala catalana i no local, com seria desig del qui redacta …

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Estimem molt la taxa d’atur

28 octubre 2013

Obtenir la taxa d’atur que sigui aplicable a escala local, actualitzable amb freqüència, comparable interterritorialment i que sigui un mètode barat, exclou les metodologies que inclouen una enquesta. Calcular-la a escala local és una quimera sobre la que s’ha anat fent progressos i aproximacions a partir de fonts d’informació registrals.

Ens queden els registres administratius on es puguin recollir variables assimilables a la població aturada i la població ocupada.

1 EPA

Aquest post és un breu exercici de comparació de dos mètodes, aplicats com a exemple a una comarca i un municipi. També s’apliquen a Catalunya per a poder posar-ho en relació als resultats de l’EPA. A partir d’aquest exercici és pot concloure que:

- Els nivells d’atur són força diferents entre funció de la metodologia utilitzada: EPA, Taxes d’Activitat i Afiliació.

- Les fluctuacions són més altes en el cas de l’EPA (l’atur es copsa mitjançant enquesta).

- La posició relativa de cada territori es manté comparant els mètodes aplicats a escala local: les taxes fluctuen de forma semblant.

- La taxa d’atur del municipi estaria aproximadament un punt percentual per sobre la de Catalunya, i unes dècimes de punt per sota la taxa de la comarca.

La tendència d’evolució ha estat similar en els tres territoris, mantenint-se les diferències entre els mateixos. S’ha produït augment de l’atur de juny de 2012 a març de 2013 i disminució de març a juny en 2013. Això darrer ja havia succeït de març a juny de 2012. No s’inclouen les taxes de setembre 2013 atès que pel càlcul d’una d’elles calen dades d’afiliació, no publicades a dia d’avui.

En definitiva una opció seria, a l’hora d’estimar la taxa d’atur local, tenir en compte el diferencial (calculat amb un mètode consensuat) d’aquest àmbit territorial respecte Catalunya. Aleshores si el càlcul de la taxa d’atur més reconegut i estès és el que proporciona l’Enquesta de Població Activa (EPA), a nivell local es podria aplicar el diferencial estimat respecte la taxa catalana que mostra l’EPA.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 699 other followers

%d bloggers like this: