Factors d’exclusió i indicadors socials

17 novembre 2014

En altres ocasions hem parlat al bloc sobre l’exclusió social, la pobresa o la vulnerabilitat de la població i de com mesurar-les. Els estudis sobre la pobresa, vinculada tradicionalment a factors de tipus econòmic i posteriorment vinculada a altres factors com la privació a l’accés a determinats bens i serveis posa de manifest les fortes desigualtats socials en aquests àmbits estudiats. No obstant les millores metodològiques aconseguides amb els estudis quan a comparabilitat, quan a mesura de la intensitat o desenvolupant anàlisis més dinàmiques, segueixen basant-se, la majoria dels casos, en la dimensió econòmica. La pobresa és finalment considerada com un factor de risc d’exclusió social. Amb la constatació que en l’exclusió hi intervenen molts altres factors, que és multidimensional i complexe, que sorgeixen nous perfils de marginalitat, es fa necessària la identificació, quantificació i descripció el més dinàmica possible del procés amb una metodologia coherent amb la seva multidimensionalitat: laboral, formativa, familiar i social, etc., de les persones i famílies afectades. Més ampli encara quan s’afegeixen en la conceptualització les dimensions anomenades “subjectives”: aspectes culturals i socials, necessàries per entendre la intensitat i extensió amb que es pateix a nivell individual i a nivell social global. La convivència de tots els perfils en el territori; des de la precarietat o vulnerabilitat fins a l’exclusió social severa. En definitiva la complexitat de mesurar el que conceptualment és complex i sobre el que no hi ha massa consens.

exclusion-social_560x280

Els autors del treball “La exclusión social en España: un espacio diverso y disperso en intensa transformación” publicat el 2011, van construïr un indicador sintétic a partir d’una batería àmplia de 35 indicadors amb dos objectius: que facilités l’anàlisi de l’exclusió social, identificant les llars que Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Detroit(s) *

7 novembre 2014

1374225185_460363_1374227656_album_normal

Ho confesso: he estat assidu d’aquests realities americans de negociants d’articles de segona mà i prestamistes que passaven al canal eXplora els vespres. Saber què fan els personatges, com es comporten, amb quina rampoina tracten, la seva valoració i la intervenció d’especialistes taxadors, com tanquen la negociació, etc, provoca una especial atracció. Pura tafaneria, si es vol: a banda d’una certa emoció pels desenllaços, aparentment no hi sembla haver perdedors, sinó que sovint ambdues parts hi surten satisfetes; si no en el preu, sí en la informació rebuda sobre el valor històric o la utilitat de les peces. Malgrat això, analitzant-ho fredament i ja sigui només pel fet d’haver de desprendre’s amb urgència d’artefactes familiars –alguns carregats d’emotiva memòria–, les escenes que es produeixen no són innòcues: gran part dels clients hi van per necessitat i no per una rara afecció al regateig.

D’aquests programes, el que més crida l’atenció, per espectacular i histriònic, és “Hardcore Pawn” (intitulat en castellà “Empeños a lo bestia”), encarnat per Les Gold i llur fills, Seth i Ashley, que governen amb especial duresa un d’aquests establiments, l’American Jewelry & Loan, situat en una enorme nau a la perifèria de Detroit. El què interessa no és tant els conflictes entre l’equip de venda o la interacció amb el públic (en el qual es fa més èmfasi en aquesta sèrie, que no pas en la importància dels productes sobre els quals transaccionen), sinó la sociologia mateixa del negoci i dels clients. Aquesta sociologia marca la diferència entre les versions de Las Vegas, Chicago i Detroit o amb les més sofisticades de caça-tresors al Canadà o al Middle West dels Estats Units. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Risc de migració d’ocupacions

24 octubre 2014

La disminució de costos en les telecomunicacions i el transport porta a un creixent comerç de tasques internacional. I això ens porta a una nova situació on l’ajustament per avantatges competitius entre països o zones no implicaria sempre o no només deslocalitzacions d’activitats (empresa) sinó també migracions de tasques (ocupacions). En últim terme l’afectació del comerç internacional no sempre afectaria a treballadors poc qualificats. Aquest procés, anomenat offshorability, que es podria traduir per migració d’ocupacions, afecta de forma més intensa a tasques que requereixen un alt nivell de qualificació dels treballadors, procés analitzat en primer terme per autors com Blinder -How Many US Jobs might be offshorable ?- o van Welsun i Reif -Potential offshoring: evidence fron selecter OECD countries-.

Offshorability

Blinder va construir un rànquing subjectiu d’offshorability diferenciant-lo en quatre categories segons el grau d’offshorabilitat (molt offshorable, offshorable, no offshorable i altament no offshorable) puntuant cada ocupació segons diverses variables: en quina mesura l’ocupació es duu a terme dins les fronteres nacionals, distància del treballador i el lloc de treball, si tota la unitat de treball ha d’estar dins les fronteres, etc. Van Welsum i Reif van en la mateixa línia a partir de quatre criteris: ús intensiu de les TIC, de si el producte pot ser objecte de comerç o transmissió basat en les TIC, l’alt contingut de coneixement que es pugui codificar, i el grau de contacte personal directe al públic/client o atenció cara a cara.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Polígons comercials clònics

27 agost 2014

En el post anterior, s’insinuava que els eixos comercials de les ciutats tendeixen a assimilar-se, i també es deia que els polígons comercials de les afores de les ciutats catalanes ja són, a dia d’avui, força similars. En el post actual, s’exposa un senzill cas pràctic en el qual s’avaluen les similituds o, si es vol, les diversitats de deu centres comercials. Aquest mateix exercici podria ser dut a terme a nivell de polígons comercials ubicats en àrees perifèriques de ciutats o bé a nivell dels principals eixos comercials de les ciutats.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Cercles de Comparació Intermunicipal. Tenim més feina feta de la que coneixem.

11 agost 2014

Cercle visió òptica

Al darrer article publicat al bloc parlàvem de l’avaluació de polítiques en l’àmbit local arran de la jornada que va organitzar Ivàlua el 3 de juliol passat. Lídia Mallorquí, de l’equip de Serveis Socials de l’Ajuntament de Girona, va participar en la taula rodona “L’avaluació a l’Àmbit local: quatre ciutats ens parlen de la seva experiència” i va oferir-nos el recull de les principals aportacions de la jornada, des de la seva experiència com a tècnica en avaluació.

La jornada pretenia conèixer les iniciatives sobre avaluació que existeixen a escala local a Catalunya, recollir els principals reptes a què hem de fer front els ajuntaments si volem avaluar un programa propi i presentar instruments de fàcil adopció, com disseny de programes basats en l’evidència i millora de la disponibilitat de dades.

A partir dels materials de la jornada disponibles a la web d’Ivàlua observem que es va parlar de conceptes com la rendició de comptes, impulsada per necessitat de justificació o per voluntat de millora, la innovació, la transparència i el govern obert, la disponibilitat de dades, la necessitat de recollida d’informació, etc.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Dispersió dels preus de l’habitatge

23 juliol 2014

Més enllà de l’indicador “preu mitjà per metre quadrat dels habitatges” seria interessant disposar de mesures de dispersió. És a dir, conèixer la variabilitat de la distribució dels preus, com aquests són propers o allunyats de la mitjana, com d’homogenis són, etc. Per això, és clar, caldria disposar de tots els valors.

Una forma d’obtenir la distribució dels preus és mitjançant els portals immobiliaris (vegeu al final del post “A tenir en compte”). Per que sigui senzill s’ha obtingut cinc valors dels preus dels pisos. Un és l’anomenat mediana o percentil 50, valor que ocupa la posició central en un conjunt de dades ordenat. Els altres quatre són els valors sota els quals hi ha el 90% dels preus (percentil 90), el 75% dels preus, el 25%, i el 10%.

Preus dels pisos, mediana i percentils

Entre les variables que determinen els preus hi ha les que tenen a veure amb les característiques del parc de pisos (tipologia de pisos, acabats, antiguitat, …), i altres com la dimensió del municipi, capitalitat de província o comarca o no, distància a Barcelona (entre els de l’AMB), municipi compacte o dispers, distribució dels pisos oferts per barris, etc.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Disparitat d’esforços per comprar un habitatge

10 juliol 2014

pisos_venda_font

Les famílies, principalment en el nostre Estat, destinen gran part de la seva renda en el pagament del lloguer o l’hipoteca de les seves llars. Com el mercat de lloguer té poc pes respecte l’habitatge en propietat, deduïm que la gran part de les persones centren els seus esforços financers en tenir ple domini de la propietat a través del pagament de l’hipoteca. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 711 other followers

%d bloggers like this: