Canviant de paradigma econòmic

4 abril 2014

mapa_hpi

Ja fa més de tres anys que des d’aquesta Web plantejàvem i parlàvem sobre una nova perspectiva d’anàlisi de l’economia i l’activitat dels països. Des del principi bàsic i senzill, però ple del sentit comú, que estar aturat en un embús durant hores o fumar-se dos paquets de tabac al dia mai pot contribuir al benestar d’una societat, però que en canvi sí contribueixen en l’increment del PIB, cada cop hi ha més veus que aposten per la necessitat d’aplicar una alternativa d’indicadors que mesurin de manera més efectiva l’estat global de les persones. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Pugen o baixen els sous?

21 març 2014

Hom té certa tendència a analitzar si el sou li ha pujat o li ha baixat només observant la diferència del que cobra en un cert moment i el que cobrava en el mateix moment de l’any anterior. És un exercici lògic, però no real, del que realment ha variat el seu poder adquisitiu. En aquest post intentarem explicar cóm fer millor aquest càlcul i, alhora, fer veure com d’equivocats hem estat moltes vegades … Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Buidor immobiliària

21 febrer 2014

Excavadora

Dades recents de l’Institut Nacional d’Estadística han posat de relleu l’existència d’un gran número d’habitatges buits a diverses ciutats catalanes. Deixant de banda que les dades estan, per alguna ciutat, mal calculades, l’herència de l’etapa de bogeria immobiliària és una reserva ingent de pisos sense habitar. De pisos buits se’n troben de tota casuística dins l’ample ventall que va des de pisos nous que no han estat venuts fins a pisos inhabitables per estar en condicions precàries. A dia d’avui, una sensibilitat política prioritària comú és buidar els municipis d’habitatges buits. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Recursos humans en ciència i tecnologia (RCHT): un indicador d’economia del coneixement

24 gener 2014

En l’economia del coneixement o un context en què es vulguin posar els fonaments per tendir-hi són molt importants els treballadors que la fan possible. Les economies desenvolupades necessiten persones amb si més no dos nivells d’especialització, d’una banda els propis treballadors que innovin o que explotin els descobriments i els empresaris que ho gestionin. Ambdós grups participen en la creació i utilització de coneixement.Contractes indefinits a RHCT

A l’hora d’acotar quins ho són o en formen part hi ha diverses definicions que es podrien aplicar. Una opció són els treballadors altament qualificats relacionats a amb la ciència i la tecnologia, i altra, per exemple els treballadors del coneixement per ocupacions i tasques.

L’OCDE concreta la primera com els professionals en sectors de coneixement, anomenats recursos humans en ciència i tecnologia (RHCT). Aquesta és la que farem servir aquí. Els identifica com els tècnics i professionals científics (nivell 2 de CCO11) i els tècnics i professionals de suport (nivell 3 de CCO11). En sentit estricte també inclou persones que treballen en determinats grups d’ocupació de directius (alguns inclosos en el nivell 1 de CCO11), però degut als nivells de desagregació de la informació disponible tindrem en compte els dos primers grups esmentats. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La realitat de la racionalització bancària

2 gener 2014

banc_nacional_dinamarcaFoto: Banc Nacional de Dinamarca

Ara ja fa més de dos anys varem publicar una noticia que parlava del procés de racionalització que les entitats de crèdit de l’Estat Espanyol havien de portar a terme. Al llarg d’aquella notícia, sobre dades base de l’any 2007, es plantejava que la xarxa d’oficines bancàries estava totalment sobre dimensionada en comparació amb la que existia a la Unió Europea, concretament en la classificació UE-15, quedant Espanya amb un número d’oficines per cada 10.000 habitants que duplicava els resultats globals dels països UE-15, sense que hi hagués cap país que s’apropés a la ràtio espanyola.

Així mateix, en l’anàlisi realitzat en base a les dades dels municipis que confeccionaven la Xarxa del Perfil de la Ciutat en aquell moment, vam observar com també es superava de manera clara les ràtios europees, arribant inclús, com és en el cas de Mataró, a tenir més de 18 oficines bancàries per cada 10.000 habitants en el període comprés entre l’any 2007 i l’any 2009.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Què entenem per ‘Sector Cultural’?

27 desembre 2013

La rigidesa de les classificacions estadístiques tan conegudes per qui es dedica a treballar amb les escasses dades que disposem a nivell local sobre activitat econòmica dificulta tota mena d’aproximacions a sectors no convencionals. En el cas de voler calcular quin és el valor econòmic que aporta un sector tan maltractat darrerament com el cultural o quants ocupats o bé aturats acull en un determinat àmbit territorial haurem de recórrer a la bibliografia existent sobre el tema per tal de poder tenir una mica de llum que ens permeti extraure unes dades i no unes altres que ens oferiran una visió més o menys esbiaixada d’un sector de fronteres indefinides.

Nit de foc a Terrassa. FonT: Fons fotogràfic Ajuntament de Terrassa, 2008

Nit de foc a Terrassa. Fons fotogràfic Ajuntament de Terrassa, 2008

Les dades de què disposem es troben classificades d’una manera determinada (CCAE-09, IAE, CCO-11, etc.) i no d’una altra i la tasca que ens pertoca és triar quines hem d’incloure dins aquest sector i quines no, tasca gens fàcil i sempre subjectiva. De fet, ens trobem davant d’un problema molt semblant al que ens provoquen les demandes d’informació estadística sobre altres sectors emergents alhora que ‘incerts’: l’economia verda, les noves tecnologies, l’audiovisual, el lleure i l’oci, la societat de la informació, etc. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’equilibri existencial dels indicadors

22 novembre 2013

Fa dècades que, des d’àmbits academicistes, es predica la importància de recolzar les teories amb dades. El discurs ha arrelat i, a dia d’avui, resulta inèdit trobar argumentacions sense dades. Però no qualsevol dada és bona.

La seqüència lògica per elaborar un argument passa per obtenir, en una primera fase, les dades i, a partir d’aquestes, deduir unes conclusions. En la pràctica, però, resulta habitual fer el procediment invers. Primer s’escriuen unes conclusions i després es cerquen unes dades que les recolzin. D’aquesta manera, s’escodrinyen els números fins que aquests, exhausts, acaben dient el que l’amo vol que diguin. Els que treballen d’aquesta forma acostumen a fer un ús indegut de dades i indicadors.

Una virtut dels indicadors és que siguin senzills, però que siguin senzills no garanteix que l’indicador sigui bo. I un defecte dels indicadors és que siguin excessivament complexos. L’indicador complex en excés pot arribar a il·lustrar, però quan resulta de difícil comprensió esdevé un indicador inútil.

A dia d’avui coexisteixen dos corrents de pensament en auge. El primer corrent defensa els indicadors senzills. Els seguidors més fervents d’aquest corrent es caracteritzen per fer ús i abús d’indicadors tan senzills que esdevenen absurds. El segon corrent treballa amb indicadors ultracomplexos; els seus estatuts acaben sent farragoses notes metodològiques.

Un corrent alimenta l’altre. I, al mateix temps, un corrent contraresta l’altre. El dels senzills ve esperonat per l’animadversió a indicadors incomprensibles. I els seguidors dels indicadors complexos venen esperonats per la proliferació d’indicadors excessivament senzills. Tant la filosofia de la senzillesa com la de la complexitat guanyen adeptes. Els equilibrats, cada cop menys, són espectadors del partit de tennis que juguen els dos corrents mencionats.

Consultores privades dominen el corrent dels generadors d’indicadors d’alta sofisticació, ja que aquesta pràctica els permet una doble facturació: una primera per elaborar l’indicador i una segona per explicar-lo en una ponència. Aquests indicadors són, en el millor dels casos, efímers, en el sentit que només s’entenen, si s’arriben a entendre mai, en el moment en el qual el conferenciant explica les vicissituds de l’indicador. Però, engolits els dos croissants del pica-pica, ja ningú és capaç de recordar el significat de l’indicador.

Els seguidors dels indicadors senzills tendeixen a caure més simpàtics per la seva humilitat. El seu modus operandi és tremendament racional. Per exemple, són capaços de mesurar la presència a Internet a partir de cerques a Google. Així doncs, resulta que mentre en Ramon Culleré Córdoba té ‘aproximadament 2.040 resultats’, en Bill Gates en té ‘aproximadament 207.000.000 resultats’. Com que l’indicador sembla funcionar, pot ser aplicat per saber el posicionament a Internet dels municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat. Basant-se en aquest indicador, es dóna una relació inversament proporcional entre la longitud del nom de la ciutat i la seva presència a Internet. Així doncs, Santa Coloma de Gramenet, Vilafranca del Penedès i Barberà del Vallès estan mal posicionats a Internet. Per contra, Vic està molt ben posicionada. Destaca que Vic i Girona tenen una major presència a Internet que no pas Catalunya.

 Imagen

Al final, tots dos corrents convergeixen en un punt. Cap d’ells no arriba enlloc, tots dos utilitzen indicadors inútils. Un indicador ha de ser tan senzill com sigui possible, però vàlid. Al mateix temps, un indicador pot ser sofisticat fins el punt que pugui ser entès de forma directa. El bon professional que genera indicadors ha de saber trobar un cert equilibri entre l’absurditat i la incomprensibilitat, entre la senzillesa i la complexitat.

Ramon Culleré

Responsable del Servei d’estudis de l’Ajuntament de Manresa


Comença a perdre hegemonia el PIB?

11 novembre 2013

El passat mes d’octubre l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) difonia les dades del PIB de 2010, per comarques i municipis.

Explica a les notes metodològiques que les estimacions del PIB comarcal i municipal de Catalunya canvien de base comptable i adopten la base 2008, amb els resultats dels comptes econòmics anuals de Catalunya com a referent metodològic.. També argumenta que aquests canvis de base comptable permeten actualitzar i homogeneïtzar els criteris metodològics acordats internacionalment i que la implicació més rellevant és l’adaptació de les estimacions a la Classificació catalana d’activitats econòmiques 2009, congruent amb la classificació internacional NACE revisió 2. La població de referència dels municipis i comarques de Catalunya són les estimacions de població a 1 de juliol. A la base antiga, aquesta població de referència era el Padró municipal d’habitants.

En l’àmbit municipal l’Idescat publica també els valors afegits bruts d’onze branques d’activitat econòmica, si el municipi té més de 45.000 habitants, i agrega les dades en els grans sectors d’activitat quan el municipi té entre 5.000 i 45.000 habitants.

Tot i que l’any 2008 el PIB per habitant a Catalunya (29.300 €) és superior al del conjunt de municipis del Perfil (26.200 €), l’evolució dels tres anys ha estat menys negativa al Perfil en què, malgrat que tots els municipis veuen decréixer la xifra entre 2008 i 2009, de mitjana ho fan en menor proporció que a la mitjana catalana (- 4,16% i -5,14%, respectivament). També entre l’any 2009 i 2010, és millor l’evolució del PIB als municipis de la Xarxa que al conjunt de municipis catalans, ja que mentre a Catalunya no hi va haver variació, els municipis del Perfil en conjunt veien créixer el PIB per càpita en un 1,16%. Per tant, es produeix una lleugera recuperació.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Estimem molt la taxa d’atur

28 octubre 2013

Obtenir la taxa d’atur que sigui aplicable a escala local, actualitzable amb freqüència, comparable interterritorialment i que sigui un mètode barat, exclou les metodologies que inclouen una enquesta. Calcular-la a escala local és una quimera sobre la que s’ha anat fent progressos i aproximacions a partir de fonts d’informació registrals.

Ens queden els registres administratius on es puguin recollir variables assimilables a la població aturada i la població ocupada.

1 EPA

Aquest post és un breu exercici de comparació de dos mètodes, aplicats com a exemple a una comarca i un municipi. També s’apliquen a Catalunya per a poder posar-ho en relació als resultats de l’EPA. A partir d’aquest exercici és pot concloure que:

- Els nivells d’atur són força diferents entre funció de la metodologia utilitzada: EPA, Taxes d’Activitat i Afiliació.

- Les fluctuacions són més altes en el cas de l’EPA (l’atur es copsa mitjançant enquesta).

- La posició relativa de cada territori es manté comparant els mètodes aplicats a escala local: les taxes fluctuen de forma semblant.

- La taxa d’atur del municipi estaria aproximadament un punt percentual per sobre la de Catalunya, i unes dècimes de punt per sota la taxa de la comarca.

La tendència d’evolució ha estat similar en els tres territoris, mantenint-se les diferències entre els mateixos. S’ha produït augment de l’atur de juny de 2012 a març de 2013 i disminució de març a juny en 2013. Això darrer ja havia succeït de març a juny de 2012. No s’inclouen les taxes de setembre 2013 atès que pel càlcul d’una d’elles calen dades d’afiliació, no publicades a dia d’avui.

En definitiva una opció seria, a l’hora d’estimar la taxa d’atur local, tenir en compte el diferencial (calculat amb un mètode consensuat) d’aquest àmbit territorial respecte Catalunya. Aleshores si el càlcul de la taxa d’atur més reconegut i estès és el que proporciona l’Enquesta de Població Activa (EPA), a nivell local es podria aplicar el diferencial estimat respecte la taxa catalana que mostra l’EPA.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Si li posem números es manté l’optimisme?

3 octubre 2013

En una setmana com aquesta en el que tot i el repunt en les xifres d’atur el govern espanyol, a través del seu president, ha comunicat que es tracta ”del mejor dato de septiembre desde hace muchos años”, i que “este dato demuestra que la economia se está recuperando”, volem recordar la notícia que recentment publicaven els companys de Mataró sota el nom de “Entenent les dades del mercat de treball”, que es tractava d’un esforç d’anàlisi sobre la realitat del mercat laboral, i els diferents components i vies d’entrada i sortida del que es compon aquest.

L’article es fonamenta en que no tot gira al voltant del component atur registrat, sinó que també tenen un paper rellevant les afiliacions a la Seguretat Social, els fluxos migratoris, així com el fet que hi hagi més o menys persones que estan en situació de jubilació.

El perquè de la notícia dels companys de Mataró venia com a conseqüència de les xifres optimistes d’atur i dels new green shoots apuntats per part dels diferents governs i mitjans de comunicació de l’Estat. Entre les conclusions amb les que es tancava la notícia ens trobem amb que resulta molt complicat determinar una millora de la situació econòmica només per les xifres d’atur registrat, ja que existeix més d’un flux que condiciona la conjuntura econòmica.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 676 other followers

%d bloggers like this: