Risc de migració d’ocupacions

24 octubre 2014

La disminució de costos en les telecomunicacions i el transport porta a un creixent comerç de tasques internacional. I això ens porta a una nova situació on l’ajustament per avantatges competitius entre països o zones no implicaria sempre o no només deslocalitzacions d’activitats (empresa) sinó també migracions de tasques (ocupacions). En últim terme l’afectació del comerç internacional no sempre afectaria a treballadors poc qualificats. Aquest procés, anomenat offshorability, que es podria traduir per migració d’ocupacions, afecta de forma més intensa a tasques que requereixen un alt nivell de qualificació dels treballadors, procés analitzat en primer terme per autors com Blinder -How Many US Jobs might be offshorable ?- o van Welsun i Reif -Potential offshoring: evidence fron selecter OECD countries-.

Offshorability

Blinder va construir un rànquing subjectiu d’offshorability diferenciant-lo en quatre categories segons el grau d’offshorabilitat (molt offshorable, offshorable, no offshorable i altament no offshorable) puntuant cada ocupació segons diverses variables: en quina mesura l’ocupació es duu a terme dins les fronteres nacionals, distància del treballador i el lloc de treball, si tota la unitat de treball ha d’estar dins les fronteres, etc. Van Welsum i Reif van en la mateixa línia a partir de quatre criteris: ús intensiu de les TIC, de si el producte pot ser objecte de comerç o transmissió basat en les TIC, l’alt contingut de coneixement que es pugui codificar, i el grau de contacte personal directe al públic/client o atenció cara a cara.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Polígons comercials clònics

27 agost 2014

En el post anterior, s’insinuava que els eixos comercials de les ciutats tendeixen a assimilar-se, i també es deia que els polígons comercials de les afores de les ciutats catalanes ja són, a dia d’avui, força similars. En el post actual, s’exposa un senzill cas pràctic en el qual s’avaluen les similituds o, si es vol, les diversitats de deu centres comercials. Aquest mateix exercici podria ser dut a terme a nivell de polígons comercials ubicats en àrees perifèriques de ciutats o bé a nivell dels principals eixos comercials de les ciutats.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Cercles de Comparació Intermunicipal. Tenim més feina feta de la que coneixem.

11 agost 2014

Cercle visió òptica

Al darrer article publicat al bloc parlàvem de l’avaluació de polítiques en l’àmbit local arran de la jornada que va organitzar Ivàlua el 3 de juliol passat. Lídia Mallorquí, de l’equip de Serveis Socials de l’Ajuntament de Girona, va participar en la taula rodona “L’avaluació a l’Àmbit local: quatre ciutats ens parlen de la seva experiència” i va oferir-nos el recull de les principals aportacions de la jornada, des de la seva experiència com a tècnica en avaluació.

La jornada pretenia conèixer les iniciatives sobre avaluació que existeixen a escala local a Catalunya, recollir els principals reptes a què hem de fer front els ajuntaments si volem avaluar un programa propi i presentar instruments de fàcil adopció, com disseny de programes basats en l’evidència i millora de la disponibilitat de dades.

A partir dels materials de la jornada disponibles a la web d’Ivàlua observem que es va parlar de conceptes com la rendició de comptes, impulsada per necessitat de justificació o per voluntat de millora, la innovació, la transparència i el govern obert, la disponibilitat de dades, la necessitat de recollida d’informació, etc.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Dispersió dels preus de l’habitatge

23 juliol 2014

Més enllà de l’indicador “preu mitjà per metre quadrat dels habitatges” seria interessant disposar de mesures de dispersió. És a dir, conèixer la variabilitat de la distribució dels preus, com aquests són propers o allunyats de la mitjana, com d’homogenis són, etc. Per això, és clar, caldria disposar de tots els valors.

Una forma d’obtenir la distribució dels preus és mitjançant els portals immobiliaris (vegeu al final del post “A tenir en compte”). Per que sigui senzill s’ha obtingut cinc valors dels preus dels pisos. Un és l’anomenat mediana o percentil 50, valor que ocupa la posició central en un conjunt de dades ordenat. Els altres quatre són els valors sota els quals hi ha el 90% dels preus (percentil 90), el 75% dels preus, el 25%, i el 10%.

Preus dels pisos, mediana i percentils

Entre les variables que determinen els preus hi ha les que tenen a veure amb les característiques del parc de pisos (tipologia de pisos, acabats, antiguitat, …), i altres com la dimensió del municipi, capitalitat de província o comarca o no, distància a Barcelona (entre els de l’AMB), municipi compacte o dispers, distribució dels pisos oferts per barris, etc.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Disparitat d’esforços per comprar un habitatge

10 juliol 2014

pisos_venda_font

Les famílies, principalment en el nostre Estat, destinen gran part de la seva renda en el pagament del lloguer o l’hipoteca de les seves llars. Com el mercat de lloguer té poc pes respecte l’habitatge en propietat, deduïm que la gran part de les persones centren els seus esforços financers en tenir ple domini de la propietat a través del pagament de l’hipoteca. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La piràmide que ja no és piràmide

27 juny 2014

Aquesta setmana el Instituto Nacional de Estadística feia públics els resultats (provisionals) del Moviment Natural de la Població per l’any 2013. I aquests continuen mostrant la mateixa dinàmica del darrer quinquenni, la caiguda de la natalitat. Pel conjunt de Catalunya, la xifra se situaria en els 71.730 naixements, un 7,4% inferior a la xifra registrada l’any 2012 i un 19,6% inferior respecte del màxim obtingut l’any 2008 (89.249 naixements). Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’escull d’un sistema d’avaluació prestigiós

23 maig 2014

Una pràctica ancestral de les acadèmies de conduir era distribuir els alumnes en dos grups. D’aquesta manera, assignaven els alumnes que volien aprendre a conduir a un primer grup i els que volien aprovar l’examen del carnet de conduir a un segon grup. A dia d’avui, com que els alumnes només accepten matricular-se en el segon grup, el dels que volen aprovar el carnet de conduir, les acadèmies s’han especialitzat en generar aprovadors d’exàmens més aviat que en generar conductors capacitats.

 Imatge

L’evolució de les acadèmies de conduir, passant de ser indrets on s’ensenya a conduir a ser indrets on es prepara la clientela per obtenir un resultat positiu en un examen, és pròpia d’àmbits en els quals el sistema d’avaluació ha adquirit una rellevància notòria. Quan el sistema d’avaluació roman constant i es consolida, el temari subjecte a avaluació tendeix a ser modificat. En l’exemple citat en el primer paràgraf, el contingut ensenyat a les acadèmies passa de ser perícia en la conducció a perícia en passar un examen. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 700 other followers

%d bloggers like this: