Eixos comercials clònics

20 agost 2014

En el carrer principal de les ciutats del Far West, s’establien el Bank, el Saloon, la perruqueria, el fotògraf i la comissaria del Sheriff. De forma similar en aquest concepte comercial, bona part de les ciutats catalanes disposen d’un parell de carrers al llarg dels quals s’hi ubiquen els comerços més populars. En aquest eix comercial tendeixen a ubicar-se botigues de roba de marques conegudes, sucursals bancàries de les quatre entitats financeres que queden i algun indret de menjar ràpid de tipus Pans & Company o Burger King.

Foto eix comercial

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Disparitat d’esforços per comprar un habitatge

10 juliol 2014

pisos_venda_font

Les famílies, principalment en el nostre Estat, destinen gran part de la seva renda en el pagament del lloguer o l’hipoteca de les seves llars. Com el mercat de lloguer té poc pes respecte l’habitatge en propietat, deduïm que la gran part de les persones centren els seus esforços financers en tenir ple domini de la propietat a través del pagament de l’hipoteca. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


(Re)escrivint les polítiques industrials locals

4 juliol 2014
Planta de producció de l'empresa Lamp Lighting, a Terrassa

Planta de producció de l’empresa Lamp Lighting, a Terrassa

En molt poques ocasions fins ara, els governs locals de les corones metropolitanes han atinat a presentar, a formalitzar -almenys nominalment, així en lletres majúscules- el cos articulat d’una POLÍTICA INDUSTRIAL per als seus municipis.

Efectivament, hi ha escassos instruments publicats sobre una visió integrada d’accions i propostes operatives que donin forma, de manera explícita, a un corpus de gestió en matèria de política industrial a nivell municipal, com si aquella estigués únicament reservada a administracions superiors o tan sols als propis sectors empresarials. Sembla com si en les dècades passades hi hagi hagut por a apostar decididament pel desenvolupament de les activitats industrials o a manifestar obertament aquella aposta, quan la riquesa i el creixement dels llocs de treball estructurals provenia més d’aquell sector que de cap altre. I per la mateixa regla de tres, les successives crisis i/o recessions econòmiques en aquells municipis han anat aparellades a l’esmicolament d’aquella estructura, en ares a la creixent tecnificació, a l’eclosió de les activitats terciàries i a la deslocalització, sobre les que es va apuntar una nova era de diversificació, basada principalment en els serveis, més que en substituir les activitats industrials en declivi per nous subsectors productius. Una diversificació, doncs, que ha esdevingut principalment una terciarització, o el què és el mateix, en temps de bonança, la destrucció de negocis i llocs de treball de la indústria, mentre s’assistia a una creixent externalització de processos (abans considerats dins el sector) i a la ràpida eclosió dels serveis en l’estructura econòmica i el mercat de treball; sovint a la conversió de tallers i plantes de producció en magatzems, en centres logístics o àdhuc en comerços i grans superfícies de venda; que, a sobre, han anat distanciant els establiments industrials dels nuclis urbans, observant-se la paulatina desaparició del tramat dels oficis en la proximitat de la ciutadania. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El Registre Mercantil com a font d’informació empresarial

13 juny 2014

Diàriament, tots nosaltres veiem com es publiquen dades macroeconòmiques de diversa índole: la taxa d’atur, índex de morositat, IPC, altes i baixes a la Seguretat Social, creació de noves empreses, etc. Totes aquestes dades són, sens dubte, molt útils per anar configurant la imatge global que ens permetrà entendre el present i afrontar millor el futur. Però com que aquestes dades de nivell macro no ens descriuen la realitat municipal, no podem saber en quina mesura aquesta informació es tradueix en conseqüències o quina és la porció que ens toca. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Canviant de paradigma econòmic

4 abril 2014

mapa_hpi

Ja fa més de tres anys que des d’aquesta Web plantejàvem i parlàvem sobre una nova perspectiva d’anàlisi de l’economia i l’activitat dels països. Des del principi bàsic i senzill, però ple del sentit comú, que estar aturat en un embús durant hores o fumar-se dos paquets de tabac al dia mai pot contribuir al benestar d’una societat, però que en canvi sí contribueixen en l’increment del PIB, cada cop hi ha més veus que aposten per la necessitat d’aplicar una alternativa d’indicadors que mesurin de manera més efectiva l’estat global de les persones. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Diet for a Green Planet: menjar de proximitat i ecològic a les escoles de Mollet del Vallès

7 març 2014

DIET FOR A GREEN PLANETAquesta proposta de l’Ajuntament de Mollet del Vallès, que té com a objectiu principal  afavorir el menjar de proximitat i ecològic a les escoles de la ciutat, ha estat elaborada amb la col·laboració dels següents partners europeus: Polònia (ciutat de Lomza), Lituània (ciutat de Moletai) i Suècia (ciutat de Södertälje). La proposta ha estat escollida en la darrera convocatòria del programa europeu URBACT II, esdevenint així la xarxa de treball anomenada: Diet for a Green Planet. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Catalunya és un país de fires

14 febrer 2014

Catalunya és un espai de comerç i fires des de temps immemorials i han estat un eix articulador del nostre territori i un marc de relacions humanes. Durant els últims anys, l’aposta per l’especialització ha esdevingut el denominador comú de fires i mostres, les quals han anat evolucionat a la recerca de l’especificitat temàtica pròpia, amb la finalitat d’aconseguir millors resultats i convertir-se en referents territorials i sectorials.

Les fires segueixen sent un motor important en l’economia de Catalunya, malgrat la crisi econòmica que patim, i són “l’economia a peu de carrer” i un lloc ideal per a fer contactes i veure les noves tendències.

Segons les dades del Departament d’Empresa i Ocupació podem observar l’evolució del total de fires.

Evolució de les fires a Catalunya. 2010-2014

Tot i la petita davallada del 2012 el nombre de fires ha anat creixent cada any. L’any passat, a Catalunya es van celebrar 415 activitats firals d’àmbit català local i/o comarcal, internacional i estatal en elsmunicipis catalans i si ho comparem amb les fires previstes l’any 2014, hi ha un increment del 8,2% de fires, aquest increment avala la importància de les fires com a dinamitzador econòmic local, tot i que hi ha fluctuacions pels que fa a les fires internacionals-estatals segons les celebracions siguin en anys parells i senars.

Hi ha un total de 241 municipis catalans que en aquest 2014 realitzaran activitats firals, la distribució de l’activitat firal la podem fer per àmbit territorial i per comarques. Per àmbit territorial, veiem que l’àmbit metropolita (que inclou Barcelona ciutat i rodalies), que l’àmbit que té més fires (26,95%), seguit de les comarques gironines (20,93%), Comarques centrals (18,93%) i més despenjat es queda les terres de Ponent (9,58%).

Fires per àmbit territorial. 2014

Si fem la distribució de l’activitat firal per comarques veurem que totes les comarques tenen alguna activitat firal. El Barcelonès encapçala la llista amb 41 activitats firals, seguida del Bages amb 26, Osona amb 24, alt Empordà amb 21 i Vallès Oriental amb 20. La resta de comarques estan per sota de les 20 activitats firals.

Fires per comarques. 2014

Per demarcacions, les comarques de Barcelona són les que acolliran el major nombre de fires, concentrant gairebé la meitat de les activitats: 194 (43,21%) del total. Les comarques gironines comptaran amb 95 fires (21,16%), les comarques de Lleida 89 (19,82%) i, la demarcació de Tarragona acollirà un total de 71 esdeveniments firals (16,26%).

Si fem la distribució per sectors, veiem que el multisectorial és que encapçala les activitats firals amb 122, seguit de l’alimentació, vins, hoteleria i els seus equips amb 103, artesania i ceràmica amb 75 i a molta més distància es troba el sector de lleure, esport i turisme i ramaderia i avicultura amb 24 activitats cada una.

Fires per sectors

Maite Pascual

Àmbit de Promoció Econòmica

Ajuntament de Lleida


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 690 other followers

%d bloggers like this: