Risc de migració d’ocupacions

24 octubre 2014

La disminució de costos en les telecomunicacions i el transport porta a un creixent comerç de tasques internacional. I això ens porta a una nova situació on l’ajustament per avantatges competitius entre països o zones no implicaria sempre o no només deslocalitzacions d’activitats (empresa) sinó també migracions de tasques (ocupacions). En últim terme l’afectació del comerç internacional no sempre afectaria a treballadors poc qualificats. Aquest procés, anomenat offshorability, que es podria traduir per migració d’ocupacions, afecta de forma més intensa a tasques que requereixen un alt nivell de qualificació dels treballadors, procés analitzat en primer terme per autors com Blinder -How Many US Jobs might be offshorable ?- o van Welsun i Reif -Potential offshoring: evidence fron selecter OECD countries-.

Offshorability

Blinder va construir un rànquing subjectiu d’offshorability diferenciant-lo en quatre categories segons el grau d’offshorabilitat (molt offshorable, offshorable, no offshorable i altament no offshorable) puntuant cada ocupació segons diverses variables: en quina mesura l’ocupació es duu a terme dins les fronteres nacionals, distància del treballador i el lloc de treball, si tota la unitat de treball ha d’estar dins les fronteres, etc. Van Welsum i Reif van en la mateixa línia a partir de quatre criteris: ús intensiu de les TIC, de si el producte pot ser objecte de comerç o transmissió basat en les TIC, l’alt contingut de coneixement que es pugui codificar, i el grau de contacte personal directe al públic/client o atenció cara a cara.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Eixos comercials clònics

20 agost 2014

En el carrer principal de les ciutats del Far West, s’establien el Bank, el Saloon, la perruqueria, el fotògraf i la comissaria del Sheriff. De forma similar en aquest concepte comercial, bona part de les ciutats catalanes disposen d’un parell de carrers al llarg dels quals s’hi ubiquen els comerços més populars. En aquest eix comercial tendeixen a ubicar-se botigues de roba de marques conegudes, sucursals bancàries de les quatre entitats financeres que queden i algun indret de menjar ràpid de tipus Pans & Company o Burger King.

Foto eix comercial

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Disparitat d’esforços per comprar un habitatge

10 juliol 2014

pisos_venda_font

Les famílies, principalment en el nostre Estat, destinen gran part de la seva renda en el pagament del lloguer o l’hipoteca de les seves llars. Com el mercat de lloguer té poc pes respecte l’habitatge en propietat, deduïm que la gran part de les persones centren els seus esforços financers en tenir ple domini de la propietat a través del pagament de l’hipoteca. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


(Re)escrivint les polítiques industrials locals

4 juliol 2014
Planta de producció de l'empresa Lamp Lighting, a Terrassa

Planta de producció de l’empresa Lamp Lighting, a Terrassa

En molt poques ocasions fins ara, els governs locals de les corones metropolitanes han atinat a presentar, a formalitzar -almenys nominalment, així en lletres majúscules- el cos articulat d’una POLÍTICA INDUSTRIAL per als seus municipis.

Efectivament, hi ha escassos instruments publicats sobre una visió integrada d’accions i propostes operatives que donin forma, de manera explícita, a un corpus de gestió en matèria de política industrial a nivell municipal, com si aquella estigués únicament reservada a administracions superiors o tan sols als propis sectors empresarials. Sembla com si en les dècades passades hi hagi hagut por a apostar decididament pel desenvolupament de les activitats industrials o a manifestar obertament aquella aposta, quan la riquesa i el creixement dels llocs de treball estructurals provenia més d’aquell sector que de cap altre. I per la mateixa regla de tres, les successives crisis i/o recessions econòmiques en aquells municipis han anat aparellades a l’esmicolament d’aquella estructura, en ares a la creixent tecnificació, a l’eclosió de les activitats terciàries i a la deslocalització, sobre les que es va apuntar una nova era de diversificació, basada principalment en els serveis, més que en substituir les activitats industrials en declivi per nous subsectors productius. Una diversificació, doncs, que ha esdevingut principalment una terciarització, o el què és el mateix, en temps de bonança, la destrucció de negocis i llocs de treball de la indústria, mentre s’assistia a una creixent externalització de processos (abans considerats dins el sector) i a la ràpida eclosió dels serveis en l’estructura econòmica i el mercat de treball; sovint a la conversió de tallers i plantes de producció en magatzems, en centres logístics o àdhuc en comerços i grans superfícies de venda; que, a sobre, han anat distanciant els establiments industrials dels nuclis urbans, observant-se la paulatina desaparició del tramat dels oficis en la proximitat de la ciutadania. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El Registre Mercantil com a font d’informació empresarial

13 juny 2014

Diàriament, tots nosaltres veiem com es publiquen dades macroeconòmiques de diversa índole: la taxa d’atur, índex de morositat, IPC, altes i baixes a la Seguretat Social, creació de noves empreses, etc. Totes aquestes dades són, sens dubte, molt útils per anar configurant la imatge global que ens permetrà entendre el present i afrontar millor el futur. Però com que aquestes dades de nivell macro no ens descriuen la realitat municipal, no podem saber en quina mesura aquesta informació es tradueix en conseqüències o quina és la porció que ens toca. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Canviant de paradigma econòmic

4 abril 2014

mapa_hpi

Ja fa més de tres anys que des d’aquesta Web plantejàvem i parlàvem sobre una nova perspectiva d’anàlisi de l’economia i l’activitat dels països. Des del principi bàsic i senzill, però ple del sentit comú, que estar aturat en un embús durant hores o fumar-se dos paquets de tabac al dia mai pot contribuir al benestar d’una societat, però que en canvi sí contribueixen en l’increment del PIB, cada cop hi ha més veus que aposten per la necessitat d’aplicar una alternativa d’indicadors que mesurin de manera més efectiva l’estat global de les persones. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Diet for a Green Planet: menjar de proximitat i ecològic a les escoles de Mollet del Vallès

7 març 2014

DIET FOR A GREEN PLANETAquesta proposta de l’Ajuntament de Mollet del Vallès, que té com a objectiu principal  afavorir el menjar de proximitat i ecològic a les escoles de la ciutat, ha estat elaborada amb la col·laboració dels següents partners europeus: Polònia (ciutat de Lomza), Lituània (ciutat de Moletai) i Suècia (ciutat de Södertälje). La proposta ha estat escollida en la darrera convocatòria del programa europeu URBACT II, esdevenint així la xarxa de treball anomenada: Diet for a Green Planet. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 699 other followers

%d bloggers like this: