Canviant de paradigma econòmic

4 abril 2014

mapa_hpi

Ja fa més de tres anys que des d’aquesta Web plantejàvem i parlàvem sobre una nova perspectiva d’anàlisi de l’economia i l’activitat dels països. Des del principi bàsic i senzill, però ple del sentit comú, que estar aturat en un embús durant hores o fumar-se dos paquets de tabac al dia mai pot contribuir al benestar d’una societat, però que en canvi sí contribueixen en l’increment del PIB, cada cop hi ha més veus que aposten per la necessitat d’aplicar una alternativa d’indicadors que mesurin de manera més efectiva l’estat global de les persones. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Diet for a Green Planet: menjar de proximitat i ecològic a les escoles de Mollet del Vallès

7 març 2014

DIET FOR A GREEN PLANETAquesta proposta de l’Ajuntament de Mollet del Vallès, que té com a objectiu principal  afavorir el menjar de proximitat i ecològic a les escoles de la ciutat, ha estat elaborada amb la col·laboració dels següents partners europeus: Polònia (ciutat de Lomza), Lituània (ciutat de Moletai) i Suècia (ciutat de Södertälje). La proposta ha estat escollida en la darrera convocatòria del programa europeu URBACT II, esdevenint així la xarxa de treball anomenada: Diet for a Green Planet. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Catalunya és un país de fires

14 febrer 2014

Catalunya és un espai de comerç i fires des de temps immemorials i han estat un eix articulador del nostre territori i un marc de relacions humanes. Durant els últims anys, l’aposta per l’especialització ha esdevingut el denominador comú de fires i mostres, les quals han anat evolucionat a la recerca de l’especificitat temàtica pròpia, amb la finalitat d’aconseguir millors resultats i convertir-se en referents territorials i sectorials.

Les fires segueixen sent un motor important en l’economia de Catalunya, malgrat la crisi econòmica que patim, i són “l’economia a peu de carrer” i un lloc ideal per a fer contactes i veure les noves tendències.

Segons les dades del Departament d’Empresa i Ocupació podem observar l’evolució del total de fires.

Evolució de les fires a Catalunya. 2010-2014

Tot i la petita davallada del 2012 el nombre de fires ha anat creixent cada any. L’any passat, a Catalunya es van celebrar 415 activitats firals d’àmbit català local i/o comarcal, internacional i estatal en elsmunicipis catalans i si ho comparem amb les fires previstes l’any 2014, hi ha un increment del 8,2% de fires, aquest increment avala la importància de les fires com a dinamitzador econòmic local, tot i que hi ha fluctuacions pels que fa a les fires internacionals-estatals segons les celebracions siguin en anys parells i senars.

Hi ha un total de 241 municipis catalans que en aquest 2014 realitzaran activitats firals, la distribució de l’activitat firal la podem fer per àmbit territorial i per comarques. Per àmbit territorial, veiem que l’àmbit metropolita (que inclou Barcelona ciutat i rodalies), que l’àmbit que té més fires (26,95%), seguit de les comarques gironines (20,93%), Comarques centrals (18,93%) i més despenjat es queda les terres de Ponent (9,58%).

Fires per àmbit territorial. 2014

Si fem la distribució de l’activitat firal per comarques veurem que totes les comarques tenen alguna activitat firal. El Barcelonès encapçala la llista amb 41 activitats firals, seguida del Bages amb 26, Osona amb 24, alt Empordà amb 21 i Vallès Oriental amb 20. La resta de comarques estan per sota de les 20 activitats firals.

Fires per comarques. 2014

Per demarcacions, les comarques de Barcelona són les que acolliran el major nombre de fires, concentrant gairebé la meitat de les activitats: 194 (43,21%) del total. Les comarques gironines comptaran amb 95 fires (21,16%), les comarques de Lleida 89 (19,82%) i, la demarcació de Tarragona acollirà un total de 71 esdeveniments firals (16,26%).

Si fem la distribució per sectors, veiem que el multisectorial és que encapçala les activitats firals amb 122, seguit de l’alimentació, vins, hoteleria i els seus equips amb 103, artesania i ceràmica amb 75 i a molta més distància es troba el sector de lleure, esport i turisme i ramaderia i avicultura amb 24 activitats cada una.

Fires per sectors

Maite Pascual

Àmbit de Promoció Econòmica

Ajuntament de Lleida


Recursos humans en ciència i tecnologia (RCHT): un indicador d’economia del coneixement

24 gener 2014

En l’economia del coneixement o un context en què es vulguin posar els fonaments per tendir-hi són molt importants els treballadors que la fan possible. Les economies desenvolupades necessiten persones amb si més no dos nivells d’especialització, d’una banda els propis treballadors que innovin o que explotin els descobriments i els empresaris que ho gestionin. Ambdós grups participen en la creació i utilització de coneixement.Contractes indefinits a RHCT

A l’hora d’acotar quins ho són o en formen part hi ha diverses definicions que es podrien aplicar. Una opció són els treballadors altament qualificats relacionats a amb la ciència i la tecnologia, i altra, per exemple els treballadors del coneixement per ocupacions i tasques.

L’OCDE concreta la primera com els professionals en sectors de coneixement, anomenats recursos humans en ciència i tecnologia (RHCT). Aquesta és la que farem servir aquí. Els identifica com els tècnics i professionals científics (nivell 2 de CCO11) i els tècnics i professionals de suport (nivell 3 de CCO11). En sentit estricte també inclou persones que treballen en determinats grups d’ocupació de directius (alguns inclosos en el nivell 1 de CCO11), però degut als nivells de desagregació de la informació disponible tindrem en compte els dos primers grups esmentats. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La realitat de la racionalització bancària

2 gener 2014

banc_nacional_dinamarcaFoto: Banc Nacional de Dinamarca

Ara ja fa més de dos anys varem publicar una noticia que parlava del procés de racionalització que les entitats de crèdit de l’Estat Espanyol havien de portar a terme. Al llarg d’aquella notícia, sobre dades base de l’any 2007, es plantejava que la xarxa d’oficines bancàries estava totalment sobre dimensionada en comparació amb la que existia a la Unió Europea, concretament en la classificació UE-15, quedant Espanya amb un número d’oficines per cada 10.000 habitants que duplicava els resultats globals dels països UE-15, sense que hi hagués cap país que s’apropés a la ràtio espanyola.

Així mateix, en l’anàlisi realitzat en base a les dades dels municipis que confeccionaven la Xarxa del Perfil de la Ciutat en aquell moment, vam observar com també es superava de manera clara les ràtios europees, arribant inclús, com és en el cas de Mataró, a tenir més de 18 oficines bancàries per cada 10.000 habitants en el període comprés entre l’any 2007 i l’any 2009.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Què entenem per ‘Sector Cultural’?

27 desembre 2013

La rigidesa de les classificacions estadístiques tan conegudes per qui es dedica a treballar amb les escasses dades que disposem a nivell local sobre activitat econòmica dificulta tota mena d’aproximacions a sectors no convencionals. En el cas de voler calcular quin és el valor econòmic que aporta un sector tan maltractat darrerament com el cultural o quants ocupats o bé aturats acull en un determinat àmbit territorial haurem de recórrer a la bibliografia existent sobre el tema per tal de poder tenir una mica de llum que ens permeti extraure unes dades i no unes altres que ens oferiran una visió més o menys esbiaixada d’un sector de fronteres indefinides.

Nit de foc a Terrassa. FonT: Fons fotogràfic Ajuntament de Terrassa, 2008

Nit de foc a Terrassa. Fons fotogràfic Ajuntament de Terrassa, 2008

Les dades de què disposem es troben classificades d’una manera determinada (CCAE-09, IAE, CCO-11, etc.) i no d’una altra i la tasca que ens pertoca és triar quines hem d’incloure dins aquest sector i quines no, tasca gens fàcil i sempre subjectiva. De fet, ens trobem davant d’un problema molt semblant al que ens provoquen les demandes d’informació estadística sobre altres sectors emergents alhora que ‘incerts’: l’economia verda, les noves tecnologies, l’audiovisual, el lleure i l’oci, la societat de la informació, etc. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Comença a perdre hegemonia el PIB?

11 novembre 2013

El passat mes d’octubre l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) difonia les dades del PIB de 2010, per comarques i municipis.

Explica a les notes metodològiques que les estimacions del PIB comarcal i municipal de Catalunya canvien de base comptable i adopten la base 2008, amb els resultats dels comptes econòmics anuals de Catalunya com a referent metodològic.. També argumenta que aquests canvis de base comptable permeten actualitzar i homogeneïtzar els criteris metodològics acordats internacionalment i que la implicació més rellevant és l’adaptació de les estimacions a la Classificació catalana d’activitats econòmiques 2009, congruent amb la classificació internacional NACE revisió 2. La població de referència dels municipis i comarques de Catalunya són les estimacions de població a 1 de juliol. A la base antiga, aquesta població de referència era el Padró municipal d’habitants.

En l’àmbit municipal l’Idescat publica també els valors afegits bruts d’onze branques d’activitat econòmica, si el municipi té més de 45.000 habitants, i agrega les dades en els grans sectors d’activitat quan el municipi té entre 5.000 i 45.000 habitants.

Tot i que l’any 2008 el PIB per habitant a Catalunya (29.300 €) és superior al del conjunt de municipis del Perfil (26.200 €), l’evolució dels tres anys ha estat menys negativa al Perfil en què, malgrat que tots els municipis veuen decréixer la xifra entre 2008 i 2009, de mitjana ho fan en menor proporció que a la mitjana catalana (- 4,16% i -5,14%, respectivament). També entre l’any 2009 i 2010, és millor l’evolució del PIB als municipis de la Xarxa que al conjunt de municipis catalans, ja que mentre a Catalunya no hi va haver variació, els municipis del Perfil en conjunt veien créixer el PIB per càpita en un 1,16%. Per tant, es produeix una lleugera recuperació.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Corredor de la C-17. Eix territorial de desenvolupament econòmic

18 octubre 2013

En la línia d’altres posts anteriors, voldríem insistir en la dinàmica actual de planificació econòmica a partir d’un àmbit territorial supramunicipal, seguint lògiques econòmiques i socials que van més enllà d’uns àmbits o fronteres “administratives” i que responen sobretot a criteris d’influència econòmica i de mobilitat. En aquest sentit, darrerament s’estan impulsant les bases de col·laboració entre els diversos agents del territori al voltant de la C-17, apostant per a la seva indústria com a valor imprescindible i treballant per desenvolupar els projectes clau indispensables per  tal que el corredor de la C-17 esdevingui un eix de promoció econòmica conjunta que permeti potenciar l’ocupació en el seu àmbit. En aquest projecte hi participen tres municipis que formen part de la Xarxa El Perfil de la ciutat: Granollers, Mollet del Vallès i Vic. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Si li posem números es manté l’optimisme?

3 octubre 2013

En una setmana com aquesta en el que tot i el repunt en les xifres d’atur el govern espanyol, a través del seu president, ha comunicat que es tracta ”del mejor dato de septiembre desde hace muchos años”, i que “este dato demuestra que la economia se está recuperando”, volem recordar la notícia que recentment publicaven els companys de Mataró sota el nom de “Entenent les dades del mercat de treball”, que es tractava d’un esforç d’anàlisi sobre la realitat del mercat laboral, i els diferents components i vies d’entrada i sortida del que es compon aquest.

L’article es fonamenta en que no tot gira al voltant del component atur registrat, sinó que també tenen un paper rellevant les afiliacions a la Seguretat Social, els fluxos migratoris, així com el fet que hi hagi més o menys persones que estan en situació de jubilació.

El perquè de la notícia dels companys de Mataró venia com a conseqüència de les xifres optimistes d’atur i dels new green shoots apuntats per part dels diferents governs i mitjans de comunicació de l’Estat. Entre les conclusions amb les que es tancava la notícia ens trobem amb que resulta molt complicat determinar una millora de la situació econòmica només per les xifres d’atur registrat, ja que existeix més d’un flux que condiciona la conjuntura econòmica.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Àmbit B30, pol industrial de la megaregió Barcelona-Lió

13 setembre 2013

Font: NASA

No és la primera vegada (ni la segona) que el tram de la AP7/B30 –amb municipis actius i poblats, un sòl industrial ben comunicat i una indústria diversificada i avançada, gràcies als centres de recerca i tecnologia– enceta un projecte ampli i ambiciós. Enguany han estat vint-i-tres municipis –amb un milió d’habitants, més de tres-cents vuitanta mil llocs de treball i milers d’empreses– que proven d’avançar conjuntament dins d’una de les principals zones industrials del sud d’Europa, la megaregió Barcelona-Marsella-Lió.

D’aquest projecte Àmbit B30, que cerca la recuperació industrial, la transformació productiva i l’establiment de nous establiments i noves activitats, hi formen part els sis municipis vallesans de la xarxa Perfil de la Ciutat (Barberà del Vallès, Granollers, Mollet del Vallès, Rubí, Sabadell, Terrassa). Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 676 other followers

%d bloggers like this: