Estadístiques o registres?

Des de l’1 de gener d’enguany, els treballadors i treballadores inclosos en el Règim Especial Agrari i el Règim Especial dels Treballadors/es de Llar han quedat integrats en el Règim General de la Seguretat Social. Un fet d’índole jurídica que, per la seva pròpia naturalesa, hauria d’afectar bàsicament als termes i condicions que afecten aquests treballadors i treballadores, en relació a la Seguretat Social, però que, de retruc, té un efecte col·lateral sobre les estadístiques que generalment s’utilitzen per a seguir l’evolució de l’ocupació així com l’estructura i el dinamisme empresarial.

Efectivament, davant la manca de dades en aquest sentit (les dades de població ocupada del cens només s’actualitzen cada deu anys i les dades d’establiments empresarials es van deixar de tenir, un cop pràcticament eliminat l’IAE), el seguiment d’aquestes variables econòmiques es fa normalment a través del recompte de les persones afiliades al Règim General, o llocs de treball assalariat, i dels centres de cotització que consten en aquest mateix Règim, i que se solen assimilar a centres de treball o empreses. En aquest sentit, amb la inclusió dels dos règims especials en el règim general, cal pensar que tant els llocs de treball assalariat com els centres de treball experimentaran un lleuger augment que no es podrà atribuir a una evolució real de l’economia sinó, senzillament, a canvis d’ordre administratiu, que afecten al registre.

I és que aquest fet, malauradament, és força habitual pel que fa a la disponibilitat de dades estadístiques al nostre país i té a veure amb un aspecte força important, que cal tenir en compte, com és la qualitat que presenten aquestes dades. I és que al marge de que les dades, en alguns casos, puguin no ajustar-se exactament a la realitat, o fins i tot contenir certes imperfeccions, no hi ha moltes operacions estadístiques que es facin expressament amb aquesta finalitat i que, per tant, estiguin pensades i planificades des d’un punt de vista de la qualitat i la coherència estadística de les dades.

Probablement, les estadístiques més emblemàtiques en aquest sentit siguin els censos de població i d’habitatges, realitzats cada deu anys per l’Instituto Nacional de Estadística (INE), amb l’objectiu de proveir d’un coneixement exhaustiu de les característiques de la població i dels habitatges, per tal de poder fonamentar les polítiques demogràfiques, econòmiques, socials, etc., a més de ser el recompte que es fa servir amb finalitats estadístiques, i per a les comparatives internacionals.

No obstant això, s’ha de dir que fins i tot el cens perd una mica, d’ara en endavant, aquest tarannà, ja que per a la realització del cens del 2011, davant del context de contenció de la despesa pública, i amb l’objectiu de fer els treballs de forma més ràpida, eficient i econòmica, se n’ha variat la metodologia, de manera que el cens es deixa d’elaborar mitjançant la visita exhaustiva de totes les llars i es passa a fer combinant dades procedents de registres administratius (el padró, entre d’altres) amb una enquesta realitzada a aproximadament el 12% de la població.

Així doncs, les dades que habitualment es maneguen per tal d’analitzar la nostra realitat socioeconòmica són, molt sovint, dades que provenen de registres administratius. Uns registres que, per les seves característiques, pel seu caràcter –sovint– d’oficials i pel fet de ser públiques, també es poden utilitzar amb finalitats estadístiques –en aquest sentit, com es comentava en el darrer post d’aquest bloc, des dels observatoris socioeconòmics, com els que formem part de la xarxa del perfil de la ciutat, estem molt avesats a treballar amb aquestes dades– però sense oblidar, mai, la certa cautela que cal mostrar a l’hora d’analitzar les dades que ens proveeixen, pels desajustos que poden contenir, ja que en estar subjectes a unes determinades disposicions normatives, que poden variar, poden contenir certes inconsistències i salts en les sèries.

És el cas de l’anàlisi de l’evolució demogràfica, per a la qual normalment s’utilitzen les dades del padró d’habitants que, a més de proveir les que són, en definitiva, les xifres oficials de població, permet disposar, amb una periodicitat anual, del recompte de població dels diferents municipis a 1 de gener de cada any. Amb tot, cal tenir en compte que el padró, al tractar-se d’un registre administratiu, en què les altes, baixes i modificacions es produeixen d’acord a la normativa legal que el determina, que no només està dirigida a aproximar-se a la realitat, sinó també a salvaguardar determinats drets que confereix als ciutadans i ciutadanes pel fet d’estar-hi inscrits, està subjecte als successius canvis d’aquestes disposicions normatives, que poden veure’s reflectides en el recompte de la població.

Una qüestió important a tenir en compte, en aquest sentit, és el còmput de fenòmens migratoris, ja que hi ha altes i baixes del padró que no s’inclouen dins dels conceptes estadístics d’immigració i d’emigració i que, per tant, no queden recollits en les dades de persones immigrades i emigrades del padró. És el cas de les altes per omissió, de les baixes per inscripció indeguda i de les baixes per caducitat que, en principi, no reflecteixen estrictament moviments migratoris sinó que es produeixen per motius d’índole administrativa, i que responen més aviat a ajustos del registre.

No obstant això, cal assenyalar que les altes per omissió han estat sovint el procediment utilitzat per donar d’alta a moltes de les persones estrangeres arribades de l’estranger, quan aquestes no comuniquen el país de procedència, i que les baixes per inscripció indeguda també afecten molt a la població estrangera que se’n va a l’estranger, ja que són molt poques les persones d’aquest col·lectiu que, al fer-ho, es donen de baixa en el padró i, per tant acaben sent donades de baixa d’ofici pels ajuntaments. Finalment, les baixes per caducitat sorgeixen arran de la modificació de la llei d’estrangeria de l’any 2003, segons la qual, les persones estrangeres no comunitàries sense permís de residència permanent han de renovar la seva inscripció padronal cada dos anys, si no volen ser objecte d’una baixa per caducitat.

Per tot això, i donat que en molts casos tant les altes per omissió de persones estrangeres com les baixes per inscripció indeguda i les baixes per caducitat d’aquest mateix col·lectiu acaben sent, en el fons, moviments d’emigració i d’immigració, respectivament, es poden considerar aquestes com a immigracions i emigracions de persones estrangeres, tal com fa l’INE, des del 2004 (des del 2006 en el cas de les baixes per caducitat), en la seva Estadística de Variació Residencial, que elabora a partir de l’explotació de la informació relativa a les altes i baixes per canvis de residència registrades en els padrons municipals.

Un altre exemple de la utilització estadística de dades procedents de registres el constitueixen les dades de persones aturades. En aquest sentit, és ja clàssica la distinció entre l’atur estimat a través de l’EPA (Enquesta de Població Activa) i les xifres procedents del registre de l’atur, tal com es va poder veure en un altre post que, des de l’OEL, vam publicar en aquest mateix bloc. Per tant, aquí no hi profunditzarem molt més.

Només voldríem incidir en com l’atur registrat es correspon amb les demandes d’ocupació pendents de cobrir a les Oficines de Treball del SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya); una dada que, per tant, està molt condicionada per circumstàncies com ara el fet que les persones tendeixen a inscriure’s a l’atur només quan estan en disposició de rebre un prestació o que les persones que no han treballat mai no tampoc s’hi solen registrar. Per contra, les dades de l’EPA provenen d’una investigació per mostreig de caràcter continu que es duu a terme des de l’INE, en la qual es pregunta a les persones enquestades si han treballat, com a mínim, un hora de la setmana anterior a la que es realitza la pregunta. I d’aquí les diferències entre les dues dades d’atur, que es donen especialment en el cas d’alguns col·lectius, com la població de menys edat, ja que les dades de l’EPA solen ser superiors a les de l’atur registrat.

Finalment, i tornant al començament del post, una altre cas de registre administratiu que habitualment s’usa per a analitzar la realitat socioeconòmica són les dades procedents dels registres d’afiliació a la Seguretat Social. En aquest sentit, s’analitzen les dades de les persones afiliades al Règim General que estan assignades a un determinat compte de cotització. Els comptes de cotització inclouen als treballadors/es d’una mateixa empresa que duen a terme la seva activitat en la mateixa província, amb lo qual, ens trobem que les empreses han de declarar, com mínim, un centre de cotització per província.

Per tant, es pot donar la situació en què una empresa declari un centre de cotització per a cada un dels seus establiments, o que en canvi agrupi tots els treballadors i treballadores en un sol centre de cotització, per exemple, en la seva seu central. Això és dóna, per exemple, en el cas de les empreses grans, que tenen una nombrosa xarxa d’establiments distribuïts arreu del territori.

Així succeeix, sovint, en el sector de la Mediació financera, ja que les entitats financeres solen tenir, o bé tots, o bé un nombre important de treballadors i treballadores computats a aquella que és, en realitat, la seva seu central. Un fet que, per altra banda, s’ha deixat sentir en els darrers temps en el registre d’afiliats/des a la Seguretat Social, pels processos de fusió de les caixes d’estalvi, que han provocat sobtades pujades i baixades en les xifres de treballadors. Així hauria passat, sense anar més lluny, a Sabadell, on s’han registrat una sèrie d’alts i baixos en el nombre de persones afiliades a la Seguretat Social, a causa de l’erràtic comportament de la mediació financera i les activitats sanitàries, que probablement responen més a aquestes qüestions de caràcter administratiu, que no pas a l’evolució real de l’economia.

Amb tot, aquest seguit de dades són les que, en definitiva, es troben disponibles, i fins i tot en algun casos, com en el del padró, aquelles que són oficials, i per tant són les que s’utilitzen a l’hora d’analitzar la realitat socioeconòmica dels nostres municipis, tot i que –això sí– tenint en compte la necessària prudència que cal mostrar a l’hora de valorar-les, en funció de les consideracions que s’han fet aquí, especialment, el fet que la majoria de les dades que habitualment maneguem provenen de registres administratius, sense tenir a priori una finalitat estadística, i que això pot afectar, de forma substancial, a aspectes com la continuïtat o la comparança d’aquestes dades. En aquest sentit, desprès hi hauria, a més, els canvis en els classificacions estadístiques (per exemple, en les classificacions d’activitats econòmiques o les classificacions d’ocupacions), que també introdueixen discontinuïtats en les sèries, però això ja seria tota una altra història.

Observatori de l’Economia Local de Sabadell

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 687 other followers

%d bloggers like this: