Les enquestes d’expectatives macroeconòmiques, el PIB alternatiu

És el PIB, amb tota certesa, l’indicador més sobrevalorat de tots els que existeixen. Sobrevalorat en el sentit que la gent en fa més interpretacions del compte, i sobrevalorat en el sentit que els recursos que es dilapiden per calcular-lo són ingents. Cada dia són més els crítics d’aquest indicador, que ja sembla decididament desnonat de ser un mesurador del benestar d’una societat; però ell, l’indicador, amb el seu gloriós passat, persevera en mantenir-se a l’elit encara que només sigui com a mesura de referència de la marxa de l’economia d’un territori.

El PIB es pot arribar a acceptar com un indicador més o menys vàlid de l’activitat econòmica d’un territori, però no pas com a mesura del benestar d’una societat. Un exemple: Retencions a l’AP-7 impliquen un increment del PIB, pel fet que el consum econòmic augmenta en augmentar el consum de carburant; però el malestar dels reclusos de la carretera es dispara. I de la lògica matemàtica es desprèn que un increment del malestar equival a una disminució del benestar.

Estimar el PIB resulta complex i els equips professionals de l’àrea de comptabilitat nacional el calculen de tres maneres: A partir de l’oferta, avaluant l’aportació de les diverses branques productives al conjunt de l’economia; a partir de la demanda, desagregant l’ús final dels béns i serveis produïts en consum, inversió i sector exterior; i a partir de la renda, fent una desagregació de l’aportació dels factors productius a la producció. Els tres components dels factors productius són la remuneració d’assalariats (treball), l’excedent brut d’explotació (capital) i la renda mixta.

Un contratemps de pes que tenen els seguidors del PIB és que no poden disposar de la desitjada dada fins gairebé mig any després que aquesta hagi estat registrada, que és el temps que necessiten els funcionaris de la comptabilitat nacional per a fer els números. I aquí és on entren en joc les enquestes.

La senzilla metodologia per a elaborar les enquestes d’expectatives macroeconòmiques i extreure un indicador d’elles és comú arreu; a Europa, a Amèrica Llatina i a Nova Zelanda. Del resultat de l’enquesta es desprèn un indicador de la situació econòmica actual i futura del teixit empresarial. La taxa de resposta de les enquestes d’expectatives macroeconòmiques és estable i les prediccions dels enquestats tendeixen a convergir amb les dades del PIB que s’obtindran mesos després. El resultat de les enquestes s’utilitza com a ‘forward-looking’. Mentre la dada del PIB arriba en diferit, les enquestes acaben sent una mena de retransmissió del PIB en directe.

A la gràfica adjunta, es veu prou bé que l’evolució del PIB i l’evolució de l’indicador del clima empresarial de Catalunya, obtingut a partir d’enquestes, són gairebé un calc; la correlació entre una sèrie i altra és elevada (95,2%). El tret diferencial rau en el tempo; una dada arriba ben abans que l’altra. Les dades de la línia blava s’obtenen gairebé sis mesos abans que les dades de la línia taronja.

Imatge

 

A nivell local, calcular l’evolutiu trimestral del PIB resulta una quimera. Per contra, elaborar l’evolució de l’indicador de l’enquesta de clima empresarial resulta senzill. Al Bages es fa.

Ramon Culleré

Responsable del Servei d’estudis de l’Ajuntament de Manresa

About these ads

Una resposta a Les enquestes d’expectatives macroeconòmiques, el PIB alternatiu

  1. Xavier Muñoz escrigué:

    A Terrassa ho va fent el Servei d’Estudis de la Cambra de Comerç

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 690 other followers

%d bloggers like this: