Comptant ocells i papallones o l’ús de bioindicadors per a l’avaluació del medi natural (2)

Seguint amb el tema de l’ús dels bioindicadors com elements fonamentals per a l’avaluació del medi natural ja encetat en una primera part, dedicarem el present article a conèixer les metodologies que permeten la recopilació de les dades necessàries per a la construcció d’aquests indicadors.

A nivell global a Catalunya es compta amb un Banc de dades de biodiversitat que, coordinat per la Universitat de Barcelona, vol recopilar tota la informació sobre aquest aspecte al nostre país. Disposem, doncs, d’una potent base de dades que aplega diversos bancs de dades (FloraCat, CromoCat, Briocat, Algacat, ArtroCat, etc.) amb tota la informació disponible sobre les espècies presents: citacions, distribució, ecologia, biologia, fenologia, etc.

Però qui i com es recopilen aquestes dades, amb quina periodicitat i seguint quina metodologia? Ens limitarem a respondre breument a aquesta pregunta centrant-nos en els dos grups faunístics que tractem en aquest article perque són dels que tenen un desenvolupament més important i unes aplicacions que ja vam detallar en la primera part.

El programa de monitoratge de papallones (CBMS)

L’obtenció de dades sobre papallones diürnes a Catalunya es fa seguint la metodologia establerta pel conegut BMS (Butterfly Monitoring Scheme) britànic, en marxa des dels anys 70 i actualment estesa per tota la geografia europea. El 1994 s’inicià el projecte a Catalunya que es troba coordinat pel Museu  de Ciències Naturals de Granollers i actualment compta amb dades de més de 100 estacions de seguiment en les quals es fan regularment els censos gràcies a la participació, principalment, de voluntaris. La metodologia emprada consisteix en la repetició setmanal de censos visuals al llarg de transectes fixos per conèixer els canvis d’abundància de les diferents espècies per tal de relacionar-los posteriorment amb diferents factors ambientals: canvis d’usos en el territori, canvi climàtic, etc.

Tendències poblacionals de 3 espècies del gènere Coenonympha a Catalunya. Font: http://www.catalanbms.org

Els resultats d’aquests censos permeten conèixer les tendències de les diferents espècies a partir del càlcul d’índex anuals d’abundància (s’empra el programa informàtic TRIM), calcular indicadors d’hàbitat (prats, forestal), avaluar els efectes del canvi climàtic (canvis en la fenologia o en la distribució) o emprar eines de modelització (gràcies a l’ús d’eines SIG) que permeten projectar la distribució de les diferents espècies al territori i poder abastar-lo més enllà de les estacions puntuals de seguiment.

El programa de monitoratge d’ocells (SOCC)

En el cas dels ocells s’empra una metodologia similar en quant a que es fa servir el mètode dels transectes fixos distribuïts per tot el territori de Catalunya. Concretament, el SOCC (Seguiment d’Ocells Comuns de Catalunya) el porta a terme l’Institut Català d’Ornitologia des de l’any 2002, coordinadament amb el Pan-European Common Brid Monitoring Scheme. L’objectiu d’aquests recomptes no és altre que determinar les tendències d’ocells comuns i a partir d’aquí generar diversos indicadors ambientals per mesurar la qualitat i els canvis soferts pel medi. A més, igual que en el cas de les papallones, es fomenta la participació ciutadana tant per implicar-la en el coneixement i conservació de la natura com per poder abastar un més gran nombre d’itineraris.

Tendència de la població de Reietó (Regulus regulus) a Catalunya. Font: http://www.ecco.cat

La metodologia consisteix en el recompte de tots els ocells que s’identifiquin en un recorregut fix de 3 km de distància i repetit 4 vegades per any, estandarditzant al màxim les condicions (horari, durada, observador, introduint covariables…) en que es fa al cens per tal de no perdre comparabilitat en les dades entre els gairebé 300 itineraris catalans que es fan. A partir de la informació recopilada es pot estimar no només la tendència temporal per espècie (també s’empra el programa TRIM) sinó també l’abundància a partir d’estimacions de la densitat d’individus a l’itinerari doncs als recomptes també s’anota a quina distància de l’observador es situa cada ocell (Programari Distance).

 Amb les dades de camp i mitjançant models numèrics es poden relacionar els individus geolocalitzats amb la informació disponible dels hàbitats (vegetació, clima, geomorfologia) i emprant un model de nínxol ecològic es poden extrapolar les dades mitjançant algoritmes precisos que permeten predir la presència de l’espècie allí on no tenim informacions prèvies. Aquesta modelització es fa emprant el programari MAXENT (descarregable gratuïtament) que basa les estimes de probabilitat d’aparició de cada espècie aplicant la hipòtesi de la màxima entropia i a partir de disposar de les capes de SIG de les dades ambientals més adequades per a la predicció.

Mapa d’abundància de la Bosqueta vulgar (Hyppolais polyglotta). Font: http://www.sioc.cat

El desenvolupament d’aquestes eines i la disponibilitat de dades a partir del programa SOCC i d’altres programes (per exemple el Sylvia, basat en les estacions d’anellament) es concreta en la realització del Atles dels ocells nidificants de Catalunya, en el Servidor d’Informació Ornitològica (SIOC), en el Servidor de Cartografia Ornitològica (SCOC) o en el Servidor d’Informació sobre els efectes del canvi climàtic en els ocells i els seus hàbitats (ECCO).

El seguiment de l’Avifauna a escala municipal. El cas de Terrassa

Quan baixem a l’escala local, la disponibilitat de dades sobre biodiversitat és ben escassa tot i la més gran proximitat al medi, a no ser que s’opti per recolzar alguna d’aquestes iniciatives que tenen la voluntat d’abastar el màxim de territori català. A Terrassa un conveni entre l’ICO i l’Ajuntament de Terrassa possibilita fer un seguiment de l’avifauna del municipi a partir d’una estació d’anellament del Programa Sylvia i de la realització de dos itineraris del Programa SOCC.

Portada de l'Informe anual de seguiment per a Terrassa que l'Institut Català d'Ornitologia

Les dades obtingudes, analitzades i contrastades amb les que es recullen pel conjunt de Catalunya, permeten caracteritzar l’evolució i estat de l’avifauna, ens informen de l’estat dels diferents hàbitats i dels efectes dels canvis en l’ús del sòl i, indirectament, de la millora o empitjorament de la qualitat de vida en general. Podeu trobar les dades dels projectes esmentats al capítol de Medi ambient de l’Anuari Estadístic de Terrassa. Els indicadors resultants (abundància, riquesa) d’aquest seguiment són també emprats en l’elaboració de l’Informe anual d’indicadors de sostenibilitat.

Enric Sanllehí i Bitrià, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 694 other followers

%d bloggers like this: