Comptant ocells i papallones o l’ús de bioindicadors per a l’avaluació del medi natural (1)

En aquest primer article pararem la nostra atenció en un dels grups d’indicadors emprats per avaluar els sistemes naturals, els anomenats bioindicadors, mentre que en un segon article ens fixarem en alguns exemples de fonts d’informació i obtenció de les dades necessàries per poder calcular-los.

Els bioindicadors s’emmarquen dins el conjunt dels indicadors de sostenibilitat  (sobre els quals ja hem parlat en algun altre article), concretament en el grup dels indicadors que han de servir per avaluar l’estat i les tendències del medi natural i, encara que no ho sembli, és un dels més desenvolupats a casa nostra gràcies a la feina d’institucions o persones (en molts casos voluntària) que es dediquen, per exemple, a sortir al camp per comptar ocells o papallones.

Tot i que per dissenyar bioindicadors s’empren tot tipus d’organismes (microbians, vegetals, animals) són precisament els ocells i les papallones dos dels grups faunístics més emprats en el seu disseny per dues raons fonamentals: en primer lloc perque reflecteixen acuradament l’estat del medi natural o els impactes que s’hi produeixen i, en segon, perque són organismes molt fàcils d’observar cosa que n’afavoreix la recopilació de dades significatives i prou fiables. Centrant-nos doncs en els bioindicadors basats en ocells i papallones podrem veure com els trobem incorporats a sistemes d’indicadors tant a nivell de Catalunya com dela Unió Europea.

Ens fixarem en primer lloc en el que ha estat fins ara la proposta més rigorosa per avaluar el medi natural a Catalunya, l’Informe sobre l’estat i les tendències del medi natural a Catalunya 2010 elaborat per la Institució Catalana d’Història Natural.  En aquest estudi els indicadors basats en ocells i papallones ocupen un lloc destacat doncs formen part fonamental de diversos conjunts d’indicadors: entre els referits a la fenologia de les espècies amb tres (període de vol dels lepidòpters diürns, primeres arribades d’ocells i períodes de reproducció d’ocells) dels cinc indicadors escollits, ocupant tots els indicadors sobre tendència en les poblacions de les espècies (Ocells, Lepidòpters diürns) i amb dos dels cinc indicadors triats per avaluar l’estat de conservació de les espècies (ocells nidificants, odonats).

Per altra banda, dins el sistema d’indicadors oficials emprat per la Comissió Europea, l’Eurostat, la meitat dels indicadors sobre biodiversitat (2 de 4) es basen en el recompte d’ocells, concretament són els referits a l’Índex d’ocells comuns (es tracta d’un índex agregat que incorpora l’abundància i la diversitat d’una selecció de les espècies més representatives d’uns hàbitats concrets depenent de cada estat) i l’Índex d’ocells agrícoles (índex de característiques semblants però centrat en els ocells dependents de medis agrícoles, 40 espècies en el cas de Catalunya). I cal dir que són dels que tenen un nivell més alt de resposta i d’actualització. Gràcies a la feina feta per entitats de casa nostra, l’Idescat també pot oferir l’Indicador sobre ocells agrícoles dins l’apartat d’Indicadors de la UE.

Un segon exemple d’aplicacions del seguiment que es fa de la biodiversitat i, per extensió, de la qualitat i tendències del medi natural, el trobem en els treballs que es fan per establir els avenços i efectes del canvi climàtic. Concretament, gràcies al seguiment dels canvis en la distribució de les comunitats d’ocells i de papallones a escala europea (Nature Climat Change, Gener de 2012) s’ha pogut comptabilitzar de quina manera el CTI (Community Temperature Index o temperatura associada a cada comunitat) ha augmentat entre 1990-2008 en una magnitud equivalent a uns desplaçaments cap al nord (en promig) de 37 km en els cas dels ocells i de 114km en el de les papallones. A aquest procés se l’anomena deute climàtic i mostra el grau de desacoblament espacial entre ambdues comunitats que pot tenir unes conseqüències molt negatives per al funcionament dels ecosistemes que, de retruc, pot ser nefast per a la conservació de la biodiversitat europea.

Desplaçament de la temperatura associada a la comunitat de papallones. Font: Bloc CREAF

Desplaçament de la temperatura associada a la comunitat d'ocells. Font: Bloc CREAF

En aquest article hem vist algunes de les aplicacions en forma de bioindicadors que es poden extreure del seguiment que es fa de la biodiversitat a Catalunya. En la segona part de l’article, que publicarem més endavant en aquest mateix blog, ens centrarem en dos dels projectes de seguiment actualment en curs a Catalunya, en algunes de les metodologies emprades en el tractament de les dades i en l’exemple que ens proporciona el seguiment de l’avifauna que es fa al municipi de Terrassa.

Enric Sanllehi i Bitrià, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 691 other followers

%d bloggers like this: