Mesura de la sostenbilitat vs realitat estadística local

Si bé en posts anteriors (Cap a un sistema local d’indicadors de sostenibilitat o bé Indicadors de seguiment dels plans d’energia sostenible PAES) ja s’ha fet referència a diferents metodologies de mesura de la sostenibilitat local endegades al nostre país volem aprofundir en les principals dificultats que ens trobem alhora de mantenir actualitzats els sistemes d’indicadors dissenyats.

Horts urbans a Terrassa

Des del treball pioner de disseny d’un sistema d’indicadors dut a terme per la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat fins a les aportacions més amunt ressenyades, el principal problema que cal afrontar és el d’aconseguir les dades estadístiques que ens permetin construir i mantenir actualitzats els indicadors cosa que no sempre és factible per diverses raons. Aquesta situació esdevé més complexa quan el que volem és comparar-nos amb d’altres àmbits ja que aleshores hem d’anar a cercar fonts d’informació úniques i el panorama estadístic que tenim a la nostra disposició limita severament aquesta tasca.

Per exemplificar aquestes dificultats podem ressenyar que l’Idescat, tot i tenir una ampla bateria de dades estadístiques sota l’ítem Medi ambient (residus, aigua, espais naturals protegits, incendis, consums d’energia, despesa en medi ambient, biodiversitat, etc.) pràcticament no n’ofereix cap a l’escala local, havent de recórrer, per exemple, al web del Departament de Territori i Sostenibilitat per descarregar les dades que s’hi publiquen que en pocs casos trobarem a nivell municipal: dades sobre residus o sobre qualitat de l’aire (d’aquells municipis que tenen estació de control).

Una altra de les dificultats afegides és que els sistemes d’indicadors de sostenibilitat es caracteritzen per anar més enllà dels indicadors estrictament ambientals i n’inclouen de socials, econòmics i institucionals (per exemple l’emprat a l’Informe de sostenibilitat a Catalunya 2006) molts dels quals requereixen de dades i indicadors que no es troben disponibles a nivell local: PIB, VAB, taxa de pobresa, nivell salarial, exportacions, productivitat, etc. A hores d’ara, tot i conèixer aquestes mancances d’informació a nivell local, se segueixen proposant sistemes d’indicadors que inclouen aquestes dades: Propuesta de batería común de indicadores de sostenibilidad local. És aleshores quan, per força, s’entra en el camp de les estimacions, aproximacions, supòsits, etc. que acaben invalidant la comparabilitat de molts dels indicadors obtinguts, raó de ser del sistema.

És evident que a l’escala local podrem tenir accés a moltes variables dels diversos vectors de sostenibilitat esmentats, però sovint seran dades que per la font emprada, el mètode d’obtenció o el càlcul efectuat no podrem comparar amb les que disposen altres municipis.

Es planteja doncs, el dilema d’haver de triar entre l’adopció d’un sistema d’indicadors estandarditzats però que faciliten les comparacions amb d’altres localitats o escales territorials, o haver de dissenyar ad hoc sistemes d’indicadors adaptats a la realitat local (Informe anual sobre indicadors de sostenibilitat ambiental a Terrassa) i tenint en compte la disponibilitat d’informació i de recursos per al seu manteniment (i, per tant, calculables) però que són més difícils de comparar amb d’altres comunitats o amb estàndards o ‘fites’ fixats per la comunitat científica o per la societat.

Tenint en compte que l’escala local és el marc idoni per a la implantació efectiva de polítiques de sostenibilitat, cal partir d’una filosofia possibilista que permeti disposar de la informació desagregada per calcular i actualitzar el sistema d’indicadors i, així, fer-ne un seguiment efectiu. D’aquesta manera, el sistema d’indicadors podrà esdevenir una eina que permeti avaluar fins a quin punt s’han assolit els objectius previstos i com incideixen les polítiques adoptades per arribar-hi. Només serà així com el sistema d’indicadors podrà convertir-se en un instrument estratègic en el procés de la presa de decisions envers una ciutat més sostenible.

Enric Sanllehi i Bitrià, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST)

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 711 other followers

%d bloggers like this: