Opendata: Obrir les dades estadístiques (I)

Des de fa tres o quatre anys una tendència de fons avança en direcció als serveis estadístics de les administracions públiques: la reclamació, procedent des de diferents àmbits de la societat civil (les empreses, la ciutadania i la comunitat investigadora i acadèmica) de l’obertura de les dades de les administracions públiques. Demanda coneguda com “Opendata”, es refereix a la necessitat d’obrir tota mena de dades públiques. I, entre elles, les dades estadístiques, obviament.

Just fa uns dies ha vist la llum la primera iniciativa significativa a Catalunya en aquest sentit. Es tracta del projecte “Dades Obertes Gencat“, que ha seguit el “Open Data Euskadi“, fet públic tot just fa escassos mesos. Tot sembla indicar que, tard o d’hora, es veuran exemples similars a nivell municipal, com ha passat ja a d’altres ciutats pioneres del món. Explicarem alguns dels “opendata locals” en un segon post a aquest blog. Avui, ens limitarem a revisar alguns dels principals arguments i beneficis, segons els seus partidaris, a favor de tal obertura:

  • Drets de ciutadania:  allò que és públic, pagat amb impostos públics,  ha d’estar a l’abast del públic, es diu.
  • Transparència i legitimitat democràtica. En la mesura que les dades que inspiren la gestió pública són obertes i avaluables per qualsevol es pot avaluar millor l’acció política i administrativa. Un ciutadà amb més coneixement sobre el su entorn  és un ciutadà que pot tenir més criteri i que pot participar amb més qualitat a l’esfera pública.
  • Interoperabilitat, i per tant major eficàcia i eficiència, entre les administracions públiques.  Avui dia la norma és que cada administració, i sovint cada servei dins d’ella, tingui la seva pròpia base de dades, no interconnectada amb les del servei o administració veïna. La interoperabilitat a nivell d’aplicacions i bases de dades és l’excepció, i necessita de la definició d’estàndards i formats de dades comuns, anomenats estàndards. L’obertura de les dades facilitarà, es diu, l’adopció d’estandars oberts.
  • Increment exponencial de la generació de coneixement sobre el territori i la població. Un cop obertes les dades tothom pot analitzar-les i extreure’n beneficioses conclusions i orientacions per a la gestió del territori (la ciutat en el nostre cas). Universitats, investigadors acadèmics, consultores, institucions educatives i culturals tenen la possibilitat de generar un coneixement nou, que ha de redundar en benefici del mateix territori.
  • Promoció econòmica: l’obertura de les dades genera nous sectors d’economia del coneixement. És un accelerador de l’economia del coneixement. Les dades, si són digitals i accessibles al processament automàtic, són un input (barat i escalable) per a la creació de infinitat de serveis de valor per a empreses i particulars.  Hi ha empreses el model de negoci de les quals és “afegir valor” a les “dades públiques crues” per a convertir-les en coneixements i serveis pràctics i aplicables pels quals altres estan disposats a pagar.

Aprofundim aquí el darrer argument, que és el menys evident segurament, a partir d’un parell d’exemples de generació de valor econòmic i, per tant, d’empreses i ocupació, pel simple fet de fer públiques les dades. Exemples que existeixen des de fa temps, pel cas d’alguns registres definits com a públics i oberts a la consulta pública per la llei actual.

El registre mercantil. Les dades financeres i fiscals de les empreses, es depositen en el registre mercantil. I poden ser consultades per qualsevol empresa o ciutadà, pagant una taxa. Doncs hi ha empreses especialitzades en generar complexes bbdd integrant aquesta informació que el registre sols posa a disposició en paper o, darrerament, en pdf, i empresa a empresa. El negoci d’aquestes empreses que digitalitzen la informació del registre en bbdd és revendre la informació i fer-la més accessible, o convertir-la en coneixement. Són les empreses d’anàlisis comercials, que treballen, o revenen, aquestes dades a bancs i asseguradores (els seus principals clients) i a qualsevol empresa (o institució, o particular) que vulgui saber la situació financera i comptable d’una empresa, o d’un segment d’empreses.

Les microdades estadístiques dels censos de població (centenars de variables a nivell dels registres individuals) que l’INE publica desagregades per seccions censals i fins i tot trams de carrer, són la principal font de informació d’un sector del marketing directe, el geomàrqueting, que orienta el marketing en funció del perfil social i econòmic de la població que resideix en un lloc determinat. Hi ha centenars d’empreses i professionals que s’han dedicat a aquests sector  les darreres dos dècades.

En la mesura que s’obrin altres fonts de dades hi hauran noves aplicacions d’elles que generaran nous sectors i activitats econòmiques. Coneixements i aplicacions comercialitzables. I més avui dia, amb la irrupció vertiginosa de la web 2.0 i les aplicacions que corren sobre smartphones, autèntics ordinadors de butxaca. La generació d’aquesta “economia basada en la dada” és més un tema de creativitat i innovació que de capacitat de inversió. Sorgiran noves aplicacions contínuament. Existeixen ja aplicacions per al mòbil, o el GPS, que informen al conductor en temps real de la densitat de trànsit al seu trajecte (a partir del geoposicionament), o de si està entrant a una zona d’alta accidentalitat. O aplicacions que informen a turistes del nivell d’inseguretat dels barris o carrers que visiten. Aquestes aplicacions treballen sovint amb dades d’origen públic.

Hi ha gran quantitat de bases de dades administratives per obrir. I susceptibles de –convenientment tractades, respectant escrupolosament la legalitat i, de forma molt especial, la privacitat– generar molt coneixement i, també, moltes aplicacions pràctiques. Per exemple, padrons d’habitants, censos d’empreses, bases de dades fiscals (llicències d’activitat, IBI/Catastre, IAE, IRPF, INSS), bases de dades dels sistemes educatius, bases de dades dels cossos de seguretat (delictes, infraccions, accidents), bases de dades urbanístiques, i un llarg etcètera.. Algunes d’elles es gestionen i generen a nivell municipal.

En un post posterior es repassaran alguns dels projectes opendata més exitosos arreu del mon, i algunes casos de bones pràctiques a nivell de municipis i ciutats.

About these ads

5 respostes a Opendata: Obrir les dades estadístiques (I)

  1. Un article de El Pais de fa uns mesos, sobre el tema:
    Títol:
    “Administraciones: los datos no les pertenecen”.
    Subtítol:
    La ciudadanía exige compartir la información – EE UU y Reino Unido justifican al detalle en la Red cómo gastan el dinero del contribuyente – España espera la prometida ley de transparencia
    Enllaç
    http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Administraciones/datos/les/pertenecen/elpepusoc/20100731elpepisoc_1/Tes

  2. Esteve Almirall escrigué:

    Sens dubte !!!!

    Un tema també important és el de la gobernança d’aquestes dades. Si només les obrim i fem un concurs tipus apss4democray … bé no passarà res de massa interessant …

    Una abraçada,

    Esteve

    • Hola Esteve,

      Gràcies pel comentari d’una persona tant informada i experta en innovació com tu.

      Un parell de coses:

      1) Que entens per gobernança?. No sé massa ben be a que et vols referir

      2) Ja que no ho fas tu, convido a tots els membres de la xarxa El Perfil de la Ciutat, i als lectors del bloc, a que participin a les molt interessants jornades sobre Opendata i Innovació que has organitzat, on toqueu dos dels arguments que donava al post sobre la importancia d’obrir les dades, sota el paraigües conceptual de la innovació a les administracions en aquest cas: la generació de coneixement i la promoció econòmica entorn de les ciutats.

      Jornada:

      “”Innovation in Public Services: Smart Cities – the case of Open Data””
      Informació i Inscripcions:
      http://jornades.tic.cat/index.php?id=263

  3. Xavier Muñoz escrigué:

    Doneu una ullada a la notícia que apareix a l’ABC de Madrid (23/11/2010) sobre l’obertura del portal OpenData de l’Ajuntament de Barcelona http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=599203

  4. Xavier Muñoz escrigué:

    En els blocs de La Vanguardia Digital d’ahir (19/11/2010) hi apareix un article sobre el mateix tema de la periodista Eva Domínguez, intitulat “Open Data, ¿se abre la caja de Pandora?”. Es pot consultar a l’adreça http://www.lavanguardia.es/lv24h/20101119/54071855790.html o a http://tech.groups.yahoo.com/group/geografs-cat/message/1629

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 676 other followers

%d bloggers like this: