La que se avecina…

21 novembre 2014

Un company de la Xarxa d’Observatoris de Desenvolupament Local (XODEL) va enviar a la resta de tècnics que formem part de la XODEL un missatge similar al títol d’aquest post. Bé, el missatge deia literalment el següent: “Que comenci el xou…” i ho deia en relació amb un missatge que havia rebut de l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya en què s’informava de la publicació trimestral d’una taxa d’atur registral a escala municipal. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Factors d’exclusió i indicadors socials

17 novembre 2014

En altres ocasions hem parlat al bloc sobre l’exclusió social, la pobresa o la vulnerabilitat de la població i de com mesurar-les. Els estudis sobre la pobresa, vinculada tradicionalment a factors de tipus econòmic i posteriorment vinculada a altres factors com la privació a l’accés a determinats bens i serveis posa de manifest les fortes desigualtats socials en aquests àmbits estudiats. No obstant les millores metodològiques aconseguides amb els estudis quan a comparabilitat, quan a mesura de la intensitat o desenvolupant anàlisis més dinàmiques, segueixen basant-se, la majoria dels casos, en la dimensió econòmica. La pobresa és finalment considerada com un factor de risc d’exclusió social. Amb la constatació que en l’exclusió hi intervenen molts altres factors, que és multidimensional i complexe, que sorgeixen nous perfils de marginalitat, es fa necessària la identificació, quantificació i descripció el més dinàmica possible del procés amb una metodologia coherent amb la seva multidimensionalitat: laboral, formativa, familiar i social, etc., de les persones i famílies afectades. Més ampli encara quan s’afegeixen en la conceptualització les dimensions anomenades “subjectives”: aspectes culturals i socials, necessàries per entendre la intensitat i extensió amb que es pateix a nivell individual i a nivell social global. La convivència de tots els perfils en el territori; des de la precarietat o vulnerabilitat fins a l’exclusió social severa. En definitiva la complexitat de mesurar el que conceptualment és complex i sobre el que no hi ha massa consens.

exclusion-social_560x280

Els autors del treball “La exclusión social en España: un espacio diverso y disperso en intensa transformación” publicat el 2011, van construïr un indicador sintétic a partir d’una batería àmplia de 35 indicadors amb dos objectius: que facilités l’anàlisi de l’exclusió social, identificant les llars que Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Detroit(s) *

7 novembre 2014

1374225185_460363_1374227656_album_normal

Ho confesso: he estat assidu d’aquests realities americans de negociants d’articles de segona mà i prestamistes que passaven al canal eXplora els vespres. Saber què fan els personatges, com es comporten, amb quina rampoina tracten, la seva valoració i la intervenció d’especialistes taxadors, com tanquen la negociació, etc, provoca una especial atracció. Pura tafaneria, si es vol: a banda d’una certa emoció pels desenllaços, aparentment no hi sembla haver perdedors, sinó que sovint ambdues parts hi surten satisfetes; si no en el preu, sí en la informació rebuda sobre el valor històric o la utilitat de les peces. Malgrat això, analitzant-ho fredament i ja sigui només pel fet d’haver de desprendre’s amb urgència d’artefactes familiars –alguns carregats d’emotiva memòria–, les escenes que es produeixen no són innòcues: gran part dels clients hi van per necessitat i no per una rara afecció al regateig.

D’aquests programes, el que més crida l’atenció, per espectacular i histriònic, és “Hardcore Pawn” (intitulat en castellà “Empeños a lo bestia”), encarnat per Les Gold i llur fills, Seth i Ashley, que governen amb especial duresa un d’aquests establiments, l’American Jewelry & Loan, situat en una enorme nau a la perifèria de Detroit. El què interessa no és tant els conflictes entre l’equip de venda o la interacció amb el públic (en el qual es fa més èmfasi en aquesta sèrie, que no pas en la importància dels productes sobre els quals transaccionen), sinó la sociologia mateixa del negoci i dels clients. Aquesta sociologia marca la diferència entre les versions de Las Vegas, Chicago i Detroit o amb les més sofisticades de caça-tresors al Canadà o al Middle West dels Estats Units. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Caracterització dels usuaris AVE/AVANT i els seus patrons de mobilitat: Un primer estudi de l’alta velocitat ferroviària AVANT a Girona

31 octubre 2014

L’aposta per l’alta velocitat ferroviària com a element articulador del territori espanyol amb una estructura radial que connecta grans àrees metropolitanes i ciutats intermèdies, genera expectatives i alhora interrogants referents a la seva repercussió  en les dinàmiques urbanes, enteses com a creixement econòmic, demogràfic i immobiliari,  però sobretot a les ciutats mitjanes que reben la infraestructura.

En aquest context, s’avalua la influència a curt termini de l’alta velocitat a la ciutat intermèdia de Girona. L’objectiu principal es fer una primera caracterització dels usuaris del tren d’alta velocitat de Girona i analitzar els seus patrons de mobilitat en el trajecte Barcelona Sants – Girona – Figueres Vilafant.

L’àmbit d’estudi principal és la mitja distància es dir, la denominació comercial AVANT. La denominació comercial AVE en el context nacional, no és el “target” d’aquesta fase de recerca, per tant no s’aprofundirà en els resultats obtinguts.  D’altra banda, és important esmentar que malgrat que les dues denominacions es fan utilitzant el mateix material mòbil, el que canvia són les característiques comercials,  ja que estan adreçades a diferents tipus d’usuari.

La hipòtesi de recerca[1] és: La implantació de l’alta velocitat ferroviària a Girona, influeix en els patrons de mobilitat interurbana de determinat tipus d’usuari, sobretot en els perfils socioprofessionals més alts. Aquest fet repercuteix principalment en els desplaçaments pendulars – laborals, reforçant la relació prèvia existent amb Barcelona en el mercat de treball.

Algunes de les preguntes que guien la investigació són: Quin és el perfil d’usuaris dels serveis d’alta velocitat ferroviària amb destinació i origen a la ciutat de Girona?; existeix un perfil socioeconòmic i socioprofessional dominant en els usuaris del AVANT?; quin és el motiu principal de viatge dels usuaris?; la demanda actual de l’AVANT respon a un transvasament modal d’altres mitjans de transport que han perdut quota de mercat en la mobilitat regional?; o a més existeix una demanda induïda que abans no feia aquests viatges?;  ha influït l’existència del AVANT en la decisió d’aquests per a escollir el lloc de residència i/o treball?… Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Risc de migració d’ocupacions

24 octubre 2014

La disminució de costos en les telecomunicacions i el transport porta a un creixent comerç de tasques internacional. I això ens porta a una nova situació on l’ajustament per avantatges competitius entre països o zones no implicaria sempre o no només deslocalitzacions d’activitats (empresa) sinó també migracions de tasques (ocupacions). En últim terme l’afectació del comerç internacional no sempre afectaria a treballadors poc qualificats. Aquest procés, anomenat offshorability, que es podria traduir per migració d’ocupacions, afecta de forma més intensa a tasques que requereixen un alt nivell de qualificació dels treballadors, procés analitzat en primer terme per autors com Blinder -How Many US Jobs might be offshorable ?- o van Welsun i Reif -Potential offshoring: evidence fron selecter OECD countries-.

Offshorability

Blinder va construir un rànquing subjectiu d’offshorability diferenciant-lo en quatre categories segons el grau d’offshorabilitat (molt offshorable, offshorable, no offshorable i altament no offshorable) puntuant cada ocupació segons diverses variables: en quina mesura l’ocupació es duu a terme dins les fronteres nacionals, distància del treballador i el lloc de treball, si tota la unitat de treball ha d’estar dins les fronteres, etc. Van Welsum i Reif van en la mateixa línia a partir de quatre criteris: ús intensiu de les TIC, de si el producte pot ser objecte de comerç o transmissió basat en les TIC, l’alt contingut de coneixement que es pugui codificar, i el grau de contacte personal directe al públic/client o atenció cara a cara.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La ley Benford y la población de los municipios de España

16 octubre 2014

Si tomamos una fuente de datos basada en números que aparecen en la vida cotidiana, como pueden ser, por ejemplo, el precio de las facturas del gas, los números de las calles de una cierta ciudad o la población de los municipios de España, parece bastante lógico pensar que la aparición de los dígitos del 1 al 9 en estas cifras es totalmente aleatoria. Por esto, si nos fijamos en el primer dígito de todos estos datos cabria pensar que las cifras del 1 al 9 aparecerán en la primera posición un número similar de veces. Sin embargo esto no ocurre así, pues las muestras tomadas del mundo real, aunque puedan parecerlo, no son totalmente aleatorias.

2429_Benford-Frank

La ley Benford, también conocida como la ley del primer dígito, hace referencia a la frecuencia con la que aparecen, en primer lugar, los dígitos del 1 al 9, en datos de la vida cotidiana. Esta frecuencia viene dada por la función:

p(x)

donde  es el valor de la cifra en cuestión y es la probabilidad de que dicha cifra aparezca en primer lugar. Así, según la función descrita por Benford la frecuencia de aparición de las cifras del 1 al 9 como primer dígito (en una serie de datos tomados de la vida real) viene dada por la siguiente tabla:

prim_cifr

es decir, si tomamos una lista grande de datos, estas cifras empezarán por 1 un 30,1% de las veces, por 2 un 17,6% de las veces y así sucesivamente.

Teóricamente todo esto esta muy bien, pero si tomamos datos reales ¿será cierto que se ajustan a la curva descrita por Benford?

Para cerciorarnos de que esto es así (no sólo de forma teórica) me he tomado la libertad de tomar los datos reales del censo de 2012 del Instituto Nacional de Estadística (INE). Estos datos son públicos y se pueden buscar como “Cifras de población resultantes de la Revisión del Padrón Municipal a 1 de Enero de 2012. Datos por municipios”. Observando los datos de las poblaciones de los 8116 municipios españoles, se tiene que la aparición de las cifras del 1 al 9 como primer dígito viene dada por la tabla siguiente:

pc_ap_fr

A primera vista, parece que los datos reales y los teóricos se parecen mucho, basta comparar la última fila de ambas tablas. Pero puesto que una imagen vale más que mil palabras, para concluir, vamos a comparar gráficamente los datos reales con la curva descrita por la función de Benford.

grafic

¡Los datos reales se ajustan de forma casi perfecta a la función descrita por Benford!

Víctor M. Manero
Personal Docente Investigador de la Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea

Si voleu conèixer més publicacions de l’autor, podeu visitar la seva pàgina web:

https://sites.google.com/site/victormmanero/divulgation


Anàlisi de la Cadena de valor sector agroalimentari comarca d’Osona:

9 octubre 2014

Presentació

En aquest blog ja s’ha fet esment i s’ha publicat alguna entrada fent referència a les dades del SABI. En aquest post, però, les dades procedents del Registre Mercantil per caracteritzar un importantíssim sector econòmic de la comarca d’Osona, a través de la cadena de valor.

Introducció

Alhora de analitzar el teixit productiu d’un territori es poden utilitzar moltes aproximacions o criteris diferents. Podríem estar d’acord que la forma més clàssica d’estructurar-ho seria per grans sector productius, primari, secundari, i terciari, incloent totes les subcategories que es vulguin incorporar. O bé, es pot utilitzar el nombre de treballadors de les empreses —micro, petita, mitjana o gran empresa— que ha estat determinat en bona mesura les diferents agrupacions patronals.

De forma més actualitzada trobem l’anàlisi dels clústers empresarials, que segons Michael Porter “Un clúster és un grup d’empreses i institucions de suport concentrades en un territori que competeixen en un mateix negoci i que comparteixen característiques comunes i complementàries”[1]. La última dècada s’ha caracteritzat per la importància que ha tingut l’anàlisi de clústers per definir les accions i polítiques de desenvolupament econòmic.

Malgrat segueix sent una forma molt encertada d’analitzar i interpretar el teixit productiu d’un territori, nosaltres hem apostat per una altra aproximació possible: la cadena de valor. Es tracta de l’anàlisi de la evolució del producte des de les matèries primeres fins al consumidor o usuari final, definint els diferents graons i les relacions que s’estableixen. Fins fa poc aquesta aproximació tenia una funció merament descriptiva que ens permetia entendre millor el clúster o sector que volíem estudiar.

Actualment existeix un corrent innovador que considera que l’anàlisi d’aquelles cadenes de valor àmpliament representades en un territori obre importants oportunitats per dissenyar programes i projectes d’enfortiment dels sectors i clústers empresarials implicats.

Per aquesta raó a Creacció hem realitzat l’anàlisi de dues cadenes de valor amb representació important a la comarca d’Osona, la de bens d’equip i la cadena agroalimentària. En aquest post faré un breu resum de les principals característiques de la cadena agroalimentària, com exemple de les potencialitats d’aquest criteri per al coneixement del teixit productiu osonenc.

Anàlisi cadena de valor:

La gran importància del sector porcí i la indústria càrnica ha condicionat els diferents graons de la cadena, i una altra comarca amb altres orientacions productives, segurament tindria una estructura diferent.

Estructura de la cadena de valor del sector agroalimentari d’Osona

 

Font: elaboració pròpia en base dades SABI 2012.

Prenent com a base les dades del SABI de l’any 2012, i després d’una feina de filtratge d’empreses actives, i una classificació segons CNAE, descripció d’activitat i revisió qualitativa segons el coneixement del sector i el territori del personal tècnic, hem extret la següent bateria d’indicadors que ens permeten destacar alguns trets distintius de la cadena.

Indicadors Cadena agroalimentària d’Osona: 

 

Font: elaboració pròpia en base dades SABI 2012.

Els principals trets a destacar serien:

  • La cadena agroalimentària és la principal activitat econòmica de la comarca i suposa 645 empreses i més de 6.600 treballadors, una xifra de negoci d’uns 3.500 milions d’euros i una estructura força diversificada, malgrat la concentració important d’alguns graons de la cadena.
  • La concentració del 70% de la xifra de negoci de la cadena en la transformació i producció del producte alimentari. Mentre aquest dos graons representen el 64% del nombre de treballadors, però únicament el 25% de les empreses.
  • Aquests dos graons es troben molt concentrats en poques empreses. Les deu primeres generen més del 90% de la xifra de negoci d’aquests dos graons, i ocupen entre el 70 i el 80% dels treballadors que hi ha en la transformació i fabricació del producte alimentari.
  • Les explotacions agràries representen el major nombre de les empreses i la mida mitjana més petita. Aquest és el graó on la xifra de negoci està més atomitzada i lligada al territori. Si a aquestes dades li afegim els quasi 1.000 autònoms registrats en el RETA dins del sector agrari de la comarca d’Osona, ens podem fer una idea de la rellevància que aquest sector primari té dins la cadena i dins de l’economia comarcal.

Aquestes primeres conclusions, preliminars i incomplertes, s’estan completant amb entrevistes qualitatives amb les empreses més significatives de cada graó. D’aquesta manera es podrà establir una diagnosi estratègica de les principals sinèrgies i gaps de la cadena, i les oportunitats de col·laboració o les necessitats de reequilibri per tal d’enfortir aquest àmbit productiu de la comarca.

Bernat Vilarasau Alsina

Tècnic de Teixit productiu de Creacció

[1] http://www.clusters.cat/


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 711 other followers

%d bloggers like this: