La ley Benford y la población de los municipios de España

16 octubre 2014

Si tomamos una fuente de datos basada en números que aparecen en la vida cotidiana, como pueden ser, por ejemplo, el precio de las facturas del gas, los números de las calles de una cierta ciudad o la población de los municipios de España, parece bastante lógico pensar que la aparición de los dígitos del 1 al 9 en estas cifras es totalmente aleatoria. Por esto, si nos fijamos en el primer dígito de todos estos datos cabria pensar que las cifras del 1 al 9 aparecerán en la primera posición un número similar de veces. Sin embargo esto no ocurre así, pues las muestras tomadas del mundo real, aunque puedan parecerlo, no son totalmente aleatorias.

2429_Benford-Frank

La ley Benford, también conocida como la ley del primer dígito, hace referencia a la frecuencia con la que aparecen, en primer lugar, los dígitos del 1 al 9, en datos de la vida cotidiana. Esta frecuencia viene dada por la función:

p(x)

donde  es el valor de la cifra en cuestión y es la probabilidad de que dicha cifra aparezca en primer lugar. Así, según la función descrita por Benford la frecuencia de aparición de las cifras del 1 al 9 como primer dígito (en una serie de datos tomados de la vida real) viene dada por la siguiente tabla:

prim_cifr

es decir, si tomamos una lista grande de datos, estas cifras empezarán por 1 un 30,1% de las veces, por 2 un 17,6% de las veces y así sucesivamente.

Teóricamente todo esto esta muy bien, pero si tomamos datos reales ¿será cierto que se ajustan a la curva descrita por Benford?

Para cerciorarnos de que esto es así (no sólo de forma teórica) me he tomado la libertad de tomar los datos reales del censo de 2012 del Instituto Nacional de Estadística (INE). Estos datos son públicos y se pueden buscar como “Cifras de población resultantes de la Revisión del Padrón Municipal a 1 de Enero de 2012. Datos por municipios”. Observando los datos de las poblaciones de los 8116 municipios españoles, se tiene que la aparición de las cifras del 1 al 9 como primer dígito viene dada por la tabla siguiente:

pc_ap_fr

A primera vista, parece que los datos reales y los teóricos se parecen mucho, basta comparar la última fila de ambas tablas. Pero puesto que una imagen vale más que mil palabras, para concluir, vamos a comparar gráficamente los datos reales con la curva descrita por la función de Benford.

grafic

¡Los datos reales se ajustan de forma casi perfecta a la función descrita por Benford!

Víctor M. Manero
Personal Docente Investigador de la Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea

Si voleu conèixer més publicacions de l’autor, podeu visitar la seva pàgina web:

https://sites.google.com/site/victormmanero/divulgation


Anàlisi de la Cadena de valor sector agroalimentari comarca d’Osona:

9 octubre 2014

Presentació

En aquest blog ja s’ha fet esment i s’ha publicat alguna entrada fent referència a les dades del SABI. En aquest post, però, les dades procedents del Registre Mercantil per caracteritzar un importantíssim sector econòmic de la comarca d’Osona, a través de la cadena de valor.

Introducció

Alhora de analitzar el teixit productiu d’un territori es poden utilitzar moltes aproximacions o criteris diferents. Podríem estar d’acord que la forma més clàssica d’estructurar-ho seria per grans sector productius, primari, secundari, i terciari, incloent totes les subcategories que es vulguin incorporar. O bé, es pot utilitzar el nombre de treballadors de les empreses —micro, petita, mitjana o gran empresa— que ha estat determinat en bona mesura les diferents agrupacions patronals.

De forma més actualitzada trobem l’anàlisi dels clústers empresarials, que segons Michael Porter “Un clúster és un grup d’empreses i institucions de suport concentrades en un territori que competeixen en un mateix negoci i que comparteixen característiques comunes i complementàries”[1]. La última dècada s’ha caracteritzat per la importància que ha tingut l’anàlisi de clústers per definir les accions i polítiques de desenvolupament econòmic.

Malgrat segueix sent una forma molt encertada d’analitzar i interpretar el teixit productiu d’un territori, nosaltres hem apostat per una altra aproximació possible: la cadena de valor. Es tracta de l’anàlisi de la evolució del producte des de les matèries primeres fins al consumidor o usuari final, definint els diferents graons i les relacions que s’estableixen. Fins fa poc aquesta aproximació tenia una funció merament descriptiva que ens permetia entendre millor el clúster o sector que volíem estudiar.

Actualment existeix un corrent innovador que considera que l’anàlisi d’aquelles cadenes de valor àmpliament representades en un territori obre importants oportunitats per dissenyar programes i projectes d’enfortiment dels sectors i clústers empresarials implicats.

Per aquesta raó a Creacció hem realitzat l’anàlisi de dues cadenes de valor amb representació important a la comarca d’Osona, la de bens d’equip i la cadena agroalimentària. En aquest post faré un breu resum de les principals característiques de la cadena agroalimentària, com exemple de les potencialitats d’aquest criteri per al coneixement del teixit productiu osonenc.

Anàlisi cadena de valor:

La gran importància del sector porcí i la indústria càrnica ha condicionat els diferents graons de la cadena, i una altra comarca amb altres orientacions productives, segurament tindria una estructura diferent.

Estructura de la cadena de valor del sector agroalimentari d’Osona

 

Font: elaboració pròpia en base dades SABI 2012.

Prenent com a base les dades del SABI de l’any 2012, i després d’una feina de filtratge d’empreses actives, i una classificació segons CNAE, descripció d’activitat i revisió qualitativa segons el coneixement del sector i el territori del personal tècnic, hem extret la següent bateria d’indicadors que ens permeten destacar alguns trets distintius de la cadena.

Indicadors Cadena agroalimentària d’Osona: 

 

Font: elaboració pròpia en base dades SABI 2012.

Els principals trets a destacar serien:

  • La cadena agroalimentària és la principal activitat econòmica de la comarca i suposa 645 empreses i més de 6.600 treballadors, una xifra de negoci d’uns 3.500 milions d’euros i una estructura força diversificada, malgrat la concentració important d’alguns graons de la cadena.
  • La concentració del 70% de la xifra de negoci de la cadena en la transformació i producció del producte alimentari. Mentre aquest dos graons representen el 64% del nombre de treballadors, però únicament el 25% de les empreses.
  • Aquests dos graons es troben molt concentrats en poques empreses. Les deu primeres generen més del 90% de la xifra de negoci d’aquests dos graons, i ocupen entre el 70 i el 80% dels treballadors que hi ha en la transformació i fabricació del producte alimentari.
  • Les explotacions agràries representen el major nombre de les empreses i la mida mitjana més petita. Aquest és el graó on la xifra de negoci està més atomitzada i lligada al territori. Si a aquestes dades li afegim els quasi 1.000 autònoms registrats en el RETA dins del sector agrari de la comarca d’Osona, ens podem fer una idea de la rellevància que aquest sector primari té dins la cadena i dins de l’economia comarcal.

Aquestes primeres conclusions, preliminars i incomplertes, s’estan completant amb entrevistes qualitatives amb les empreses més significatives de cada graó. D’aquesta manera es podrà establir una diagnosi estratègica de les principals sinèrgies i gaps de la cadena, i les oportunitats de col·laboració o les necessitats de reequilibri per tal d’enfortir aquest àmbit productiu de la comarca.

Bernat Vilarasau Alsina

Tècnic de Teixit productiu de Creacció

[1] http://www.clusters.cat/


Acte de presentació de l’informe del Perfil de la Ciutat 2014

3 octubre 2014

auditori

El passat 25 de setembre la xarxa del Perfil de la Ciutat va presentar l’informe del Perfil de la Ciutat 2014 a Sabadell. L’acte va comptar amb la presència del regidor de Promoció Econòmica Lluís Monge i el Tinent d’Alcalde de l’Àrea de Presidència, Economia i Serveis Centrals de l’Ajuntament de Sabadell Josep Ayuso, que varen ser els encarregats de fer la intervenció inicial. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


INTERNACIONALITZAR L’EMPRESA I

26 setembre 2014

clip_image002

Des de fa uns anys tothom que tingui alguna relació amb recursos humans o el món dels negocis parla de dos grans temes: Un molt dirigit a les persones amb conceptes com l’auto- ocupació, iniciar noves empreses, emprenedoria, etc… i un altre molt dirigit a les empreses com és el de la internacionalització, obrir nous mercats, joint venture, filials…

A Rubí tenim tres projectes que volen fomentar i ajudar a la internacionalització de les empreses en les tres etapes: Iniciació, Diversificació i Consolidació.

La greu crisi per la que està passant la nostra economia ha fet que treballadors i empreses endeguin diferents formules per tal de créixer, no deixar de treballar i de trobar nous mercats als quals dirigir la seva acció comercial.

En aquest article no parlarem d’emprenedoria, d’iniciar start ups o iniciatives similars sinó que ens centrarem en com des de l’Ajuntament de Rubí, s’està impulsant i promocionant la cultura empresarial d’internacionalització de l’empresa.

És important tenir present les diferències de les tres etapes anteriorment nombrades i que l’empresari ha de tenir en compte a l’hora de fer negocis amb països tercers, ja siguin aquest membres de la UE com de la resta del món. Això no és baladí si volem acomplir amb èxit el nostre objectiu i que la nostra expansió sigui lo més beneficiosa per a l’organització.

És per això que la primera fase és el projecte d’Iniciació a la internacionalització. El que pretén és dotar a l’empresari de les eines necessàries per tal de que tingui en compte una sèrie de variables que es poden trobar present quan s’inicia en el comerç internacional.

 S’ha de tenir molt clar quina és la motivació que ens porta a obrir nous mercats fora del mercat domèstic, com és l’actual model de negoci i com ha d’evolucionar per tal de que l’empresa s’adapti als nous entorns, quins seran els canals de comercialització i tenir molt clar quines seran les eines de comunicació i promoció dels nostres productes i/o serveis. Aquest últim apartat haurem de tenir molt en compte els aspectes culturals i lingüístics d’allà a on anem a comercialitzar.

Una vegada l’empresa com a organització s’ha plantejat tot aquest seguit d’aspectes sobre com iniciar la internacionalització hem d’estar atents a una segona fase on hem de tenir en compte aspectes clau del nostre producte i servei donat que ha de prestar un valor afegit respecte als productes autòctons  amb els quals començarem a competir, la competitivitat del nostre producte i/o servei ha de ser clara ja sigui en termes de preu o de diferenciació de producte.

No podem oblidar i deixar de tenir en compte les barreres d’entrada que ens trobarem i que dificultaran o retardaran la posada en circulació dels nostres bens i/o serveis. Tenir molt clar quins passos cal seguir des de el punt de vista jurídic i fiscal i de la operativa de la logística internacional són també factors clau i que marcaran l’èxit o no de la nova empresa.

Finalment, hem d’estudiar molt detingudament la segmentació dels potencials clients, com ara les seves costums a l’hora d’escollir un producte, missatges que poden ser receptius i comprensibles, els mitjans de comunicació més adients per al nostre públic objectiu, etc…

Des de l’Oficina de Servei a l’Empresa tenim molt present que ajudar i fomentar la cultura de la internacionalització és un factor clau per a que les nostres empreses creixin, evolucionin i diversifiquin i redueixin la dependència a un únic tipus de mercat.

David Gutiérrez López

AODL Oficina de Servei a l’Empresa


Acte de presentació de l’informe “Perfil de la Ciutat. Edició 2014″ a Sabadell

20 setembre 2014

Dijous 25 de setembre de 2014

Vols conèixer els resultats d’un nou estudi comparatiu de l’evolució socioeconòmica de 13 ciutats catalanes, entre elles Sabadell? Vine al Vapor Llonch Ctra. de Barcelona, 208 bis, de Sabadell (mapa) el proper 25 de setembre i et presentarem el nou Informe Perfil de la Ciutat fruit del treball de la xarxa   Perfil de la Ciutat, integrada per tretze observatoris d’economia local, entre ells el de Sabadell. Els observatoris que formen part d’aquest projecte són instruments d’anàlisi socioeconòmic que depenen dels seus respectius Ajuntaments i s’han agrupat amb l’objectiu de ser una eina de suport per a la mesura de la realitat socioeconòmica de les ciutats.

Programa:

9:30h Benvinguda i acreditacions

9:35h Presentació institucional

  • Sr. Josep Ayuso, tinent d’alcalde de l’Àrea de Presidència, Economia i Serveis Centrals de l’Ajuntament de Sabadell
  • Sr. Lluís Monge, regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Sabadell

10:00h Presentació del “Perfil de la Ciutat. Informe 2014”

  • Sr. Xavier Muñoz i Torrent, Cap de l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa, Ajuntament de Terrassa

10:30h Ponència a càrrec del Sr. Víctor Oliver, Soci – director de RocaSalvatella

11:15h Cloenda

 


VÍCTOR OLIVER, Soci director de RocaSalvatella

Víctor Oliver és soci director de RocaSalvatella, consultora experta en transformació digital dels negocis i les organitzacions. Oliver és llicenciat en Enginyeria Industrial Mecànica per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i té més de 15 anys d’experiència en el sector del màrqueting i ha impartit sessions de formació de màrqueting digital a ESADE i ESIC. Víctor Oliver és expert en desenvolupament de negoci i venda directa per Internet, té una àmplia experiència en entorns mòbils i en el sector turístic.


Les persones interessades a assistir-hi podeu formalitzar la vostra inscripció a través d’aquest formulari.



Amb el suport de:

Perfil de la Ciutat


L’atur de llarga durada

19 setembre 2014

Sembla que l’any 2014 pot registrar un canvi de cicle per a les persones aturades. Els darrers mesos els diaris, la televisió o la ràdio van plens de notícies i referències a la baixada del nombre de desocupats, tant de l’atur registrat com de l’Enquesta de Població Activa (ja s’ha comentat la diferència entre ambdues fonts en posts anteriors). Si bé en termes generals l’evolució de l’atur és positiva i la tendència registrada és a la baixa, s’amaguen moltes realitats en aquestes dades. Avui ens fixarem en una variable en concret: la durada de la demanda d’atur, i en concret l’atur de llarga durada. S’entén per aturat/da de llarga durada aquella persona que es troba en situació d’atur durant 12 mesos o més. Es tracta d’un col·lectiu que requereix especial atenció, ja que com senyalen els estudis del mercat de treball, com més temps està sense treballar una persona, menys possibilitats de trobar una nova ocupació. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Milers d’euros plantats a les ciutat.

5 setembre 2014

Passejant pels carrers, asseguts als bancs dels parcs, sempre ens acompanyen els arbres de la ciutat. Som conscients  de tot allò que aporten a la ciutat? Som capaços d’estimar el seu valor objectivament? Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 699 other followers

%d bloggers like this: