La indústria, el gran consumidor d’energia

En aquest post seguim la línia encetada en un post anterior,  Consums energètics i emissions de CO2 als municipis,  sobre estadístiques energètiques municipals. Allí varem veure la distribució del consum entre els diversos sectors. Ara aprofundirem en el principal sector per volum de consum energètic: el sector industrial. El darrer any disponible, de tot el consum elèctric a un municipi com Rubí, el 54% correspon a la indústria, el 24% al terciari (incloent transport públic) i el 21% a les llars.

La restricció del crèdit dóna ales al finançament alternatiu

Els problemes de la banca a Espanya han reduït i encarit el crèdit disponible per a les persones emprenedores i pimes. És un fet impossible d’amagar el que les entitats creditícies de l’Estat Espanyol han disminuït, tot i les ajudes financeres dels contribuents espanyols, el volum de negoci centrat en els crèdits concedits. En el següent gràfic es presenta la sèrie dels crèdits des de l’entrada en l’Euro, i comprovem de forma clara com a partir de 2009 aquests ja no creixen, i com des de principis-meitat de 2012 aquests disminueixen intensament.

Aquesta escassedat de crèdit, juntament amb el desprestigi de la banca davant una part de la societat, ha portat a moltes persones emprenedores i petites empreses a recórrer a unes altres fonts de finançament.

La meteo està de moda

La meteo està d’actualitat. El motiu? Aquesta primavera, que està registrant unes temperatures més baixes del que toca per l’època de l’any en que estem. Tothom en parla, a tot hora i a tot arreu. Ara bé, bona part del debat sobre aquest tema no se sustenta, habitualment, amb dades, sinó amb percepcions i records d’un mateix. Afirmacions del tipus “anys enrere plovia més” o bé “els hiverns no són el que eren” poden ser habituals quan es parla del temps, però mancades del suport numèric necessari.

Per tal de poder fer més precises aquestes afirmacions disposem d’una important font de dades: les dades que provenen de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) que gestiona el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i que està integrada a la Xarxa d’Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya (XEMEC). Aquesta xarxa està distribuïda per tot el territori i es compon de 169 estacions automàtiques (dada a març de 2013), on es mesuren diferents variables meteorològiques, com ara la temperatura, la precipitació, la velocitat del vent, etc.

Aquestes mesures estan disponibles en temps real (s’actualitzen cada 30 minuts), si bé han de passar un procés de control de qualitat posterior fins que es poden donar per vàlides. Així doncs, des del lloc web del SMC hi ha disponible, diàriament, informació meteorològica. A més, el SMC publica, mensualment, uns butlletins climàtics amb un resum de les dades (precipitació mensual acumulada, temperatura màxima del mes, mínima, etc.) per a cada una de les estacions automàtiques.

Les activitats agràries en el punt de mira: un ressorgir de la pagesia als espais periurbans de les ciutats industrials?

En els darrers anys assistim a un creixent i renovat interès per allò que succeeix en els entorns immediats de les nostres ciutats, en aquells espais de transició, de difuminació, entre la ciutat i el camp que l’envolta; uns espais que han estat profundament alterats en els darrers decennis de resultes d’unes pautes d’ocupació del territori i del seu ús que han convertit en un anacronisme l’ancestral dualisme entre el món rural i el món urbà.

El model de ciutat dispersa en el qual s’ha materialitzat aquestes pautes d’apropiació del territori ha motivat la competència, especialment en entorns metropolitans, per part d’usos i funcions pròpiament urbanes (la residència, l’activitat industrial i terciària, la xarxa d’infraestructures), en detriment d’aquells usos i funcions que tradicionalment havien estat hegemònics en aquests indrets (els usos agraris i forestals), configurant-se, d’aquesta manera, a les perifèries de les nostres ciutats, uns espais d’hibridació que estan en un estat de permanent tensió.

Horts marginals a la llera del riu Ripoll. Fotograma del doc. de Pau Faus, “La ciudad jubilada”, 2009 (http://vimeo.com/9317178)

Com a conseqüència d’aquesta dinàmica competitiva per a l’ocupació i apropiació del territori, recolzada en la situació de subordinació d’aquests espais lliures a les necessitats d’expansió urbanística de les ciutats, l’activitat agrícola localitzada en aquestes zones de contacte i transició, que tradicionalment s’havia vist afavorida per l’existència d’importants rendes de proximitat derivades precisament de la seva posició en relació als mercats urbans, s’ha vist empesa a una pèrdua constant i irreparable de sòl fèrtil, en quantitat i qualitat, que ha comportat la generació de creixents espais agrícoles marginals abocats a una activitat que, en general, resulta escassament competitiva.

La consolidació de les polítiques públiques educatives municipals en anys de crisi

Els ajuntaments estem en mig d’una discussió entre governs i nivells d’administració al fil de l’avantprojecte de la Ley de Bases del Régimen Local que prepara el Govern de l’Estat. Hi ha una contraposició de legitimitats amb el capítol VI de l’Estatut de Catalunya (el Govern Local, i en especial l’article 84 que regula les competències municipals). Experts defensen que l’Estatut català salvaguarda les competències de les administracions locals catalanes i ara per ara caldria continuar aplicant l’actual Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Però, si finalment fos d’aplicació la modificació de les bases de competències municipals suposaria un descens de la prestació de serveis municipals i, segons apunten els documents de l’avantprojecte de llei en l’àmbit educatiu, podria suposar per als ajuntaments deixar el manteniment de les escoles públiques de primària i la prestació dels serveis d’escoles bressol, centres d’ensenyaments artístics i d’altres suports educatius.

Per què canvien les seccions censals?

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

En el darrer post que vaig escriure (On es vota com a Catalunya?) una de les frases que hi apareixia va ser aprofitada per en Marc Belzunces en el seu bloc De l’Holocè estant, i més concretament en el post L’independentisme com mai no l’havies vist: cartografia per secció censal de tot Catalunya, per dir que “segons sembla (fent referència a la frase que apareixia en el post “On es vota com a Catalunya?), les seccions censals poden variar d’un any per l’altre”.

Per ser més exactes la frase a la que es referia en Belzunces deia el següent: “Atenció, cal tenir present que la divisió per seccions censals no és inamovible; ans el contrari, és relativament habitual que una secció censal es divideixi en dos, o que dues seccions censals es fusionin en una. Aquests canvis fan que el mapa de seccions censals canviï d’un any per l’altre”.

Aprofitant aquest “desconeixement” que hi ha sobre els canvis en els límits geogràfics de les seccions censals, se m’ha acudit aprofundir una mica sobre aquest tema en aquest post.

Comptant comerços en vambes

Posem-nos en situació. El context econòmic difícilment podria ser pitjor, les famílies han d’ajustar-se a les noves possibilitats adquisitives, i els comerciants esdevenen autèntics herois quan aconsegueixen, dia rere dia, pujar les persianes dels seus negocis.

Aquest escenari no és una excepció a Manresa. El que sí que és excepcional en aquesta ciutat, és la facilitat que tenim per crear alarmisme, o si preferiu, per veure l’ampolla mig buida. En els darrers mesos, els mitjans de comunicació d’àmbit local, han bombardejat la ciutadania amb la idea que el Centre Històric s’està quedant sense comerç. Cada cop que un local ha tancat les portes, ja sigui per falta de clients o per jubilació del propietari, els ciutadans de Manresa hem pogut llegir la notícia a les primeres planes.