Polígons comercials clònics

27 agost 2014

En el post anterior, s’insinuava que els eixos comercials de les ciutats tendeixen a assimilar-se, i també es deia que els polígons comercials de les afores de les ciutats catalanes ja són, a dia d’avui, força similars. En el post actual, s’exposa un senzill cas pràctic en el qual s’avaluen les similituds o, si es vol, les diversitats de deu centres comercials. Aquest mateix exercici podria ser dut a terme a nivell de polígons comercials ubicats en àrees perifèriques de ciutats o bé a nivell dels principals eixos comercials de les ciutats.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Eixos comercials clònics

20 agost 2014

En el carrer principal de les ciutats del Far West, s’establien el Bank, el Saloon, la perruqueria, el fotògraf i la comissaria del Sheriff. De forma similar en aquest concepte comercial, bona part de les ciutats catalanes disposen d’un parell de carrers al llarg dels quals s’hi ubiquen els comerços més populars. En aquest eix comercial tendeixen a ubicar-se botigues de roba de marques conegudes, sucursals bancàries de les quatre entitats financeres que queden i algun indret de menjar ràpid de tipus Pans & Company o Burger King.

Foto eix comercial

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Cercles de Comparació Intermunicipal. Tenim més feina feta de la que coneixem.

11 agost 2014

Cercle visió òptica

Al darrer article publicat al bloc parlàvem de l’avaluació de polítiques en l’àmbit local arran de la jornada que va organitzar Ivàlua el 3 de juliol passat. Lídia Mallorquí, de l’equip de Serveis Socials de l’Ajuntament de Girona, va participar en la taula rodona “L’avaluació a l’Àmbit local: quatre ciutats ens parlen de la seva experiència” i va oferir-nos el recull de les principals aportacions de la jornada, des de la seva experiència com a tècnica en avaluació.

La jornada pretenia conèixer les iniciatives sobre avaluació que existeixen a escala local a Catalunya, recollir els principals reptes a què hem de fer front els ajuntaments si volem avaluar un programa propi i presentar instruments de fàcil adopció, com disseny de programes basats en l’evidència i millora de la disponibilitat de dades.

A partir dels materials de la jornada disponibles a la web d’Ivàlua observem que es va parlar de conceptes com la rendició de comptes, impulsada per necessitat de justificació o per voluntat de millora, la innovació, la transparència i el govern obert, la disponibilitat de dades, la necessitat de recollida d’informació, etc.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’avaluació de polítiques en l’àmbit local: una assignatura pendent per a la innovació social ?

1 agost 2014

El passat 3 de juliol, els Serveis Socials de l’Ajuntament de Girona, a través de l’Equip Tècnic de Suport,  varem participar a la jornada organitzada per Ivàlua (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques) sobre l’avaluació de polítiques públiques. Juntament amb els ajuntaments de Barcelona, Sant Boi de Llobregat i Terrassa varem formar part de  la taula de reflexió entorn l’avaluació en l’Àmbit Local.

Els Serveis Socials de l’Ajuntament de Girona s’organitzen en el marc d’un model d’atenció social i comunitària propera a les persones, i als barris.  Treballem per afavorir processos d’inclusió i cohesió i pal·liar els efectes de l’exclusió. Actualment en una població de 95.000 habitants, hi ha desplegats set equips de Serveis Socials Bàsics organitzats en quatre sectors. Hi ha també quatre serveis especialitzats (infància, dependències, salut juvenil i violència de gènere) que aprofundeixen en àmbits d’exclusió i necessitats de manera més especialitzada.  Formen part també dels Serveis Socials els sis Centre Cívics que treballen pel foment de la participació i la cohesió en els barris. Des d’aquest marc i complexitat de serveis entenem l’avaluació com un procés que serveix per a validar i donar coherència el propi model. Ha  de  respondre a la millora constant i la innovació en les metodologies d’atenció al ciutadà i al diagnòstic de les necessitats socials.  Ha de ser un instrument útil a la presa de decisions estratègiques i polítiques. I ha de poder apropar al ciutadà a comprendre la necessitat i el resultats de les accions.

La taula va tractar tres qüestions que tot seguit en resumim les principals aportacions. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Dispersió dels preus de l’habitatge

23 juliol 2014

Més enllà de l’indicador “preu mitjà per metre quadrat dels habitatges” seria interessant disposar de mesures de dispersió. És a dir, conèixer la variabilitat de la distribució dels preus, com aquests són propers o allunyats de la mitjana, com d’homogenis són, etc. Per això, és clar, caldria disposar de tots els valors.

Una forma d’obtenir la distribució dels preus és mitjançant els portals immobiliaris (vegeu al final del post “A tenir en compte”). Per que sigui senzill s’ha obtingut cinc valors dels preus dels pisos. Un és l’anomenat mediana o percentil 50, valor que ocupa la posició central en un conjunt de dades ordenat. Els altres quatre són els valors sota els quals hi ha el 90% dels preus (percentil 90), el 75% dels preus, el 25%, i el 10%.

Preus dels pisos, mediana i percentils

Entre les variables que determinen els preus hi ha les que tenen a veure amb les característiques del parc de pisos (tipologia de pisos, acabats, antiguitat, …), i altres com la dimensió del municipi, capitalitat de província o comarca o no, distància a Barcelona (entre els de l’AMB), municipi compacte o dispers, distribució dels pisos oferts per barris, etc.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Disparitat d’esforços per comprar un habitatge

10 juliol 2014

pisos_venda_font

Les famílies, principalment en el nostre Estat, destinen gran part de la seva renda en el pagament del lloguer o l’hipoteca de les seves llars. Com el mercat de lloguer té poc pes respecte l’habitatge en propietat, deduïm que la gran part de les persones centren els seus esforços financers en tenir ple domini de la propietat a través del pagament de l’hipoteca. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


(Re)escrivint les polítiques industrials locals

4 juliol 2014
Planta de producció de l'empresa Lamp Lighting, a Terrassa

Planta de producció de l’empresa Lamp Lighting, a Terrassa

En molt poques ocasions fins ara, els governs locals de les corones metropolitanes han atinat a presentar, a formalitzar -almenys nominalment, així en lletres majúscules- el cos articulat d’una POLÍTICA INDUSTRIAL per als seus municipis.

Efectivament, hi ha escassos instruments publicats sobre una visió integrada d’accions i propostes operatives que donin forma, de manera explícita, a un corpus de gestió en matèria de política industrial a nivell municipal, com si aquella estigués únicament reservada a administracions superiors o tan sols als propis sectors empresarials. Sembla com si en les dècades passades hi hagi hagut por a apostar decididament pel desenvolupament de les activitats industrials o a manifestar obertament aquella aposta, quan la riquesa i el creixement dels llocs de treball estructurals provenia més d’aquell sector que de cap altre. I per la mateixa regla de tres, les successives crisis i/o recessions econòmiques en aquells municipis han anat aparellades a l’esmicolament d’aquella estructura, en ares a la creixent tecnificació, a l’eclosió de les activitats terciàries i a la deslocalització, sobre les que es va apuntar una nova era de diversificació, basada principalment en els serveis, més que en substituir les activitats industrials en declivi per nous subsectors productius. Una diversificació, doncs, que ha esdevingut principalment una terciarització, o el què és el mateix, en temps de bonança, la destrucció de negocis i llocs de treball de la indústria, mentre s’assistia a una creixent externalització de processos (abans considerats dins el sector) i a la ràpida eclosió dels serveis en l’estructura econòmica i el mercat de treball; sovint a la conversió de tallers i plantes de producció en magatzems, en centres logístics o àdhuc en comerços i grans superfícies de venda; que, a sobre, han anat distanciant els establiments industrials dels nuclis urbans, observant-se la paulatina desaparició del tramat dels oficis en la proximitat de la ciutadania. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 690 other followers

%d bloggers like this: